{"id":10992,"date":"2014-04-09T20:35:52","date_gmt":"2014-04-09T18:35:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10992"},"modified":"2014-04-09T20:35:52","modified_gmt":"2014-04-09T18:35:52","slug":"entrevista-a-zygmunt-bauman-sobre-desigualtat-democracia-i-politics-la-politica-ja-no-te-poder","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-zygmunt-bauman-sobre-desigualtat-democracia-i-politics-la-politica-ja-no-te-poder\/","title":{"rendered":"Entrevista a Zygmunt Bauman – Sobre desigualtat, democr\u00e0cia i pol\u00edtics: “La pol\u00edtica ja no t\u00e9 poder”"},"content":{"rendered":"

\"bauman\"<\/a>Aquesta nova proposta obre les seves portes a bandes locals i als amants del g\u00e8nere.\u00a0Leeds.\u00a0Una casa de classe mitjana a les afores de Leeds, ciutat industrial del nord d’Anglaterra.\u00a0Un jard\u00ed amb poca cura i una llum tremolosa penjant de la llinda de la porta.\u00a0Un sal\u00f3 petit ple de llibres.\u00a0I al fons, un senyor gran, alt, flac i amb una mata de p\u00e8l blanc sense pentinar que li penja als costats del cap mentre fuma pipa.<\/p>\n

Zygmunt Bauman<\/strong>, polon\u00e8s exiliat a Anglaterra des dels anys 70 i catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la Universitat de Vars\u00f2via, \u00e9s un dels soci\u00f2legs m\u00e9s influents d’Europa.<\/p>\n

Bauman, de 89 anys i premi Pr\u00edncep d’Ast\u00faries de Ci\u00e8ncies Socials, somriu, contesta amb passi\u00f3 sobre desigualtat, consumisme i la recerca humana de la felicitat.\u00a0Fins que enfosqueix, 30 minuts despr\u00e9s del temps pactat, i li diu al periodista: “No estar\u00e0 vost\u00e8 cansat?”.<\/p>\n

Vost\u00e8 sost\u00e9 que el creixement econ\u00f2mic nom\u00e9s beneficia a una minoria.<\/strong><\/p>\n

El creixement econ\u00f2mic no \u00e9s un bon mesurador del desenvolupament econ\u00f2mic.\u00a0No t\u00e9 en compte com es distribueixen els diners.\u00a0Fa unes d\u00e8cades, a Europa parl\u00e0vem d’un 10 per cent ric, un 10 per cent pobre i unes enormes classes mitjanes.\u00a0Ja no \u00e9s aix\u00ed.\u00a0Ara \u00e9s l’1 per cent, 85 persones acumulen tanta riquesa com el 50 per cent de la poblaci\u00f3 mundial.<\/p>\n

Anem cap a societats m\u00e9s desiguals?<\/strong><\/p>\n

Sempre hi va haver desigualtat.\u00a0Mai hi va haver una societat completament igualit\u00e0ria.\u00a0Per\u00f2 si exceptuem un petit per\u00edode despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, fa molt temps que la desigualtat no fa m\u00e9s que augmentar.<\/p>\n

Com va afectar la crisi?<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s del col\u00b7lapse financer del 2007 i el 2008 hi va haver una certa recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.\u00a0Als Estats Units aquesta recuperaci\u00f3 va ser clara, per\u00f2 l’1 per cent m\u00e9s ric d’EE.UU.\u00a0s’apropia des de llavors del 93 per cent del resultat d’aquesta recuperaci\u00f3.<\/p>\n

Molts pa\u00efsos pateixen taxes enormes d’atur juvenil…<\/strong><\/p>\n

El que far\u00e0 augmentar m\u00e9s aquesta desigualtat.\u00a0La generaci\u00f3 ara jove \u00e9s la primera en molt de temps, potser en segles, que no aconseguir\u00e0 tan sols el nivell de vida dels seus pares.\u00a0Abans, cada generaci\u00f3 estava segura que comen\u00e7ava la seva vida des del nivell que havien arribat els seus pares.<\/p>\n

