{"id":10928,"date":"2014-03-27T23:50:06","date_gmt":"2014-03-27T21:50:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10928"},"modified":"2014-03-28T10:57:04","modified_gmt":"2014-03-28T08:57:04","slug":"jose-rico-les-primaries-accentuen-lautocritica-al-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-rico-les-primaries-accentuen-lautocritica-al-psc\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Rico: Les prim\u00e0ries accentuen l’autocr\u00edtica al PSC"},"content":{"rendered":"
\n

\"autocritica\"<\/a>M\u00e9s enll\u00e0 de quina sigui la participaci\u00f3 dem\u00e0, l’experiment de les prim\u00e0ries obertes del PSC<\/strong> de Barcelona ja ha aconseguit un \u00e8xit. La nul\u00b7la confian\u00e7a que inspiren els pol\u00edtics avui ha obligat els candidats que es disputen el cartell socialista en les municipals del 2015 a un exercici tant o m\u00e9s ins\u00f2lit que el mateix proc\u00e9s d’elecci\u00f3: l’autocr\u00edtica. Davant de cinc ciutadans, tres dones i dos homes d’edats i perfils diferents, reunits en una trobada organitzada per EL PERI\u00d3DICO al bar Salamb\u00f3 de Barcelona, els possibles alcaldables del PSC<\/strong> van confessar els errors propis i aliens que expliquen per qu\u00e8 l’electorat d’esquerra ha donat de mica en mica l’esquena a un partit que, a la capital catalana, va arribar a tenir el 45% del suport electoral tres d\u00e8cades enrere.<\/p>\n

El m\u00e8rit va ser d’Alejandra, Rodolfo, Mar\u00eda Jes\u00fas, Adri\u00e1n i Anna. Cara a cara durant uns cinc minuts amb cada candidat, van for\u00e7ar Laia Bonet<\/strong>, Jaume Collboni<\/strong>, Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere<\/strong>, Jordi Mart\u00ed<\/strong> i Carmen Andr\u00e9s<\/strong> a pronunciar frases com les seg\u00fcents. Sampere: \u00abEls partits sempre sortim dels nostres congressos dient que ens hem d’obrir a la societat i despr\u00e9s seguim fent el mateix de sempre. I si alg\u00fa fa el mateix de sempre, no obt\u00e9 resultats diferents\u00bb. Collboni: \u00abVam decebre els nostres electors perqu\u00e8 vam fer coses que no s’esperen d’un partit socialista, com la reforma expr\u00e9s de la Constituci\u00f3. Per a mi, aquesta va ser una gran tra\u00efci\u00f3. \u00c9s un exemple de claudicaci\u00f3 davant del cop d’Estat dels mercats a la democr\u00e0cia\u00bb. Bonet: \u00abDif\u00edcilment ens abra\u00e7ar\u00e0 la gent si no sabem on som, ni on anem. Tu no t’abra\u00e7ar\u00e0s amb alg\u00fa que no saps si \u00e9s aqu\u00ed o \u00e9s all\u00e0\u00bb.<\/p>\n

Aquesta descarnada radiografia -feta per dos aspirants del sector cr\u00edtic, per\u00f2 tamb\u00e9 pel favorit per a la c\u00fapula del PSC<\/strong>– va ser fruit de la pregunta d’una confessa exvotant socialista. Mar\u00eda Jes\u00fas Fern\u00e1ndez, de 60 anys i resident a les Corts, t\u00e8cnica en relacions p\u00fabliques i psic\u00f2loga, va interrogar els candidats al voltant de la \u00abfalta de lideratge\u00bb del partit, i no va titubejar a l’hora d’assenyalar culpables: \u00abEl senyor Pere<\/strong> Navarro<\/strong> ha decebut molts votants catalanistes del PSC<\/strong>\u00bb. Els dards al primer secretari van servir de matal\u00e0s per a l’artilleria de Mart\u00ed, el candidat m\u00e9s combatiu amb la c\u00fapula.<\/p>\n

El proc\u00e9s sobiranista va ocupar bastants menys minuts de conversa del que es podia esperar, tant en els\u00a0t\u00eate \u00e0 t\u00eate<\/i>\u00a0amb qu\u00e8 va comen\u00e7ar la cita com en la posada en com\u00fa posterior. El raonament per al flagell general no es va nodrir tant dels vaivens del partit amb la consulta, sin\u00f3 de l’excessiu acomodament en el poder (sobretot, quan es va tenir un costat i l’altre de la pla\u00e7a de Sant Jaume) i la tra\u00efci\u00f3 als principis inspiradors de la sigla.<\/p>\n

