{"id":10945,"date":"2014-04-03T09:52:47","date_gmt":"2014-04-03T07:52:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10945"},"modified":"2014-04-03T09:52:47","modified_gmt":"2014-04-03T07:52:47","slug":"arseni-gibert-barcelona-world","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-barcelona-world\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: Barcelona World?"},"content":{"rendered":"

\"Barcelona<\/a>El dia 15 d’abril de 1983 Walt Disney Company (WDC) va inaugurar T\u00f2quio Disneyland, el seu tercer gran parc tem\u00e0tic que es sumava als de Calif\u00f2rnia i Florida. L’excel\u00b7lent resultat immediat de l’experi\u00e8ncia japonesa va comportar la decisi\u00f3 d’implantar un quart gran parc a Europa. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

WDC \u00e9s el grup empresarial l\u00edder i el m\u00e9s tecnificat del m\u00f3n en el sector de les grans instal\u00b7lacions d’oci. Entre 1983 i 1987 va estudiar, ex ante i minuciosament, totes les variables imaginables -no tan sols l’empla\u00e7ament- relatives a la implantaci\u00f3 d’EuroDisney, inaugurat el 12 d’abril de 1992 a Par\u00eds. Malgrat aquest exhaustiu treball previ, els primers anys d’explotaci\u00f3 seg\u00fcents a la l\u00f2gica aflu\u00e8ncia massiva inicial permeten apreciar notables desviacions en les previsions i fins i tot correccions d’errors conceptuals importants. Un <\/span>treball de recerca<\/span><\/a> de Lyn Burgoyne, de la Universitat d’Illinois, analitza a fons els nombrosos treballs acad\u00e8mics que entre 1989 i 1995 havien estudiat -alguns d’ells ja ex post- encerts i errors del projecte i de la seva gesti\u00f3 inicial. Una de les conclusions recollides \u00e9s que, tot i el seu know how, WDC no va avaluar en tota la seva dimensi\u00f3 que la resposta europea a aquests i similars tipus de macro espais d’oci, \u00e9s molt diferent de la resposta americana o asi\u00e0tica, sent una de les principals difer\u00e8ncies que a Europa elevats percentatges dels clients inicials van un cop per curiositat per\u00f2 no els freq\u00fcenten amb certa periodicitat com s\u00ed ho fan en altres llocs del m\u00f3n. Potser fins i tot aix\u00f2 permeti especular sobre si estudis previs realitzats per EuroVegas-Madrid han detectat problemes d’aquesta \u00edndole que puguin explicar la seva marxa enrere o l’actual situaci\u00f3 de stand bye sine die del projecte. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Q\u00fcestions d’aquest tipus potser expliquen els nombrosos fracassos i les poques experi\u00e8ncies positives de grans parcs a Europa. Una de les exitoses \u00e9s sens dubte PortAventura i tamb\u00e9 el propi EuroDisney, Legoland a Baviera, Gardaland el nord d’It\u00e0lia, i alguns altres de dimensi\u00f3 m\u00e9s redu\u00efda. I potser expliquen tamb\u00e9 que PortAventura, tot i que el projecte inicial d’Anheuser Busch (AB) era molt bo i de caracter\u00edstiques molt adaptades a la demanda europea, necessiti fer grans i freq\u00fcents inversions peri\u00f2diques per renovar l’atractiu de l’oferta i estimular la aflu\u00e8ncia motivada per la curiositat inicial sobre les novetats i que, a m\u00e9s i al contrari que els primers anys, necessiti cada vegada m\u00e9s com a clients els turistes propers i no tan propers, la qual cosa comporta unes altes comissions a intermediaris i disminueix sensiblement el preu mitj\u00e0 de l’entrada i per tant la rendibilitat. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

