{"id":10892,"date":"2014-03-22T16:07:19","date_gmt":"2014-03-22T14:07:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10892"},"modified":"2014-03-22T16:07:19","modified_gmt":"2014-03-22T14:07:19","slug":"jose-maria-mena-david-i-goliat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-mena-david-i-goliat\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Mena: David i Goliat"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10893\" rel=\"attachment wp-att-10893\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10893\" alt=\"antifrau\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/antifrau-300x225.jpg\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/antifrau-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/antifrau-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/antifrau.jpg 1600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Tot va comen\u00e7ar el mar\u00e7 del 2005, en ocasi\u00f3 del debat al Parlament sobre l&#8217;enfonsament del t\u00fanel del Carmel, que es va empassar diverses cases.\u00a0<strong>Pasqual<\/strong> <strong>Maragall<\/strong> va dir a <strong>Artur<\/strong> <strong>Mas<\/strong> &#8220;vost\u00e8s tenen un problema, que es diu tres per cent&#8221;.\u00a0Els que el coneixen b\u00e9 discrepen sobre aquesta famosa frase.\u00a0Uns diuen que va ser una &#8220;maragallada&#8221; irreflexiva, una rebequeria.\u00a0Altres diuen que els fets posteriors demostren que va ser ben calculada.\u00a0Va ser, per descomptat, un toc d&#8217;alerta, encara que amb dos greus insufici\u00e8ncies.\u00a0Una, que era m\u00e9s del tres per cent, i una altra, que el problema no el tenien nom\u00e9s els de <strong>Mas<\/strong>. Fins a tal punt aix\u00f2 \u00faltim \u00e9s aix\u00ed que el mateix <strong>Maragall<\/strong> es va veure tristament obligat a desdir-se.<\/p>\n<p>D&#8217;aquell incident es va deduir un pacte contra la corrupci\u00f3 que va acabar en la creaci\u00f3 de l&#8217;Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que no va poder entrar en funcionament fins a finals de 2009.\u00a0El seu disseny es va encomanar a un personatge extraordinari, David Mart\u00ednez Madero, fins llavors fiscal anticorrupci\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;OAC s&#8217;havia projectat d&#8217;acord amb la Convenci\u00f3 de l&#8217;ONU, de 31 d&#8217;octubre de 2003, per a la creaci\u00f3 d&#8217;un organisme independent i especialitzat encarregat de prevenir la corrupci\u00f3.\u00a0Es va concebre com un organisme independent de les administracions p\u00fabliques, relacionat amb el Parlament, que designaria el director de l&#8217;oficina.\u00a0La seva comesa fonamental era, i \u00e9s, la prevenci\u00f3 de l&#8217;\u00fas o destinaci\u00f3 il\u00b7legal de fons p\u00fablics, \u00fas d&#8217;informaci\u00f3 privilegiada, i altres sup\u00f2sits de corrupci\u00f3 en el sector p\u00fablic de Catalunya, des dels \u00e0mbits de l&#8217;Administraci\u00f3 de la Generalitat fins a les empreses p\u00fabliques, respectant el principi d&#8217;autonomia local i universit\u00e0ria, que no s&#8217;ha de confondre amb la immunitat ni menys encara amb la impunitat.\u00a0El resultat final de la seva actuaci\u00f3 \u00e9s formular recomanacions, i informar el Parlament.\u00a0Per realitzar-lo amb efic\u00e0cia, l\u00f2gicament, necessita disposar de capacitat de recerca.\u00a0Quan, en el curs d&#8217;aquesta investigaci\u00f3, troba indicis de delicte ha de remetre immediatament les seves troballes a la fiscalia.\u00a0Aix\u00ed ha vingut fent-ho.<\/p>\n<p>El seu primer director, en la seva primera compareixen\u00e7a davant el Parlament deixava clar la comesa de la instituci\u00f3:\u00a0<i>L&#8217;Oficina Antifrau no ha d&#8217;acusar ni jutjar.<\/i>\u00a0<i>El seu abast \u00e9s la prevenci\u00f3 dissuasiva, mitjan\u00e7ant l&#8217;an\u00e0lisi, l&#8217;assessorament i la formaci\u00f3, mantenint informat al Parlament i oferint-se a la resta d&#8217;institucions de Catalunya segons preveu la Llei.<\/i>\u00a0<i>L&#8217;Oficina Antifrau no ha de substituir ni interferir ning\u00fa.