{"id":10995,"date":"2014-04-09T21:40:58","date_gmt":"2014-04-09T19:40:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10995"},"modified":"2014-04-09T21:40:58","modified_gmt":"2014-04-09T19:40:58","slug":"cinto-amat-el-debat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cinto-amat-el-debat\/","title":{"rendered":"Cinto Amat: El debat"},"content":{"rendered":"

\"congres\"<\/a>El resultat de la votaci\u00f3 d\u2019ahir al Congr\u00e9s, respecte de laproposici\u00f3 de Llei Org\u00e0nica\u00a0<\/a>del Parlament de Catalunya per a la delegaci\u00f3 a la Generalitat de Catalunya de la compet\u00e8ncia per a autoritzar, convocar i celebrar un refer\u00e8ndum consultiu sobre el futur de Catalunya, va ser l\u2019esperat, per\u00f2 el debat va valer la pena. La tensi\u00f3 argumental sobre el tema havia de trobar un lloc d\u2019expressi\u00f3, i la seu del\u00a0\u00a0parlament espanyol\u00a0\u00a0era el lloc ideal per identificar les raons de cada part que anaven m\u00e9s enll\u00e0 del s\u00ed o el no. Nom\u00e9s calia escoltar el discurs de Rosa D\u00edez per entendre que no es tractava d\u2019un no a la proposici\u00f3 de llei sin\u00f3 d\u2019un no rotund a qualsevol aspiraci\u00f3 catalana de millora, pel simple fet de venir de Catalunya.<\/p>\n

Cinc aspectes, al meu parer, valdria la pena subratllar:<\/p>\n

1.-\u00a0La posici\u00f3 del president Rajoy<\/b>\u00a0em va semblar, tot i el seu rigor expositiu i el to aparentment respectu\u00f3s envers la delegaci\u00f3 catalana, que traspuava un esfor\u00e7 per fer apar\u00e8ixer com a natural el que sap que \u00e9s en gran part artificial. Va armar-se d\u2019arguments jur\u00eddics i constitucionals per posar-se a ell mateix i al seu govern sota el pes de la llei i de la Constituci\u00f3. No calia tanta c\u00e0rrega per dir simplement que la proposici\u00f3 de llei, al seu entendre, no respectava els l\u00edmits de la sobirania marcats per la Constituci\u00f3. Potser no els respectava, per\u00f2 eren millorables, encara que per aquest cam\u00ed no li pemetia anar el prejudici fonamental que es va fer pal\u00e8s amb la seva afirmaci\u00f3 cabdal: \u201cno teniu ra\u00f3\u201d.<\/i>\u00a0Sobre la base de desqualificar d\u2019entrada la part de ra\u00f3 que pugui correspondre a l\u2019adversari, la seva posici\u00f3 respecte de la reforma de la Constituci\u00f3 sonava m\u00e9s com un desafiament que com una voluntat positiva de buscar camins d\u2019entesa. Vaig entendre que per a ell proposar la reforma constitucional seria un desafiament que es podrien plantejar els que es proposen fragmentar la sobirania i liquidar Espanya. En aquesta l\u00ednia no hi cabia la m\u00e9s m\u00ednima al.lusi\u00f3 al pronunciament de la recent Sent\u00e8ncia del T. Constitucional sobre les refer\u00e8ncies positives del dret a decidir.<\/p>\n

