{"id":10960,"date":"2014-04-06T15:14:54","date_gmt":"2014-04-06T13:14:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10960"},"modified":"2014-04-06T17:21:37","modified_gmt":"2014-04-06T15:21:37","slug":"juan-jose-lopez-burniol-lectura-duna-sentencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/juan-jose-lopez-burniol-lectura-duna-sentencia\/","title":{"rendered":"Juan-Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol: Lectura d&#8217;una sent\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><em><strong><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10961\" rel=\"attachment wp-att-10961\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10961\" alt=\"tc\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/tc-300x159.jpg\" width=\"300\" height=\"159\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/tc-300x159.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/tc.jpg 560w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Missatge: la pol\u00e8mica sobre el dret a decidir \u00e9s un problema pol\u00edtic que ha de ser resolt pels pol\u00edtics<\/strong><\/em><\/p>\n<p>Em refereixo a la sent\u00e8ncia de 25 mar\u00e7 2014 sobre la resoluci\u00f3 del Parlament de Catalunya de 23 de gener de 2013, per la qual s&#8217;aprova la declaraci\u00f3 de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.\u00a0Tres s\u00f3n els punts sobre els quals es pronuncia.\u00a0<strong>El primer<\/strong>\u00a0\u00e9s si aquesta resoluci\u00f3 t\u00e9 car\u00e0cter jur\u00eddic i \u00e9s, per tant, susceptible de control constitucional, o b\u00e9 es tracta d&#8217;un pronunciament pol\u00edtic excl\u00f2s d&#8217;aquest control a l&#8217;empara del principi de llibertat d&#8217;expressi\u00f3. Com era previsible, el tribunal ha ent\u00e8s que es tracta d&#8217;un acte de naturalesa jur\u00eddica.\u00a0I aix\u00ed \u00e9s, en efecte: constitueix un acte de fixaci\u00f3 d&#8217;una posici\u00f3 jur\u00eddica -la del poble de Catalunya com a subjecte pol\u00edtic sobir\u00e0- que no \u00e9s en absolut inn\u00f2cua, sin\u00f3 susceptible de desplegar una efic\u00e0cia jur\u00eddica plena, la qual correspon a l&#8217;exercici potencial de la sobirania, i aix\u00f2 encara que el pronunciament no vinculi directament, ja que- com diu la sent\u00e8ncia- &#8220;el jur\u00eddic no s&#8217;esgota en el vinculant&#8221;.<\/p>\n<p><strong>El segon<\/strong>\u00a0punt \u00e9s si el poble de Catalunya \u00e9s un subjecte pol\u00edtic i jur\u00eddic sobir\u00e0, el que el Tribunal Constitucional considera incompatible amb els articles 1.2 i 2 de la Constituci\u00f3, segons els quals &#8220;la sobirania nacional resideix en el poble espanyol&#8221; i &#8220;la Constituci\u00f3 es fonamenta en la indissoluble unitat de la naci\u00f3 espanyola&#8221;.\u00a0El que \u00e9s concloent d&#8217;acord amb dret.<\/p>\n<p><strong>El tercer<\/strong>\u00a0i \u00faltim \u00e9s la constitucionalitat o inconstitucionalitat del dret a decidir.\u00a0I \u00e9s aqu\u00ed on aquesta sent\u00e8ncia resulta nova, en donar una resposta equilibrada i intel\u00b7ligent a la q\u00fcesti\u00f3. En efecte, la sent\u00e8ncia ent\u00e9n que el dret a decidir no \u00e9s una manifestaci\u00f3 del dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3, sin\u00f3 &#8220;una aspiraci\u00f3 pol\u00edtica del poble de Catalunya a la qual nom\u00e9s es pot arribar mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s ajustat a la legalitat constitucional amb respecte als principis de legitimitat democr\u00e0tica, pluralisme i legalitat&#8221;.\u00a0Per\u00f2 no queda aqu\u00ed la cosa, sin\u00f3 que el Tribunal Constitucional va m\u00e9s enll\u00e0: &#8220;Les refer\u00e8ncies al dret a decidir (&#8230;) no contradiuen -diu- els enunciats constitucionals, i (&#8230;) expressen una aspiraci\u00f3 pol\u00edtica susceptible de ser defensada en el marc de la Constituci\u00f3&#8221;.