{"id":10844,"date":"2014-03-18T10:33:31","date_gmt":"2014-03-18T08:33:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10844"},"modified":"2014-03-18T10:33:31","modified_gmt":"2014-03-18T08:33:31","slug":"josep-ma-valles-catalunya-i-monsieur-queuille","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ma-valles-catalunya-i-monsieur-queuille\/","title":{"rendered":"Josep Ma. Vall\u00e8s: Catalunya i monsieur Queuille"},"content":{"rendered":"

\"rajoy-mas\"<\/a>“No hi ha cap problema pol\u00edtic tan urgent que no pugui ser resolt mitjan\u00e7ant una indecisi\u00f3”. S’ha atribu\u00eft la frase a Henri Queuille (1884-1970), pol\u00edtic radical amb importants responsabilitats de govern durant la III i la IV Rep\u00fablica francesa. Sigui o no certa la seva autoria, s’expressa amb ella un estil pol\u00edtic que ha tingut destacats practicants en altres latituds. Podria ser reconegut en l’estrat\u00e8gia -si cap anomenar-la- adoptada per l’actual Govern espanyol davant el que alguns solen anomenar el “desafiament sobiranista”. A hores d’ara de la perip\u00e8cia, ha quedat for\u00e7a clar que aquesta estrat\u00e8gia immobilista est\u00e0 recolzada per l’actual majoria pol\u00edtica al Congr\u00e9s dels Diputats, per gran part de l’opini\u00f3 p\u00fablica espanyola i per un sector predominant dels seus mitjans de comunicaci\u00f3. Enfront d’ells, s\u00f3n minoria els que des de fa temps o de fa poc promouen la superaci\u00f3 de l’esquema territorial vigent per donar alguna resposta als que es manifesten disconformes amb els seus resultats. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En altres circumst\u00e0ncies, una actitud majorit\u00e0ria de fermesa inamovible i de defensa de l’existent podria ser garantia d’estabilitat i consolidaci\u00f3. Per\u00f2 aquesta actitud xoca des de fa anys amb un inconvenient no menyspreable: l’exist\u00e8ncia a Catalunya d’una majoria pol\u00edtica, social i medi\u00e0tica que reivindica canvis en l’statu quo de les seves relacions amb l’Estat i els seus centres de decisi\u00f3. Encara que sense coincidir en el contingut dels canvis, els seus partidaris superen clarament als immobilistes locals. I d’aquesta discrep\u00e0ncia entre majories -a Catalunya i fora de Catalunya- neix el conflicte. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Abunden les interpretacions sobre les arrels d’aquesta persistent contraposici\u00f3. En aquestes p\u00e0gines s’han prodigat arguments, par\u00e0boles i met\u00e0fores de variat enginy i valor. Per\u00f2 em pregunto si no ha passat el moment de les interpretacions o de refugiar-se en la complaent idea que aquesta discrep\u00e0ncia neix d’una ast\u00facia de classe o d’una maniobra partidista sense suport social. No seria m\u00e9s productiu explorar les opcions de sortida per a un contenci\u00f3s pol\u00edtic que pocs s’atreveixen a negar? Examinar vies de sortida \u00e9s ara m\u00e9s urgent perqu\u00e8 \u00e9s improbable que les coses segueixin com estan. No cal invocar al c\u00e8lebre presocr\u00e0tic per admetre que tot flueix\u00a0i -donades les circumst\u00e0ncies del cas- amb major velocitat que en altres temps. Com a exercici i amb \u00e0nim de provocar nous suggeriments, apuntar\u00e9 de nou alternatives que m’ofereixen com pistes de desbloqueig. La primera consisteix en una recentralitzaci\u00f3 gradual del sistema existent. En realitat, sembla estar ja en marxa un proc\u00e9s d’involuci\u00f3 auton\u00f2mica si examinem un seguit de decisions recents del Govern estatal en mat\u00e8ries diverses: fiscal, municipal, educativa, laboral, mediambiental, etc. \u00c9s una involuci\u00f3 que satisf\u00e0 bona part de l’opini\u00f3 espanyola, fins i tot a governs i poblacions d’algunes comunitats aut\u00f2nomes que veuen redu\u00efda la seva pr\u00f2pia esfera d’autogovern. En canvi, en res afavoreix la possibilitat de conv\u00e8ncer l’opini\u00f3 catalana majorit\u00e0ria perqu\u00e8 alteri el sentit de les seves aspiracions. M\u00e9s aviat al contrari. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una segona opci\u00f3 de sentit oposat apuntaria a incrementar el grau de descentralitzaci\u00f3 sense variar massa les bases de l’esquema actual. Al meu parer, \u00e9s un cam\u00ed obert, per\u00f2 amb poc recorregut. Ho va revelar l’intent de reforma estatut\u00e0ria de 2006. Una eventual expansi\u00f3 de la descentralitzaci\u00f3 sense transformacions de calat en el model no solucionaria alguns dels seus defectes capitals ni respondria al que es planteja des de Catalunya. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una tercera pista apunta l’adopci\u00f3 d’un model federal. L’etiqueta federal admet matisos molt variats: des del federalisme a l’alemanya fins a un flexible federalisme asim\u00e8tric, tan ridiculitzat fa anys per alguns que ho recuperen ara com a recurs d’\u00faltima hora. La seva viabilitat dep\u00e8n en tot cas que la proposta aporti precisions m\u00e9s grans que les subministrades fins ara pels seus promotors. D’altra banda, l’aclimataci\u00f3 d’aquest principi organitzatiu a la cultura pol\u00edtica espanyola pot ser bastant problem\u00e0tica a la vista consolidades tradicions partidistes i administratives. Per\u00f2 aix\u00f2 no hauria de ser obstacle per explorar de bona fe el que pugui donar de si aquesta alternativa. