{"id":10827,"date":"2014-03-15T12:32:40","date_gmt":"2014-03-15T10:32:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10827"},"modified":"2014-03-15T12:32:40","modified_gmt":"2014-03-15T10:32:40","slug":"david-marquand-el-repte-del-populisme-abans-i-ara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/david-marquand-el-repte-del-populisme-abans-i-ara\/","title":{"rendered":"David Marquand: El repte del populisme, abans i ara"},"content":{"rendered":"

\"populisme\"<\/a>El populisme \u00e9s una mica com l’elefant proverbial.\u00a0\u00c9s f\u00e0cil de recon\u00e8ixer, per\u00f2 dif\u00edcil de definir.\u00a0No \u00e9s una ideologia.\u00a0\u00c9s una aproximaci\u00f3 a la pol\u00edtica, un estil de govern, un conjunt d’actituds, unides per emocions de vegades incompatibles.\u00a0No \u00e9s un fenomen exclusivament de la dreta; el populisme d\u2019esquerra \u00e9s tan com\u00fa com la varietat de la dreta.<\/p>\n

Els dos l\u00edders populistes de m\u00e9s \u00e8xit de finals del segle XX i principis del segle XXI a la Gran Bretanya van ser Margaret Thatcher<\/b> i Tony Blair<\/b>.\u00a0Hi havia un toc de populisme en Gladstone<\/b> i un m\u00e9s fort en Lloyd<\/b> George<\/b>.\u00a0Els pol\u00edtics brit\u00e0nics m\u00e9s populistes dels \u00faltims vint anys han estat John<\/b> Reid<\/b> i David<\/b> Blunkett<\/b>, els autoproclamats portaveus de la “gent corrent” contra els “liberals de cor de sagnat i dels jutges sense contacte\u201d.\u00a0Trenta anys abans, Tony<\/b> Benn<\/b> va ser un populista arquet\u00edpic, encara que un d\u2019impopular.<\/p>\n

A l\u2019Europa continental, Hitler<\/b> va ser el m\u00e9s malvat l\u00edder populista del nostre temps, i potser de tots els temps.\u00a0Per\u00f2 De Gaulle<\/b> – un home de dreta, per\u00f2, el salvador de la democr\u00e0cia francesa el 1958, aix\u00ed com l’honor franc\u00e8s el 1940 – va derivar la seva f\u00e8rria confian\u00e7a en si mateix en la seva convicci\u00f3 que encarnava la voluntat popular.\u00a0Als Estats Units, Franklin Roosevelt<\/b>, que amb el seu New Deal va salvar el capitalisme americ\u00e0 de si mateix, pensava que tenia una relaci\u00f3 especial amb el poble nord-americ\u00e0.\u00a0En una generaci\u00f3 anterior, William Jennings Bryan<\/b>, qui va denunciar a Wall Street per “crucificar a la humanitat en una creu d’or”, era un populista amb una gran “P”, aix\u00ed com una petita.\u00a0(La primera vegada que es va postular per a president va fer-ho com a candidat del Partit del poble, aix\u00ed com del dem\u00f2crata.)<\/p>\n

Dues conclusions destaquen.\u00a0La primera \u00e9s que el populisme no \u00e9s nou.\u00a0Els moviments populistes i els seus l\u00edders han aparegut i desaparegut una i altra vegada com a m\u00ednim durant dos segles.\u00a0Els Farages<\/b>, Le<\/b> Pen<\/b> i Berlusconi<\/b> dels nostres dies no baixen al planeta terra com a estrangers nounats de l’espai exterior.\u00a0S\u00f3n els \u00faltims representants d’un llinatge que es remunta als albors de l’era democr\u00e0tica.\u00a0La segona conclusi\u00f3 est\u00e0 estretament relacionada amb la primera: el populisme \u00e9s el fill bastard de la democr\u00e0cia.\u00a0Absent el “govern popular” (un terme com\u00fa en el segle XIX per a la democr\u00e0cia), el populisme seria inconcebible.\u00a0No hi hauria espai cultural per a ell, i no hi hauria un llenguatge pol\u00edtic que els populistes poguessin utilitzar.<\/p>\n