<\/i>\u00a0<i>El S\u00edndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, la Intervenci\u00f3 General de la Generalitat i la Fiscalia Superior de Catalunya aix\u00ed com a els \u00d2rgans judicials poden tenir la certesa que l&#8217;Oficina no ha d&#8217;irrompre mai en els seves cabdals atribucions.<\/i>\u00a0Estava clar que l&#8217;OAC naixia amb unes funcions de prevenci\u00f3 de les que no estan encarregats a cap dels altres organismes, i amb una voluntat de cooperaci\u00f3 i complementarietat que hauria de donar coher\u00e8ncia i flu\u00efdesa al conjunt dels \u00f2rgans de control de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n<p>Aquest va ser el disseny de David.\u00a0Vegem ara qui \u00e9s Goliat.<\/p>\n<p>Des de mar\u00e7 de 2005 fins a finals de 2009 la hist\u00f2ria del naixement de l&#8217;OAC \u00e9s una hist\u00f2ria d&#8217;obstacles gaireb\u00e9 insuperables.\u00a0A ning\u00fa li agradava m\u00e9s que a\u00a0<strong>Maragall<\/strong>, David, i a pocs m\u00e9s.\u00a0Ning\u00fa desitjava entendre que les funcions de prevenci\u00f3 dissuasiva eren compatibles i complement\u00e0ries amb les d&#8217;altres \u00f2rgans i institucions, a les que podria donar suport.\u00a0Recels, desconfiances o, directament, temors.\u00a0Es va forcejar parlament\u00e0riament, i als passadissos, durant quatre llargs anys, cadascuna de les seves funcions, el qu\u00f2rum parlamentari per al nomenament del director, la persona designable, tot.\u00a0I, finalment, hi va haver greus gestos d&#8217;hostilitat i descortesia en la presa de possessi\u00f3, per escenificar el disgust de <strong>CiU<\/strong> per l&#8217;elecci\u00f3 de <strong>David<\/strong> <strong>Mart\u00ednez<\/strong> <strong>Madero<\/strong>.<\/p>\n<p>La frase de <strong>Maragall<\/strong>, i el disseny de David, van caure com una pedra a les pl\u00e0cides aig\u00fces de l&#8217;oasi catal\u00e0 que ja mai m\u00e9s es van tornar a aclarir, removent el llot que ha esquitxat a tots.\u00a0Per aix\u00f2, m\u00e9s que al bassal, sembla que la pedrada va encertar amb certesa al front de Goliat.<\/p>\n<p>Goliat \u00e9s el monstre, el vell Leviatan dels poders, les administracions p\u00fabliques, les seves empreses, les seves fundacions, les seves autonomies locals o universit\u00e0ries amb tradici\u00f3 i perspectiva d&#8217;immunitat o impunitat.\u00a0\u00c9s la tradici\u00f3 d&#8217;efectiva intangibilitat. Goliat no admet m\u00e9s pedrades.\u00a0Han hagut de picar-li les rebudes, perqu\u00e8, encara que es diu que l&#8217;OAC \u00e9s ineficient amb una presentaci\u00f3 tendenciosa dels seus resultats, simult\u00e0niament es proposa la seva eliminaci\u00f3 efectiva.<\/p>\n<p>Un projecte de reforma legal del Parlament pret\u00e9n liquidar, diluir, absorbir o neutralitzar l&#8217;OAC.\u00a0Volen, sobretot, que deixi d&#8217;investigar, que el llot de la bassa no remogui.\u00a0Que tot segueixi com abans del tres per cent.\u00a0\u00c9s el millor reconeixement que l&#8217;OAC \u00e9s imprescindible.\u00a0\u00c9s el millor reconeixement que David \u00e9s viu.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/lamentable.org\/david-y-goliat\/#more-15385\" target=\"_blank\">La Lamentable<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tot va comen\u00e7ar el mar\u00e7 del 2005, en ocasi\u00f3 del debat al Parlament sobre l&#8217;enfonsament del t\u00fanel del Carmel, que es va empassar diverses cases.\u00a0Pasqual Maragall va dir a Artur Mas &#8220;vost\u00e8s tenen un problema, que es diu tres per cent&#8221;.\u00a0Els que el coneixen b\u00e9 discrepen sobre aquesta famosa frase.\u00a0Uns diuen que va ser una &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10892","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10892","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10892"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10892\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10894,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10892\/revisions\/10894"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}