{"id":10871,"date":"2014-03-22T10:10:50","date_gmt":"2014-03-22T08:10:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10871"},"modified":"2014-03-22T10:10:50","modified_gmt":"2014-03-22T08:10:50","slug":"lluis-orriols-el-termostat-de-la-independencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-orriols-el-termostat-de-la-independencia\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Orriols: El term\u00f2stat de la independ\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10872\" rel=\"attachment wp-att-10872\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10872\" alt=\"termometre\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/termometre-300x171.jpg\" width=\"300\" height=\"171\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/termometre-300x171.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/termometre-1024x584.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/termometre.jpg 1545w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Quan <strong>Ronald Reagan<\/strong> va accedir a la Presid\u00e8ncia dels Estats Units el 1981, la majoria dels americans estava a favor que el Govern gast\u00e9s menys diners en pol\u00edtiques socials.\u00a0Atenent al mandat dels seus votants, <strong>Reagan<\/strong> va posar en marxa el m\u00e9s ambici\u00f3s paquet de retallades socials de la hist\u00f2ria recent dels Estats Units.\u00a0No obstant aix\u00f2, l&#8217;idil\u00b7li amb l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica va durar poc.\u00a0Els americans van reaccionar de forma r\u00e0pida i contundent en contra d&#8217;aquestes pol\u00edtiques d&#8217;austeritat.\u00a0En nom\u00e9s dos anys, el nombre de partidaris de retallar les pol\u00edtiques socials es va desplomar, deixant de ser l&#8217;opini\u00f3 majorit\u00e0ria entre els americans.<\/p>\n<p>Els polit\u00f2legs tenim especial predilecci\u00f3 a explicar l&#8217;experi\u00e8ncia del president <strong>Reagan<\/strong> quan volem explicar per qu\u00e8 els ciutadans canvien de vegades de prefer\u00e8ncies fins i tot en breus per\u00edodes de temps.\u00a0El que li va passar a <strong>Reagan<\/strong> demostra que les opinions dels ciutadans no s\u00f3n immutables, sin\u00f3 que s&#8217;adapten constantment al que van fent els pol\u00edtics.\u00a0I, en gran mesura, ho fan seguint una senzilla regla: quan el Govern gasta molts diners en alguna pol\u00edtica, el nostre suport a aquesta pol\u00edtica tendeix a disminuir.\u00a0Per contra, si es produeixen retallades, aquest suport tendeix a augmentar.\u00a0Aix\u00ed, els ciutadans actuem com un term\u00f2stat: demanem m\u00e9s quan ens treuen i deixem de demanar quan ens donen.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 \u00e9s el que li va passar a <strong>Reagan<\/strong>.\u00a0Per\u00f2 tenim un exemple d&#8217;efecte\u00a0<em>termost\u00e0tic<\/em>\u00a0molt similar al nostre pa\u00eds.\u00a0L&#8217;adhesi\u00f3 a les pol\u00edtiques socials no ha parat de cr\u00e9ixer des que es van posar en marxa les pol\u00edtiques d&#8217;austeritat.\u00a0Segons el CIS, l&#8217;any 2010, un 40% dels espanyols pensava que es gastava massa poc en la sanitat p\u00fablica.\u00a0Per\u00f2, en tot just tres anys de dures retallades en aquest servei, aquest percentatge ha ascendit al 66%.\u00a0Aix\u00ed, les pol\u00edtiques d&#8217;austeritat han tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia que els partidaris d&#8217;enfortir la sanitat p\u00fablica siguin ara majoria a Espanya.<\/p>\n<p>L&#8217;efecte\u00a0<em>termost\u00e1tic<\/em>\u00a0o no nom\u00e9s est\u00e0 darrere del recent augment del suport ciutad\u00e0 a l&#8217;Estat del benestar.\u00a0Tamb\u00e9 ens ajuda a entendre per qu\u00e8 ha crescut tant l&#8217;independentisme a Catalunya i -encara m\u00e9s interessant- per qu\u00e8 aquests nivells de suport podrien ser susceptibles de ser redu\u00efts en un per\u00edode de temps igualment breu.<\/p>\n<p>El 2010, els partidaris d&#8217;una Catalunya independent no superaven en nombre als defensors del\u00a0<em>status quo<\/em>\u00a0o als que demanaven potenciar l&#8217;Estat de les autonomies.\u00a0No obstant aix\u00f2, l&#8217;independentisme s&#8217;han multiplicat per dos en els \u00faltims anys.