{"id":10951,"date":"2014-04-03T12:39:53","date_gmt":"2014-04-03T10:39:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10951"},"modified":"2014-04-03T12:39:53","modified_gmt":"2014-04-03T10:39:53","slug":"entrevista-a-albert-balcells-la-mancomunitat-va-fer-mes-feina-que-partidisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-albert-balcells-la-mancomunitat-va-fer-mes-feina-que-partidisme\/","title":{"rendered":"Entrevista a Albert Balcells: \u201cLa Mancomunitat va fer m\u00e9s feina que partidisme\u201d"},"content":{"rendered":"

\"albert_balcells\"<\/a>El cartell, al\u00b7lucinant, convoca a un concurs de ra\u00e7a bovina. \u201cI en van fer tamb\u00e9 per millorar la cavallar i l\u2019aviar\u2026\u201d, diu entusiasta Albert Balcells (Barcelona, 1940), con si encara hi hagu\u00e9s alguna cosa que el sorprengu\u00e9s de la for\u00e7a de la Mancomunitat, ell que l\u2019ha estudiat del dret i del rev\u00e9s (La Mancomunitat de Catalunya i l\u2019autonomia<\/em>; Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva \u00e8poca<\/em>\u2026) i com torna a demostrar ara al seu darrer llibre: Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925. El primer pas vers l\u2019autogovern<\/em>, que far\u00e0 les funcions de cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya<\/em>, que el dia 15 s\u2019inaugura a la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Fent treball de recerca als arxius d\u2019aquesta entitat, ha trobat de tot, com l\u2019esmentat cartell, refor\u00e7ant la creen\u00e7a en la magnitud d\u2019una petja tal que encara avui es deixa notar; per a b\u00e9 i per a mal, com s\u2019entreveu de les seves respostes.<\/p>\n

Pregunta<\/strong>.<\/strong> S\u2019ha elogiat molt la ingent tasca benefactora de la Mancomunitat, per\u00f2 en el fons \u00bfno buscava nom\u00e9s satisfer els interessos de la burgesia dirigent, necessitada de territori vertebrat i m\u00e0 d\u2019obra qualificada?<\/p>\n

Resposta.<\/strong> El que la Mancomunitat busca \u00e9s vertebrar una naci\u00f3. I aquesta no es podia constituir si no es vertebrava primer materialment. La possibilitat de mancomunar-se la tenien totes les regions espanyoles, per\u00f2 nom\u00e9s Catalunya ho va executar, i aix\u00f2 s\u2019explica gr\u00e0cies a la for\u00e7a de la seva identitat cultural. Vertebrar aquest territori passava per una \u00e0rea metropolitana potent com Barcelona, que s\u2019ent\u00e9n com a producte de tots els catalans i que, per tant, ha de revertir en tots. Pensi que a Lleida \u00e9s on invertir\u00e0 m\u00e9s la Mancomunitat i que Balaguer ser\u00e0 la primera localitat que tindr\u00e0 centraleta autom\u00e0tica de tel\u00e8fons. I aix\u00f2 que la Diputaci\u00f3 de Lleida era l\u2019\u00fanica de les quatre que no era catalanista…<\/p>\n

P.<\/strong> Si Madrid hagu\u00e9s estat capa\u00e7 de construir un estat modern, hauria existit mai la Mancomunitat?<\/p>\n

R.<\/strong> \u00c9s impossible contestar avui aquesta pregunta. Per\u00f2 no tota explicaci\u00f3 \u00e9s material. L\u2019Estat modern franc\u00e8s havia acabat amb la llengua occitana. Al segle XIX, l\u2019Estat espanyol ja havia aconseguit la digl\u00f2ssia, pr\u00f2leg a la desaparici\u00f3 del catal\u00e0 com a llengua materna per a molts. Aix\u00f2 es capgira. Miri: la Mancomunitat \u00e9s important no tant per la seva obra, que ho \u00e9s, i molt, com pel fet de superar l\u2019esquarterament de Catalunya imposat el 1833, per donar una visi\u00f3 global de tot Catalunya, per ajudar a desenvolupar molt\u00edssim una consci\u00e8ncia nacional catalana. S\u2019ha valorat m\u00e9s la Generalitat republicana que la Mancomunitat, i \u00e9s injust. I tot \u00e9s perqu\u00e8 no va tenir l\u2019Estatut. Aquella va durar, descomptant suspensions, poc m\u00e9s de dos anys i mig; la Mancomunitat, gaireb\u00e9 10. Pensi que a les 16 escoles que cre\u00e0 hi anaven m\u00e9s alumnes que a les cinc facultats que tenia la Universitat de Barcelona. I molt del que es va crear encara avui perdura: l\u2019Escola del Treball\u2026<\/p>\n

