{"id":10687,"date":"2014-02-26T15:50:54","date_gmt":"2014-02-26T13:50:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10687"},"modified":"2014-02-26T15:50:54","modified_gmt":"2014-02-26T13:50:54","slug":"manifest-per-una-unio-politica-de-leuro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manifest-per-una-unio-politica-de-leuro\/","title":{"rendered":"Manifest per una uni\u00f3 pol\u00edtica de l’euro"},"content":{"rendered":"

\"euro\"<\/a>La Uni\u00f3 Europea est\u00e0 passant per una crisi existencial, com ens recorden les eleccions europees.\u00a0Aix\u00f2 es refereix principalment als pa\u00efsos de la zona euro, que es veuen atrapats en un clima de desconfian\u00e7a i una crisi del deute que est\u00e0 lluny d’haver acabat, mentre que la desocupaci\u00f3 persisteix i la deflaci\u00f3 amena\u00e7a.\u00a0Res podria ser m\u00e9s fals que imaginar que el pitjor ha quedat enrere.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que donem la benvinguda amb gran inter\u00e8s a les propostes formulades al final del 2013 pels nostres amics alemanys del\u00a0grup Glienicke<\/b><\/a>\u00a0per un enfortiment de la uni\u00f3 pol\u00edtica i fiscal a la zona euro.\u00a0Sols, els nostres dos pa\u00efsos pesen molt poc en l’economia mundial actual.\u00a0Si no ens unim a temps per portar el nostre model de societat a la globalitzaci\u00f3, llavors la temptaci\u00f3 de la decad\u00e8ncia nacional guanyar\u00e0, i generar\u00e0 una frustraci\u00f3 i tensi\u00f3 que no es poden comparar amb les dificultats de la uni\u00f3 actual.\u00a0En certa manera, el debat europeu est\u00e0 molt m\u00e9s avan\u00e7at a Alemanya que a Fran\u00e7a.\u00a0Els economistes, polit\u00f2legs, periodistes, i sobretot els ciutadans(nes) francesos(ses) i europeus(es) no acceptem la ren\u00fancia que en l’actualitat paralitza el nostre pa\u00eds.\u00a0A trav\u00e9s d’aquest f\u00f2rum, volem contribuir al debat sobre el futur democr\u00e0tic d’Europa i impulsar encara m\u00e9s les propostes del grup Glienicke.<\/p>\n

L\u2019Eurozona: un entremig impossible<\/b><\/p>\n

\u00c9s hora de recon\u00e8ixer-ho: les institucions europees actuals s\u00f3n disfuncionals i necessiten ser repensades.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 central \u00e9s simple: cal que la democr\u00e0cia i les autoritats p\u00fabliques recuperin el control, per tal de regular amb efic\u00e0cia el capitalisme financer globalitzat del segle XXI, i dur a terme les pol\u00edtiques de progr\u00e9s social que s\u00f3n molt deficients a l’Europa d’avui.\u00a0Una moneda \u00fanica amb 18 deutes p\u00fablics diferents amb qu\u00e8 els mercats poden especular lliurement, i amb 18 sistemes fiscals i de prestacions en desenfrenada compet\u00e8ncia entre si, no funciona, i mai funcionar\u00e0.\u00a0Els pa\u00efsos de la zona de l’euro han decidit compartir la seva sobirania monet\u00e0ria, i aix\u00ed renunciar a l’arma de la devaluaci\u00f3 unilateral, per\u00f2 sense el desenvolupament de nous instruments econ\u00f2mics, socials, fiscals i pressupostaris comuns.\u00a0Aquest entremig \u00e9s la pitjor de les situacions.<\/p>\n

No es tracta de compartir tots els nostres impostos i la nostra despesa p\u00fablica.\u00a0Massa sovint, l’Europa d’avui es mostra est\u00fapidament intrusiva sobre temes secundaris (com la taxa de l’IVA en perruqueries i centres eq\u00fcestres) i pat\u00e8ticament impotent sobre temes importants (com els paradisos fiscals o la regulaci\u00f3 financera).\u00a0Hem d’invertir l’ordre de prioritats: menys Europa en q\u00fcestions en les quals els pa\u00efsos membres estan fent-ho molt b\u00e9 pel seu compte, i m\u00e9s Europa, quan la uni\u00f3 \u00e9s essencial.<\/p>\n

