{"id":10717,"date":"2014-03-06T08:07:02","date_gmt":"2014-03-06T06:07:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10717"},"modified":"2014-03-06T08:37:25","modified_gmt":"2014-03-06T06:37:25","slug":"antoni-puigverd-fer-el-pas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-fer-el-pas\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Fer el pas"},"content":{"rendered":"

\"maragall_junqueras\"<\/a>L\u2019entrada del cognom Maragall<\/strong> a les llistes d\u2019ERC<\/strong> ha fet molt de goig a l\u2019independentisme. Un goig semblant al que va suscitar en el sobiranisme l\u2019entrada l\u2019any 2010 de Ferran<\/strong> Mascarell<\/strong> al Govern d\u2019Artur Mas<\/strong>. Quim<\/strong> Nadal<\/strong>, que presideix la Taula pel Dret a Decidir a Girona, tamb\u00e9 ha fet el pas. Potser tamb\u00e9 el far\u00e0 Toni<\/strong> Com\u00edn<\/strong> (fill d\u2019un dels l\u00edders m\u00e9s carism\u00e0tics de l\u2019esquerra antifranquista). Molts altres protagonistes dels anys daurats del PSC<\/strong> es deixen seduir. Per b\u00e9 que alguns, com Josep<\/strong> Ramoneda<\/strong>, pont\u00edfex del racionalisme cosmopolita, tenen l\u2019eleg\u00e0ncia de quedar-se fora dels enc\u00e0rrecs pol\u00edtics.<\/p>\n

La gent es mou com ha fet sempre: seguint el vent que bufa. El fil\u00f2sof Manuel Cruz<\/strong> detecta en aquest vent catal\u00e0 un tuf pervers. Parla de l\u2019entotsolament catal\u00e0: Una comunidad ensimismada (Ed. Catarata). Considera que a Catalunya hi ha una minoria silenciada i que s\u2019ha imposat un discurs unanimista i sentimental. Per\u00f2 a Catalunya no passa res que no passi a qualsevol altre rac\u00f3 democr\u00e0tic del m\u00f3n, comen\u00e7ant per Madrid. A qualsevol societat on hi ha un sector molt organitzat i actiu, tendeix a produir-se una \u201chegemonia moral\u201d: les raons d\u2019aquesta part acaben convertint-se en el relat del pa\u00eds. A Madrid passa exactament el mateix: l\u2019espanyolisme hi t\u00e9 tanta pres\u00e8ncia, tanta musculaci\u00f3, que no hi ha relat alternatiu possible. Sense anar m\u00e9s lluny, diumenge passat, al mateix ABC on l\u2019amic Sergi Doria entrevistava Manuel Cruz a prop\u00f2sit d\u2019aquest seu llibre, hi\u00a0havia no una ni tres ni sis, sin\u00f3 nou p\u00e0gines (9!), dedicades a avaluar i criticar el fam\u00f3s \u201cdesaf\u00edo catal\u00e1n\u201d.<\/p>\n

Tant hi fa si l\u2019entotsolament catal\u00e0 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia o causa de l\u2019entotsolament espanyol. I viceversa. Tant hi fa si el mal ve d\u2019Aznar<\/strong> o del nacionalisme catal\u00e0. El fet \u00e9s que la tercera via no se\u2019n va sortir, de posar-se al mig i de separar els contendents. No va voler o no va poder encaixar la singularitat catalana dins l\u2019Espanya de matriu castellana. La sent\u00e8ncia del TC sobre l\u2019Estatut va ser el primer pas radical; i el que ha vingut despr\u00e9s forma part d\u2019aquella l\u00f2gica.<\/p>\n

La tercera via ha de fer el seu cam\u00ed pel desert. Si alg\u00fa vol treballar de veres per una soluci\u00f3 raonable i equilibrada del problema ho ha de fer arriscant-se a ser demonitzat pels uns i pels altres. No \u00e9s assenyalant el simplisme dels uns (per\u00f2 obviant el dels altres) com aquest problema s\u2019il\u00b7luminar\u00e0. Ara b\u00e9, el maragallisme es va extingir no nom\u00e9s per causes exteriors, tamb\u00e9 per errors propis, gruixud\u00edssims, que l\u2019exconseller Ernest<\/strong> Maragall<\/strong> coneix de primera m\u00e0. Jo tamb\u00e9 els conec una mica. Vaig col\u00b7laborar desinteresadament amb Pasqual Maragall quan encara no era president i s\u00f3c autor d\u2019una frase que ell repetia molt: \u201cCatalunya ha de ser una \u00e0gora, no un temple\u201d. El fet \u00e9s que els governs tripartits no van construir l\u2019\u00e0gora, per\u00f2 van escalfar el temple. Algunes personalitats del socialisme d\u2019aquells anys no assumeixen com a pr\u00f2pia aquella\u00a0impot\u00e8ncia. Potser per aix\u00f2 els costa tant, ara, sortir discretament de l\u2019escenari.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019entrada del cognom Maragall a les llistes d\u2019ERC ha fet molt de goig a l\u2019independentisme. Un goig semblant al que va suscitar en el sobiranisme l\u2019entrada l\u2019any 2010 de Ferran Mascarell al Govern d\u2019Artur Mas. Quim Nadal, que presideix la Taula pel Dret a Decidir a Girona, tamb\u00e9 ha fet el pas. Potser tamb\u00e9 el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10717","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10717","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10717"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10717\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10720,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10717\/revisions\/10720"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10717"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10717"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10717"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}