{"id":10954,"date":"2014-04-04T10:08:59","date_gmt":"2014-04-04T08:08:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10954"},"modified":"2014-04-04T10:08:59","modified_gmt":"2014-04-04T08:08:59","slug":"josep-maria-valles-un-fantasma-recorre-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-valles-un-fantasma-recorre-europa\/","title":{"rendered":"Josep Maria Vall\u00e8s: Un fantasma recorre Europa"},"content":{"rendered":"

\"mobilitzacions\"<\/a>Ja no \u00e9s el fantasma que -segons el c\u00e8lebre Manifest- combatien conjuntament el Papa, el Tsar, Metternich i Guizot.\u00a0El fantasma \u00e9s ara un injuriat populisme que inquieta els poders establerts de l’Europa de Brussel\u00b7les.\u00a0O, millor, de Frankfurt i Londres.\u00a0A efectes dial\u00e8ctics, s’agrupen en un\u00a0totum revolutum<\/em>\u00a0diversos moviments que comparteixen la impugnaci\u00f3 de l’ordre pol\u00edtic i econ\u00f2mic dominant.\u00a0Perqu\u00e8 s’est\u00e9n la consci\u00e8ncia que ni les decisions econ\u00f2miques d’un liberalisme maquillat, ni les retallades en drets socials camuflats com reformes restauraran els equilibris anteriors a la Gran Recessi\u00f3.\u00a0Aquella consci\u00e8ncia activada en forma de mobilitzacions socials -marees, plataformes, partits-protesta, col\u00b7lectius, processos constituents – suscita ara cert desassossec entre els que intenten posar pegats el disbarat que ells mateixos van perpetrar o tolerar.<\/p>\n

Llan\u00e7ar la desqualificaci\u00f3 de\u00a0populista<\/em>\u00a0sobre aquestes mobilitzacions \u00e9s una estratagema defensiva per part dels detentors del poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic.\u00a0Per aix\u00f2 conv\u00e9 assenyalar que entre aquelles mobilitzacions existeixen importants difer\u00e8ncies de subst\u00e0ncia i d’accent.\u00a0No tots els presumptes populistes entenen que la sortida de la crisi consisteixi a apuntar a la immigraci\u00f3 forana com a causa principal de la desocupaci\u00f3, de la inseguretat o del desgast dels serveis socials de l’Estat del Benestar.\u00a0Ni tampoc comparteixen tots la idea que atrinxerar-se rera les fronteres de l’estat-naci\u00f3 constitueixi un bon remei.\u00a0Tampoc entenen que el desastre pugui ser alleujat mitjan\u00e7ant la inspiraci\u00f3 de lideratges personals que exigeixin una confian\u00e7a incondicional i sense regles.\u00a0A difer\u00e8ncia d’aquestes receptes simplistes, hi ha qui sostenen que l’arrel del problema no est\u00e0 ni en la immigraci\u00f3, ni en la interdepend\u00e8ncia entre societats.\u00a0I que la soluci\u00f3 no vindr\u00e0 de nous cabdillatges, encara que siguin ara de factura medi\u00e0tica.<\/p>\n

El que es denuncia \u00e9s un sistema que presenta com a natural una prefabricada pauta de relacions socioecon\u00f2miques en qu\u00e8 la compet\u00e8ncia egoista s’imposa a tots com inexorable llei de vida: en el pol\u00edtic i en l’econ\u00f2mic.\u00a0Fins i tot el que semblaria conducta altruista no seria sin\u00f3 la manifestaci\u00f3 d’un egoisme refinat a la ca\u00e7a de satisfaccions m\u00e9s subtils que un profit material i immediat.\u00a0A partir d’aqu\u00ed, tot just hi ha l\u00edmits per a l’ambici\u00f3 per apropiar-se de la riquesa, del poder o del prestigi.\u00a0Desigualtats de tot tipus es converteixen en efecte natural d’aquesta lluita selv\u00e0tica.\u00a0Fins i tot s\u00f3n apreciades com a est\u00edmul per intensificar aquella din\u00e0mica competitiva.\u00a0Passen a segon pla, per tant, els seus efectes devastadors, agreujats per les pol\u00edtiques empreses com a reacci\u00f3 a la Gran Recessi\u00f3.<\/p>\n

