{"id":10771,"date":"2014-03-10T10:11:03","date_gmt":"2014-03-10T08:11:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10771"},"modified":"2014-03-10T10:11:03","modified_gmt":"2014-03-10T08:11:03","slug":"maria-lluisa-marin-paco-candel-que-estas-en-los-cielos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/maria-lluisa-marin-paco-candel-que-estas-en-los-cielos\/","title":{"rendered":"Maria Llu\u00efsa Marin: Paco Candel que est\u00e1s en los cielos"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10772\" rel=\"attachment wp-att-10772\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10772\" alt=\"candel\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/candel-300x225.jpg\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/candel-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/candel.jpg 540w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El 2009 vaig parlar a un congr\u00e9s especialitzat sobre pobresa, marginaci\u00f3 i exclusi\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019alcoholisme. Quan estava preparant l\u2019exposici\u00f3, vaig pensar en les possibles fonts per a documentar-me. De sobte vaig veure la cara d\u2019en <strong>Paco Candel<\/strong> parlant sobre tantes i tantes experi\u00e8ncies, amb persones implicades en situacions dif\u00edcils de tota mena. Ja no vaig dubtar gens ni mica: ell ser\u00e0 el conductor d\u2019aquest text. Ning\u00fa com ell ha retratat la nostra societat des dels marges amb una mirada plena de consci\u00e8ncia i tendresa, i a la vegada donat claus per a la integraci\u00f3. Voldria poder transmetre, ni que fos una espurna, aquesta mirada de <strong>Paco Candel<\/strong>, el meu amic i company de fatigues durant molts anys a l\u2019associaci\u00f3 Rauxa.\u00a0Doncs s\u00ed, el t\u00edtol de aquesta\u00a0 exposici\u00f3 \u00a0\u00e9s: \u201cPaco Candel que est\u00e1s en los cielos\u201d (remetent a la pel\u00b7l\u00edcula de Pilar Mir\u00f3) i cada apartat, com veuren, tindr\u00e0 l\u2019ep\u00edgraf dedicat a una novel.la d\u2019en Paco, tan adient i descriptiu per al nostre objectiu.<\/p>\n<p><strong><i>Donde la ciudad pierde su nombre<\/i>: Pobresa<\/strong><\/p>\n<p>Tots tenim una idea del que \u00e9s pobresa, per\u00f2 cal aclarir-ho.<\/p>\n<p>De fet \u00e9s tota situaci\u00f3 que determina que una persona o grup no disposi dels recursos necessaris per a satisfer les necessitats f\u00edsiques i ps\u00edquiques b\u00e0siques humanes com ara alimentaci\u00f3, salut i assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, relacions significatives, habitatge, educaci\u00f3, treball i acc\u00e9s a l\u2019aigua potable\u2026<\/p>\n<p>N\u2019hi ha una de pobresa absoluta i d\u2019altre de relativa. El criteri per mesurar-la \u00e9s generalment l\u2019econ\u00f2mic. Si parlem del Tercer Mon es diu que hi ha situaci\u00f3 de pobresa quan el salari (si \u00e9s que n\u2019hi ha) no arriba a cobrir les necessitats de la canastra b\u00e0sica d\u2019alimentaci\u00f3, o parlem d\u2019ombrall de pobresa si es guanya un d\u00f2lar o menys per dia per persona (\u00a1?).