{"id":10713,"date":"2014-03-06T08:33:58","date_gmt":"2014-03-06T06:33:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10713"},"modified":"2014-03-06T08:36:30","modified_gmt":"2014-03-06T06:36:30","slug":"el-manifest-de-jutges-pel-dret-a-decidir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/el-manifest-de-jutges-pel-dret-a-decidir\/","title":{"rendered":"El manifest de jutges pel \u201cDret a Decidir\u201d"},"content":{"rendered":"

\"jutges\"<\/a>Els sotasignats \u2013jutges i jutgesses que exercim a Catalunya- en la nostra condici\u00f3 de juristes pensem que podem brindar a la societat civil catalana la nostra perspectiva respecte a la legitimitat i\/o legalitat de l\u2019anomenat \u201cdret decidir\u201d i, en el seu cas, de les seves possibles manifestacions.<\/p>\n

Ara mateix es produeix, a Catalunya per\u00f2 tamb\u00e9 a la resta de l\u2019Estat, un ampli i intens debat sobre l\u2019anomenat \u201cDret a Decidir\u201d. I des de determinats posicions o plantejaments s\u2019ha transm\u00e8s la idea que el reconeixement o exercici d\u2019aquest \u201cdret a decidir\u201d queda absolutament al marge del nostre ordenament constitucional i, fins i tot, del marc jur\u00eddic internacional i que, per tant, no gaudeix de cap legitimitat.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 clau d\u2019aquest debat, al nostre entendre, passa per acceptar o no la realitat nacional de Catalunya i, per tant, \u00a0la seva plena sobirania per decidir el seu futur.<\/p>\n

Cal partir d\u2019un fet que \u2013pensem-\u00a0 no admet discussi\u00f3: Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. Aquesta realitat ve determinada per una hist\u00f2ria, una cultura, una llengua pr\u00f2pia, i \u2013per sobre de tot- una reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda com a societat nacional diferenciada, compatible amb el seu car\u00e0cter plenament integrador, ben pal\u00e8s a la hist\u00f2ria m\u00e9s recent.<\/p>\n

Aquest fet -la realitat nacional de Catalunya- rau en la base de la Constituci\u00f3 de 1978 i en els Estatuts d\u2019Autonomia del 1979 i 2006. Si el reconeixement no fou, en el seu moment, m\u00e9s expl\u00edcit ha estat per raons prou conegudes, b\u00e0sicament el model de transici\u00f3 a un r\u00e8gim democr\u00e0tic i el perill d\u2019involuci\u00f3 o amena\u00e7a autorit\u00e0ria, confirmat l\u2019any 1981.<\/p>\n

Aquesta indiscutible realitat nacional de Catalunya comporta, indefectiblement, el reconeixement del seu dret a decidir: l\u2019anomenat \u201cprincipi democr\u00e0tic\u201d impregna tot l\u2019ordenament jur\u00eddic internacional i comunitari, i una de les seves manifestacions m\u00e9s elementals \u00e9s el dret dels pobles i nacions a decidir el seu futur.<\/p>\n

Per tant, la negaci\u00f3 del dret a decidir nom\u00e9s es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideol\u00f2gic i pol\u00edtic de negar la realitat nacional de Catalunya.<\/p>\n

Certament, es pot entendre que Catalunya ja ha exercit aquest dret en diverses ocasions: en referendar la Constituci\u00f3 i els successius Estatuts de 1979 i 2006. Per\u00f2 la seva darrera decisi\u00f3, l\u2019Estatut de 2006, ha estat\u00a0 -en aspectes essencials d\u2019identitat nacional i autogovern-\u00a0 manifestament desvirtuada per la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010.<\/p>\n

Aquest rebuig ha generat l\u2019actual situaci\u00f3 pol\u00edtica: segons \u00e9s p\u00fablic i notori per les successives manifestacions (2010, 2012 i 2013), les enquestes p\u00fabliques i reiterats pronunciaments de les organitzacions socials, sindicals i pol\u00edtiques, posen de manifest que gran part de la societat catalana \u2013vist el rebuig a la seva darrera decisi\u00f3 (l\u2019Estatut de 2006)- vol tornar a decidir la seva articulaci\u00f3 amb l\u2019Estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

En contra del que s\u2019afirma des de determinats sectors i com a juristes, considerem que aquest dret a decidir es pot exercir en l\u2019actual marc constitucional, des d\u2019una perspectiva din\u00e0mica i viva, no sacramental, de la Constituci\u00f3, com escau a un estat social i democr\u00e0tic de dret, que\u00a0 -tal com es defineix al seu article 1r- propugna com a valors superiors del seu ordenament jur\u00eddic la llibertat, la just\u00edcia, la igualtat i el pluralisme pol\u00edtic. I en tot cas, tota Constituci\u00f3, com a eina essencial de conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica,ha de permetre un proc\u00e9s continu de discussi\u00f3 i evoluci\u00f3, i la conseg\u00fcent acceptaci\u00f3 de qualsevol projecte leg\u00edtim de modificaci\u00f3 de l\u2019ordre constitucional.<\/p>\n

