Glienicker Group<\/a>\u201d (GG) es compon d\u2019onze experts, propers del CDU (Democristians) i de l\u2019SPD (Socialdem\u00f2crates) alemanys; s\u00f3n economistes, juristes i polit\u00f2legs, com: Armin von Bogdandy, Christian Calliess, Henrik Enderlein, Marcel Fratzscher, Clemens Fuest, Franz C. Mayer, Daniela Schwarzer, Maximilian Steinbeis, Constanze Stelzenm\u00fcller, Jakob von Weizs\u00e4cker, Guntram Wolff. Tots ells s’interessen especialment a les pol\u00edtiques econ\u00f2miques, sobretot d\u2019Alemanya, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019Europa.<\/p>\nEl GG parteix de la constataci\u00f3 que la Uni\u00f3 Europea (UE) est\u00e0 travessant una crisi profunda, com, sens dubte, ens ho recordaran aviat, les properes eleccions europees del 25 de maig. A m\u00e9s, els 18 pa\u00efsos de l\u2019Eurozona s\u00f3n els primers implicats en aquesta greu situaci\u00f3. La UE es troba immersa en un ambient de recel i malfian\u00e7a que la situaci\u00f3 del deute no aconsegueix apaivagar, i durant la qual, tampoc no es veu cap sordida del t\u00fanel, per l\u2019atur a molts pa\u00efsos, sobretot mediterranis. En aquesta situaci\u00f3, seria un greu error de creure, o fer creure, que el m\u00e9s d\u00edficil de la crisi el tenim al darrere.<\/p>\n
Per aix\u00f2, acollim amb gran inter\u00e8s les propostes que, el \u201cGlienecker Group\u201d va formular al final de 2013, per aconseguir un refor\u00e7ament de la uni\u00f3 pol\u00edtica i pressupost\u00e0ria dels pa\u00efsos de l\u2019Eurozona. Primer, cal admetre que, tant Fran\u00e7a com Alemanya per separat, no pesarien gaire en l\u2019economia mundialitzada d\u2019avui. I si encara compten \u00e9s perqu\u00e8 al darrerre hi ha 16 pa\u00efsos m\u00e9s, amb un total de 334M d\u2019habitants, (\u00c0ustria, Benelux, Espanya, Finl\u00e0ndia, Gr\u00e8cia, It\u00e0lia, Irlanda, Portugal, Eslov\u00e8nia, Eslov\u00e0quia, Est\u00f2nia, Let\u00f2nia, Malta, Xipre). Per aquest motiu cal per sobre de tot, unir tots els esfor\u00e7os per a projectar el model de societat europea, en la mundialitzaci\u00f3 en curs, i en acceleraci\u00f3 constant.<\/p>\n
Si no fos el cas, si la Uni\u00f3 Europea no aconsegueix d\u2019unir-se a temps, aleshores es pot t\u00e9mer una tend\u00e8ncia al tancament i a l\u2019a\u00efllament nacionals, que agreujarien encara m\u00e9s les dificultats internes de cada pa\u00eds, i la frustraci\u00f3 general contra ella. De cap de les maneres, davant d\u2019aquesta perspectiva preocupant, no es pot caure en la resignaci\u00f3. D\u2019entrada, s\u2019ha de recon\u00e8ixer que la reflexi\u00f3 sobre el diagn\u00f2stic de la situaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea, \u00e9s molt m\u00e9s avan\u00e7at a Alemanya que no pas a Fran\u00e7a (el GG ens en d\u00f3na un bon exemple), i \u00e9s clar que, encara ho \u00e9s menys al Regne Unit. Nom\u00e9s a Gr\u00e8cia, el partit de l\u2019oposici\u00f3 i d\u2019esquerra, Ciriza, s\u2019atreveix a proposar una altra perspectiva de refundaci\u00f3 de la UE, per raons de sobreviv\u00e8ncia comprensibles.<\/p>\n
Sembla que, a Alemanya, economistes, pol\u00edtics, periodistes, i sobretot ciutadanes i ciutadans que se senten totalment europeus, i no accepten ni entenen la resignaci\u00f3 que traumatitza Fran\u00e7a i d\u2019altres pa\u00efsos. Per aix\u00f2 cal promoure un debat sobre l’avenir democr\u00e0tic europeu, i debatre les propostes del grup Glienicker. \u00c9s hora de recon\u00e8ixer que les actuals institucions europees disfuncionen greument, i que han de ser repensades, com ho demana tamb\u00e9 el partit Ciriza grec. Cal permetre a la democr\u00e0cia, i als governs de cada estat, de tornar a dirigir pol\u00edticament l\u2019economia, per regular efica\u00e7ment el capitalisme financer mundialitzat, i promoure pol\u00edtiques de progr\u00e9s social que s\u00f3n totalment inexistents a l’Europa actual.<\/p>\n
Una moneda com l\u2019Euro, amb 18 deutes p\u00fablics diferents, sobre els quals els mercats financers poden continuar especulant, i a m\u00e9s, amb 18 sistemes fiscals i socials en compet\u00e8ncia, els uns contra els altres, \u00e9s una aberraci\u00f3 que no pot continuar m\u00e9s temps. Els pa\u00efsos de l\u2019Eurozona van decidir de compartir la seva sobirania monet\u00e0ria, i de renunciar a la devaluaci\u00f3 unilateral, sense dotar-se per\u00f2, de nous sistemes econ\u00f2mics, socials, fiscals i pressupostaris comuns. Aquesta aberraci\u00f3 o indefinici\u00f3 condueix a la pitjor de les situacions econ\u00f2miques.<\/p>\n
