{"id":10788,"date":"2014-03-11T11:45:23","date_gmt":"2014-03-11T09:45:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10788"},"modified":"2014-03-11T15:48:17","modified_gmt":"2014-03-11T13:48:17","slug":"quim-brugue-que-siguin-europees","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/quim-brugue-que-siguin-europees\/","title":{"rendered":"Quim Brugu\u00e9: Que siguin europees"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8483\" rel=\"attachment wp-att-8483\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8483\" alt=\"puzzle europa\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/puzzle-europa-300x195.jpg\" width=\"300\" height=\"195\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/puzzle-europa-300x195.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/puzzle-europa.jpg 653w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>S&#8217;acosten les eleccions europees i tenim l&#8217;oportunitat de situar el debat pol\u00edtic en una escala global. Aquesta \u00e9s l&#8217;escala que explica la major part dels nostres problemes (aigua, energia, economia, ocupaci\u00f3) i l&#8217;espai on haur\u00edem d&#8217;anar a cercar les solucions (pol\u00edtiques ambientals, de cohesi\u00f3, de desenvolupament). S\u00f3c conscient de la pressi\u00f3 que els debats catalans exerceixen sobre les eleccions europees, per\u00f2 tamb\u00e9 de la necessitat de traslladar la pol\u00edtica a un \u00e0mbit crucial per construir un futur de benestar. No t\u00e9 massa sentit declarar-se europeista conven\u00e7ut per, tot seguit, no parlar d&#8217;Europa ni durant les eleccions europees.<\/p>\n<p>Ja fa m\u00e9s d&#8217;una d\u00e8cada, el soci\u00f2leg alemany Ulrich Beck ens indicava com, situats en el tombant del mil\u00b7lenni, l&#8217;ess\u00e8ncia del poder radicava en la \u201ccapacitat de marxar\u201d. Aix\u00ed, en un m\u00f3n globalitzat, els actors econ\u00f2mics mostren el seu poder a trav\u00e9s de la seva manca d&#8217;arrelament territorial o, altrament, de les possibilitats que tenen de despla\u00e7ar-se quan aquest no els ofereix les condicions desitjades. El poder d&#8217;aquests actors \u00e9s tal que no els cal ni negociar, doncs en tenen prou deixant clar que o b\u00e9 s&#8217;accepten les seves condicions o ja trobaran un altre lloc on ho facin. En canvi, explicava el mateix autor, la pol\u00edtica est\u00e0 ancorada al territori, sense cap possibilitat de marxar. El seu poder, conseq\u00fcentment, \u00e9s minso i limitat. La pol\u00edtica, reclosa en unes fronteres que redueixen els seus marges de maniobra, \u00e9s una mena d&#8217;equip de segona regional obligat a jugar la Champions. I sempre perd. En aquest partit desigual entre actors econ\u00f2mics i pol\u00edtics, sovint es qualifica els primers de competents i els segons, d&#8217;incompetents. Em sembla una generalitzaci\u00f3 abusiva. En canvi, all\u00f2 que efectivament els diferencia \u00e9s que uns s\u00f3n imponents i els altres s\u00f3n impotents. Uns tenen poder i els altres no.<\/p>\n<p>Davant d&#8217;aquesta situaci\u00f3, les permanents reclamacions a la pol\u00edtica per tal que abordi satisfact\u00f2riament els m\u00faltiples assumptes que ens preocupen \u00e9s com demanar peres al pomer. De fet, per reblar el clau, bona part de les estrat\u00e8gies dels darrers temps m\u00e9s que refor\u00e7ar el poder de la pol\u00edtica tendeixen a debilitar-lo, limitant encara m\u00e9s la seva capacitat de resposta. \u00c9s freq\u00fcent, aix\u00ed, respondre a la impot\u00e8ncia de la pol\u00edtica buscant consol en escales locals. Els refugis comunitaris a trav\u00e9s dels quals es despleguen m\u00faltiples experi\u00e8ncies d&#8217;innovaci\u00f3 social (horts comunitaris, bancs de temps, cooperatives de consum) s\u00f3n respostes que, tot i els seu indubtable valor, se situen en una escala que les fa impotents; incapaces de fer ni tan sols una petita esgarrinxada als actors econ\u00f2mics que acaparen el poder global.<\/p>\n<p>De manera similar, resulta sorprenent com en aquest m\u00f3n global proliferen les invocacions nacionals. I no em refereixo nom\u00e9s a Catalunya i Espanya. La pol\u00edtica es refugia en banderes que representen ancoraments territorials, proclamant aix\u00ed la seva incapacitat per jugar la Champions i la seva impot\u00e8ncia per resoldre els problemes de la ciutadania. Una estrat\u00e8gia de refugi que, com en el cas anterior, consisteix finalment a acotar el poder de la pol\u00edtica (territorialitzada) i entronitzar el poder de l&#8217;economia (globalitzada).<\/p>\n<p>Les properes eleccions s\u00f3n europees i ens ofereixen la possibilitat de traslladar la pol\u00edtica a una escala global, de construir un poder capa\u00e7 de jugar un partit m\u00e9s equilibrat amb aquells actors que avui estan definint les din\u00e0miques dels nostre m\u00f3n globalitzat. Malmetre aquesta possibilitat convertint \u2013ara i sempre\u2013 les eleccions europees en un moment electoral on tractem assumptes d&#8217;escala local o nacional, fa un flac favor a les possibilitats d&#8217;abordar els grans reptes que tenim com a societat. Quan tenim la possibilitat d&#8217;augmentar l&#8217;escala de la pol\u00edtica, sembla que ens entestem en tornar a reduir-la. Despr\u00e9s acusarem als pol\u00edtics d&#8217;incompetents, per\u00f2 abans, nosaltres mateixos els hem condemnat a la impot\u00e8ncia.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/-\/723537-que-siguin-europees.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>S&#8217;acosten les eleccions europees i tenim l&#8217;oportunitat de situar el debat pol\u00edtic en una escala global. Aquesta \u00e9s l&#8217;escala que explica la major part dels nostres problemes (aigua, energia, economia, ocupaci\u00f3) i l&#8217;espai on haur\u00edem d&#8217;anar a cercar les solucions (pol\u00edtiques ambientals, de cohesi\u00f3, de desenvolupament). S\u00f3c conscient de la pressi\u00f3 que els debats catalans &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-10788","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10788","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10788"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10788\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10790,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10788\/revisions\/10790"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10788"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10788"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10788"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}