{"id":11008,"date":"2014-04-11T12:57:52","date_gmt":"2014-04-11T10:57:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11008"},"modified":"2014-04-11T12:57:52","modified_gmt":"2014-04-11T10:57:52","slug":"laia-bonet-una-llavor-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/laia-bonet-una-llavor-politica\/","title":{"rendered":"Laia Bonet: Una llavor pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"llavor\"<\/a>He volgut deixar passar uns dies abans de compartir aquesta reflexi\u00f3 p\u00fablica sobre el proc\u00e9s de prim\u00e0ries del PSC de Barcelona i el seu resultat. Em calia temps per analitzar a fons les dades, temps per pensar i per parlar amb moltes persones. Calia escoltar. Un cop m\u00e9s, escoltar. I distanciar-me, m\u00ednimament, de l\u2019impacte emocional del resultat electoral. Quan es perden unes eleccions la temptaci\u00f3 a subestimar el que s\u2019ha obtingut \u00e9s proporcional, tamb\u00e9, a l\u2019exc\u00e9s amb el que, qui les guanya, tendeix a sobreestimar el resultat i la seva transcend\u00e8ncia. Cal fer un esfor\u00e7 d\u2019honestedat pol\u00edtica en la vict\u00f2ria i en la derrota. I en especial, d\u2019humilitat. Res del que ha passat acredita l\u2019euf\u00f2ria. Per part meva, ho intentar\u00e9.<\/p>\n

El primer que vull fer \u00e9s demanar disculpes a totes les persones que ens van votar, a les que ens van avalar, a les que ens han animat i han treballat amb entusiasme i generositat en la nostra campanya. A les que pensaven que, amb seguretat, podr\u00edem passar a segona volta i confiaven que podr\u00edem concentrar el vot renovador. La seva decepci\u00f3 es tamb\u00e9 la meva. Sempre em preguntar\u00e9\u00a0qu\u00e8 m\u00e9s hagu\u00e9s pogut fer<\/a>. I segurament hem com\u00e8s alguns errors de c\u00e0lcul o d\u2019estrat\u00e8gia. O era insuficient la meva oferta personal, que tamb\u00e9 pot ser. Per\u00f2 la nostra proposta no era nom\u00e9s una opci\u00f3 per disputar el poder (que justificaria qualsevol t\u00e0ctica) sin\u00f3 tamb\u00e9 una manera d\u2019entendre la pol\u00edtica, la seva praxis i el model de partit. Volia sumar dins i fora del PSC. Per\u00f2 la polaritzaci\u00f3 dins contra fora i a la inversa, ha impedit, tamb\u00e9, que la nostra oferta emerg\u00eds com una opci\u00f3 real de canvi renovador. Hem quedat atrapats i sense for\u00e7a per obrir un tercer espai tan integrador com renovador i guanyador.<\/p>\n

Hem fet una gran campanya, crec. Per\u00f2 convertir la il\u00b7lusi\u00f3 en for\u00e7a, l\u2019energia en capacitat, i l\u2019entusiasme en vots, reclama un model organitzatiu, uns recursos humans i materials i una consolidaci\u00f3 estructural que no hem estat capa\u00e7os de crear, ni de compensar amb nova energia c\u00edvica ciutadana. La participaci\u00f3 \u2013massa baixa- no ha perm\u00e8s desbordar la capacitat de resili\u00e8ncia de la vella pol\u00edtica. No \u00e9s suficient la simpatia, cal efectivitat. Convertir els desitjos en objectius progressius i acumulatius, \u00e9s a dir, que permetin avan\u00e7ar, \u00e9s part de la responsabilitat del lideratge pol\u00edtic. I en s\u00f3c responsable.<\/p>\n

S\u00ed, demano disculpes per no haver aconseguit materialitzar tantes esperances en un resultat suficient per a lluitar amb possibilitats d\u2019\u00e8xit per fer possible el triple combat que proclam\u00e0vem: comen\u00e7ar a crear una alternativa progressista i d\u2019esquerres, pol\u00edtica i social, al govern conservador de Xavier Trias; practicant una nova pol\u00edtica en les formes i en el fons; i canviar el PSC com a condici\u00f3 indispensable per fer possible aquesta nova majoria.<\/p>\n

Per\u00f2 la decepci\u00f3 o l\u2019autocr\u00edtica no ens pot portar ni a la par\u00e0lisi ni a la frustraci\u00f3. Tampoc al cinisme, ni al derrotisme. No \u00e9s el meu estil, ni ens ho mereixem totes les persones que volem un altre PSC i una nova pol\u00edtica, per molt desesperan\u00e7ades que estiguem avui. Molts creuen que hem perdut una oportunitat \u00fanica per a redre\u00e7ar el rumb del PSC. I potser tenen ra\u00f3. De fet, les candidatures que representaven la continu\u00eftat i tots els rostres de l\u2019oficialisme enfront de les renovadores, ja van ser guanyadores en primera volta. Ten\u00edem, realment, for\u00e7a?<\/p>\n