ACTITUDS I VALORS \/ Fent valer la seva condici\u00f3 de candidata \u00abde les bases\u00bb, la m\u00e9s clara en aquest sentit va ser Carmen Andr\u00e9s: \u00abHem tingut actituds impr\u00f2pies d’un partit d’esquerres. Si treballem en clau electoralista i volem acontentar tothom, molta gent no ens creu i se’n despenja. No podem agradar a tothom\u00bb. Bonet i Collboni van coincidir en aquesta q\u00fcesti\u00f3 i van convertir l’autocr\u00edtica en un torpede contra Mart\u00ed i la seva actuaci\u00f3 com a batuta del grup municipal. \u00abA for\u00e7a d’afirmar que som un partit de govern, hem deixat de dibuixar una alternativa\u00bb, va afirmar Bonet.<\/p>\n

\u00abHem estat massa responsables i no vam marcar des del principi les difer\u00e8ncies amb CiU<\/strong>\u00bb, va dir Collboni en resposta a Rodolfo Barbero, un jubilat de la SEAT i exsindicalista, que va acusar el PSC d’actuar amb massa \u00abbonisme\u00bb enfront de la dreta. Mart\u00ed va haver de defensar-se: \u00abAlguns ens hi vam jugar la pell per evitar el viratge brusc a la dreta que al final s’ha produ\u00eft. Quan ens va trair, vam passar a ser un partit de lluita\u00bb.<\/p>\n

L’autocr\u00edtica col\u00b7lectiva va agradar, per\u00f2 els prop\u00f2sits d’esmena va semblar que no convencien tant els ciutadans. Mar\u00eda Jes\u00fas, per exemple, va consignar \u00abmolt bona voluntat\u00bb en els discursos, per\u00f2 gaireb\u00e9 no va donar cr\u00e8dit als compromisos dels candidats en temes com la sanitat, la depend\u00e8ncia i el transport p\u00fablic, pels quals es van interessar Alejandra Garc\u00eda -de 26 anys, diplomada en arquitectura t\u00e8cnica- i Anna P\u00e9rez -de 32 anys, bi\u00f2loga i treballadora de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona-. Sampere va aprofitar l’ocasi\u00f3 per recordar una de les seves promeses en cas d’arribar a l’alcaldia: no presentar-se a la reelecci\u00f3 si no compleix \u00abuns m\u00ednims compromisos b\u00e0sics\u00bb del seu programa electoral.<\/p>\n

Sobre depend\u00e8ncia, Bonet i Sampere van apostar per refor\u00e7ar les pol\u00edtiques de proximitat; Collboni va plantejar millorar l’oferta i les ajudes per a gent gran; per a Andr\u00e9s la clau \u00e9s l’augment dels apartaments i els treballadors socials, i Mart\u00ed va posar sobre la taula la necessitat de comptar amb una renda m\u00ednima garantida i transport p\u00fablic gratu\u00eft per a les persones m\u00e9s vulnerables. Tots van coincidir que els districtes haurien de refor\u00e7ar les seves compet\u00e8ncies i recursos per poder detectar m\u00e9s r\u00e0pidament situacions d’exclusi\u00f3 social. Aquest va ser el principal consens del debat, a m\u00e9s a m\u00e9s de la cr\u00edtica previsible a l’alcalde Xavier Trias per haver creat \u00abbarris de primera i de segona\u00bb.<\/p>\n

TRANSPORT P\u00daBLIC \/ A l’abordar la carestia del transport p\u00fablic, els candidats es van endur una patacada d’Alejandra, que els va recordar que sota el mandat del PSC<\/strong> tamb\u00e9 es van apujar les tarifes. Tots van culpar Trias per no atrevir-se a \u00abplantar cara\u00bb al Govern d’Artur Mas<\/strong> per frenar els increments. Collboni va defensar el transport com un \u00abdret de la ciutadania\u00bb i va apostar per crear una tarifa social. Sampere va advertir que la soluci\u00f3 no arribar\u00e0 si no es reformula la xarxa de Rodalies. I Andr\u00e9s es va queixar que, en aquesta mat\u00e8ria, es treballi massa \u00aben termes empresarials, i no socials\u00bb.<\/p>\n

Adri\u00e1n P\u00e9rez, pintor aut\u00f2nom de 29 anys, va tancar el debat amb una pregunta enverinada: si el guanyador de les prim\u00e0ries incorporar\u00e0 la resta de competidors a la seva llista. Aqu\u00ed tamb\u00e9 hi va haver consens en la resposta: d’entrada, no. Per\u00f2 tots cinc van prometre el seu suport sense fissures al vencedor. D’aqu\u00ed 24 hores hauran de comen\u00e7ar a demostrar-ho.<\/p>\n

Article publicat a El Peri\u00f3dico \u00a0<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00e9s enll\u00e0 de quina sigui la participaci\u00f3 dem\u00e0, l’experiment de les prim\u00e0ries obertes del PSC de Barcelona ja ha aconseguit un \u00e8xit. La nul\u00b7la confian\u00e7a que inspiren els pol\u00edtics avui ha obligat els candidats que es disputen el cartell socialista en les municipals del 2015 a un exercici tant o m\u00e9s ins\u00f2lit que el mateix …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-10928","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10928","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10928"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10928\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10930,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10928\/revisions\/10930"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}