{"id":10774,"date":"2014-03-10T10:20:17","date_gmt":"2014-03-10T08:20:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10774"},"modified":"2014-03-10T10:20:17","modified_gmt":"2014-03-10T08:20:17","slug":"antoni-puigverd-etica-davui-a-pel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-etica-davui-a-pel\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: \u00c8tica d&#8217;avui, a p\u00e8l"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10775\" rel=\"attachment wp-att-10775\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10775\" alt=\"relleu\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/relleu-300x225.jpeg\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/relleu-300x225.jpeg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/relleu.jpeg 640w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>En un m\u00f3n tan cruel com l&#8217;actual, els joves han d&#8217;acceptar la humiliaci\u00f3 com s&#8217;accepta el sol o la pluja.\u00a0Si busquen un treball relacionat amb els seus estudis, sovint han d&#8217;anar a la quinta forca.\u00a0Sovint, en la quinta forca tampoc aconsegueixen el treball adequat.\u00a0Sovint, ni en la quinta forca treuen cap: comparteixen pis amb desconeguts i no poden arrelar.\u00a0Perllonguen en \u00e8poca ja adulta la interinitat de la joventut.\u00a0Per for\u00e7a els pengen: molts joves de m\u00e9s de trenta anys s&#8217;han acostumat a aquests anys de vagareig o pelegrinatge que en temps de Goethe es denominava Wanderjahre: una \u00e8poca interm\u00e8dia, de formaci\u00f3 i d&#8217;aventura, que tenia un dest\u00ed clar: la conquesta de l&#8217;estabilitat i la maduresa, la serenitat i el rigor cr\u00edtic.\u00a0Per\u00f2 l&#8217;aventura dels nostres joves en els aiguamolls de la interinitat s&#8217;eternitza.\u00a0No t\u00e9 dest\u00ed. S&#8217;acosten als quaranta, per\u00f2 segueixen peregrinant com si en tinguessin vint.\u00a0La interinitat \u00e9s el seu dest\u00ed.<\/p>\n<p>Quan han tingut la sort (o el desig) de poder quedar-se al pa\u00eds i de trobar una feina, molts d&#8217;aquests joves han d&#8217;acceptar sous bastant inferiors als que cobraven els seus antecessors per a la mateixa funci\u00f3.\u00a0Els empresaris ho imposen amb l&#8217;excusa de la crisi, els sindicats ho toleren i els madurs companys de treball, que gaudeixen d&#8217;altres tractes i altres sous, tamb\u00e9. El fil\u00f2sof Sloderdijk va augurar un xoc social entre els que treballen sota la protecci\u00f3 de l&#8217;administraci\u00f3 de l&#8217;Estat i els que treballen a la intemp\u00e8rie, buscant-se la vida.\u00a0La tensi\u00f3 intergeneracional seria una segona versi\u00f3 de l&#8217;antagonisme seguretat-inseguretat: el xoc entre les generacions que han pogut con\u00e8ixer i allargar fins a la jubilaci\u00f3 (o prejubilaci\u00f3) les seguretats del capitalisme anterior a la crisi, i les noves generacions que han hagut de cr\u00e9ixer, acceptar i resignar-se a la provisionalitat.<\/p>\n<p>Per\u00f2 si avui escric sobre les cruels humiliacions que els joves han d&#8217;acceptar en els temps actuals no \u00e9s per especular gen\u00e8ricament, sin\u00f3 per valorar dues not\u00edcies de la setmana passada.\u00a0La protagonista de la primera \u00e9s Cl\u00edo Almansa, una noia catalana que, buscant feina, va patir una experi\u00e8ncia degradant.\u00a0Els quaranta candidats al proc\u00e9s de selecci\u00f3 de l&#8217;empresa Ecoline 2010 de Matar\u00f3 van ser convidats a rebre un curset que, despr\u00e9s d&#8217;unes sessions convencionals, va donar un gir inquietant.\u00a0Els seleccionables van ser obligats a jugar al t\u00edpic joc de les cadires.\u00a0Hi havia menys de quaranta i els que quedaven dempeus, eren eliminats.\u00a0Despr\u00e9s, el seleccionador va proposar el joc del mocador.\u00a0Es va situar en el centre de la sala i amb un bitllet de 50 euros a la m\u00e0 va dir: &#8220;El bitllet ser\u00e0 per a qui l&#8217;agafi, i forma part del seu primer sou&#8221;.\u00a0Tots els seleccionables van saltar, bestialitzats per la necessitat, a la ca\u00e7a del bitllet.\u00a0Cl\u00edo va quedar atrapada en el tumult.\u00a0La van traslladar a l&#8217;hospital amb una v\u00e8rtebra trencada.