{"id":10814,"date":"2014-03-14T11:12:48","date_gmt":"2014-03-14T09:12:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10814"},"modified":"2014-03-14T11:14:42","modified_gmt":"2014-03-14T09:14:42","slug":"oriol-nel%c2%b7lo-el-separatisme-social-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-nel%c2%b7lo-el-separatisme-social-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Oriol Nel\u00b7lo: El separatisme social a Catalunya"},"content":{"rendered":"
\"segregacio\"<\/a>\u201cEl qu\u00e8 em sembla clar, \u00e9s que la reproducci\u00f3 de les desigualtats lligades als territoris \u00e9s un dels reptes m\u00e9s grans dels propers anys<\/i>\u201d. Qui aix\u00ed s\u2019expressava en una entrevista publicada a\u00a0Le Monde<\/i>\u00a0diumenge passat no era pas un activista ve\u00efnal, sin\u00f3 Benoist Apparu, que fou ministre d\u2019habitatge en el govern de Fran\u00e7ois Fillon a Fran\u00e7a. I \u00e9s que arreu d\u2019Europa, a mesura que les desigualtats socials tendeixen a augmentar, el seu reflex territorial va esdevenint cada vegada m\u00e9s evident i problem\u00e0tic.<\/div>\n
<\/div>\n
En efecte, com \u00e9s ben sabut, un dels fenomens m\u00e9s\u00a0caracter\u00edstics del proc\u00e9s d\u2019urbanitzaci\u00f3 en la nostra societat \u00e9s la tend\u00e8ncia dels grups socials a separar-se entre s\u00ed sobre el territori en funci\u00f3 de la seva renda. El mecanisme que es troba en l\u2019origen d\u2019aquesta din\u00e0mica \u00e9s ben conegut: en una economia regida per les forces del mercat, la capacitat d\u2019escollir lloc de resid\u00e8ncia de cada fam\u00edlia o de cada individu dep\u00e8n, fonamentalment, de la seva renda. Aix\u00ed, aquells amb majors ingressos tenen majors possibilitats de triar, mentre aquells amb menors recursos es veuen confinats all\u00e0 on els preus s\u00f3n relativament m\u00e9s baixos (o les condicions del mercat de treball m\u00e9s informals, de manera que poden aplegar-se moltes persones en un mateix habitatge).<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n
\n
D\u2019aquesta forma es dona la paradoxa de que aquells qui menys tenen i precisen de m\u00e9s atenci\u00f3 socials tendeixen a aplegar-se en el barris amb majors d\u00e8ficits urban\u00edstics i en els municipis amb menors recursos per prestar serveis. Per contra, aquells amb majors possibilitats tendeixen a residir en \u00e0rees amb baixos d\u00e8ficits i amb una alta capacitats de prestar serveis, serveis dels que, paradoxalment, precisen menys que la resta. \u00c9s all\u00f2 que el soci\u00f2leg franc\u00e8s \u00c9ric Maurin va anomenar fa uns anys la tend\u00e8ncia a crear \u201cla soci\u00e9t\u00e9 de l\u2019entre-soi<\/i>\u201d (Le ghetto fran\u00e7ais. Enqu\u00eate sur le s\u00e9paratisme social<\/i>, 2004). Tend\u00e8ncia que, segons la majoria dels autors, representa no nom\u00e9s una expressi\u00f3 de les desigualtats, sin\u00f3 un mecanisme essencial a l’hora de perpetuar-les i agreujar-les.<\/div>\n
<\/div>\n
La mesura de la segregaci\u00f3 \u00e9s, tanmateix, un exercici d\u2019una certa complexitat, per ra\u00f3 de la dificultat de con\u00e8ixer la distribuci\u00f3 territorial de la renda a nivell de barri o de municipi. Ara, l\u2019estudi\u00a0Barris desafavorits davant la crisi: segregaci\u00f3 urbana, innovaci\u00f3 social i capacitat c\u00edvica<\/i>, realitzat a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb l\u2019impuls del programa RecerCaixa, tracta precisament de quantificar l\u2019abast del fenomen a Catalunya.<\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00ed, a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi a nivell de secci\u00f3 censal de quatre variables altament correlacionades amb la renda \u00a0\u2013percentatge de poblaci\u00f3 aturada, percentatge de poblaci\u00f3 immigrant, superf\u00edcie mitjana de la llar i valor cadastral- s\u2019ha mesurat les desigualtats presents en el conjunt del territori catal\u00e0 i la seva evoluci\u00f3 entre els anys 2001 i 2012. Les conclusions d\u2019aquest apartat de l\u2019estudi, encara provisionals i donades a con\u00e8ixer en els darrers dies, poden resumir-se en els trets seg\u00fcents:<\/div>\n
<\/div>\n
1.\u00a0La segregaci\u00f3 urbana \u00e9s un fenomen estructural<\/i>. Antecedeix present crisi econ\u00f2mica i ja era ben present l\u2019any 2001, tot i que ha tendit a agreujar-se tant el per\u00edode de la bombolla immobili\u00e0ria com en la situaci\u00f3 actual.<\/div>\n
