{"id":10958,"date":"2014-04-06T17:13:56","date_gmt":"2014-04-06T15:13:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10958"},"modified":"2014-04-06T17:13:56","modified_gmt":"2014-04-06T15:13:56","slug":"josep-maria-vilajosana-la-interpretacio-del-dret-a-decidir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-vilajosana-la-interpretacio-del-dret-a-decidir\/","title":{"rendered":"Josep Maria Vilajosana: La interpretaci\u00f3 del dret a decidir"},"content":{"rendered":"

\"decidir\"<\/a>La recent sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre la declaraci\u00f3 sobiranista del Parlament catal\u00e0 marca un punt d’inflexi\u00f3 respecte a la interpretaci\u00f3 jur\u00eddica del dret a decidir.\u00a0D’una banda, distingeix el dret a l’autodeterminaci\u00f3 del dret a decidir.\u00a0El primer, no cap a la Constituci\u00f3, per\u00f2 el segon admet una interpretaci\u00f3 constitucional.\u00a0D’altra banda, recorda la norma oportuna per dirimir un problema pol\u00edtic en democr\u00e0cia: la negociaci\u00f3 i el di\u00e0leg sense prejudicis.\u00a0Com el propi Tribunal havia dit en altres ocasions, la Constituci\u00f3 no consagra una democr\u00e0cia militant.\u00a0Tot el que ella cont\u00e9 \u00e9s susceptible de ser criticat i q\u00fcestionat sempre que es respectin els drets fonamentals i el principi democr\u00e0tic.\u00a0Ser\u00e0 dif\u00edcil, doncs, seguir escudant-se en la Constituci\u00f3 per negar l’evid\u00e8ncia: la manca de voluntat pol\u00edtica, i no la Constituci\u00f3, \u00e9s el veritable escull de l’anomenat proc\u00e9s sobiranista.<\/p>\n

De totes maneres, la sent\u00e8ncia no s’articula en profunditat -tampoc era el seu com\u00e8s en aquests moments- l’encaix constitucional d’una consulta com la prevista a Catalunya per al 9 de novembre.\u00a0Potser \u00e9s oport\u00fa, doncs, esbossar algunes de les l\u00ednies que permetrien aquesta articulaci\u00f3.\u00a0Versen sobre l’objecte, el subjecte i els procediments de la consulta.<\/p>\n

Quan no hi ha una regla que contempli el sup\u00f2sit concret, els juristes van als principis jur\u00eddics.\u00a0I en aquest punt cal recordar que la identitat material de la Constituci\u00f3 la conformen tots els principis reconeguts i que cap d’ells \u00e9s il\u00b7limitat.\u00a0L’activitat interpretativa, llavors, passa per identificar els principis rellevants, per, tot seguit, establir una raonable ponderaci\u00f3 entre ells.<\/p>\n

Pel que fa a l’objecte de la consulta, el principi d’indissoluble unitat de la naci\u00f3 espanyola (art. 2), ha de ser ponderat amb el principi democr\u00e0tic (art. 1.1) i amb una concreci\u00f3 del mateix: el dret fonamental a la participaci\u00f3 pol\u00edtica directa (art. 23.1). Fet aix\u00f2, cal sostenir que la Constituci\u00f3 no reconeix un dret d’autodeterminaci\u00f3 (en aquest cas, ven\u00e7 el principi de indissolubilitat), per\u00f2 s\u00ed el dret dels catalans a participar en la decisi\u00f3 sobre el seu futur pol\u00edtic (aqu\u00ed ven\u00e7 el principi democr\u00e0tic).<\/p>\n

Qui s’oposa a aix\u00f2 \u00faltim, fa servir un argument que podem anomenar de la petrificaci\u00f3 de la Constituci\u00f3.\u00a0La ponderaci\u00f3 -es dir\u00e0- ja la va fer en el seu moment el constituent.\u00a0No obstant aix\u00f2, aquesta forma d’interpretar perd poder de convicci\u00f3 a mesura que transcorre el temps des de la promulgaci\u00f3 de la disposici\u00f3 objecte d’interpretaci\u00f3 i \u00e9s poc respectuosa amb la visi\u00f3 que puguin tenir les noves generacions.\u00a0Gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades despr\u00e9s d’aprovada la Constituci\u00f3, sembla m\u00e9s adequada una interpretaci\u00f3 evolutiva, que faci que els preceptes s’interpretin segons el sentit que han adquirit a dia d’avui.\u00a0Aquesta \u00e9s una t\u00e8cnica emprada \u00e0mpliament pels tribunals internacionals, especialment pel Tribunal Europeu de Dret Humans.\u00a0El mateix TC tamb\u00e9 ha fet servir aquest tipus d’interpretaci\u00f3 en la sent\u00e8ncia en qu\u00e8 es declara el matrimoni entre persones del mateix sexe ajustat a la Constituci\u00f3.\u00a0La lectura de la Constituci\u00f3, diu el TC en aquest cas, s’ha de fer “a la llum dels problemes contemporanis, i de les exig\u00e8ncies de la societat actual que ha de donar resposta a risc, en cas contrari, d’esdevenir lletra morta” .<\/p>\n

