{"id":10753,"date":"2014-03-08T09:55:24","date_gmt":"2014-03-08T07:55:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10753"},"modified":"2014-03-08T18:04:38","modified_gmt":"2014-03-08T16:04:38","slug":"ivanna-vallespin-les-retallades-en-educacio-sacarnissen-en-els-alumnes-mes-desfavorits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ivanna-vallespin-les-retallades-en-educacio-sacarnissen-en-els-alumnes-mes-desfavorits\/","title":{"rendered":"Ivanna Vallesp\u00edn: Les retallades en educaci\u00f3 s’acarnissen en els alumnes m\u00e9s desfavorits"},"content":{"rendered":"

\"educacio\"<\/a>“En educaci\u00f3 s’ha retallat m\u00e9s del que dictaven els condicionants externs”.\u00a0Aix\u00ed de contundents es mostren els experts de la Fundaci\u00f3 Bofill, Xavier<\/strong> Bonal<\/strong> i Antoni Verger<\/strong>, ambd\u00f3s soci\u00f2legs, que han realitzat un exhaustiu i molt cr\u00edtic estudi sobre les pol\u00edtiques educatives dutes a terme pel Govern de la Generalitat des de 2011, quan van comen\u00e7ar les retallades.\u00a0Segons els pressupostos, des de 2010 el Departament d’Ensenyament\u00a0ha perdut 1.076 milions (un 20,6%)<\/a>, mentre que, en global, els comptes de la Generalitat han caigut un 15,4%, 4.100 milions.<\/p>\n

“L’educaci\u00f3 \u00e9s un dels sectors que m\u00e9s ha patit les retallades, aix\u00ed que s\u00ed que es pot afirmar que les retallades tamb\u00e9 s\u00f3n ideol\u00f2gics, perqu\u00e8 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’opci\u00f3 pol\u00edtica”, va dir Bonal<\/strong>, professor de Sociologia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i director del grup de recerca Globalitzaci\u00f3, Educaci\u00f3 i Pol\u00edtiques Socials.<\/p>\n

Per\u00f2 els experts subratllen que aquesta “ideologia” no nom\u00e9s es nota en quant es retalla, sin\u00f3 tamb\u00e9 en on.\u00a0“Les escoles en pitjors condicions socials s\u00f3n les que m\u00e9s han patit les conseq\u00fc\u00e8ncies”, reprova l’informe, titulat\u00a0L’agenda de la pol\u00edtica educativa a Catalunya: una an\u00e0lisi de les opcions de govern (2011-13).<\/em>\u00a0L’afirmaci\u00f3 s’escuda en un reguitzell de retallades que afecta els alumnes m\u00e9s vulnerables com la falta de beques menjador o la pr\u00e0ctica desaparici\u00f3 de la sisena hora escolar als centres p\u00fablics (i no tant en els concertats) i la reducci\u00f3 del finan\u00e7ament de les llars d’infants.<\/p>\n

L’estudi critica que la tisorada hagi afectat principalment a l’educaci\u00f3 p\u00fablica, mentre que a penes s’ha tocat la concertada, que fins i tot va augmentar el seu pes en la despesa p\u00fablica en educaci\u00f3, passant del 18,5% al \u200b\u200b18,7% en aquest per\u00edode. Aix\u00f2 s’ha tradu\u00eft en\u00a0l’enfonsament de la inversi\u00f3 per alumne, d’un 27%<\/a>\u00a0en els \u00faltims quatre anys i situa Catalunya en el grup de les regions europees que m\u00e9s ha passat la tisora \u200b\u200bper les aules.<\/p>\n

Sobre les beques menjador, l’informe critica que s’hagi produ\u00eft “una progressiva reducci\u00f3 de cobertura i intensitat en aquestes ajudes, mentre augmenta l’alumnat en risc de pobresa”.\u00a0I \u00e9s que si les beques van aconseguir el seu zenit el 2009-10 amb 75.460 beneficiaris, aquest curs s’ha aconseguit arribar als 67.000, per\u00f2 despr\u00e9s que Ensenyament inject\u00e9s vuit milions addicionals fins arribar a una dotaci\u00f3 de 40 milions. Una partida que els experts consideren “insuficient”, ja que continua sent inferior als 42 milions del 2009.\u00a0Aix\u00ed, si aquest any les ajudes arribaven al 35% d’alumnes en risc de pobresa, la cobertura va caure al 24% el curs passat.<\/p>\n

L’informe tamb\u00e9 lamenta que la Generalitat hagi redu\u00eft a la meitat la seva aportaci\u00f3 al finan\u00e7ament a les llars d’infants des de 2011, a m\u00e9s d’eliminar les beques per pagar les quotes en les llars d’infants municipals.\u00a0Per compensar aquesta\u00a0retirada de finan\u00e7ament<\/a>\u00a0dels rebuts que paguen les fam\u00edlies s’han disparat en molts municipis, amb\u00a0el conseq\u00fcent descens de matriculats<\/a>.\u00a0Des de 2011 al 2013, “la caiguda de la demanda en l’etapa 0-3 ha caigut un 9%, mentre que la reducci\u00f3 demogr\u00e0fica nom\u00e9s ha estat del 3%”, recalquen els experts, que defensen la import\u00e0ncia d’aquest cicle.\u00a0Citant l’OCDE, l’informe destaca que hi ha una difer\u00e8ncia de 33 punts (d’un total de 100) entre els resultats d’estudiants que han anat a la guarderia i els que no.<\/p>\n

En el cap\u00edtol de propostes, els experts demanen que es mantingui la sisena hora en tots els centres amb necessitats, que es redueixin els concerts en Batxillerat, que s’inici\u00ef un pla de xoc per a les escoles m\u00e9s vulnerables amb mesures que compensin les retallades i que es distribueixi l’alumnat amb m\u00e9s dificultats de forma equilibrada per evitar una excessiva concentraci\u00f3 d’aquest col\u00b7lectiu en determinats centres.<\/p>\n

El Departament d’Ensenyament ha criticat l’estudi per les seves “interpretacions poc rigoroses i esbiaixades”.\u00a0Pel que fa al descens pressupostari, l’\u00e0rea que dirigeix \u200b\u200bIrene Rigau<\/strong> ho va atribuir a la reducci\u00f3 del sou dels professors i va apuntar cap a “els d\u00e8ficits deixats pels dos governs tripartits” per justificar els ajustos.\u00a0Pel que fa als centres m\u00e9s vulnerables, el Departament assegura que han mantingut la sisena hora en tots ells (434) i que aquests tenen una dotaci\u00f3 de docents m\u00e9s alta i ja se’ls ha comen\u00e7at a fer una auditoria.\u00a0El curs que ve, a m\u00e9s, se’ls reduir\u00e0 les r\u00e0tios d’alumnes per aula.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“En educaci\u00f3 s’ha retallat m\u00e9s del que dictaven els condicionants externs”.\u00a0Aix\u00ed de contundents es mostren els experts de la Fundaci\u00f3 Bofill, Xavier Bonal i Antoni Verger, ambd\u00f3s soci\u00f2legs, que han realitzat un exhaustiu i molt cr\u00edtic estudi sobre les pol\u00edtiques educatives dutes a terme pel Govern de la Generalitat des de 2011, quan van comen\u00e7ar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[104],"class_list":["post-10753","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10753","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10753"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10753\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10756,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10753\/revisions\/10756"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10753"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10753"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10753"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}