\u00a0Tal augment no respon tant a un canvi estructural en la composici\u00f3 socioecon\u00f2mica de Catalunya com a una reacci\u00f3 termost\u00e0tica a certes pol\u00edtiques dutes a terme per les institucions de l&#8217;Estat. Al meu parer destaquen dos fets crucials.<\/p>\n<p>En primer lloc, la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de retallar parts importants de l&#8217;Estatut va deixar una sensaci\u00f3 a la ciutadania que l&#8217;Estat no era receptiu a potenciar el model auton\u00f2mic.\u00a0I en segon lloc (i potser m\u00e9s important), la crisi del deute va provocar una anul\u00b7laci\u00f3 de facto de les autonomies.\u00a0No \u00e9s casualitat que la primera gran manifestaci\u00f3 de la Diada es produ\u00eds el 2012 despr\u00e9s d&#8217;un estiu en qu\u00e8 el Govern de <strong>Rajoy<\/strong> posava en escac a les autonomies amb uns estrictes objectius de d\u00e8ficit.\u00a0Un breu rep\u00e0s a les hemeroteques \u00e9s suficient per reviure l&#8217;ambient que llavors es respirava, amb un Govern central que se sentia m\u00e9s fort que mai davant unes ofegades comunitats aut\u00f2nomes.\u00a0Eren temps en qu\u00e8, per exemple, el ministre <strong>Crist\u00f3bal<\/strong> <strong>Montoro<\/strong> no perdia ocasi\u00f3 per recordar que el seu Govern no li tremolaria el pols a l&#8217;hora de supervisar, penalitzar i fins i tot intervenir les autonomies que incompleixin els objectius de d\u00e8ficit.<\/p>\n<p>El Govern central es veia llavors victori\u00f3s en la lluita entre Estat i les autonomies.\u00a0Res m\u00e9s lluny.\u00a0Totes aquestes accions van tenir un fort impacte en la societat catalana, que va reaccionar de forma\u00a0<em>termost\u00e0tica<\/em>\u00a0incrementant les seves demandes de ruptura amb l&#8217;Estat.<\/p>\n<p>En definitiva, els ciutadans actuen sovint de forma\u00a0<em>termost\u00e0tica<\/em>\u00a0i, per tant, les seves opinions tendeixen a moure&#8217;s en direcci\u00f3 contr\u00e0ria a les pol\u00edtiques del Govern.\u00a0Tot indica que els que han ocupat c\u00e0rrecs rellevants en les institucions centrals en l&#8217;\u00faltima d\u00e8cada poc sabien de term\u00f2stats.\u00a0Amb les seves decisions van escalfar l&#8217;ambient i, a canvi, es van trobar amb una reacci\u00f3 que no esperaven.<\/p>\n<p>L&#8217;onada independentista a Catalunya \u00e9s en gran part una reacci\u00f3\u00a0<em>termost\u00e0tica<\/em>\u00a0a uns anys d&#8217;ofegant clima centralista.\u00a0I -el que encara \u00e9s m\u00e9s important- es tracta d&#8217;un fenomen que \u00e9s, en conseq\u00fc\u00e8ncia, essencialment conjuntural i reversible.\u00a0Un pol\u00edtic h\u00e0bil ja hagu\u00e9s ent\u00e8s que per revertir cal que alg\u00fa, des de les institucions centrals, giri el term\u00f2stat cap a actituds m\u00e9s dialogants, sensibles i, sobretot, generoses amb les autonomies.\u00a0A hores d&#8217;ara, ja intu\u00efm que la voluntat de baixar la temperatura pol\u00edtica \u00e9s inexistent.\u00a0Per\u00f2, si n&#8217;hi ha, probablement veur\u00edem com les prefer\u00e8ncies territorials dels catalans tornaven a acostar-se a les posicions que tenien pocs anys enrere.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/03\/21\/catalunya\/1395429691_167054.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan Ronald Reagan va accedir a la Presid\u00e8ncia dels Estats Units el 1981, la majoria dels americans estava a favor que el Govern gast\u00e9s menys diners en pol\u00edtiques socials.\u00a0Atenent al mandat dels seus votants, Reagan va posar en marxa el m\u00e9s ambici\u00f3s paquet de retallades socials de la hist\u00f2ria recent dels Estats Units.\u00a0No obstant aix\u00f2, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135],"class_list":["post-10871","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10871","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10871"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10871\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10873,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10871\/revisions\/10873"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10871"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10871"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}