<\/p>\n<p>Les xifres, esfere\u00efdores, diuen tot:<\/p>\n<ul>\n<li>1200 milions de persones no tenen acc\u00e9s a l\u2019aigua potable<\/li>\n<li>2600 milions no tenen latrina<\/li>\n<li>840 milions de persones estan malnodrides<\/li>\n<li>880 milions de persones no tenen acc\u00e9s a serveis b\u00e0sics de salut<\/li>\n<li>1000 milions de persones amb habitatge inadequat o sense<\/li>\n<li>2000 milions de persones no tenen acc\u00e9s als medicaments<\/li>\n<li>1000 milions de persones\u00a0 en pobresa absoluta, dels que el 70% s\u00f3n dones.<\/li>\n<li>El 80% de la poblaci\u00f3 mundial viu a la pobresa<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u201cEns queixem? \u00bfPot un home ser feli\u00e7 en una ciutat infestada per la pesta?\u201d, ens q\u00fcestiona Camus<\/p>\n<p>La globalitzaci\u00f3 ha incrementat la informaci\u00f3 i el coneixement de les desigualtats per\u00f2 no ha produ\u00eft \u00a0cap canvi en els drets humans, el desenvolupament hum\u00e0 ni el benestar. Tot aix\u00f2 afavoreix actituds de desesperaci\u00f3 i odi de les que dissortadament en tenim proves fefaents<\/p>\n<p>I al nostre mon privilegiat, qu\u00e8 passa?<\/p>\n<p>Segons el INDESCAT (Institut d\u2019Estad\u00edstica de Catalunya) de mar\u00e7 2008, el 19% de la nostre poblaci\u00f3 (del any 2006), est\u00e0 en situaci\u00f3 de pobresa. La Taula del Tercer Sector diu que afecta al 25%. A Europa parlem del 16%, es a dir 79 milions de persones afectades (Suecia,9%; Gr\u00e8cia, Irlanda i Portugal,20%). Aquestes xifres es basen en considerar pobre a aquella persona que t\u00e9 una renda disponible per sota del 60% de la mitjana del seu entorn. El llindar a Catalunya est\u00e0 als 8.276 euros anuals. Es calcula que 1,3 milions de persones a Catalunya estan en aquesta situaci\u00f3, inclosos els sense llar que son al voltant de 6.000; segons C\u00e0ritas, a tot l\u2019Estat espanyol unes 30.000 persones.<\/p>\n<p>Ens donarem un respir candeliano: Com deia en Paco, a vegades ens fiem massa de les estad\u00edstiques i\u2026 la realitat encara es pitjor: Explicava amb el seu humor caracter\u00edstic all\u00f2 de\u00a0 que a Munich es trobaren dos amics, un bevia quatre cerveses i l\u2019altre es menjava dos pollastres ,i deia, si f\u00e9ssim estad\u00edstiques s\u2019haurien pres dos cerveses i un pollastre cadasc\u00fa, per\u00f2 la realitat \u00e9s que un d\u2019ells s\u2019hauria atipat de pollastre i l\u2019altre aniria borratxo.<\/p>\n<p>La pobresa \u00e9s per naturalesa, marginadora. Apunta maneres\u2026 per\u00f2 si \u00e9s de grup i les relacions properes es mantenen, tenim el que <strong>Paco Candel<\/strong> ens descriu tan reb\u00e9 a les seves obres: persones pobres, s\u00ed, per\u00f2 amb valors de lluita, d\u2019esperan\u00e7a i sobretot amb lligams emocionals i sentit de pertinen\u00e7a. Per tant no sempre la pobresa determina marginaci\u00f3 y\/o exclusi\u00f3.<\/p>\n<p>Malgrat tot s\u2019ha d\u2019intentar eradicar-la com a factor predisponent a la marginaci\u00f3, clar! C\u00f3m? Amb una bona redistribuci\u00f3 de la riquesa n\u2019hi hauria prou perqu\u00e8 tots visqu\u00e9ssim en condicions de dignitat. Necessitem la voluntat pol\u00edtica i la determinaci\u00f3 personal i de grup.<\/p>\n<p>Per\u00f2 la riquesa es nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica? Alguns personatges d\u2019en Candel mostren altres b\u00e9ns com els ja descrits i d\u2019altres com la solidaritat, el comprom\u00eds amb les pr\u00f2pies creences i amb els altres, el respecte a les difer\u00e8ncies, la recerca de la llibertat i la just\u00edcia. D\u2019alguna manera ell va ser una bona mostra d\u2019aquest tipus de riquesa.