P.<\/strong> I aix\u00f2 que pressupost\u00e0riament estava molt limitada, com per exemple en transfer\u00e8ncies. Com s\u2019explica que amb tan poc es fes tant?<\/p>\n

R.<\/strong> \u00c9s fruit d\u2019un plantejament gaireb\u00e9 filos\u00f2fic: millor comen\u00e7ar modestament, per\u00f2 comen\u00e7ar; plantar l\u2019arbre i ja creixer\u00e0. L\u2019equip de Prat de la Riba el que fa \u00e9s dibuixar les necessitats, creen sobre el paper, i s\u00ed, \u00e9s clar, triguen a funcionar per problemes pressupostaris i retards en les compet\u00e8ncies que v\u00e9nen des de Madrid, per\u00f2 les grans l\u00ednies ja estan dibuixades. \u00c9s justament el contrari d\u2019avui, que no es fa res ni es belluga res si no hi ha abans el pressupost.<\/p>\n

P.<\/strong> La dictadura de Primo de Rivera, el primer que diu \u00e9s que la Mancomunitat era un desastre financer i un malbaratament infinit que estava a les portes de la suspensi\u00f3 de pagaments\u2026<\/p>\n

R.<\/strong> S\u00ed, va ser una de les l\u00ednies de desprestigi que va encetar la dictadura\u2026 La Mancomunitat es va veure obligada a emetre deute p\u00fablic, per\u00f2 estava molt m\u00e9s ben gestionat que l\u2019Estat mateix. Entre 1920 i 1924, les amortitzacions del deute significaven el 14% del seu pressupost; a l\u2019Estat espanyol eren el 22%. La Mancomunitat arrossegava un doble r\u00f2ssec: en tots els concursos d\u2019obra p\u00fablica, avalava els ajuntaments dels pobles, que endarrerien el pagament, com tamb\u00e9 feia l\u2019Estat. A m\u00e9s a m\u00e9s, hi havia la inflaci\u00f3 provocada per la Primera Guerra Mundial, que disparava els costos\u2026. No era un desastre, per\u00f2 nom\u00e9s va faltar l\u2019estroncament del cr\u00e8dit cap al 1923 davant el dubte raonable que la instituci\u00f3 desapareixeria amb la dictadura. Els inversors ho sabien: no es va poder emetre m\u00e9s deute p\u00fablic i es va estroncar el cr\u00e8dit. S\u00ed, la Mancomunitat va caure de la bicicleta, per\u00f2 perqu\u00e8 li van donar una empenta.<\/p>\n

P.<\/strong> Tot plegat, amb molts pocs mitjans humans, tamb\u00e9.<\/p>\n

R.<\/strong> S\u00ed, sense sistemes inform\u00e0tics com avui, \u00e9s clar, i nom\u00e9s amb els funcionaris de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, que amb prou feines ocupaven el que avui \u00e9s la sala d\u2019actes de baix del Palau de la Generalitat. Ara els funcionaris de la Diputaci\u00f3 ocupen l\u2019edifici del Rellotge de l\u2019Escola Industrial, tot l\u2019edifici de Can Serra i la meitat de la Maternitat. La Mancomunitat va treballar amb una sobrietat espartana.<\/p>\n

P.<\/strong> I amb la sensaci\u00f3 que, a difer\u00e8ncia de la imatge d\u2019avui, es feia m\u00e9s feina que ideologia\u2026<\/p>\n

R.<\/strong> M\u00e9s feina que partidisme, diria. Tothom tenia la q\u00fcesti\u00f3 nacional molt clara per sobre de gaireb\u00e9 tot. A m\u00e9s, la Mancomunitat es va recolzar molt\u00edssim en la societat civil anterior a ella, no la va suplir, va refor\u00e7ar el proc\u00e9s nacional i cultural que ja hi havia, fins a l\u2019extrem que a vegades no sabies gaireb\u00e9 qui feia qu\u00e8, com en el cas de la seva tasca amb el catal\u00e0 i l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Catalana. La Mancomunitat va saber crear un clima, i sense l\u2019\u00fas, com avui, dels grans mitjans de comunicaci\u00f3. Van fer-ho des de la base, amb una llista de confer\u00e8ncies que proposaven per donar als poblets d\u2019arreu. De la llista, que he estudiat, nom\u00e9s n\u2019hi havia tres sobre la Mancomunitat, la resta eren de temes t\u00e8cnics o socials que interessaven la gent: venir al teu poble a parlar-te de les malalties de la vinya i en catal\u00e0 era d\u2019una efic\u00e0cia de propaganda pol\u00edtica enorme. Apropar-se a la poblaci\u00f3 era inseparable de fer carreteres, de la idea de fer una Catalunya moderna i de la voluntat d\u2019autogovern. Tota anava lligat.<\/p>\n

