{"id":10694,"date":"2014-03-03T21:14:47","date_gmt":"2014-03-03T19:14:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10694"},"modified":"2014-03-03T21:14:47","modified_gmt":"2014-03-03T19:14:47","slug":"lluis-bassets-un-mirall-a-crimea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-un-mirall-a-crimea\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Un mirall a Crimea"},"content":{"rendered":"

\"crimea\"<\/a>Crimea vol avan\u00e7ar-se a Esc\u00f2cia.\u00a0El seu Govern va anunciar inicialment un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 per al 25 de maig, coincidint amb les eleccions presidencials ucra\u00efneses.\u00a0D’una setmana a una altra, el refer\u00e8ndum ja s’ha avan\u00e7at i ara es prepara per al 30 de mar\u00e7.\u00a0\u00c9s probable que no arribi a celebrar-se, per\u00f2 no perqu\u00e8 ho impedisquen les autoritats de K\u00edev, impotents davant la pressi\u00f3 de Moscou, sin\u00f3 perqu\u00e8 el seu Parlament regional pot sol\u00b7licitar abans, i potser sense necessitat de consulta popular, la seva segregaci\u00f3 i la independ\u00e8ncia o, fins i tot, algun tipus de relaci\u00f3 d’integraci\u00f3 amb R\u00fassia.<\/p>\n

La crisi ucra\u00efnesa ha aixecat un nou joc de miralls perqu\u00e8 els sobiranistes catalans puguin mirar-se i situar-se millor en el m\u00f3n en qu\u00e8 viuen.\u00a0Fins ara l’\u00fanic mirall que funcionava era l’escoc\u00e8s, perfectament instal\u00b7lat en la normalitat europea de l’Estat de dret, la democr\u00e0cia representativa i les llibertats p\u00fabliques.\u00a0All\u00e0 hi haur\u00e0 un refer\u00e8ndum acordat entre els governs de Londres i Edimburg.\u00a0El debat es mant\u00e9 dins de nivells molt limitats i raonables de confusi\u00f3 i demag\u00f2gia, que tenen el seu millor reflex en la delimitada atenci\u00f3 que li presten els mitjans de comunicaci\u00f3 i en l’escassa o nul\u00b7la crispaci\u00f3 que s’observa entre dues opinions p\u00fabliques, l’anglesa i l’escocesa, que ni tan sols apareixen com mons divergents o segregats.<\/p>\n

Tot el contrari \u00e9s el que ofereix als catalans el mirall ucra\u00efn\u00e8s i, en especial, el que ofereix Crimea.\u00a0All\u00e0 els nacionalismes, l’ucra\u00efn\u00e8s i el rus, segueixen sent el motor de la hist\u00f2ria, i no precisament per a b\u00e9. All\u00e0 apareix en tota la seva dimensi\u00f3 la contradicci\u00f3 irresoluble entre la integritat de les fronteres i el manteniment de l’statu quo internacional per una part i per l’altra el dret dels diferents pobles a decidir el seu futur, discutible f\u00f3rmula postmoderna del cl\u00e0ssic dret de les nacionalitats a la lliure autodeterminaci\u00f3.\u00a0I tot aix\u00f2 succeeix en un clima de guerra civil i d’amenaces d’intervenci\u00f3 armada per part de R\u00fassia, amb el pa\u00eds a la vora de la fallida, amb viol\u00e8ncia i v\u00edctimes mortals als carrers i ruptura del que queda de legalitat per totes les parts en conflicte.<\/p>\n