<\/p>\n<p>Aquesta es l\u2019actitud del mon occidental envers la pobresa, segons Forges<\/p>\n<p><strong><i>Los que nunca opinan<\/i>: marginaci\u00f3n<\/strong><\/p>\n<p>En ci\u00e8ncies socials es parla de marginaci\u00f3 quan les persones o grups tenen dificultat per a integrar-se als sistemes socials; es pot arribar per discriminaci\u00f3 o per defici\u00e8ncies estructurals (apartheid, sexisme, intoler\u00e0ncia religiosa o pol\u00edtica\u2026) altres per defici\u00e8ncies individuals com ara problemes de salut ( alcoholisme)<\/p>\n<p>En definitiva, el fet de no poder gaudir dels drets socials sense ajut, que va determinant la manca de autoestima i la desvaloritzaci\u00f3 de les persones provoca la estigmatitzaci\u00f3 ulterior.<\/p>\n<p>Per desgracia, la idolatria del diner i la manca de valors imperants al nostre mon \u201ccivilitzat\u201d, fa que tot aix\u00f2 generi una societat dual cada vegada m\u00e9s punyent i dolorosa (especialment per als marginats).<\/p>\n<p>Eduardo Galeano ho diu molt clar:\u00a0\u201cNunca el mundo ha sido tan desigual en las oportunidades que brinda, pero tampoco ha sido nunca tan igualador en las ideas y costumbres que impone. En el mundo sin alma que se nos obliga a aceptar como \u00fanico mundo posible, no hay pueblos sino mercados\u201d.<\/p>\n<p><strong><i>Han matado a un hombre, han roto un paisaje:<\/i>\u00a0Exclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Quan una persona o grup est\u00e0 marginat, la mateixa din\u00e0mica del proc\u00e9s el va portant a una situaci\u00f3 de veritable exclusi\u00f3 que, per a mi, significa que passa del estar marginat a ser excl\u00f2s amb la creen\u00e7a de que ja no n\u2019hi ha cap esperan\u00e7a. \u00c9s l\u2019\u00faltim esgla\u00f3. I aix\u00f2 significa el frac\u00e0s de la societat. Dit amb paraules d\u2019Ellacuria:\u2026 \u201cEs pot mesurar la salut d\u2019una societat analitzant les femtes que produeix\u2026\u201d<\/p>\n<p>D\u2019aquesta situaci\u00f3 es dif\u00edcil de sortir-se\u2019n per s\u00ed sol; es requereix ajut, donat per persones emp\u00e0tiques amb formaci\u00f3, dintre d\u2019estructures sociosanit\u00e0ries adequades a les necessitats.<\/p>\n<p>\u00c9s interesant tenir clar, a m\u00e9s a m\u00e9s, la multidimensionalitat i complexitat del tema, q\u00fcesti\u00f3 que fa necessari desenvolupar una mirada m\u00e9s ampla amb m\u00e9s perspectiva que la econ\u00f2mica. Els aspectes a considerar son l\u2019econ\u00f2mic, treball i p\u00e8rdua dels lligams socials amb una disminuci\u00f3 de la participaci\u00f3 social i dels drets socials. I, especialment, les malalties com la depend\u00e8ncia del alcohol que poden generar casos flagrants de exclusi\u00f3 com ara veurem.<\/p>\n<p><strong>Alcoholisme: cr\u00f2nica d\u2019una exclusi\u00f3 anunciada<\/strong><\/p>\n<p>L\u2019alcohol \u00e9s encara una substancia molt apreciada a la nostra societat occidental, especialment a les cultures vitivin\u00edcoles de la conca mediterr\u00e0nia. Visquem amb l\u2019alcohol a casa i a tot arreu com vehicle de benestar, alegria i apropament als altres. Si afegim la seva accessibilitat, baix preu i la manca de percepci\u00f3 de risc la conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s el consum despreocupat a qualsevol edat i l\u2019inici a edats molt primerenques.