\u00a0Ara pledeja per intentar recuperar una petita part de la dignitat (i la salut) perduda.\u00a0Tothom ha relacionat aquest episodi amb El m\u00e8tode Gr\u00f6nholm, la c\u00e8lebre obra de teatre de Jordi Galceran (l&#8217;obra d&#8217;autor catal\u00e0 m\u00e9s representada al m\u00f3n), que narra el proc\u00e9s de degradaci\u00f3 d&#8217;un grup d&#8217;executius sotmesos a un proc\u00e9s pervers de selecci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 com passa en les obres d&#8217;art i en els ap\u00f2legs morals, l&#8217;obra de Galceran no pretenia reproduir la realitat: volia remoure les consci\u00e8ncies portant al l\u00edmit una fantasia especulativa.\u00a0La viv\u00e8ncia de Clio, en canvi, cont\u00e9 l&#8217;obscenitat de la realitat: \u00e9s l&#8217;\u00e8tica d&#8217;avui, nua.\u00a0A p\u00e8l.<\/p>\n<p>Un altre episodi generacional de la setmana el va protagonitzar Ernest Maragall.\u00a0Acceptat ser candidat d&#8217;ERC a les eleccions europees, ha posat preu a un cognom de densa connotaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica.\u00a0La jugada de Junqueras, incorporant aquest cognom al seu domini, t\u00e9 sentit estrat\u00e8gic i \u00e9s molt leg\u00edtima.\u00a0Ja ha estat prou comentada.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s leg\u00edtim, naturalment, que Ernest Maragall canvi\u00ef d&#8217;idees.\u00a0La immutabilitat \u00e9s per a les est\u00e0tues, no per a les persones. Per\u00f2 Ernest no posseeix en solitari el seu cognom.\u00a0\u00c9s tamb\u00e9 el del seu germ\u00e0.\u00a0Millor no valorar una q\u00fcesti\u00f3 tan delicada.\u00a0Millor centrar-se en aquesta altra: mai saciar\u00e0 el protagonisme de la generaci\u00f3 de 1968?\u00a0Mai es satisfaran aquells que, en ple franquisme, van protagonitzar la ruptura de la moral tradicional, van incorporar totes les innovacions culturals, van dirigir i van pactar la transici\u00f3, van construir i van usufructuar durant m\u00e9s de trenta anys les institucions democr\u00e0tiques i van decidir tots els girs t\u00e0ctics i estrat\u00e8gics que ens han portat a aquest?<\/p>\n<p>No nego la possibilitat que la gent gran tingui un alt protagonisme.\u00a0Al contrari: el papa Francisco i el president Napolitano s\u00f3n grans i fan un grand\u00edssim treball.\u00a0No \u00e9s problema d&#8217;edats, sin\u00f3 d&#8217;una generaci\u00f3 que actua de tap.\u00a0No \u00e9s estrany que el pas donat per Maragall hagi irritat el jove Bernat Ded\u00e9u, exponent d&#8217;una brillant generaci\u00f3 de joves intel\u00b7lectuals que volguessin competir en igualtat de condicions amb els d&#8217;altres generacions i gaireb\u00e9 sempre es veuen obligats a acceptar, com en la vella mili, l&#8217;imperi del barroer.\u00a0La generaci\u00f3-tap ha tingut totes les oportunitats.\u00a0Ho ha dirigit tot.\u00a0Per\u00f2 no es resigna a fer l&#8217;\u00fanic gest que li falta.\u00a0El de la mod\u00e8stia.\u00a0Contribuir al recanvi generacional cedint el pas.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/encatala\/20140310\/54402219950\/etica-d-avui-pel-antoni-puigverd-opi.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En un m\u00f3n tan cruel com l&#8217;actual, els joves han d&#8217;acceptar la humiliaci\u00f3 com s&#8217;accepta el sol o la pluja.\u00a0Si busquen un treball relacionat amb els seus estudis, sovint han d&#8217;anar a la quinta forca.\u00a0Sovint, en la quinta forca tampoc aconsegueixen el treball adequat.\u00a0Sovint, ni en la quinta forca treuen cap: comparteixen pis amb desconeguts &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-10774","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10774","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10774"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10774\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10776,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10774\/revisions\/10776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10774"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10774"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10774"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}