AB gaireb\u00e9 es va retirar molt aviat del projecte i ja definitivament el 1998. Per salvar la implantaci\u00f3 del parc es va rec\u00f3rrer a l’empresari Javier de la Rosa que va iniciar les obres i al qual el President Pujol va qualificar “d’empresari catal\u00e0 model” des de la tribuna del Parlament de Catalunya. Quan de la Rosa li van sorgir problemes amb els seus socis \u00e0rabs i amb la just\u00edcia, va ser La Caixa qui va efectuar el segon salvament d’emerg\u00e8ncia, va buscar un soci tecnol\u00f2gic angl\u00e8s i va culminar la realitzaci\u00f3 del projecte. PortAventura es va inaugurar el primer de maig de 1995. La Caixa es va desfer de la seva participaci\u00f3 encara quedant-se els terrenys no utilitzats pel parc, unes 500 hect\u00e0rees. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Anem -ara ja s\u00ed- a BarcelonaWorld (BW). \u00d2bviament, un parc tem\u00e0tic basat en grans atraccions i un macro espai basat en casinos i en el joc com a centre d’atenci\u00f3, s\u00f3n coses diferents. Per\u00f2 aix\u00f2 no obsta que els dos tipus d’implantaci\u00f3 siguin susceptibles de rebre de les respectives demandes respostes diferents a Europa i a altres continents com Am\u00e8rica o \u00c0sia. D’altra banda, hi ha alguna coincid\u00e8ncia en l’origen de les iniciatives d’impulsar PortAventura i Barcelona World per part del govern catal\u00e0. PortAventura neix com un gran projecte i com a reacci\u00f3 a la p\u00e8rdua de la “final” d’EuroDisney amb Par\u00eds com a guanyadora. Una cosa semblant passa amb Barcelona World. El 7 de setembre de 2012, just el dia anterior al fet que es don\u00e9s a con\u00e8ixer que EuroVegas optava per Madrid, el Govern catal\u00e0 va anunciar el projecte. La foto amb La Caixa quedava molt bonica per\u00f2 m\u00e9s que la seva implicaci\u00f3 podia indicar que es lliurava, encara que fos a canvi d’accions amb un futur incert, de les 500 hect\u00e0rees de terreny que es va haver de quedar. La percepci\u00f3 general va ser d’improvisaci\u00f3 de l’anunci degut principalment a la indefinici\u00f3 sobre el contingut i la viabilitat del projecte. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una indefinici\u00f3 que persisteix i acompanya altres dubtes <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Hi ha una pol\u00e8mica ja oberta que fon i sintetitza dues q\u00fcestions: d’una banda les reserves d’amplis sectors davant d’un projecte que es percep com un incentiu o foment potencial de la ludopatia vista com a problema social; i de l’altra, agreujant aquesta percepci\u00f3, un tractament fiscal del joc molt favorable i que a molts sembla discriminatori. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s el que ja est\u00e0 damunt de la taula i no es tractar\u00e0. Hi ha altres aspectes que mereixen tanta o m\u00e9s atenci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La primera pregunta pertinent podria ser: estem parlant d’un projecte o d’un dif\u00fas n\u00favol de fum? Es parla de BW com d’alguna cosa molt concreta i tangible, cosa sobre la qual es pot estar a favor o en contra, impedir o materialitzar, implantar o no implantar. Per\u00f2 implantar qu\u00e8? Pel que \u00e9s conegut p\u00fablicament, una mena d’un gran centre d’oci basat en casinos amb diversos espais diferenciats per ambients de diferents parts del m\u00f3n i per a la implantaci\u00f3 es disposa d’uns terrenys adjacents a PortAventura i d’una empresa promotora que diu disposar de 4.500 milions d’\u20ac i de contactes amb tercers interessats. No sembla molt ni molt concret. El mateix President Mas ho va dir clarament en la presentaci\u00f3 de l’acord amb el PSC<\/b> per modificar la Llei del Parlament de Catalunya 2\/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius tur\u00edstics CRT: precisat que es tractava d’un acord per fer legalment viable la implantaci\u00f3, no d’una altra cosa. No obstant aix\u00f2, alguns cr\u00e8duls alcaldes i hotelers de la zona, exerceixen com a grup de pressi\u00f3 per garantir la implantaci\u00f3 i faciliten xifres incre\u00efblement precises de volum de beneficis econ\u00f2mics i de creaci\u00f3 de llocs de treball directes i indirectes que es generaran, xifres que com sempre els mitjans de comunicaci\u00f3 divulguen en titulars sense preguntar el m\u00e9s m\u00ednim sobre la metodologia dels c\u00e0lculs. <\/span><\/span><\/p>\n