La impossibilitat d\u2019arribar a un acord entre les tres -o com a m\u00ednim dues de les tres- candidatures renovadores \u00e9s un s\u00edmptoma de la feblesa renovadora, per manca de lideratges i estrat\u00e8gies capacitades per donar la batalla a l\u2019oficialisme amb unes m\u00ednimes garanties d\u2019\u00e8xit. El m\u00ednim que es pot dir \u00e9s que s\u2019ha desaprofitat una ocasi\u00f3. Jo s\u00e9 tot el que vaig fer, i a qu\u00e8 estava disposada, per a fer possible sumar una potent candidatura renovadora. Tinc la consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la, malgrat el des\u00e0nim pel resultat.<\/p>\n

Potser hem perdut una oportunitat. Per\u00f2 em pregunto: hem deixat una llavor i un capital pol\u00edtic que podem conrear i alimentar al servei dels ciutadans de Barcelona que volen un altre govern? I al servei de tants i tants militants, simpatitzants i votants (actuals o passats) que volen un altre PSC? Crec que s\u00ed, amb tota la humilitat, malgrat les enormes dificultats. Segurament caldr\u00e0 molt m\u00e9s temps, paci\u00e8ncia i encert. I ni aix\u00ed est\u00e0 garantit que aquesta llavor germini. La\u00a0nostra primavera socialista<\/a>, la que desitj\u00e0vem, no ha reeixit a la primera. Tenim dret a abandonar, a deixar-ho c\u00f3rrer, a resignar-nos, a donar-nos per ven\u00e7uts? No, crec que no. Ni per responsabilitat, ni per convicci\u00f3.<\/p>\n

Hi ha molts balan\u00e7os possibles d\u2019aquestes prim\u00e0ries:\u00a0el de les prim\u00e0ries com a instrument de regeneraci\u00f3 i participaci\u00f3;<\/a>\u00a0el del proc\u00e9s i la praxis electoral; el de la participaci\u00f3; i el del resultat, \u00e9s clar. I caldr\u00e0 fer-los tots, amb calma i profunditat. Per\u00f2 jo vull avui reivindicar el valor de la proximitat i del treball pol\u00edtic de la nostra candidatura. He tastat una altra manera de fer pol\u00edtica. I ja no podr\u00e9 fer-la de cap d\u2019altra manera. Segurament no des de la primera l\u00ednia, ni assumint responsabilitats que no he obtingut a les urnes. Per\u00f2 sumant les meves energies a les de tothom que vulgui fer m\u00e9s PSC per\u00f2 un altre PSC, si \u00e9s que encara \u00e9s possible. Mentre, desitjo sincerament sort al lideratge sorgit d\u2019aquest proc\u00e9s. Espero que no confonguin l\u2019aritm\u00e8tica del poder, amb el projecte pol\u00edtic. Quasi b\u00e9 la meitat dels votants volien encara molt m\u00e9s canvi del que ha resultat escollit.<\/p>\n

El nostre\u00a0Comprom\u00eds per Barcelona<\/a>\u00a0no \u00e9s ef\u00edmer, ni conjuntural. Tampoc una aposta o una marca electoral. Veurem com podem avan\u00e7ar. I continuar\u00e9 relligant els meus anhels als de molta i molta gent que he conegut en aquesta fant\u00e0stica experi\u00e8ncia. Les prim\u00e0ries han fracassat? Hem perdut la \u201cdarrera\u201d oportunitat? No ho s\u00e9. Potser \u00e9s aviat per dir-ho o sentenciar-ho. Per\u00f2 s\u00ed que puc dir que han estat\u00a0la millor experi\u00e8ncia pol\u00edtica que he viscut mai<\/a>. Que aix\u00ed ho hem viscut moltes persones i que continuarem treballant per la nostra ciutat i per les nostres idees des de posicions molt diverses, per\u00f2 amb una gran convicci\u00f3: que s\u00ed, que s\u00ed que hi ha alternativa a tantes i tantes coses que volem canviar. Procurarem fer-ho millor.<\/p>\n

Bloc de Laia Bonet<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He volgut deixar passar uns dies abans de compartir aquesta reflexi\u00f3 p\u00fablica sobre el proc\u00e9s de prim\u00e0ries del PSC de Barcelona i el seu resultat. Em calia temps per analitzar a fons les dades, temps per pensar i per parlar amb moltes persones. Calia escoltar. Un cop m\u00e9s, escoltar. I distanciar-me, m\u00ednimament, de l\u2019impacte emocional …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11008","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11008","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11008"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11008\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11010,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11008\/revisions\/11010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11008"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11008"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11008"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}