2.-\u00a0L\u2019esgrima dial\u00e8ctica entre Rubalcaba i Coscubiela<\/b>, entorn de la compatibilitat o incompatibilitat entre el dret a decidir i el federalisme, va ser per mi el moment argumental per excel.l\u00e8ncia de tot el debat. Rubalcaba li recordava a Coscubiela les afirmacions contundents del conseller Homs per convertir el resultat d\u2019un refer\u00e8ndum formalment consultiu en una determinaci\u00f3 pol\u00edtica per la independ\u00e8ncia, i en aquest\u00a0\u00a0sentit es va referir a les contradiccions entre l\u2019apartat III i l\u2019apartat V\u00a0\u00a0del pre\u00e0mbul de la proposici\u00f3 de Llei del parlament de Catalunya. Les contradiccions hi s\u00f3n, com despr\u00e9s va recon\u00e8ixer Duran Lleida. Mentre l\u2019apartat III diu que la consulta\u00a0\u00e9s \u201cla f\u00f3rmula m\u00e9s id\u00f2nia per a iniciar un proc\u00e9s democr\u00e0tic\u00a0i no pas per a definir en si mateix una realitat jur\u00eddica\u00a0<\/b>que dependr\u00e0 de la negociaci\u00f3 pol\u00edtica posterior i de l’aplicaci\u00f3 dels resultats del refer\u00e8ndum d\u2019acord amb el principi de legalitat i sense excloure, naturalment, els processos de reforma constitucional\u201d,\u00a0<\/i>l\u2019apartat V sost\u00e9 que\u00a0\u201cun resultat favorable al refer\u00e8ndum ha de tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia, per exig\u00e8ncia del mateix principi democr\u00e0tic, que la voluntat expressada a les urnes obligui a un determinat capteniment pol\u00edtic del\u2019Estat i de la Generalitat, a saber, el de negociar de manera lleial i sense dilacions\u00a0el proc\u00e9s a seguir per a convertir en realitat jur\u00eddica aquella voluntat<\/b>\u201d.<\/i>\u00a0Segons la primera afirmaci\u00f3, el dret a decidir amb una consulta s\u2019inscriu en el marc d\u2019una negociaci\u00f3 global amb l\u2019Estat i el resultat no \u00e9s en si mateix una realitat jur\u00eddica que t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia inel.ludible la independ\u00e8ncia; segons la segona consideraci\u00f3, la consulta , si el resultat fos positiu, portaria inel.ludiblement, en tant que realitat jur\u00eddica, a la independ\u00e8ncia, i per tant equivaldria a admetre el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 com un fet ja consumat. M\u2019hauria agradat que Coscubiela hagu\u00e9s aclarit m\u00e9s les seves explicacions sostenint que\u00a0\u201cel federalisme, per ser cre\u00efble, ha d\u2019admetre pr\u00e8viament el dret a decidir\u201d.<\/i>\u00a0Aquesta admissi\u00f3 pr\u00e8via del dret a decidir s\u2019hauria d\u2019entendre en el sentit negocial de l\u2019apartat III del pre\u00e0mbul, o en el sentit de realitat jur\u00eddica de l\u2019apartat V? Dubto molt que Izquierda Plural\u00a0\u00a0pogu\u00e9s respondre en el segon sentit.<\/p>\n

3.-\u00a0Duran Lleida<\/b>, com sempre, va marcar un perfil propi i va anar al nucli del que acaba demanant l\u2019article \u00fanic de la proposici\u00f3 de Llei, \u00e9s a dir, que\u00a0\u201cels catalans es pronunci\u00efn sobre el futur pol\u00edtic col\u00b7lectiu de Catalunya, en els termes que s\u2019acordin amb el Govern de l\u2019Estat i amb les condicions que estableixen els apartats 2, 3 i 4\u201d.<\/b><\/i>\u00a0Va fer notar que entre les condicions esmentades no hi figura la del conflictiu apartat V del pre\u00e0mbul, i va insistir fins a l\u2019extenuaci\u00f3 que el que s\u2019ha de fer \u00e9s pactar\u00a0i seguir pactant.<\/i>\u00a0La desvalguda tercera via altra vegada als bra\u00e7os de Duran. Cal recon\u00e8ixer que el Govern de Rajoy, per on m\u00e9s queda en evid\u00e8ncia, \u00e9s en el ref\u00fas a negociar els termes que s\u2019acordessin amb el Govern de l\u2019Estat, el que for\u00e7osament significaria una modificaci\u00f3 del contingut de la doble pregunta acordada per CiU, ERC, IC i la CUP abans de la proposici\u00f3 de Llei.\u00a0Per aquest flanc s\u2019hauria pogut fer molt de mal a Rajoy i Rubalcaba, per\u00f2 hi havia, sembla, l\u2019acord t\u00e0cit d\u2019ambdues parts de no entrar a discutir la necessitat d\u2019acordar uns termes nous entre la Generalitat i el Govern de l\u2019Estat per fer viable la proposici\u00f3 de Llei. En aquest acord t\u00e0cit d\u2019exclusi\u00f3 del que paradoxalment \u00e9s el nucli de la proposici\u00f3 \u00e9s on jo em sento excl\u00f2s per les dues parts. Doblememt excl\u00f2s pel s\u00ed i pel no, del dret a decidir i del dret a negociar.<\/p>\n