Un impost de societats com\u00fa<\/b><\/p>\n

Espec\u00edficament, la nostra primera proposta \u00e9s que els pa\u00efsos de la zona de l’euro, comen\u00e7ant per Fran\u00e7a i Alemanya comparteixin el seu impost de societats.\u00a0Sol, cada pa\u00eds es deixa enganyar per les multinacionals de tots els pa\u00efsos que juguen amb els defectes i les difer\u00e8ncies entre les legislacions nacionals per no pagar impostos enlloc.\u00a0En aquest sentit, la sobirania nacional s’ha convertit en un mite.\u00a0Per lluitar contra l\u2019optimitzaci\u00f3 fiscal, cal delegar en l’autoritat sobirana europea per determinar una base comuna que sigui el m\u00e9s \u00e0mplia possible i estigui estrictament controlada.\u00a0Es podria imaginar que cada pa\u00eds segu\u00eds establint el seu propi tipus de l’impost sobre aquesta base comuna, amb una taxa m\u00ednima al voltant del 20%, i una taxa addicional a nivell federal, de l’ordre del 10%.\u00a0Aix\u00f2 subministraria el seu propi pressupost a la zona euro, de l’ordre del 0,5% a l’1% del PIB.<\/p>\n

Com mostra amb ra\u00f3 el grup Glienicke aquesta capacitat fiscal permetria a la zona euro impulsar accions d’est\u00edmul i d\u2019inversi\u00f3, incl\u00f2s el medi ambient, la infraestructura i la formaci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 a difer\u00e8ncia dels nostres amics alemanys, ens sembla essencial que el pressupost de la zona de l’euro sigui subministrat per un impost europeu, i no per contribucions dels Estats. En aquests temps d’escassetat de pressupost, la zona de l’euro necessita demostrar la seva capacitat per recaptar impostos de manera m\u00e9s justa i m\u00e9s eficient que els estats, en cas contrari la ciutadania no li donaria dret a gastar.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, caldr\u00e0 generalitzar molt r\u00e0pidament al si de la zona euro l’intercanvi autom\u00e0tic de les informacions banc\u00e0ries i fer una pol\u00edtica concertada en restaurar la progressivitat de l’impost sobre la renda i els patrimonis.\u00a0Alhora caldria portar una pol\u00edtica comuna activa contra els paradisos fiscals externs a la zona.\u00a0Europa ha d’ajudar a portar la just\u00edcia fiscal i el voluntarisme pol\u00edtic cap a la globalitzaci\u00f3: aquest \u00e9s el sentit de la nostra primera proposta.<\/p>\n

Un parlament per la zona de l’euro<\/b><\/p>\n

La nostra segona proposta \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s important de la primera.\u00a0Per votar la base imposable a les empreses, i m\u00e9s en general per discutir i adoptar sobirana i democr\u00e0ticament les decisions fiscals, financeres i pol\u00edtiques que decidiran el futur per compartir, hem d’establir una cambra parlament\u00e0ria de la zona de l’euro.\u00a0Ens unim de nou als nostres amics alemanys del grup Glienicke, que no obstant aix\u00f2 dubten entre dues opcions: o b\u00e9 un Parlament de la zona de l’euro, que inclogui als membres del Parlament Europeu dels pa\u00efsos afectats (sub-formaci\u00f3 del Parlament Europeu redu\u00eft als pa\u00efsos de la zona de l’euro); o una cambra nova, formada per la reuni\u00f3 d’alguns dels membres dels parlaments nacionals (per exemple, 30 membres de l’Assemblea Nacional francesa, 40 membres del Bundestag alemany, 30 diputats italians, etc, segons el cas, la poblaci\u00f3 de cada pa\u00eds, d’acord a un principi simple: un ciutad\u00e0, un vot).\u00a0Aquesta segona soluci\u00f3, que utilitza la idea de “Cambra Europea” feta per Joschka Fischer el \u00a02011, creiem que \u00e9s l’\u00fanica f\u00f3rmula per avan\u00e7ar cap a la uni\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0\u00c9s impossible privar completament als Parlaments nacionals del seu poder de votar els impostos.\u00a0\u00c9s al contrari, recolzant-nos en la sobirania del Parlament nacional que podem construir una sobirania parlament\u00e0ria europea compartida.<\/p>\n