Com tamb\u00e9 es proclama a l\u2019art. 9.2 de la Constituci\u00f3, correspon als poders p\u00fablics promoure les condicions perqu\u00e8 aquests drets de llibertat i d\u2019igualtat de l\u2019individu i dels col\u00b7lectius\u00a0 en els que s\u2019integra siguin reals i efectius, aix\u00ed com remoure els obstacles que els impedeixin\u00a0 i facilitar la participaci\u00f3 de tots els ciutadans a la vida pol\u00edtica, cultural i social. Aquest dret fonamental de tots els ciutadans a participar en assumptes p\u00fablics\u00a0 es consagra al seu article 23 i, m\u00e9s concretament, a l\u2019art. 92 es preveu la possibilitat de consulta per mitj\u00e0 de refer\u00e8ndum respecte de les decisions pol\u00edtiques d\u2019especial transcend\u00e8ncia.<\/p>\n

Finalment, cal recordar que \u2013segons es disposa al seu art. 10.2- els preceptes de la Constituci\u00f3 relatius als drets fonamentals i a les llibertats s\u2019han d\u2019interpretar segons la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l\u2019Estat espanyol, que es fonamenten en el \u201cprincipi democr\u00e0tic\u201d, en la consideraci\u00f3 de que la voluntat del poble \u00e9s la base de l\u2019autoritat del poder p\u00fablic (art. 21. de la Declaraci\u00f3 Universal) i en el dret dels pobles a la seva lliure determinaci\u00f3 (Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics i Pacte Internacional de Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals).\u00a0 Dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 que, segons els criteris m\u00e9s recents (i en relaci\u00f3 amb el cas del Canad\u00e0),\u00a0 no es limita nom\u00e9s als pobles governats o sotmesos per pot\u00e8ncies estrangeres, sin\u00f3 que s\u2019est\u00e9n a aquells pobles que, tot i estar integrats en un estat democr\u00e0tic, pateixen una limitaci\u00f3 del seu dret a l\u2019autogovern.<\/p>\n

En definitiva, considerem que en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, \u00e9s viable el leg\u00edtim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majorit\u00e0ria la societat catalana.<\/p>\n

Barcelona, 12 de febrer de 2014<\/p>\n

Agust\u00ed Juli\u00e0, Jordi
\nAgust\u00ed Maragall, Joan
\nAiguaviva Baulies, Araceli
\nAixandri Tarr\u00e9, Roser
\nArag\u00f3 Gassiot, Matilde
\nAssalit Vives, Jos\u00e9
\nMar\u00eda Bartomeus Plana, Daniel
\nBona Puigvert, Remei
\nCastell Valldosera, L\u00eddia
\nComas D\u2019Argemir Cendra, Montserrat
\nDe Rosa Palacio, M\u00edriam
\nFarre Trepat, Elena
\nGonz\u00e1lez de Rivera Serra, Xavier
\nHosta Soldevila, Esteve
\nLlena Miralles, Ramon
\nMart\u00ednez Forns, Daniel
\nMiquel Porres, Josep Maria
\nMiron Hern\u00e1ndez, Mar\u00eda del Mar
\nNiub\u00f3 Claveria, Josep
\nNoales Tintor\u00e9, Josep Maria
\nOlivas Diaz, Amaya
\nPijuan Canadell, Josep M.
\nPlanes Batalla, Marta
\nRaga Marimon, Montserrat
\nRodriguez Garc\u00eda, Faustino
\nRodr\u00edguez Saez, Josep Antoni
\nSanchez-Albornoz Bernab\u00e9, Carmen
\nSolaz Ponsirenas, Juli
\nTuset del Pino, Pedro
\nUria Mart\u00ednez, Joan Francesc
\nVentura Mas, Silvia
\nVidal Marsal, Santiago
\nVivas Larruy, Angels<\/p>\n

La Lamentable<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els sotasignats \u2013jutges i jutgesses que exercim a Catalunya- en la nostra condici\u00f3 de juristes pensem que podem brindar a la societat civil catalana la nostra perspectiva respecte a la legitimitat i\/o legalitat de l\u2019anomenat \u201cdret decidir\u201d i, en el seu cas, de les seves possibles manifestacions. Ara mateix es produeix, a Catalunya per\u00f2 tamb\u00e9 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[157],"class_list":["post-10713","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-dret-a-dedicir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10713","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10713"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10713\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10723,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10713\/revisions\/10723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10713"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10713"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10713"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}