L’evoluci\u00f3 que afecta a l’abast del principi democr\u00e0tic en aquests sup\u00f2sits \u00e9s clarament perceptible en el cam\u00ed empr\u00e8s per pa\u00efsos democr\u00e0tics i plurinacionals com Canad\u00e0 i Regne Unit.\u00a0Curiosament, la sent\u00e8ncia m\u00e9s recent del TC cita a suport de les seves tesis el Dictamen de la Cort Suprema del Canad\u00e0, per\u00f2 ho fa d’una manera incompleta. Efectivament, s’hi nega que hi hagi un dret a l’autodeterminaci\u00f3, per\u00f2 no q\u00fcestiona la possibilitat que Quebec realitzi un refer\u00e8ndum (quan en el 1998 es pronuncia la Cort, ja han tingut lloc els refer\u00e8ndums de 1980 i de 1995).\u00a0A m\u00e9s, s’expliciten els efectes del resultat: “Una majoria clara al Quebec a favor de la secessi\u00f3, en resposta a una pregunta clara, conferiria al projecte de secessi\u00f3 una legitimitat democr\u00e0tica que tots els altres participants en la Confederaci\u00f3 tindrien l’obligaci\u00f3 de recon\u00e8ixer”. Com es compleix amb aquesta obligaci\u00f3?\u00a0Negociant totes les parts de bona fe.<\/p>\n

Per\u00f2 qui han de ser consultats, els catalans o els espanyols?\u00a0Qui considera que han de ser els espanyols apel\u00b7la al principi segons el qual la sobirania resideix en el poble espanyol (art. 1.2).\u00a0A aquesta posici\u00f3 es poden oposar, almenys, dos arguments, un simple i un altre m\u00e9s profund.\u00a0El simple: si es tracta de con\u00e8ixer la voluntat dels catalans, \u00e9s de sentit com\u00fa que siguin ells els consultats.\u00a0De fet, \u00e9s el que ha succe\u00eft a la trentena de refer\u00e8ndums d’aquest estil convocats en diferents parts del m\u00f3n.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha raons m\u00e9s profundes. Nom\u00e9s cal imaginar que a Catalunya la totalitat del cos electoral voldria la independ\u00e8ncia.\u00a0Aquest hipot\u00e8tic 100% de catalans seguiria sent una minoria a Espanya.\u00a0Per tant, sobre aquest punt capital de les seves vides en comunitat sempre estaria a expenses de la voluntat de la resta.\u00a0Sembla evident que aquesta perp\u00e8tua minoria no se sentiria res representada per una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que justifiqu\u00e9s aquesta situaci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 plantegem d’una altra manera: Com hauria de sentir-se en aquesta situaci\u00f3 alg\u00fa que pertanyi a la perp\u00e8tua majoria?\u00a0Podria seguir dient, com si no pass\u00e9s res, que viu en un Estat democr\u00e0tic i liberal?\u00a0No podria fer-ho, perqu\u00e8 la democr\u00e0cia implica el principi de la majoria, per\u00f2 \u00e9s contr\u00e0ria al domini de la majoria sobre la minoria, en aquest cas una minoria amb contorns territorials definits i amb llengua, cultura i institucions pr\u00f2pies.\u00a0El domini de la majoria perverteix la democr\u00e0cia i s’oposa als principis que caracteritzen els Estats liberals (en el sentit d’oposats als Estats fonamentalistes): l’autonomia dels individus, la inviolabilitat de la persona i la dignitat humana.<\/p>\n

Complir amb el primer, suposa ser sensible als plans de vida que cada persona lliurement hagi triat.\u00a0Respectar el segon, per la seva banda, exigeix \u200b\u200bno instrumentalitzar a ning\u00fa en benefici exclusiu d’altres.\u00a0El tercer demanda que l’Estat es prengui seriosament les manifestacions de voluntat dels ciutadans.\u00a0Dit breument, si persones adultes creuen, per les raons que sigui, que \u00e9s de la m\u00e0xima import\u00e0ncia per a elles decidir el futur pol\u00edtic col\u00b7lectiu, la seva voluntat ha de ser presa en consideraci\u00f3.\u00a0En cas contrari, tindr\u00edem una minoria dominada permanentment o b\u00e9 tractada amb un paternalisme injustificat.\u00a0Aquests principis no s\u00f3n simple “filosofia”: estan reconeguts en la Constituci\u00f3 en els articles 9 i 10, i conformen la seva identitat material.\u00a0El mateix TC ha sostingut en repetides ocasions que la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat “han d’orientar a la plena efectivitat dels drets fonamentals” (i recordem que el de participaci\u00f3 pol\u00edtica directa \u00e9s un dret fonamental).<\/p>\n

Vol aix\u00f2 dir que la resta dels ciutadans espanyols queda al marge d’aquest proc\u00e9s?\u00a0No. La seva intervenci\u00f3 es pot articular a trav\u00e9s del Parlament, en acceptar (s’ent\u00e9n que despr\u00e9s d’algun tipus de negociaci\u00f3, com reconeix la sent\u00e8ncia del TC) qualsevol de les sendes constitucionals que permeten articular jur\u00eddicament la consulta.\u00a0Tant la via de l’article 92, com la del 150.2, passant per la Llei catalana 4\/2010, preveuen aquesta intervenci\u00f3, ja sigui proposant, delegant, transferint o autoritzant un refer\u00e8ndum.<\/p>\n

Dimarts que ve a les Corts hi ha una oportunitat d’or per comen\u00e7ar a encarrilar el proc\u00e9s que ha nascut en la societat catalana per la senda que la Constituci\u00f3 i el seu m\u00e0xim int\u00e8rpret exigeixen.\u00a0El que s’ha dit: voluntat pol\u00edtica.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La recent sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre la declaraci\u00f3 sobiranista del Parlament catal\u00e0 marca un punt d’inflexi\u00f3 respecte a la interpretaci\u00f3 jur\u00eddica del dret a decidir.\u00a0D’una banda, distingeix el dret a l’autodeterminaci\u00f3 del dret a decidir.\u00a0El primer, no cap a la Constituci\u00f3, per\u00f2 el segon admet una interpretaci\u00f3 constitucional.\u00a0D’altra banda, recorda la norma oportuna per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135],"class_list":["post-10958","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10958","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10958"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10958\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10959,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10958\/revisions\/10959"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}