4.-\u00a0Va faltar la veu pr\u00f2pia del PSC<\/b>. Rubalcaba la va voler incloure en la seva matisada intervenci\u00f3, per\u00f2 es va trobar a faltar. No \u00e9s admissible que en un debat com aquest no s\u2019hagi expressat la posici\u00f3 pol\u00edtica del PSC, que for\u00e7osament, i molt comprensiblement, ha de ser diferent de la del PSOE. \u00c9s ben trist haver de constatar que en la l\u00ednia apuntada per Duran Lleida, d\u2019anar al nucli de la q\u00fcesti\u00f3, de demanar la concertaci\u00f3\u00a0\u00a0d\u2019uns termes acceptables per una consulta, el PSC tenia una oportunitat immillorable de posar en evid\u00e8ncia tant la negativa del Govern de l\u2018Estat com la precipitaci\u00f3 del sobiranisme, i la va deixar passar absurdament. Una cosa \u00e9s no votar la declaraci\u00f3 de sobirania, i una altra de ben diferent autoexcloure\u2019s del debat sobre la petici\u00f3 d\u2019una consulta en els termes que s\u2019acordin amb l\u2019Estat. Per aquesta via es condemna a ser una veu secund\u00e0ria\u00a0\u00a0en qualsevol proc\u00e9s de negociaci\u00f3 que es pugui iniciar.<\/div>\n
<\/div>\n
5.-\u00a0\u00a0Una \u00faltima apreciaci\u00f3: es va citar for\u00e7a\u00a0la recent Sent\u00e8ncia del TC<\/b>\u00a0sobre la declaraci\u00f3 de sobirania del Parlament de Catalunya. Significativament no la van citar ni Rajoy ni Rubalcaba, potser perqu\u00e8 els incomoda, en grau diferent, el reconeixement constitucional d\u2019una determinada formulaci\u00f3 del dret a decidir, com els incomoda la tasca d\u2019haver de negociar uns termes nous per a una consulta a Catalunya. De totes maneres, i referit tamb\u00e9 als defensors de la proposici\u00f3 de Llei que ara troben en aquesta Sent\u00e8ncia del TC arguments per sumar a la petici\u00f3, convindria formular-se aquesta pregunta: no haurien resultat molt m\u00e9s contundents aquests arguments si s\u2019hagu\u00e9s anat al Congr\u00e9s a defensar la proposici\u00f3 de Llei sense tenir decidides per endavant la data i la pregunta de la consulta? Segons com es miri, la data i la doble pregunta s\u00f3n\u00a0\u00a0l\u2019espasa de Damocles que ens hem penjat a sobre nosaltres mateixos, amb moltes probabilitats que acabi despenjant-se. Com es pot sostenir que es demana concertar uns termes si aquests ja s\u2019han decidit unilateralment?<\/div>\n

<\/p>\n

Bloc de Cinto Amat<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El resultat de la votaci\u00f3 d\u2019ahir al Congr\u00e9s, respecte de laproposici\u00f3 de Llei Org\u00e0nica\u00a0del Parlament de Catalunya per a la delegaci\u00f3 a la Generalitat de Catalunya de la compet\u00e8ncia per a autoritzar, convocar i celebrar un refer\u00e8ndum consultiu sobre el futur de Catalunya, va ser l\u2019esperat, per\u00f2 el debat va valer la pena. La tensi\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10995","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10995","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10995"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10995\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10997,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10995\/revisions\/10997"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10995"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10995"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}