En el cas de Crimea, regi\u00f3 aut\u00f2noma ucra\u00efnesa de majoria russa, el cas \u00e9s encara m\u00e9s especial i notable.\u00a0La pen\u00ednsula ha pertangut a R\u00fassia des de 1782, quan Catalina la Gran la va arrabassar de l’imperi otom\u00e0, fins a 1954, quan Moscou va regalar-la a la Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica d’Ucra\u00efna.\u00a0Encara des de 1991 va quedar separada de R\u00fassia per la desaparici\u00f3 de l’URSS i la independ\u00e8ncia d’Ucra\u00efna, Crimea segueix sent plenament russa des del punt de vista cultural i sentimental, principalment des de la Guerra de Crimea (1853-1856), quan R\u00fassia va ser derrotada per Fran\u00e7a, Anglaterra, l’imperi Otom\u00e0 i It\u00e0lia incipient de Cavour.\u00a0La caiguda de Sebastopol, despr\u00e9s d’un setge d’11 mesos, forma part de l’\u00e8pica nacional russa, fixada en l’imaginari nacional pel mateix Le\u00f3n Tolstoi.\u00a0Orlando Figes ha assenyalat que a partir d'”aquesta gran derrota, els russos han constru\u00eft un mite patri\u00f2tic, una narraci\u00f3 nacional sobre l’heroisme gener\u00f3s, la resist\u00e8ncia i el sacrifici del seu poble”\u00a0(Crimea. The Last Crusade.<\/em>\u00a0Penguin, 2010).<\/p>\n

Per\u00f2 el m\u00e9s greu \u00e9s que Crimea \u00e9s majorit\u00e0riament russa, encara que es trobi a Ucra\u00efna, nom\u00e9s des de 1944, quan Stalin va transformar la seva demografia deportant la sencera poblaci\u00f3 t\u00e0rtara, a m\u00e9s de les minories grega, b\u00falgara i arm\u00e8nia, en una de les m\u00e9s cuidades i criminals operacions de neteja \u00e8tnica de la hist\u00f2ria.\u00a0Els t\u00e0rtars han anat tornant i formen ara el 12% de la poblaci\u00f3.\u00a0S\u00f3n una minoria en la seva pr\u00f2pia p\u00e0tria i prefereixen, naturalment, preservar la seva autonomia singular dins d’Ucra\u00efna.\u00a0El dret a decidir va a favor dels russos, la poblaci\u00f3 majorit\u00e0ria de la pen\u00ednsula gr\u00e0cies al dret de conquesta i a la neteja \u00e8tnica.\u00a0Segons la s\u00e0via apreciaci\u00f3 d’H\u00e9l\u00e8ne Carr\u00e8re d’Encausse, “a l’integrar a Ucra\u00efna el 1954 per celebrar el tricentenari de la seva absorci\u00f3 per R\u00fassia, Nikita Khruixtxov, amb esperit previsor, es desembarassava en favor dels ucra\u00efnesos de la responsabilitat d’arreglar la reinserci\u00f3 dels t\u00e0rtars en la seva p\u00e0tria el dia que es planteg\u00e9s“(L’Empire d’Eurasie,<\/em>\u00a0Fayard, 2005).<\/p>\n

Hi ha esperits ingenus que busquen comparacions i troben inspiraci\u00f3 arreu, tamb\u00e9 a Crimea, per\u00f2 \u00e9s evident que l’erupci\u00f3 d’aquest nou volc\u00e0 nacionalista perjudica la imatge dels nacionalistes occidentals, tot i que intentin mantenir-se aliens i distants respecte a l’etnicisme que hem vist en aquest segon efecte retardat de la implosi\u00f3 de l’imperi sovi\u00e8tic.\u00a0Tamb\u00e9 contribueix a que la diplom\u00e0cia internacional associ\u00ef les reivindicacions sobiranistes amb un indesitjable augment de la inestabilitat.\u00a0I, naturalment, al fet que es reforcin les posicions dels que propugnen el respecte escrupol\u00f3s de la legalitat, la integritat territorial i les fronteres internacionals, aix\u00ed com la resoluci\u00f3 amistosa i pactada dins dels actuals Estats dels conflictes interns amb les seves minories o amb les seves regions amb personalitat nacional pr\u00f2pia.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Crimea vol avan\u00e7ar-se a Esc\u00f2cia.\u00a0El seu Govern va anunciar inicialment un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 per al 25 de maig, coincidint amb les eleccions presidencials ucra\u00efneses.\u00a0D’una setmana a una altra, el refer\u00e8ndum ja s’ha avan\u00e7at i ara es prepara per al 30 de mar\u00e7.\u00a0\u00c9s probable que no arribi a celebrar-se, per\u00f2 no perqu\u00e8 ho impedisquen les autoritats …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10694","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10694","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10694"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10694\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10696,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10694\/revisions\/10696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}