Sens dubte, \u00e9s una amena\u00e7a per al centre-esquerra, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una amena\u00e7a per al centredreta.\u00a0Per sobre de tot, es tracta d’una amena\u00e7a a la democr\u00e0cia pluralista.\u00a0Com l’economista guanyador del Premi Nobel Amartya Sen<\/b> ha argumentat, la democr\u00e0cia pluralista no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de comptar caps, sin\u00f3 que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de raonament p\u00fablic.\u00a0La diversitat, la varietat i la toler\u00e0ncia s\u00f3n fonamentals per a aix\u00f2.\u00a0Aix\u00f2 nom\u00e9s pot florir en una societat heterog\u00e8nia, amb m\u00faltiples espais en els quals el raonament pugui tenir lloc.\u00a0Per\u00f2 els populistes menyspreen el raonament.\u00a0Afalaguen les emocions, i tracten d’ofegar la veu suau i tranquil\u00b7la del pensament en un bany calent de sentiment.\u00a0Odien i temen la diversitat.\u00a0Per a ells, el “poble” \u00e9s un bloc homogeni, sense marge per a les difer\u00e8ncies d’opini\u00f3.\u00a0Les difer\u00e8ncies aparents s\u00f3n fabricades per “enemics de dins\u201d (Margaret Thatcher) o per les “forces del conservadorisme” (Tony Blair), tractant de dividir a la gent en contra d’ells mateixos.\u00a0Els l\u00edders populistes creuen que tenen una l\u00ednia directa amb la voluntat popular: que ells saben el que la gent “realment” vol millor que la gent per si mateixa.\u00a0Les institucions interm\u00e8dies que s’interposen entre el poble i el l\u00edder ha de ser burlades o castrades.<\/p>\n

El populisme no \u00e9s nom\u00e9s una amena\u00e7a.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s una temptaci\u00f3.\u00a0Els pol\u00edtics convencionals, confrontant la hist\u00e8ria populista s\u00f3n constantment temptats a retallar les seves veles al vent populista.\u00a0Benn va arribar fins a on ho va fer perqu\u00e8 Wilson va tenir por d’enfrontar-s’hi. L\u2019apaivagament de Cameron<\/b> davant l’UKIP \u00e9s un exemple encara m\u00e9s flagrant d’aquest mateix fenomen. Els murmuris laboristes actuals que suggereixen que seria una bogeria presentar-se a les pr\u00f2ximes eleccions com l’\u00fanic partit que s\u2019oposa a un refer\u00e8ndum de sortida de la UE s\u00f3n menys evidents, per\u00f2 perillosos.\u00a0No hem d’oblidar que els apetits populistes creixen amb la seva alimentaci\u00f3.<\/p>\n

Hi ha una resposta, a part de l’apaivagament?\u00a0Crec que pot haver-n\u2019hi, per\u00f2 cal un munt d’imaginaci\u00f3 i coratge per trobar-la, i encara m\u00e9s per aplicar-la a la pr\u00e0ctica.\u00a0Primer de tot \u00e9s essencial tornar a examinar els antecedents hist\u00f2rics.\u00a0Evidentment, la idea que una vegada hi va haver una edat d’or, quan tothom va acceptar els principis b\u00e0sics de la democr\u00e0cia pluralista, en que no hi havia l\u00edders pol\u00edtics temptats per l’alternativa populista, \u00e9s falsa. La bombolla Bennite es va punxar, per primera vegada per Michael Foot, i despr\u00e9s per Neil Kinnock.\u00a0El populisme de Franklin Roosevelt va ser contingut per la Cort Suprema dels EUA.\u00a0De Gaulle va deixar el c\u00e0rrec despr\u00e9s d’una derrota en un refer\u00e8ndum que va demostrar que no encarnava la voluntat popular. Lloyd George, Thatcher i Blair van ser derrocats per t\u00e8rboles revolucions de palau.\u00a0William Jennings Bryan va sortir de la pista populista per convertir-se en Secretari d’Estat de Woodrow Wilson.<\/p>\n

Els factors del populisme del segle XXI tampoc s\u00f3n nous.\u00a0Les q\u00fcestions de l’\u00e8tnia, la cultura i la identitat als que ens enfrontem avui no sorprendrien als nostres avantpassats fa 100 anys.\u00a0El p\u00e0nic sobre la immigraci\u00f3 romanesa i b\u00falgara d\u2019avui \u00e9s una repetici\u00f3 del p\u00e0nic sobre la immigraci\u00f3 jueva a principis de la d\u00e8cada de 1900.\u00a0En comparaci\u00f3 amb l\u2019intransigent nacionalista irland\u00e8s Charles Stewart Parnell, Alex Salmond<\/b> \u00e9s un tendre gat atigrat.\u00a0El mateix s’aplica – amb escreix – en les economies pol\u00edtiques i morals.<\/p>\n