Ser\u00e0 aix\u00f2 que vost\u00e8 anomena el “precariat”?<\/strong><\/p>\n

Fa 20 o 30 anys hi havia una classe pobra i una elit.\u00a0Per\u00f2 enmig hi havia la majoria de la poblaci\u00f3, les anomenades classes mitjanes, que vivien relativament b\u00e9 i prosperaven.\u00a0Aquestes classes mitjanes estan sent tremendament afectades en els \u00faltims anys.\u00a0El m\u00e9s distintiu de la caiguda de les classes mitjanes \u00e9s la precarietat, la inseguretat, la por, la incapacitat per tenir confian\u00e7a en el futur, per mantenir el seu nivell de vida.<\/p>\n

Molts soci\u00f2legs diuen que aquesta classe mitjana \u00e9s la sustentaci\u00f3 de la democr\u00e0cia.<\/strong><\/p>\n

La democr\u00e0cia moderna es va fer a la mida de les classes mitjanes.\u00a0L’aristocr\u00e0cia t\u00e9 la seva posici\u00f3 social garantida, aix\u00ed que no necessita avan\u00e7ar.\u00a0Els m\u00e9s pobres no podien avan\u00e7ar, per\u00f2 les classes mitjanes s\u00ed, i aquest va ser el gran impuls de les societats democr\u00e0tiques modernes.\u00a0Cada jove de classe mitjana havia de recrear amb el seu esfor\u00e7, talent i treball la posici\u00f3 que havia aconseguit la seva fam\u00edlia.\u00a0Hi havia pressi\u00f3 per actuar en societat, comprom\u00eds de participaci\u00f3 pol\u00edtica i confian\u00e7a de viure en un m\u00f3n de relativa seguretat, de perseguir la seva pr\u00f2pia felicitat.\u00a0La democr\u00e0cia moderna funcionava i s’alimentava d’aquesta gent de les classes mitjanes.<\/p>\n

I quin \u00e9s el canvi?<\/strong><\/p>\n

Avui veiem un fenomen preocupant: l’elit pol\u00edtica ja no parla el mateix llenguatge que la gent i presta poca atenci\u00f3 als seus problemes reals.\u00a0Aix\u00f2 est\u00e0 generant un divorci entre poder i pol\u00edtica.<\/p>\n

La gent s’est\u00e0 cansant de la pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 es deu a aquest divorci.\u00a0Poder \u00e9s la capacitat de fer coses, pol\u00edtica \u00e9s la capacitat de decidir quines coses fer, d’escollir.\u00a0Els governs tenen pol\u00edtiques, programes, per\u00f2 no el poder per aplicar-los.\u00a0Abans, els governs tenien el poder i feien pol\u00edtica.\u00a0Aix\u00f2 ja es va acabar perqu\u00e8 el poder emigrar i \u00e9s global, per\u00f2 la pol\u00edtica continua sent tan local com fa 400 anys.\u00a0La pol\u00edtica no t\u00e9 poder i el poder no t\u00e9 control pol\u00edtic.\u00a0En aquesta situaci\u00f3, les classes mitjanes cada vegada influeixen menys, i aix\u00f2 \u00e9s un perill m\u00e9s gran per a la democr\u00e0cia.<\/p>\n

Hi ha m\u00e9s desigualtat, per\u00f2 en molts pa\u00efsos d’Am\u00e8rica Llatina la classe mitjana est\u00e0 creixent.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hi ha alguns aven\u00e7os, per\u00f2 no s\u00f3c optimista.\u00a0Brasil va aconseguir aturar el creixement de la desigualtat i va treure de la pobresa extrema a diversos milions de persones, per\u00f2 s\u00f3n excepcions i no durar\u00e0 perqu\u00e8 la sobirania d’aquests pa\u00efsos \u00e9s limitada.\u00a0No hi ha cap pa\u00eds al m\u00f3n que tingui veritable sobirania econ\u00f2mica.\u00a0Cap govern pot defensar a la seva poblaci\u00f3 d’una tend\u00e8ncia que \u00e9s mundial i a la qual no es poden posar barreres, pel que no hi haur\u00e0 grans difer\u00e8ncies en els processos socials entre diferents pa\u00efsos.\u00a0Simplement perqu\u00e8 les fronteres no et protegeixen de l’impacte de les forces sobre les quals no tens control.<\/p>\n