No es tracta de posar en com\u00fa la totalitat dels nostres impostos i de les nostres despeses p\u00fabliques. Notem que massa sovint les decisions europees s\u00f3n abusivament intrusives en temes segundaris, i totalment absents o impotents en q\u00fcestions essencials. Caldria invertir l\u2019ordre de les prioritats: menys d’Europa per als temes en els quals els pa\u00efsos s\u2019organitzen prou b\u00e9 tots sols; i per contra, m\u00e9s d’Europa quan la uni\u00f3 de tots \u00e9s indispensable. La primera proposta del Glienicker Group \u00e9s que els pa\u00efsos de l\u2019Eurozona posin en com\u00fa l\u2019impost sobre els beneficis de les societats.<\/p>\n
Com lluitar contra l\u2019optimitzaci\u00f3 fiscal practicada per les grans societats? A\u00eflladament cada pa\u00eds es deixa enganyar i expoliar per les grans multinacionals que disposen d\u2019un ex\u00e8rcit de juristes i d\u2019advocats. Aquests darrers juguen sobre les defici\u00e8ncies i difer\u00e8ncies entre les legislacions nacionals per tal d\u2019arribar a no pagar els impostos que haurien de pagar. Els paradisos fiscals fan part del sistema d\u2019ocultaci\u00f3 dels beneficis d\u2019aquestes grans societats. En consequ\u00e8ncia, la sobirania de cada estat a\u00efllat, ha esdevingut un mite i un engany.<\/p>\n
Per poder lluitar contra l’optimitzaci\u00f3 fiscal, cal encarregar i delegar a una inst\u00e0ncia europea la responsabilitat de determinar un barem com\u00fa rigurosament controlat. Cada pa\u00eds podria continuar determinant el seu propi Impost sobre les Societats (IS), amb una taxa m\u00ednima d\u2019un 20%, i una taxa adicional al nivell federal, d\u2019un 10%. Com l’indica el Glienicker Group, una tal capacitat pressupost\u00e0ria permetria a l\u2019Eurozona d’impulsar accions d’inversi\u00f3, especialment en q\u00fcestions de noves energies, d’infraestructures i de formaci\u00f3. Sembla essencial que aquest pressupost sigui alimentat per un impost europeu, i no pas amb contribucions estatals. Actualment, amb les restriccions pressupost\u00e0ries, l\u2019Eurozona ha de demostrar que pot fixar l’impost d\u2019una forma m\u00e9s justa i m\u00e9s efica\u00e7 que els Estats, sin\u00f3 els pobles s\u2019hi oposaran.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019IS, caldr\u00e0 generalitzar molt r\u00e0pidament en el si de l\u2019Eurozona l’intercanvi autom\u00e0tic d’informacions banc\u00e0ries per a promoure una pol\u00edtica concertada de restabliment de la progressivitat de l’impost sobre la renda i els patrimonis. Al mateix temps, cal posar en com\u00fa una pol\u00edtica activa de lluita contra els paradisos fiscals externs a l\u2019Eurozona. L’Europa ha d’aportar m\u00e9s just\u00edcia fiscal, i sobretot m\u00e9s voluntarisme pol\u00edtic en la mundialitzaci\u00f3. \u00c9s el sentit de la primera proposta del Glienicker Group.<\/p>\n
La segona proposta del GG \u00e9s encara m\u00e9s important, \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la primera. En efecte, per poder votar i aprovar el barem de l’impost sobre les societats, com per debatre i adoptar democr\u00e0ticament les decisions fiscals, financeres i pol\u00edtiques necess\u00e0ries, cal posar-se d\u2019acord en com\u00fa per a instituir una Cambra Parlament\u00e0ria de l\u2019Eurozona. \u00c9s el que proposa el Glienicker Group, encara que ells dubten, entre dues f\u00f2rmules: o b\u00e9 un Parlament de l\u2019Eurozona amb els membres del Parlament europeu dels 18 pa\u00efsos implicats; o b\u00e9, una nova Cambra, amb la reuni\u00f3 d’un part dels diputats dels parlaments estatals en funci\u00f3 del pes demogr\u00e0fic de cada pa\u00eds. Aquesta segona soluci\u00f3, que Joschka Fischer (Els Verds) va proposar ja el 2011, podria ser una bona f\u00f2rmula per a fer progressar la uni\u00f3 pol\u00edtica europea. Perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil de privar als parlaments estatals de la decisi\u00f3 sobre els seus propis impostos. Sembla molt m\u00e9s adient i factible recolzar-se sobre els parlaments nacionals o estatals per a construir una sobirania parlament\u00e0ria europea flexible i compartida.<\/p>\n