L\u2019ingovernable i socialment destructiu \u201cturbo-capitalisme” que ha arrasat en el nostre m\u00f3n \u00e9s una reversi\u00f3 del capitalisme salvatge dels segles XIX i XX.\u00a0Les desigualtats dels \u00faltims trenta anys es fan ress\u00f2 de les de fa 100 anys.\u00a0L’abisme que divideix els s\u00faper-rics d’avui de la societat que els envolta reflecteix l’abisme que dividia els Vanderbilt, Rockefeller, Mellon i JP Morgan de l’edat d’or d’Am\u00e8rica, i els contemporanis brit\u00e0nics com els Rothschilds, Monds, Barings, i Cavendish, de la resta de les seves societats.\u00a0La \u201cCorrupci\u00f3 Antiga” contra la que van lluitar els radicals brit\u00e0nics de principis del segle XIX, i que Gladstone i els seus governs en gran mesura van expulsar, ha tornat sota l’aparen\u00e7a de les” portes girat\u00f2ries” que permeten al sector empresarial privat colonitzar les institucions de l’Estat.\u00a0Un sector financer inflat i de vegades criminal \u00e9s tan alt com abans de la crisi.\u00a0En nom d\u2019una falsa “efici\u00e8ncia”, una \u00e0mplia gamma de b\u00e9ns p\u00fablics han estat venuts a empreses privades.<\/p>\n

Les llargues lluites laboristes per desmercantilitzar els b\u00e9ns p\u00fablics, com la sanitat i l’educaci\u00f3 superior han tornat enrere.\u00a0Gran Bretanya \u00e9s un dels principals pa\u00efsos membres de la UE m\u00e9s desigual, amb la taxa de pobresa m\u00e9s alta.\u00a0El dogma fonamentalista del mercat com a responsable d’aquest mal ha donat forma a la pol\u00edtica p\u00fablica en virtut de tots els governs dels \u00faltims trenta anys, incloent els laboristes.\u00a0Tenint en compte tot aix\u00f2, el sorprenent no \u00e9s que el populisme brit\u00e0nic vagi en augment, sin\u00f3 que – de moment – estigui per darrere dels seus equivalents continentals m\u00e9s repulsius.<\/p>\n

Hi ha alguna esperan\u00e7a?\u00a0Clarament, no de la present Coalici\u00f3.\u00a0En tot cas, \u00e9s m\u00e9s esclava del fonamentalisme de mercat que els seus predecessors conservadors i del Nou Laborisme.\u00a0La gran pregunta \u00e9s si la naci\u00f3 Laborista de Miliband pot donar l’esquena a la seva her\u00e8ncia del Nou Laborisme.\u00a0En l\u00ednies generals, no hi ha gaire dubte sobre el curs que ha de prendre.\u00a0S’ha de prendre el full de ruta d’Obama i posar la desigualtat i els mals socials i ps\u00edquics que l\u2019acompanyen en el centre del seu missatge.\u00a0Encara hi ha temps.\u00a0Per\u00f2 no gaire.<\/p>\n

David Marquand \u00e9s autor de\u00a0The End of the West: The Once and Future Europa<\/a><\/i><\/b>, ex-diputat laborista i funcionari de la Comissi\u00f3 Europea.<\/b><\/p>\n

Aquesta \u00e9s una contribuci\u00f3 a la Xarxa de Pol\u00edtiques i el projecte\u00a0Barrow Cadbury Trust<\/a>\u00a0projecte sobre \u201cEntendre la senyal populista de senyal<\/i><\/a>\u201d.<\/p>\n

Policy network<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El populisme \u00e9s una mica com l’elefant proverbial.\u00a0\u00c9s f\u00e0cil de recon\u00e8ixer, per\u00f2 dif\u00edcil de definir.\u00a0No \u00e9s una ideologia.\u00a0\u00c9s una aproximaci\u00f3 a la pol\u00edtica, un estil de govern, un conjunt d’actituds, unides per emocions de vegades incompatibles.\u00a0No \u00e9s un fenomen exclusivament de la dreta; el populisme d\u2019esquerra \u00e9s tan com\u00fa com la varietat de la dreta. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[149],"class_list":["post-10827","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-populisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10827"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10827\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10830,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10827\/revisions\/10830"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}