Creu que hi ha risc d’involuci\u00f3 del concepte d’unitat europea?<\/strong><\/p>\n

Que 18 pa\u00efsos comparteixin una moneda \u00e9s incre\u00efble, la hist\u00f2ria mai va veure una cosa aix\u00ed, per\u00f2 la seva estructura est\u00e0 mal dissenyada i aix\u00ed no durar\u00e0 molt de temps.\u00a0Estem en un moment de reforma i transici\u00f3, Europa est\u00e0 en una cru\u00eflla.<\/p>\n

\u00bfL’eterna baralla entre federalistes i antifederalistes?<\/strong><\/p>\n

Una cosa aix\u00ed, per\u00f2 que va m\u00e9s enll\u00e0.\u00a0Hi ha pa\u00efsos que volen recuperar compet\u00e8ncies.\u00a0Empenyen cap a una nacionalitzaci\u00f3.\u00a0L’altra tend\u00e8ncia \u00e9s la federalista, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8 va contra la idea de les sobiranies que ha governat a Europa des de fa segles.<\/p>\n

Un carrer\u00f3 sense sortida?<\/strong><\/p>\n

En aquestes condicions, caldria anar cap a un model que produeixi solucions globals als problemes produ\u00efts de forma global.\u00a0Te\u00f2ricament, en algun moment en el futur podrien comen\u00e7ar a veure solucions globals, per\u00f2 per a aix\u00f2 caldran institucions democr\u00e0tiques globals, un parlament global triat, una cort suprema global que decideixi el que \u00e9s just i el que \u00e9s injust, i alguna mena de poder administratiu.<\/p>\n

Aix\u00f2 sembla estar molt lluny…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 Europa est\u00e0 en algun lloc a mig cam\u00ed.\u00a0Ja no hi ha aquelles sobiranies nacionals ben delimitades.\u00a0Europa mostra que els pa\u00efsos poden cooperar i no nom\u00e9s competir.\u00a0L’escriptor sud-afric\u00e0 JM Coetzee va escriure que “no va ser una decisi\u00f3 de D\u00e9u, ni una necessitat natural, que els pa\u00efsos competissin entre ells, podrien cooperar en benefici mutu”.<\/p>\n

Europa \u00e9s un laboratori en el qual s’estan definint els m\u00e8todes perqu\u00e8 els pa\u00efsos puguin manejar-se en aquest nou m\u00f3n.\u00a0Crec que Europa est\u00e0 jugant un paper molt important en aquest moment de la hist\u00f2ria, perqu\u00e8 cooperar \u00e9s el que el m\u00f3n necessita m\u00e9s que mai per assegurar el futur de la humanitat.<\/p>\n

Vost\u00e8 assegura que el consumisme ens canvia.<\/strong>\u00a0Com ho fa?<\/strong><\/p>\n

Aquesta societat de consumidors assumeix que per a qualsevol problema social la seva primera resposta \u00e9s el creixement del producte intern brut (PIB) i el consum.<\/p>\n

Si vols ser feli\u00e7, compra’t alguna cosa.\u00a0Si vols fer feli\u00e7 al teu fill o la teva dona, comprar-els-hi alguna cosa.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 genera dos problemes.\u00a0S’assumeix que no hi ha l\u00edmits naturals a la producci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s fals perqu\u00e8 el nostre planeta t\u00e9 recursos limitats.<\/p>\n