\u00a0Perqu\u00e8 -afegeix- &#8220;el plantejament de concepcions que pretenguin modificar el fonament mateix de l&#8217;ordre constitucional t\u00e9 cabuda en el nostre ordenament, sempre que no es prepari o defensi a trav\u00e9s d&#8217;una activitat que vulneri els principis democr\u00e0tics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals&#8221;.\u00a0El que exigeix -conclou- un &#8220;deure de lleialtat constitucional rec\u00edproc&#8221; segons el qual, &#8220;si l&#8217;Assemblea Legislativa d&#8217;una comunitat aut\u00f2noma, que t\u00e9 reconeguda per la Constituci\u00f3 iniciativa de reforma constitucional, formuli una proposta en aquest sentit, el Parlament espanyol haur\u00e0 entrar a considerar-la&#8221;.\u00a0En s\u00edntesi, Catalunya no \u00e9s un subjecte pol\u00edtic i jur\u00eddic sobir\u00e0, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s un subjecte pol\u00edtic i jur\u00eddic.<br \/>\nFins aqu\u00ed la sent\u00e8ncia.\u00a0Esbosso\u00a0ara quatre comentaris:<\/p>\n<p><strong>Primer.<\/strong>\u00a0\u00c9s una excel\u00b7lent sent\u00e8ncia, fruit d&#8217;una transacci\u00f3, per la qual es d\u00f3na als dos primers punts una resposta obligada i s&#8217;aprofita el tercer per perfilar amb habilitat una sortida al contenci\u00f3s plantejat, mitjan\u00e7ant l&#8217;admissi\u00f3 del dret a decidir com una aspiraci\u00f3 pol\u00edtica leg\u00edtima, que pot exercitar-se dins el marc constitucional i amb obligaci\u00f3 de lleialtat rec\u00edproca per ambdues parts, el que significa que tan deslleial \u00e9s qui se salta la Constituci\u00f3 com qui la utilitza com un barrera.<\/p>\n<p><strong>Segon.<\/strong>\u00a0L&#8217;exercici del dret a decidir no exigeix -al meu parer- una pr\u00e8via reforma constitucional, ja que hi ha llit per a ell en el text constitucional vigent.\u00a0Com diu Rubio Llorente, &#8220;la Generalitat de Catalunya no pot convocar un refer\u00e8ndum, per\u00f2 res no impedeix demanar i fins i tot col\u00b7laborar en la seva convocat\u00f2ria&#8221;.\u00a0\u00c9s m\u00e9s, conv\u00e9 que la consulta sigui pr\u00e8via, ja que dependr\u00e0 del seu resultat posar en marxa o no el proc\u00e9s de reforma constitucional.<\/p>\n<p><strong>Tercer.<\/strong>\u00a0Aquesta sent\u00e8ncia porta impl\u00edcit un doble missatge: que la q\u00fcesti\u00f3 subjacent sota la pol\u00e8mica al voltant del dret a decidir \u00e9s un problema pol\u00edtic que ha de ser resolt pels pol\u00edtics, sense que puguin abdicar de la seva responsabilitat despla\u00e7ant-la als tribunals (com van fer amb l&#8217;Estatut), i que el deure de lleialtat rec\u00edproca invocat pel Constitucional obliga els pol\u00edtics a dialogar amb esperit de conc\u00f2rdia, amb voluntat de pacte i amb predisposici\u00f3 transaccional.\u00a0No es tracta d&#8217;abjurar de cap ideal ni de trair cap principi, sin\u00f3 de defensar les conviccions dins dels l\u00edmits que defineix l&#8217;\u00e8tica de la responsabilitat.<\/p>\n<p><strong>Quart.<\/strong>\u00a0Despr\u00e9s d&#8217;aquesta sent\u00e8ncia, enrocar-se en una negativa a negociar sobre la consulta demandada pel Parlament catal\u00e0 suposa infringir el principi constitucional de lleialtat rec\u00edproca i constitueix, per sobre de tot, un error pol\u00edtic descomunal.\u00a0La hist\u00f2ria jutjar\u00e0 amb duresa a qui no atengui aquest missatge.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/20140405\/54404734614\/lectura-d-una-sentencia-juan-jose-lopez-burniol-opi.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Missatge: la pol\u00e8mica sobre el dret a decidir \u00e9s un problema pol\u00edtic que ha de ser resolt pels pol\u00edtics Em refereixo a la sent\u00e8ncia de 25 mar\u00e7 2014 sobre la resoluci\u00f3 del Parlament de Catalunya de 23 de gener de 2013, per la qual s&#8217;aprova la declaraci\u00f3 de sobirania i del dret a decidir del &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10960","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10960","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10960"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10962,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10960\/revisions\/10962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}