P.<\/strong> Sorpr\u00e8n que a la Mancomunitat hi hagu\u00e9s gent de tots els colors pol\u00edtics. Com va aconseguir desmarcar-se del debat purament ideol\u00f2gic?<\/p>\n

R.<\/strong> Perqu\u00e8 la seva proposta era tan b\u00e0sica i evident que qui s\u2019hi oposava sabia que quedava eliminat pol\u00edticament, perdia tota credibilitat. Un pol\u00edtic paradigm\u00e0tic d\u2019esquerra catalana com Pere Coromines sap que una Mancomunitat possibilista afavoreix i fa cr\u00e9ixer la Lliga Regionalista, el partit de Prat de la Riba, per\u00f2 sap que la seva tesi d\u2019esperar el marc de la Rep\u00fablica espanyola no es donar\u00e0, que encara s\u00f3n quatre gats i que no tots s\u00f3n amics de Catalunya; no t\u00e9 alternativa possible, els pesa m\u00e9s ser catalanistes\u2026<\/p>\n

P.<\/strong> Tamb\u00e9 \u00e9s cert que la Lliga, si b\u00e9 va ser hegem\u00f2nica, no era majorit\u00e0ria\u2026<\/p>\n

R.<\/strong> La Lliga pot reclutar alts funcionaris d\u2019altres partits per a la Mancomunitat perqu\u00e8 l\u2019esquerra catalana llavors est\u00e0 en descomposici\u00f3, i no li suposa cap perill per a la seva hegemonia; tamb\u00e9 la necessitaven per no haver de tenir nom\u00e9s el suport dels mon\u00e0rquics i altres grups de la dreta liberal abans que es fessin anti-Lliga i anticatalanistes. En qualsevol cas, l\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s coherent en el marc de la idea que cohesionar Catalunya i modernitzar-la, europe\u00eftzar-la, estava per sobre de les ideologies dels partits pol\u00edtics.<\/p>\n

P.<\/strong> Com casa la modernitat que destil\u00b7la Prat de la Riba amb el seu conservadorisme pol\u00edtic?<\/p>\n

R.<\/strong> Prat de la Riba \u00e9s m\u00e9s de dretes de jove que de gran; el nacionalisme el port\u00e0 a buscar majories amb forces menys conservadores. El catalanisme el va fer m\u00e9s dem\u00f2crata.<\/p>\n

P.<\/strong> En els seus estudis reivindica Josep Puig i Cadafalch com a president oblidat de la Mancomunitat, per\u00f2 va donar suport al cop d\u2019Estat i mantingu\u00e9 lligams amb Primo de Rivera…<\/p>\n

R.<\/strong> \u00c9s una burrada saltar de Prat de la Riba a Maci\u00e0 quan es parla de presidents de Catalunya; Prat ho va ser tres anys i Puig i Cadafalch, gaireb\u00e9 set… S\u00ed, conced\u00ed una adhesi\u00f3 condicional de la Mancomunitat al directori militar… Va ser un il\u00b7l\u00fas: pensar que un dictador donaria a Catalunya el que no li havia donat un Estat de dret… Per\u00f2 la seva relliscada s\u2019ha de contextualitzar. Es troba en un carrer\u00f3 sense sortida: si no rebia m\u00e9s traspassos i no podia emetre deute p\u00fablic, la Mancomunitat es paralitzava i perdia la popularitat i la for\u00e7a. D\u2019altra banda, la crisi que patia la Lliga amb l\u2019escissi\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 Catalana era una constataci\u00f3 que la via possibilista, en intentar pactar amb Madrid, havia fracassat. El que passa despr\u00e9s no l\u2019exonera, per\u00f2 Puig i Cadafalch va haver d\u2019exiliar-se un temps a Par\u00eds i va ser dels tres \u00fanics dirigents de la Lliga que no va donar suport a Franco: mai s\u2019apunt\u00e0 a la l\u00ednia col\u00b7laboracionista de Camb\u00f3 i Ventosa i Clavell.<\/p>\n

P.<\/strong> \u00c9s sorprenent que la Mancomunitat pogu\u00e9s fer la seva tasca en plena convulsi\u00f3 social del pistolerisme. Com ho resist\u00ed?<\/p>\n

