{"id":10820,"date":"2014-03-14T08:24:33","date_gmt":"2014-03-14T06:24:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10820"},"modified":"2014-03-14T13:28:10","modified_gmt":"2014-03-14T11:28:10","slug":"joan-majo-crisi-sobirania-i-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-crisi-sobirania-i-europa\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Crisi, sobirania i Europa"},"content":{"rendered":"

\"europa\"<\/a>Crec que una bona part dels que vivim a Catalunya estar\u00edem d\u2019acord que hi ha dos problemes que ara ens preocupen molt: les incerteses de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, que suposen dificultats de present, i la sensaci\u00f3 de no tenir prou sobirania per planejar el nostre futur. En termes simples: com sortir de la crisi i com refer les nostres relacions amb l\u2019Estat. S\u00f3n dos temes que alguns separen, i s\u2019equivoquen, ja que el segon pot condicionar molt, per b\u00e9 o per mal, el primer, que \u00e9s el m\u00e9s important. Apareix ara la perspectiva d\u2019unes eleccions al Parlament Europeu, i no sembla que s\u2019estigui valorant prou com podrien influir en els dos problemes. Deixeu-m\u2019ho explicar.<\/p>\n

Sobiranies.\u00a0<\/b>El concepte de la sobirania ha quedat totalment obsolet amb la globalitzaci\u00f3 i amb el funcionament dels mercats financers. Solem dir que el govern catal\u00e0 es troba impotent a causa de les imposicions del govern de l\u2019Estat, i que el govern espanyol tampoc t\u00e9 llibertat d\u2019actuaci\u00f3 davant de les imposicions europees (m\u00e9s aviat alemanyes). Tot aix\u00f2 \u00e9s veritat, per\u00f2 hi hem d\u2019afegir dues q\u00fcestions m\u00e9s tamb\u00e9 certes. La primera \u00e9s que, a causa de l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un veritable govern europeu, a la UE hi segueixen manant els estats i, per tant, s\u2019imposen els criteris dels m\u00e9s forts i m\u00e9s rics, que l\u00f2gicament vetllen sobretot pels interessos dels que els han votat, que s\u00f3n els ciutadans del seu pa\u00eds. Per\u00f2 la segona \u00e9s que fins i tot aquest govern m\u00e9s fort ha cedit una part important de sobirania als mercats financers, que s\u00f3n els que li proporcionen els recursos i els que li poden desestabilitzar la moneda. Ni Barcelona, ni Madrid, ni Berl\u00edn tenen la sobirania que ens pensem. L\u2019han perdut, i sols no la recuperaran mai. Si nosaltres volem m\u00e9s compet\u00e8ncies nom\u00e9s tenim un cam\u00ed: aconseguir per a la UE de Brussel\u00b7les una sobirania similar a la que tenen Washington, Pequ\u00edn o Moscou, per poder actuar com aquests altres estats. Despr\u00e9s podrem decidir com ens la repartim internament amb una f\u00f3rmula de caire federal, a un o a dos nivells.<\/p>\n

Pol\u00edtiques anticrisi.\u00a0<\/b>Les mesures que s\u2019han imposat des de la\u00a0troica<\/i>\u00a0als estats europeus han tingut una part raonable, necess\u00e0ria per corregir alguns abusos i liquidar algunes bombolles. Per\u00f2 no han aconseguit recuperar la nostra economia, a difer\u00e8ncia del que ha passat als EUA. La causa \u00e9s que en bona part han estat dictades per una ra\u00f3 ideol\u00f2gica equivocada (l\u2019austeritat com a remei de la crisi) i una decisi\u00f3 pol\u00edtica amagada (carregar sobre els deutors el cost de l\u2019ajust per salvar els creditors, malgrat que aquests creditors tamb\u00e9 hi tenien responsabilitat). Aix\u00f2 ha estat possible pel pes dels estats creditors i per la seva influ\u00e8ncia determinant sobre la Comissi\u00f3 Europea, a causa del sistema de nomenament dels seus membres. Per evitar aix\u00f2, els membres de la Comissi\u00f3, i especialment el seu president, haurien de ser elegits pels ciutadans i no pels caps de govern. Aix\u00ed estarien obligats a rendir comptes als electors, i no nom\u00e9s als governs. Aix\u00f2 introduiria un petit element d\u2019equilibri entre Consell i Comissi\u00f3, i acostaria les institucions europees (Parlament i Comissi\u00f3) als ciutadans, cosa absolutament necess\u00e0ria per acabar amb la llunyania amb qu\u00e8 actualment les veiem. Una elecci\u00f3 directa, o indirecta a trav\u00e9s del Parlament, permetria, a m\u00e9s, que el president de la Comissi\u00f3 reflect\u00eds m\u00e9s clarament les tend\u00e8ncies majorit\u00e0ries de tots els ciutadans d\u2019Europa, i evitaria que les pol\u00edtiques de la Comissi\u00f3 estiguessin mediatitzades i provoquessin el rebuig que sovint provoquen.<\/p>\n

Encara no tenim prou consci\u00e8ncia que el dia 25 de maig, a m\u00e9s d\u2019elegir uns diputats, podem assenyalar directament qui volem que sigui el proper president de la Comissi\u00f3. Jo tinc molt clar que vull un president (com ho va ser Jacques Delors) que sigui clarament partidari de construir una UE molt m\u00e9s compacta (amb una sola moneda, pol\u00edtiques econ\u00f2miques coordinades, m\u00e9s transfer\u00e8ncies entre estats i una veu internacional \u00fanica). Un president que, a m\u00e9s, estigui a favor de mesures basades en la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 i en la reducci\u00f3 de les desigualtats, en comptes de la insist\u00e8ncia obsessiva en l\u2019austeritat. Per tant, donar\u00e9 suport a alguna llista que proposi una persona d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. De moment, penso en Schulz, encara que ens falta con\u00e8ixer alguns dels candidats, per\u00f2 els examinar\u00e9 des d\u2019aquests dos punts de vista, i aprofitar\u00e9 l\u2019oportunitat. Convido tothom a fer el mateix.<\/p>\n

Ara.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Crec que una bona part dels que vivim a Catalunya estar\u00edem d\u2019acord que hi ha dos problemes que ara ens preocupen molt: les incerteses de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, que suposen dificultats de present, i la sensaci\u00f3 de no tenir prou sobirania per planejar el nostre futur. En termes simples: com sortir de la crisi i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-10820","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10820","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10820"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10820\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10822,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10820\/revisions\/10822"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10820"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10820"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10820"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}