<\/p>\n<p>L\u2019alcohol \u00e9s un factor determinant per a la salut:<\/p>\n<p>&gt; \u00c9s el tercer factor mundial de risc, despr\u00e9s del tabac i la hipertensi\u00f3 (OMS)<\/p>\n<p>&gt; \u00c9s la ra\u00f3 del 7,4% de totes les causes de mala salut i de mortalitat prematura a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n<p>&gt; \u00c9s el determinant de 60 tipus diferents de malalties.<\/p>\n<p>&gt; El cost a la UE \u00e9s elevad\u00edssim, al voltant de 125 bilions d\u2019euros.<\/p>\n<p>El consum excessiu d\u2019alcohol produeix trencaments socials, familiars amb casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, maltractes i neglig\u00e8ncia de nens i grans, ruptures i disgregaci\u00f3 familiar, conductes antisocials, delinq\u00fc\u00e8ncia, homicidis, su\u00efcidis, absentisme, baix rendiment, acomiadaments i\/o abandonament del treball, accidents laborals i de tr\u00e0nsit, i \u2018sensellarisme\u2019, que \u00e9s l\u2019exclusi\u00f3 per excel\u00b7lencia.<\/p>\n<p>Quan la depend\u00e8ncia de l\u2019alcohol fa la seva evoluci\u00f3 natural sense tractament s\u2019arriba a aquestes situacions.<\/p>\n<p>Si tot aix\u00f2 \u00e9s tan evident i clar, per qu\u00e8 no fem m\u00e9s. Crec que el psiquiatra Dr. Freixa estava molt encertat quan deia que \u00e9s molt complicat superar la mentalitat d\u2019usuari i \u00a0probablement sigui aquesta la causa de l\u2019autoengany social que no permet assimilar la informaci\u00f3 ni fer engegar les mesures adients per lluitar contra \u00a0un t\u00f2xic com la droga alcohol. La nostra cultura vitivin\u00edcola aix\u00ed com la publicitat afavoreixen tamb\u00e9 l\u2019actitud de resist\u00e8ncia i el consum tipus \u201cbotell\u00f3\u201d<\/p>\n<p>Hem de destacar que el tema de l\u2019exclusi\u00f3\u00a0 o\u00a0<i>sensellarisme<\/i>\u00a0com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la depend\u00e8ncia del alcohol no s\u2019esmenta en el m\u00e9s important i recent informe fet per a la Comisi\u00f3 Europea any 2006.\u00a0 Aix\u00f2 fa pal\u00e8s que els exclosos per causa del alcohol s\u00f3n doblement exclosos i resulten invisibles\u00a0 per quasi b\u00e9 tots, inclosos els investigadors.<\/p>\n<p><strong>Alcohol i\u00a0<em>sensellarisme<\/em><\/strong><\/p>\n<p>\u00bfPer\u00f2 existeix una relaci\u00f3 entre l\u2019alcohol i el sensellarisme? \u00bf\u00c9s aquesta una relaci\u00f3 causal?<\/p>\n<p>I ara descriurem com s\u2019arriba a la pitjor de les exclusions que \u00e9s viure al carrer, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la depend\u00e8ncia de l\u2019alcohol.<\/p>\n<p>Si em permeten far\u00e9 servir uns par\u00e0grafs de la narraci\u00f3\u00a0<em>Homenaje<\/em>, que vaig escriure per a la revista de FCAARR, per il\u00b7lustrar-ho:<\/p>\n<p>\u201cAgust\u00edn, un hombre de unos cincuenta a\u00f1os, todav\u00eda con brillo en su mirada, con un porte digno, aseado\u2026roto. Me explic\u00f3 en d\u00edas sucesivos que \u00e9l se hab\u00eda iniciado en la bebida desde ni\u00f1o en casa, con sus padres y hermanos. Lo normal. De joven, con su grupo, sal\u00eda a discotecas. Se fue acostumbrando a aumentar el consumo de alcohol para lograr el \u201cpuntillo\u201d que le desinhib\u00eda.