R.<\/strong> Buscant una equidist\u00e0ncia inviable, amb accions desfavorables als sindicats, com quan decideixen assegurar el prove\u00efment de mercats despr\u00e9s de la vaga de La Canadenca o participant en la recollida d\u2019escombraries. O emetent un missatge contrari al lock-out<\/em> empresarial. Tampoc es va donar suport al governador militar Mart\u00ednez Anido, ni a la temible Ley de Fugas, ni a la brutal repressi\u00f3 a la CNT… La Mancomunitat no tenia compet\u00e8ncies en arbitratge laboral, ni en ordre p\u00fablic; s\u2019ho va haver de mirar tot for\u00e7a passivament. El resultat \u00e9s que la instituci\u00f3 es va devaluar i la Lliga es va dretanitzar, tibada alhora pels carlistes i la Uni\u00f3n Mon\u00e1rquica Nacional…<\/p>\n

P.<\/strong> La instituci\u00f3 va tenir mai temptacions separatistes?<\/p>\n

R.<\/strong> El projecte de la Mancomunitat no era separatista per definici\u00f3; tampoc els dos presidents eren independentistes: la seva opci\u00f3 era la via gradual, la de la mateixa Mancomunitat.<\/p>\n

P.<\/strong> Qu\u00e8 es podia haver recuperat de la instituci\u00f3 el 1977, o ara mateix, que no s\u2019hagi fet?<\/p>\n

R.<\/strong> L\u2019exemple moral: la claredat i la tenacitat per portar un projecte nacional que no ofegava els diferents partits pol\u00edtics sin\u00f3 que els transcendia.<\/p>\n

P.<\/strong> Si es compara la Mancomunitat amb la Generalitat moderna, sembla que hi ha una Catalunya seriosa que construeix i \u00e9s efica\u00e7 i una que fa volar coloms m\u00e9s que una altra cosa…<\/p>\n

R.<\/strong> Ens falta potser perspectiva. Avui pesa m\u00e9s el que no s\u2019ha aconseguit que el que s\u00ed, que \u00e9s un estat d\u2019opini\u00f3 molt semblant, curiosament, al del 1923. La Mancomunitat i la seva for\u00e7a correspon a l\u2019estat de consci\u00e8ncia nacional del moment. Ara potser la ciutadania ha desenvolupat un nivell d\u2019exig\u00e8ncia m\u00e9s gran. Acabi com acabi el proc\u00e9s sobiranista, Catalunya no desapareixer\u00e0; tampoc \u00e9s realista ni \u00e9s convenient plantejar-se les coses del tipus: \u201cIndepend\u00e8ncia o res\u201d o \u201cO ara o mai\u201d. La hist\u00f2ria convida a la serenitat.<\/p>\n

P.<\/strong> Catalunya \u00e9s avui m\u00e9s filla de 1714 o de 1914?<\/p>\n

R.<\/strong> El 1714 \u00e9s la demostraci\u00f3 que no es vol renunciar a l\u2019autogovern ni per la for\u00e7a de les armes. El 1914 \u00e9s l\u2019inici del redre\u00e7ament, tot \u00e9s m\u00e9s possibilista; clarament som m\u00e9s fills d\u2019aquesta segona.<\/p>\n

P.<\/strong> Llavors, per qu\u00e8 se celebra m\u00e9s enguany el 1714, doncs?<\/p>\n

R.<\/strong> No ho s\u00e9; el centenari de la Mancomunitat hauria d\u2019haver tingut m\u00e9s relleu, amb una gran exposici\u00f3 itinerant, i una efem\u00e8ride aix\u00ed la Generalitat no l\u2019hauria d\u2019haver deixat a mans de la Diputaci\u00f3 de Barcelona… Potser \u00e9s perqu\u00e8 la Mancomunitat t\u00e9 m\u00e9s a veure amb el model a seguir que s\u2019ha tingut fins ara que el que es projecta cap al futur<\/p>\n

Entrevista de Carles Geli per a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cartell, al\u00b7lucinant, convoca a un concurs de ra\u00e7a bovina. \u201cI en van fer tamb\u00e9 per millorar la cavallar i l\u2019aviar\u2026\u201d, diu entusiasta Albert Balcells (Barcelona, 1940), con si encara hi hagu\u00e9s alguna cosa que el sorprengu\u00e9s de la for\u00e7a de la Mancomunitat, ell que l\u2019ha estudiat del dret i del rev\u00e9s (La Mancomunitat de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-10951","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10951","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10951"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10951\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10953,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10951\/revisions\/10953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10951"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10951"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}