<\/div>\n
2.\u00a0La segregaci\u00f3 urbana a Catalunya, tot i ser intensa, \u00e9s menor que la d\u2019altres pa\u00efsos del nostre entorn.\u00a0<\/i>Aix\u00ed, per exemple, l\u2019\u00cdndex de Segregaci\u00f3 Espacial a Fran\u00e7a l\u2019any 2002, segons \u00c9ric Maurin, era d\u20191,8 pel que fa als desocupats i 3,3 pel qu\u00e8 fa a la poblaci\u00f3 estrangera, mentre que els resultats de l\u2019estudi indiquen que a Catalunya l\u2019any 2001 l\u2019\u00edndex era de 1,1 per la poblaci\u00f3 desocupada i de 1,8 per la poblaci\u00f3 estrangera, i el 2012 hauria augmentat fins el 1,2 per a poblaci\u00f3 desocupada i 2,6 per a la poblaci\u00f3 estrangera.<\/div>\n
<\/div>\n
3.\u00a0La segregaci\u00f3 no \u00e9s un fenomen local sin\u00f3 que s\u2019expressa a escala metropolitana i territorial.\u00a0<\/i>La integraci\u00f3 dels mercats del s\u00f2l i l\u2019habitatge a escala supralocal ha comportat, tal com pot veure\u2019s en la cartografia, que les majors desigualtats tinguin lloc no a l\u2019interior d\u2019un mateix municipi sin\u00f3 entre els municipis d\u2019una mateixa \u00e0rea urbana.<\/div>\n
<\/div>\n
4.\u00a0La segregaci\u00f3 afecta tots els grups socials i \u00e9s m\u00e9s intensa \u201cper dalt\u201d que no pas \u201cper baix\u201d.\u00a0<\/i>La tend\u00e8ncia envers all\u00f2 que s’ha anomenat el \u201cseparatisme social\u201d afecta tots els grups socials, de tal manera que la segregaci\u00f3 dels grups benestants \u00e9s m\u00e9s extensa i creix m\u00e9s de pressa que no pas la dels grups amb menors recursos. Aix\u00ed, per exemple, l\u2019any 2012 hi havia un 60% de seccions censals amb valors extrems d\u2019immigraci\u00f3, d\u2019aquestes el 39% tenien valors particularment baixos (percentatge d\u2019immigraci\u00f3 molt redu\u00eft) i el 21% particularment alts (percentatge d\u2019immigraci\u00f3 molt elevat).<\/div>\n
<\/div>\n
5. La segregaci\u00f3 presenta unes notables perman\u00e8ncies territorials<\/i>. Els territoris on es concentraven les situacions m\u00e9s i menys benestants s’han mantingut, en termes generals, durant la darrera d\u00e8cada, tot i que les difer\u00e8ncies tendeixen no nom\u00e9s a consolidar-se sin\u00f3 tamb\u00e9 a aprofundir-se. Aix\u00ed pot constatar-se en els mapes adjunts, que indiquen les seccions censals on es detecten els valors extrems de les variables, per dalt o per baix (la intensitat del color indica la concurr\u00e8ncia de valors extrems\u00a0d\u20191, 2, 3 o 4 variables en un mateix territori).<\/div>\n
<\/div>\n
Al costat de la l\u00ednia dedicada a l\u2019estudi de la segregaci\u00f3 urbana, coordinada pel ge\u00f2graf Oriol Nel\u00b7lo i l\u2019economista Eduard Jim\u00e9nez, l\u2019estudi\u00a0Barris desafavorits davant la crisi<\/i>\u00a0cont\u00e9 una segona l\u00ednia de gran inter\u00e8s, a la que ja tindrem ocasi\u00f3 de referir-nos, coordinada pels polit\u00f2legs Ismael Blanco i Joaquim Brugu\u00e9. Aquesta segona part de l’estudi analitza la capacitat dels moviments socials i dels teixits associatius dels barris particularment desafavorits a l\u2019hora de fer front a les societats per les que travessen. El conjunt dels materials de l\u2019estudi donats a con\u00e8ixer fins ara poden veure\u2019s a\u00a0http:\/\/barrisicrisi.wordpress.com\/<\/a>.<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

Bloc d’Oriol Nel\u00b7lo<\/div>\n

<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cEl qu\u00e8 em sembla clar, \u00e9s que la reproducci\u00f3 de les desigualtats lligades als territoris \u00e9s un dels reptes m\u00e9s grans dels propers anys\u201d. Qui aix\u00ed s\u2019expressava en una entrevista publicada a\u00a0Le Monde\u00a0diumenge passat no era pas un activista ve\u00efnal, sin\u00f3 Benoist Apparu, que fou ministre d\u2019habitatge en el govern de Fran\u00e7ois Fillon a Fran\u00e7a. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10814","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10814"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10814\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10819,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10814\/revisions\/10819"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10814"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10814"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}