\u00a0 Se sent\u00eda bien. Empez\u00f3 a salir con una muchacha del barrio que le agradaba. Hizo su Servicio Militar de voluntario. All\u00ed no par\u00f3 de beber. Cuando volvi\u00f3 se cas\u00f3 enamorado. Tuvo dos hijos. Su trabajo lo desempe\u00f1aba con habilidad y diligencia.<\/p>\n<p>\u201cPero, imperceptiblemente, dedic\u00f3 m\u00e1s y m\u00e1s tiempo a ir de copas con sus amigos, que fueron cambiando. Porque los suyos de verdad le molestaban con sus recomendaciones de \u201cAgust\u00edn, te pasas\u201d, \u201cAgust\u00edn, intenta beber menos\u201d, \u201cAgust\u00edn, tu mujer est\u00e1 esper\u00e1ndote\u201d.<\/p>\n<p>\u201cSu mujer en m\u00faltiples ocasiones le rogaba que dedicara m\u00e1s tiempo a su familia, que no gastara tanto, que no llegara tan \u201cpuesto\u201d ni tan tarde a casa. Agust\u00edn le dec\u00eda que lo intentar\u00eda, pero poco a poco acab\u00f3 irrit\u00e1ndose con ella. Incluso un d\u00eda la empuj\u00f3 con tal fuerza que le ocasion\u00f3 una herida en el cuero cabelludo, que, como sangraba tanto, tuvieron que ir al\u00a0 hospital m\u00e1s cercano. A partir de ah\u00ed, Agust\u00edn\u00a0 se mantuvo un tiempo alejado del alcohol. Su mujer y sus hijos sintieron gran alivio y esperanza de que las cosas volvieran a ser lo que eran al principio. A hurtadillas, Agust\u00edn, un d\u00eda volvi\u00f3 a tomar una cerveza sin alcohol con uno de sus amigotes en el bar que segu\u00eda frecuentando. Sin saber bien c\u00f3mo, sinti\u00f3 la necesidad de ir a beber, justific\u00e1ndolo como un premio a su esfuerzo, dici\u00e9ndose que \u00e9l era capaz de controlar. Su mujer le advirti\u00f3 que si segu\u00eda igual se marchar\u00eda con sus hijos, porque ya no pod\u00eda soportarlo.<\/p>\n<p>\u201cEn el trabajo, su jefe tambi\u00e9n le llam\u00f3 la atenci\u00f3n por sus ausencias de tantos lunes, sus salidas diarias con mil excusas, su falta de eficiencia. Ya no era el mismo, le dijo.<\/p>\n<p>\u201cUn d\u00eda Agust\u00edn se encontr\u00f3 solo. No pod\u00eda entender c\u00f3mo su mujer le hab\u00eda abandonado. Aument\u00f3 su malhumor, se sinti\u00f3 traicionado. Busc\u00f3 compa\u00f1\u00eda en el bar e increment\u00f3 su ya flagrante consumo. Por las ma\u00f1anas llevaba tiempo que sent\u00eda gran inquietud, le temblaban las manos y necesitaba dos o tres copas para ponerse a tono. Le despidieron. Tampoco entendi\u00f3 el porqu\u00e9. A veces iba a ver a sus hijos a la salida del colegio, pero de lejos, porque a esa hora ya comenzaba a perder el equilibrio. De eso era consciente.<\/p>\n<p>\u201cAl cabo de unos meses no pudo pagar el alquiler de su piso. Nadie le quiso ayudar. Ya no ten\u00eda buenos amigos o nadie se fiaba de \u00e9l\u2026 A\u00fan segu\u00eda manteniendo una cierta prestancia. Lleg\u00f3 el desahucio: se encontr\u00f3 en la calle con una maleta y cuatro enseres.\u201d<\/p>\n<p><strong><i>Els altres catalans<\/i>: Inclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Aquest llibre d\u2019en <strong>Candel<\/strong>, agosarat, va obrir els ulls i va posar la seva mirada sobre un problema que ning\u00fa s\u2019atrevia a afrontar. Va permetre parlar obertament d\u2019all\u00f2 que clamava per\u00f2 que no es volia recon\u00e8ixer. I, gr\u00e0cies a ell, les actituds varen canviar i es va anar fent cam\u00ed des de les hores cap a un enteniment i acceptaci\u00f3\u00a0 dels altres.