En aquesta darrere configuraci\u00f3, la Uni\u00f3 Europea comportaria dues Cambres, per una banda, l\u2019actual Parlament europeu, elegit directament pels ciutadans dels 28 pa\u00efsos, i per l\u2019altra, la nova Cambra europea, que representaria els Estats mitjan\u00e7ant els seus parlaments respectius. En una primera etapa, la Cambra Europea implicaria nom\u00e9s els pa\u00efsos de l\u2019Eurozona que desitgen una uni\u00f3 pol\u00edtica, fiscal i pressupost\u00e0ria m\u00e9s forta i real. Despr\u00e9s, la Cambra podria acollir tots aquells pa\u00efsos de la UE que desitjarien emprar aquesta mateixa via. Finalment, un ministre d\u2019hisenda de l\u2019Eurozona i, tamb\u00e9 un govern europeu efectiu, serien responsables davant la Cambra europea. Aquesta nova arquitectura democr\u00e0tica de la UE permetria de sortir finalment de la in\u00e8rcia actual, i del mite, segons el qual el Consell Europeu dels 28 caps d’Estat ja \u00e9s, de fet, la segona Cambra representant els Estats. Aix\u00f2 seria la demostraci\u00f3 fefaent de la impot\u00e8ncia pol\u00edtica europea, simplement perqu\u00e8 \u00e9s impossible de representar un pa\u00eds amb una \u00fanica persona, encara que aquesta sigui la seva presidenta o president.<\/p>\n
Pel contrari, es tracta de crear una vertadera Cambra Europea, en la qual cada pa\u00eds seria representat per diputats de totes les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques, i no pas com ara, pel sol cap d\u2019Estat. Alhora, caldr\u00e0 adoptar la regla de la majoria qualificada, enlloc de la unanimitat actual, sobretot pel que fa a les decisions fiscals i pressupost\u00e0ries. Alguns o molts s’oposaran a aquestes propostes, adduint que no es pot modificar tots els tractats europeus, i que alguns pobles, com el franc\u00e8s i l\u2019irland\u00e8s, van votar contra la integraci\u00f3 europea. Aquests arguments s\u00f3n totalment falsos, perqu\u00e8 els tractats s\u00f3n constantment modificats, l\u2019\u00faltima modificaci\u00f3 \u00e9s molt recent data del 2012.<\/p>\n
Repetir que l’opini\u00f3 p\u00fablica no \u00e9s favorable a l’Europa actual (i tots sabem perqu\u00e8 no ho \u00e9s), i concloure que sobretot no cal canviar res a la UE, ni al seu funcionament, ni a les institucions actuals, \u00e9s un greu error i una visi\u00f3 sense cap ambici\u00f3 que pot conduir a la seva total inoper\u00e0ncia i desfeta. D\u2019aqu\u00ed a alguns mesos el govern alemany proposar\u00e0 noves reformes dels tractats, per\u00f2 res no indica que aniran en el sentit de les del Glienicker Group. Al contrari, \u00e9s molt possible que no seran m\u00e9s coherents o m\u00e9s valentes que les del 2012. En tot cas, enlloc de quedar-nos de bra\u00e7os plegats, val m\u00e9s insistir des d\u2019ara en la necessitat i la urg\u00e8ncia d\u2019obrir un debat constructiu entre tots aquells ciutadans, actors i europeistes conven\u00e7uts, que creuen que una altra Europa, m\u00e9s social, democr\u00e0tica i federal, \u00e9s realment possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El \u201cGlienicker Group\u201d (GG) es compon d\u2019onze experts, propers del CDU (Democristians) i de l\u2019SPD (Socialdem\u00f2crates) alemanys; s\u00f3n economistes, juristes i polit\u00f2legs, com: Armin von Bogdandy, Christian Calliess, Henrik Enderlein, Marcel Fratzscher, Clemens Fuest, Franz C. Mayer, Daniela Schwarzer, Maximilian Steinbeis, Constanze Stelzenm\u00fcller, Jakob von Weizs\u00e4cker, Guntram Wolff. Tots ells s’interessen especialment a les pol\u00edtiques …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10730","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10730","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10730"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10730\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10731,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10730\/revisions\/10731"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10730"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10730"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10730"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"Symbolic](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/europe-300x221.jpg\")
<\/p>\n