{"id":10840,"date":"2014-03-17T17:37:45","date_gmt":"2014-03-17T15:37:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10840"},"modified":"2014-03-17T17:47:26","modified_gmt":"2014-03-17T15:47:26","slug":"lluis-bassets-catalunya-no-es-crimea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-catalunya-no-es-crimea\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Catalunya no \u00e9s Crimea"},"content":{"rendered":"

\"crimea\"<\/a>Hi ha moments mim\u00e8tics i hi ha altres en qu\u00e8 es busca la m\u00e0xima singularitat.\u00a0La via catalana es va inspirar en la via b\u00e0ltica.\u00a0La divisi\u00f3 entre independentistes i unionistes, en el model irland\u00e8s.\u00a0Cal veure com han pesat els models canadenc i escoc\u00e8s en el debat sobre la consulta legal i autoritzada.\u00a0La separaci\u00f3 entre txecs i eslovacs i la independ\u00e8ncia de Noruega han servit d’exemples de les secessions violentes, especialment les balc\u00e0niques, de la experi\u00e8ncia sorgeix l’adjectiu amena\u00e7ador que Aznar<\/strong> va esgrimir amb gran anticipaci\u00f3.\u00a0Kosovo, la independ\u00e8ncia del qual mai ha reconegut Madrid, ha gravitat permanentment sobre el proc\u00e9s catal\u00e0.<\/p>\n

Aix\u00ed s\u00f3n les coses.\u00a0El normal \u00e9s comparar i imitar.\u00a0Els uns i els altres busquem els exemples que ens serveixen i tanquem els ulls davant els que ens molesten.\u00a0Aquesta setmana hem vist que Catalunya no \u00e9s Ucra\u00efna i tampoc \u00e9s Crimea.\u00a0Respecte al refer\u00e8ndum d’ahir, a m\u00e9s, els dubtes s\u00f3n insults.\u00a0L’Assemblea Nacional Catalana es proposa celebrar la consulta “amb totes les garanties i exquisidesa democr\u00e0tica”, mentre que la convocat\u00f2ria a les urnes realitzada a Crimea per les autoritats prorusses no compleix ni un sol dels requisits exigibles internacionalment i es limita a ratificar una independ\u00e8ncia que ja ha declarat pr\u00e8viament i sota coacci\u00f3 del parlament regional.<\/p>\n

Les comparacions s’han fet odioses a casa per\u00f2 abunden entre els de fora.\u00a0Vitaly Txurkin, l’ambaixador rus a les Nacions Unides, ha evocat el cas catal\u00e0 al Consell de Seguretat per defensar la legitimitat del refer\u00e8ndum crimeo, cosa que incomoda a tothom, a Madrid ia Barcelona.Exactament l’argument contrari del\u00a0New York Times<\/em>\u00a0en un editorial que demana sancions contra R\u00fassia per la invasi\u00f3 militar de Crimea: “En l’actual estadi de confrontaci\u00f3 a Ucra\u00efna \u00e9s important assenyalar que el problema no \u00e9s simplement ‘qui \u00e9s el propietari de Crimea’.\u00a0Aquesta \u00e9s una pregunta dif\u00edcil, per\u00f2 com han demostrat els secessionistes al Quebec, Esc\u00f2cia i Catalunya, hi ha vies leg\u00edtimes per plantejar-la”.\u00a0Gregor Gysi, el portaveu de Die Linke (L’Esquerra) al Bundestag alemany, tamb\u00e9 troba semblances, que va evocar en una diatriba parlament\u00e0ria que avala precisament la posici\u00f3 espanyola sobre Kosovo.\u00a0“Amb Kosovo es va obrir la caixa de Pandora”, ha assenyalat.\u00a0“Els bascos es pregunten per qu\u00e8 ells no tenen dret a convocar un refer\u00e8ndum per decidir si volen pert\u00e0nyer a Espanya, els catalans es pregunten per qu\u00e8 ells tampoc, i tamb\u00e9 l’hi pregunten els ciutadans de Crimea”.<\/p>\n