D’altra banda, el l\u00edder de l’empresa promotora, atenent la seva traject\u00f2ria com a actor relativament destacat de la recent bombolla immobili\u00e0ria i amb actuacions controvertides i judialitzades tant aqu\u00ed com a l’Am\u00e8rica Llatina, obliga a preguntar i no estarem davant d’un nou “empresari model” com pedra angular del projecte. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 hi ha m\u00e9s. Si com hem vist, una potent i tecnificada maquin\u00e0ria empresarial com WDC comet errors de disseny i de previsions en abordar projectes de gran envergadura, podem confiar en les avaluacions i criteris d’estaments i persones bastant menys qualificades i expertes per a aix\u00f2? <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En un altre sentit, conv\u00e9 recordar que l’encara vigent llei esmentada, possibilita l’expropiaci\u00f3 de terrenys per construir els dos CRT. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Segurament conv\u00e9 explicar que un CRT \u00e9s, segons la Llei de 1989 un parc tem\u00e0tic amb uns m\u00ednims d’extensi\u00f3, inversi\u00f3 i atraccions d’alta tecnologia necess\u00e0riament acompanyats de camps de golf, zones hoteleres i residencials, \u00e9s a dir exclo\u00efa tota possibilitat d’implantaci\u00f3 de parcs tem\u00e0tics (excepte molt petits) sense aquests additius. Un dels missatges llan\u00e7ats per AB al retirar-se del projecte va ser que ells pretenien fer tan sols un parc tem\u00e0tic, no urbanitzacions i que estaven disposats a comprar els terrenys sense necessitat del benefici de l’expropiaci\u00f3, donant amb aix\u00f2 peu a moltes especulacions sobre qui eren els potencials beneficiaris de les m\u00e9s v\u00e0lues dels terrenys de Vila-seca i Salou expropiats per implantar el CRT. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El cas \u00e9s que, efectivament, es van expropiar les 800 hect\u00e0rees per construir el CRT on est\u00e0 ubicat PortAventura, no sense un llarg i dur conflicte amb la majoria dels antics propietaris. I conv\u00e9 recordar-ho perqu\u00e8 aquest no \u00e9s ni de bon tros una dada irrellevant. En tota expropiaci\u00f3 la mesura s’empara en el concepte d’inter\u00e8s general i el s\u00f2l obtingut \u00e9s precisament per ser usat en les finalitats concretes addu\u00efdes com a justificaci\u00f3 d’aquest inter\u00e8s general, en aquest cas els usos previstos en un CRT tal com el defineix la Llei cal tenir present que no es tracta d’una requalificaci\u00f3 ordin\u00e0ria de s\u00f2l ordinari sin\u00f3 de s\u00f2l expropiat. La pregunta sorgeix immediatament: \u00c9s possible aplicar ara altres usos a aquest s\u00f2l sense risc d’inc\u00f3rrer en una il\u00b7legalitat per no haver executat els usos previstos i per canviar-lo ara per altres, obrint la possibilitat d’ un eventual ressorgiment del conflicte plantejat pels expropiats o els seus hereus? <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I finalment, una darrera pregunta, potser una mica ret\u00f2rica per\u00f2 no sense sentit. No estarem confonent l’evident i saludable compatibilitat entre ind\u00fastria i oferta d’oci amb el lliscament involuntari per\u00f2 no per aix\u00f2 menys perill\u00f3s de convertir Catalunya en un parc tem\u00e0tic tur\u00edstic? <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En aquest <\/span>enlla\u00e7<\/span><\/a> pots consultar algunes notes complement\u00e0ries proposades per l’autor <\/span><\/span><\/p>\n

El Diario.es<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dia 15 d’abril de 1983 Walt Disney Company (WDC) va inaugurar T\u00f2quio Disneyland, el seu tercer gran parc tem\u00e0tic que es sumava als de Calif\u00f2rnia i Florida. L’excel\u00b7lent resultat immediat de l’experi\u00e8ncia japonesa va comportar la decisi\u00f3 d’implantar un quart gran parc a Europa. WDC \u00e9s el grup empresarial l\u00edder i el m\u00e9s tecnificat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10945","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10945","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10945"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10945\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10947,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10945\/revisions\/10947"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}