<\/p>\n<p>Crec que podr\u00edem aprendre d\u2019aquesta experi\u00e8ncia tan enriquidora y fer esfor\u00e7os per donar a con\u00e8ixer amb claredat el que \u00e9s patir la depend\u00e8ncia de l\u2019alcohol i les greus conseq\u00fc\u00e8ncies que comporta per el malalt i el seu entorn familiar i social. I veure que \u00e9s una clara causa de pobresa, marginaci\u00f3 i exclusi\u00f3 que es podria prevenir o tractar amb tractaments hol\u00edstics i lliures de drogues.<\/p>\n<p>Per demostrar-ho continuarem amb la hist\u00f2ria de l\u2019Agust\u00edn:<\/p>\n<p>\u201cCuando le conocimos llevaba en la calle cinco largos a\u00f1os, sobreviviendo. No pod\u00eda parar de beber. Ped\u00eda en los supermercados, por la calle. Alguna que otra vez se llevaba \u201cprestada\u201d alguna botella sin que nadie se diera cuenta. En el fondo cre\u00eda que alguna dependienta hac\u00eda la vista gorda\u2026 Le hab\u00edan diagnosticado un c\u00e1ncer de vejiga. Tambi\u00e9n era fumador empedernido desde muy joven. Ahora incluso cog\u00eda colillas\u00a0 y se liaba cigarrillos con papel de peri\u00f3dico muy alisado. De su familia ya no sab\u00eda nada, tampoco hac\u00eda ning\u00fan esfuerzo por acercarse a ellos: se avergonzaba de s\u00ed mismo.<\/p>\n<p>\u201cAcept\u00f3 hacer tratamiento. Cumpli\u00f3 las normas terap\u00e9uticas. Pas\u00f3 por las etapas de desintoxicaci\u00f3n, deshabituaci\u00f3n y rehabilitaci\u00f3n en\u00a0 la Comunidad Terap\u00e9utica y pisos de Rauxa. Aprendi\u00f3 a reconocer sus cambios emocionales, a contrastarlos, relacionarlos con su adicci\u00f3n y a aplicar las estrategias preventivas. Inici\u00f3 su reinserci\u00f3n laboral en \u201cLa Terrasseta\u201d restaurante sin alcohol y en la Cooperativa Rauxa, desarrollando de nuevo sus habilidades laborales. En poco m\u00e1s de\u00a0 dos a\u00f1os estaba preparado para manejar su enfermedad de dependencia del alcohol. Inici\u00f3 tratamiento de tabaquismo.<\/p>\n<p>\u201cHizo unos cursillos de preparaci\u00f3n para gestionar una porter\u00eda. Logr\u00f3 trabajo. M\u00e1s adelante recuper\u00f3 la relaci\u00f3n con sus hijos, quienes se incluyeron en Terapias de familia ofreci\u00e9ndole apoyo.<\/p>\n<p>\u201cAgust\u00edn sigue bien. A veces tiene momentos dif\u00edciles pero los comunica para evaluar y corregir\u2026 por si la adicci\u00f3n se quiere ense\u00f1orear. Lo hace en el grupo de Alcoh\u00f3licos Rehabilitados de Rauxa o llam\u00e1ndome directamente.<\/p>\n<p>\u201cAgust\u00edn, adem\u00e1s, es un ejemplo para los pacientes que inician tratamiento. Es voluntario en Rauxa. A veces act\u00faa en la estaci\u00f3n de Sants donde inici\u00f3 su periplo de rehabilitaci\u00f3n para explic\u00e1rselo\u00a0 bien a los \u201cnuevos\u201d de la\u00a0<a href=\"http:\/\/www.rauxa.org\/rauxa.htmhttp:\/\/www.rauxa.org\/rauxa.htm\">Furgoneta<\/a>.<\/p>\n<p>\u201cTodos agradecemos a Agust\u00edn su esfuerzo por ganar su libertad y esperanza d\u00eda a d\u00eda, cumpliendo sus normas terap\u00e9uticas b\u00e1sicas que le mantienen en sobriedad y permiten un cambio real de estilo de vida.