Un editorial del\u00a0New York Times,<\/em>\u00a0un debat al Bundestag i un altre al Consell de Seguretat, i amb prou feines uns pocs ressons esmorte\u00efts a Madrid i Barcelona, \u200b\u200beclipsats per la topada provocada per Margallo<\/strong> amb el seu informe sobre les set plagues d’Egipte que s’abatran sobre la Catalunya independent i la seva visi\u00f3 prof\u00e8tica sobre una pobra naci\u00f3 errant pels segles dels segles entre els espais intergal\u00e0ctics.\u00a0Aix\u00f2 si agrada i estimula.\u00a0Res com un bon ministre d’Exteriors dedicat als interiors.\u00a0I al contrari del que succeeix amb les evocacions ucra\u00efneses i crimeas, agrada a Madrid com a Barcelona, \u200b\u200bparadoxa que ens interroga sobre el misteri d’aquestes comparacions inc\u00f2modes.<\/p>\n

Una primera resposta rau en la inversi\u00f3 que pateix Ucra\u00efna, on el dret a decidir es troba en mans de l’imperialisme rus i el principi d’integritat territorial i preservaci\u00f3 de fronteres afavoreix en canvi al nacionalisme ucra\u00efn\u00e8s pro europeu.\u00a0Madrid s’acostaria perillosament a Moscou, en contradicci\u00f3 amb el seu enquadrament occidental, si apur\u00e9s la seva posici\u00f3 ja establerta sobre Kosovo.\u00a0L’independentisme catal\u00e0, per la seva banda, va haver de rectificar la seva imprudent amena\u00e7a amb una revolta com la de Maidan, que s’abatria sobre Rajoy<\/strong> si tanqu\u00e9s en fals el debat sobre la consulta, segons el document Estr\u00e8nyer lla\u00e7os en llibertat elaborat per la Generalitat en resposta a l’argumentari d’Exteriors Per la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica.<\/p>\n

Aix\u00ed com gaireb\u00e9 tots han anat prenent dist\u00e0ncia respecte a Ucra\u00efna.\u00a0Amb una excepci\u00f3: Maidan, Tahrir, i altres aixecaments populars inicialment pac\u00edfics, es troben al cap dels que han ideant el Full de Ruta cap a la independ\u00e8ncia, que ha de discutir l’ANC el proper 5 d’abril.\u00a0Hi trobem propostes de “mobilitzacions massives, puntuals, \u00e0gils i espectaculars que centrin permanentment l’atenci\u00f3 del m\u00f3n” i plans de “control de les grans infraestructures i fronteres, ports, aeroports, la seguretat p\u00fablica, les comunicacions…”, que inevitablement evoquen alhora l’aixecament insurreccional dels ucra\u00efnesos i l’ocupaci\u00f3 del territori per les autodefenses pro russes a Crimea.\u00a0Quan Gertrude Stein li va dir a Picasso que el retrat que li havia pintat no s’assemblava, el geni malagueny li va respondre que no es preocup\u00e9s perqu\u00e8 el temps resoldria el problema.\u00a0Ara Catalunya i Ucra\u00efna o Crimea no s’assemblen, per\u00f2 amb temps i un Full de Ruta com aquesta, ja s’assemblaran.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha moments mim\u00e8tics i hi ha altres en qu\u00e8 es busca la m\u00e0xima singularitat.\u00a0La via catalana es va inspirar en la via b\u00e0ltica.\u00a0La divisi\u00f3 entre independentistes i unionistes, en el model irland\u00e8s.\u00a0Cal veure com han pesat els models canadenc i escoc\u00e8s en el debat sobre la consulta legal i autoritzada.\u00a0La separaci\u00f3 entre txecs i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135,187],"class_list":["post-10840","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10840","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10840"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10840\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10843,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10840\/revisions\/10843"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10840"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10840"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10840"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}