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un quart escenari consistiria a ampliar l’acc\u00e9s a la “via navarresa” a l’autogovern. Es tractaria en realitat de replicar el discret confederalisme existent entre l’Estat i aquella comunitat. O entre el Regne d’Espanya i el Regne de Navarra, si es prefereix apel\u00b7lar a les seves arrels tradicionals. El qualifico com confederalisme discret per un doble motiu: perqu\u00e8 no \u00e9s pr\u00f2piament la confederaci\u00f3 dels manuals i perqu\u00e8 el seu car\u00e0cter excepcional i una mica extravagant passa discretament desapercebut per als ac\u00e8rrims defensors de l’ortod\u00f2xia constitucional. Sigui com sigui, la relaci\u00f3 establerta entre Estat i comunitat foral sembla acceptada i satisfact\u00f2ria per a ambdues parts, tant en el simb\u00f2lic com en el competencial i en el fiscal. Algunes veus han suggerit recentment -amb o sense menci\u00f3 del precedent navarr\u00e8s- la possibilitat d’una relaci\u00f3 similar entre l’Estat i Catalunya, una relaci\u00f3 que compta amb un exemple molt consolidat i que no sembla haver soscavat fatalment els fonaments d’aquest ordre constitucional.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, cal referir-se a la hipot\u00e8tica separaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya per m\u00e9s que s’hi oposin importants obstacles legals, econ\u00f2mics i sentimentals. Cal imaginar una separaci\u00f3 amistosa o una separaci\u00f3 agra i turbulenta. Amb costos elevats en ambd\u00f3s casos i per a ambdues parts. Per\u00f2 menors potser a la primera que a la segona. Per desgr\u00e0cia, no sembla que la separaci\u00f3 amistosa sigui imaginable a la vista del clima que ens envolta. Caldria resignar-se, per tant, al fet que es don\u00e9s la segona. Sabent que la seva naturalesa conflictiva tampoc exclouria una negociaci\u00f3 per resoldre multitud de q\u00fcestions de dret i de fet. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

He deixat de banda els aspectes jur\u00eddic-constitucionals de cada alternativa. No perqu\u00e8 siguin insignificants, sin\u00f3 perqu\u00e8 -en desacord amb certes posicions immobilistes- considero que no s\u00f3n els \u00fanics ni sempre els m\u00e9s determinants per orientar el plantejament de la q\u00fcesti\u00f3 i les seves sortides alternatives. Aqu\u00ed estan en joc altres recursos igualment importants que s’estudien en contenciosos d’aquest car\u00e0cter: valors simb\u00f2lics, disponibilitats economicofinanceres, dimensi\u00f3 geoestrat\u00e8gica, connexions internacionals, etc\u00e8tera. Sense oblidar -com \u00e9s natural- la intensitat de la mobilitzaci\u00f3 ciutadana o la capacitat d’imposici\u00f3 coactiva de cada part. Tots els recursos -i no nom\u00e9s un d’ells- han de ser provats per estimar la viabilitat de les diferents alternatives quan s’entauli la negociaci\u00f3 a la qual indefectiblement s’arribar\u00e0 m\u00e9s tard o m\u00e9s d’hora, amb o sense votacions o consultes pr\u00e8vies. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una \u00fanica alternativa se’m presenta com totalment in\u00fatil per superar el bloqueig actual. \u00c9s la del imp\u00e0vid immobilisme del que presumia -segons diuen- l’home pol\u00edtic franc\u00e8s citat al principi d’aquest article: una forma de governar que consisteix a deixar passar el temps sense adoptar cap iniciativa. Conv\u00e9 recordar que aquest estil de govern atribu\u00eft a certs dirigents francesos de la segona postguerra mundial va desembocar finalment en una crisi institucional de car\u00e0cter terminal. Una crisi que va acabar amb el r\u00e8gim de la IV Rep\u00fablica, va portar al poder al general De Gaulle, va obligar a adoptar una nova Constituci\u00f3 i va donar pas a la independ\u00e8ncia d’Alg\u00e8ria i de totes les col\u00f2nies africanes de Fran\u00e7a. Perqu\u00e8 quan els dirigents i les institucions existents no s\u00f3n capa\u00e7os d’acomodar nous processos socials acaben de manera estrepitosa i s\u00f3n desbordades per la realitat dels fets. A curt o a mitj\u00e0 termini.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“No hi ha cap problema pol\u00edtic tan urgent que no pugui ser resolt mitjan\u00e7ant una indecisi\u00f3”. S’ha atribu\u00eft la frase a Henri Queuille (1884-1970), pol\u00edtic radical amb importants responsabilitats de govern durant la III i la IV Rep\u00fablica francesa. Sigui o no certa la seva autoria, s’expressa amb ella un estil pol\u00edtic que ha tingut …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[135,187,188],"class_list":["post-10844","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-dret-a-decidir","tag-politica-catalana","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10844"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10845,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10844\/revisions\/10845"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}