Sobre aquest efecte tenim dades concloents de fonts molt solvents.\u00a0Es multiplica la desigualtat entre rendes del capital i rendes salarials. Augmenta la desigualtat entre patrimonis amb estancament de la mobilitat social.\u00a0S’eixampla la gran bretxa entre assalariats: entre els anomenats\u00a0milloneuristes<\/em>\u00a0i els\u00a0sub-mileuristes.<\/em>\u00a0S’incrementa el percentatge de treballadors temporals (per hores, per dies, per setmanes), convertits en nous jornalers, a l’estil dels que patien l’arbitrarietat dels cacics del latifundisme tradicional.\u00a0Puja el nombre d’aturats sense subsidi.\u00a0Emigren joves amb elevada qualificaci\u00f3. Augmenta la pobresa.\u00a0No nom\u00e9s entre els desocupats, sin\u00f3 fins i tot entre treballadors amb retribucions miserables, subjectes a la perversament anomenada “moderaci\u00f3 salarial”.\u00a0S’est\u00e9n la pobresa infantil, amb repercussions negatives sobre el rendiment escolar i el futur laboral de les seves v\u00edctimes.<\/p>\n

No es tracta de fen\u00f2mens passatgers.S\u00f3n tend\u00e8ncies persistents.\u00a0Algunes antecedeixen a la crisi perqu\u00e8 acompanyen l’hegemonia d’un capitalisme financer que va trencar un armistici entre economia liberal i democr\u00e0cia social, treballosament concertat a Europa despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial.\u00a0Sota l’amena\u00e7a -dit sigui de passada- de l’alternativa sovi\u00e8tica.\u00a0Els resultats d’aquella ruptura d’hostilitats estan a la vista.<\/p>\n

Canvi tecnol\u00f2gic, interdepend\u00e8ncia global i sobreexplotaci\u00f3 del medi obliguen ara a replantejar les premisses d’un sistema els gestors es resisteixen a revisar.\u00a0Es limiten a reparacions d’emerg\u00e8ncia.\u00a0Unes reparacions que no semblen bastant efectives, ni amb les seves receptes austericidas, ni amb la moderaci\u00f3 dels excessos dels anomenats sado-monetaristes.<\/p>\n

La revisi\u00f3 reclama una rectificaci\u00f3 cultural.\u00a0O ideol\u00f2gica, si es prefereix. \u00c9s la revisi\u00f3 que hauria de substituir la cultura de la competitivitat a ultran\u00e7a per la de la solidaritat i la cooperaci\u00f3, inspirant noves pol\u00edtiques. Per exemple, la redistribuci\u00f3 de les rendes incorporant decididament una renda ciutadana universal.\u00a0O el repartiment equitatiu del treball, no nom\u00e9s per raons econ\u00f2miques, sin\u00f3 per exig\u00e8ncies de desenvolupament personal i social.\u00a0Amb un repartiment de l’ocupaci\u00f3 democr\u00e0ticament acordat en funci\u00f3 de criteris d’inter\u00e8s com\u00fa i no mitjan\u00e7ant la distribuci\u00f3 salvatge que ara suportem.<\/p>\n

Que aquesta revisi\u00f3 de fons ha arrencat ho revelen els intents de desacreditar-la.\u00a0Costar\u00e0 fer-ho perqu\u00e8 ve sustentada en arguments i dades subministrades no nom\u00e9s per ben\u00e8vols reformadors socials, sin\u00f3 per experts economistes, alguns d’ells guardonats amb premis Nobel i altres distincions acad\u00e8miques.\u00a0Com \u00e9s sabut, tot canvi d’hegemonia cultural \u00e9s lent perqu\u00e8 xoca amb enormes resist\u00e8ncies.\u00a0L’important \u00e9s que el proc\u00e9s sembla estar en marxa.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja no \u00e9s el fantasma que -segons el c\u00e8lebre Manifest- combatien conjuntament el Papa, el Tsar, Metternich i Guizot.\u00a0El fantasma \u00e9s ara un injuriat populisme que inquieta els poders establerts de l’Europa de Brussel\u00b7les.\u00a0O, millor, de Frankfurt i Londres.\u00a0A efectes dial\u00e8ctics, s’agrupen en un\u00a0totum revolutum\u00a0diversos moviments que comparteixen la impugnaci\u00f3 de l’ordre pol\u00edtic i econ\u00f2mic …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-10954","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10954","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10954"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10954\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10956,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10954\/revisions\/10956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10954"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10954"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10954"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}