I s’oblida que hi ha altres formes de ser feli\u00e7 sense creixement econ\u00f2mic i sense consumir, perqu\u00e8 a m\u00e9s la major part del profit del creixement econ\u00f2mic se l’emporten els m\u00e9s rics.\u00a0Aquest creixement podria substituir-se amb redistribuci\u00f3, que mitigaria aquest absurd nivell de desigualtat.\u00a0Es pot utilitzar la riquesa del planeta d’una manera m\u00e9s racional, m\u00e9s s\u00e0via, m\u00e9s moral.<\/p>\n

I on estaria la felicitat?<\/strong><\/p>\n

Simplement valorant el plaer de la feina ben feta, el plaer de cooperar, d’ajudar el ve\u00ed.\u00a0El plaer que d\u00f3na la fam\u00edlia, per\u00f2 estem oblidant coses aix\u00ed de simples.\u00a0Els nens des d’una edat molt primerenca, reben tota mena d’adoctrinament ideol\u00f2gic perqu\u00e8 consumeixin.<\/p>\n

Vost\u00e8 va crear la teoria de la societat “l\u00edquida”, que defineix com aquella “en qu\u00e8 les condicions d’actuaci\u00f3 dels seus membres canvien abans que les formes d’actuar es consolidin en uns h\u00e0bits i en unes rutines determinades”.<\/p>\n

En aquestes societats l\u00edquides, com fem per crear relacions s\u00f2lides?<\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s el gran assumpte, per\u00f2 malauradament no tinc la recepta.\u00a0Nom\u00e9s dic que hi ha dos valors indispensables per dignificar la vida humana: seguretat i llibertat. Els necessitem tots dos.\u00a0Seguretat sense llibertat \u00e9s esclavitud, i llibertat sense seguretat \u00e9s el caos.<\/p>\n

Per\u00f2 avui es danya la seguretat econ\u00f2mica en nom de la llibertat econ\u00f2mica…<\/strong><\/p>\n

La import\u00e0ncia d’aquesta combinaci\u00f3 la va donar lord Beveridge (cap del comit\u00e8 que va dissenyar el welfare -estat benefactor- brit\u00e0nic despr\u00e9s de la II Guerra Mundial).\u00a0Redactar un informe que es va aplicar per crear les institucions del welfare: educaci\u00f3 i sanitat gratu\u00eftes, salari m\u00ednim, habitatges socials… I va durar d\u00e8cades.\u00a0L’important \u00e9s que ell no era un socialista.\u00a0Era un liberal, per\u00f2 creia que el welfare era la corona del moviment liberal.<\/p>\n

Avui no s’ent\u00e9n aix\u00ed…<\/strong><\/p>\n

El moviment liberal original era sobre llibertat individual, per\u00f2 per tenir llibertat individual, per ser realment lliures tots necessiten una seguretat b\u00e0sica.\u00a0Si est\u00e0s lluitant pel pa, no ets lliure.<\/p>\n

Qu\u00e8 li sembla el que passa a Vene\u00e7uela?<\/strong><\/p>\n

El president actual no t\u00e9 el carisma que tenia l’expresident Hugo Ch\u00e1vez i la situaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s pitjor.\u00a0\u00c9s un proc\u00e9s molt dolor\u00f3s per a gran part de la poblaci\u00f3.\u00a0Va ser un pa\u00eds molt desigual fins a l’arribada de Ch\u00e1vez.\u00a0Van voler donar-li la volta, i quan fas aix\u00f2 fas mal a alg\u00fa, alg\u00fa guanya i alg\u00fa perd.<\/p>\n

Article de Idafe Mart\u00edn P\u00e9rez, enviat especial de\u00a0EL TIEMPO<\/a>
\n<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta nova proposta obre les seves portes a bandes locals i als amants del g\u00e8nere.\u00a0Leeds.\u00a0Una casa de classe mitjana a les afores de Leeds, ciutat industrial del nord d’Anglaterra.\u00a0Un jard\u00ed amb poca cura i una llum tremolosa penjant de la llinda de la porta.\u00a0Un sal\u00f3 petit ple de llibres.\u00a0I al fons, un senyor gran, alt, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-10992","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10992","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10992"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10992\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10994,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10992\/revisions\/10994"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}