\u201d<\/p>\n<p>( Agust\u00edn es un prototip d\u2019alcoh\u00f2lic sense sostre)<\/p>\n<p>________________________________________<\/p>\n<p>BIBLIOGRAFIA<\/p>\n<p>Galeano, Eduardo\u00a0<em>Las venas abiertas de Am\u00e9rica Latina<\/em>. Siglo XXI Editores SA, 1990<\/p>\n<p>Mu\u00f1oz, M. et al\u00a0<em>Buenas pr\u00e1cticas europeas en la intervenci\u00f3n con personas sin hogar con trastornos mentales graves y prolongados.\u00a0<\/em>Universidad Complutense. Madrid<\/p>\n<p>Pau, MC. et al.\u00a0<em>Informe de la inclusi\u00f3n social en Espa\u00f1a 2009<\/em>\u201d. Fundaci\u00f3 Caixa de Catalunya. Sept.09<\/p>\n<p>Jolonch, A et al.\u00a0<em>Exclusi\u00f3 social: dels marges al cor de societat<\/em>. Fundaci\u00f3 Lluis Carulla-ESADE 2008<\/p>\n<p>PNUD. Informes anuales 2007,2008,2009.<\/p>\n<p>VI Informe Foessa (Fundaci\u00f3n Fomento Estudios Sociales y Sociolog\u00eda Aplicada) sobre exclusi\u00f3n y desarrollo social en Espa\u00f1a.2008<\/p>\n<p>Freixa, F.\u00a0<em>Enfermedad alcoh\u00f3lica, modelo sociol\u00f3gico de trastorno comportamental<\/em>. Herder 1996.<\/p>\n<p>Jellinek, EM. La enfermedad del alcoholismo.\u00a01960<\/p>\n<p>Vaillant GE. \u00a0<em>The natural history of alcoholism<\/em>. Revisted Harvard University Press (1995)<\/p>\n<p>Gonz\u00e1lez Faus, JI. \u00a0<em>Vicarios de Cristo. Los pobres en la teolog\u00eda y espiritualidad cristianas<\/em>. Editorial Trotta.1991<\/p>\n<p>Gonz\u00e1lez Faus, JI.\u00a0<em>Las siete palabras de Jos\u00e9 Ignacio Gonz\u00e1lez Faus<\/em>\u201d. PPC, Editorial y Distribuidora SA.1996<\/p>\n<p>Sebastian L.\u00a0<em>Problemas de la Globalizaci\u00f3n.\u00a0<\/em>Cuadernos Cristianisme i Justicia,n\u00ba 135.2005<\/p>\n<p><em>Mundo Obsceno<\/em>. Cuadernos Cristianisme i Justicia n\u00ba173 2005<\/p>\n<p>Memorias anuales Associaci\u00f3 Rauxa. Barcelona<\/p>\n<p>Mar\u00edn ML.\u00a0<em>Homenaje.<\/em>\u00a0Revista FCAARR 2009<\/p>\n<p>Guardia J.\u00a0<em>Accesibilidad del alcohol en la UE<\/em>.\u00a0<em>Socidrogalcohol<\/em>\u00a0n\u00ba 31,oct 2009.<\/p>\n<p>Room R et al.\u00a0<em>Alcohol and Public Health.<\/em>\u00a0<em>Lancet<\/em>\u00a0365 (9458):519-530.2005<\/p>\n<p>Anderson P I Baumberg B.\u00a0<em>Alcohol in Europe. A public health perspective.<\/em>\u00a0A report for the European Commission. London Institute of alcohol studies.2006<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/lamentable.org\/paco-candel-que-estas-en-los-cielos\/#more-15140\" target=\"_blank\">La Lamentable<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 2009 vaig parlar a un congr\u00e9s especialitzat sobre pobresa, marginaci\u00f3 i exclusi\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019alcoholisme. Quan estava preparant l\u2019exposici\u00f3, vaig pensar en les possibles fonts per a documentar-me. De sobte vaig veure la cara d\u2019en Paco Candel parlant sobre tantes i tantes experi\u00e8ncies, amb persones implicades en situacions dif\u00edcils de tota &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10771","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10771","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10771"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10771\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10773,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10771\/revisions\/10773"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}