Una arquitectura veritablement democr\u00e0tica<\/b><\/p>\n

En aquest esquema, la Uni\u00f3 Europea tindria dues cambres: l’actual Parlament Europeu, directament elegit pels ciutadans dels 28 pa\u00efsos, i la Cambra Europea, que representaria els estats a trav\u00e9s dels seus parlaments nacionals.\u00a0La Cambra Europea es preocuparia inicialment que els pa\u00efsos de l’eurozona es dirigissin cap a una uni\u00f3 m\u00e9s pol\u00edtica, fiscal i pressupost\u00e0ria.\u00a0Tindria la vocaci\u00f3 de donar cabuda a tots els pa\u00efsos de la UE que acceptin seguir aquest cam\u00ed.\u00a0Un Ministre de Finances de la zona euro i, finalment, un govern europeu real serien responsables davant la Cambra Europea.<\/p>\n

Aquesta nova arquitectura democr\u00e0tica d’Europa permetria finalment superar la in\u00e8rcia actual, i el mite que el Consell de Caps d’Estat pot servir com una segona cambra de representaci\u00f3 dels estats.\u00a0Aquesta \u00e9s la mala senyal d\u2019impot\u00e8ncia pol\u00edtica del nostre continent: \u00e9s impossible que una sola persona representi a un pa\u00eds, a no ser que ens resignem al bloqueig continu imposat per unanimitat.\u00a0Per passar a la regla de la majoria en les decisions fiscals i pressupost\u00e0ries que els pa\u00efsos de la zona euro decideixin compartir, cal crear una veritable Cambra Europea, on cada pa\u00eds estigui representat pels membres que representen totes les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques, i no nom\u00e9s pel seu cap d’estat.<\/p>\n

Posar els deutes parcialment en com\u00fa<\/b><\/p>\n

La nostra tercera proposta es refereix directament a la crisi del deute.\u00a0La nostra creen\u00e7a \u00e9s que l’\u00fanica manera de sortir-nos-en \u00e9s, sens dubte, la posada en com\u00fa dels deutes dels pa\u00efsos de la zona euro.\u00a0En cas contrari, les taxes d’inter\u00e8s d’especulaci\u00f3 comen\u00e7aran una i altra vegada.\u00a0\u00c9s tamb\u00e9 l’\u00fanica manera que el Banc Central Europeu dugui a terme una pol\u00edtica monet\u00e0ria efica\u00e7 i sensible, a imatge de la Reserva Federal dels EUA (que tamb\u00e9 tindria dif\u00edcil fer b\u00e9 la seva feina si tract\u00e9s d’arbitrar tots els matins entre el deute de Texas, Wyoming i Calif\u00f2rnia).\u00a0La posada en com\u00fa del deute de fet ja ha comen\u00e7at amb el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, la Uni\u00f3 banc\u00e0ria en gestaci\u00f3 o les OMT del Banc Central, que impliquen d’una manera o altra als contribuents de la zona euro.\u00a0La legitimitat democr\u00e0tica d’aquests mecanismes ha d’aclarir-se com m\u00e9s aviat millor.<\/p>\n

Ara hem d’anar m\u00e9s enll\u00e0 i revisar la proposta de “fons d’amortitzaci\u00f3 del deute europeu” feta a finals de 2011 pel Consell dels economistes que assessoren la cancellera alemanya, per posar en com\u00fa tots els deutes que excedeixin el 60% del PIB en cadascun pa\u00efsos, i afegint-hi una dimensi\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0En efecte, no podem decidir vint anys per endavant com de r\u00e0pid es reduir\u00e0 a zero un fons d’aquest tipus.\u00a0Nom\u00e9s un cos democr\u00e0tic, \u00e9s a dir, la Cambra europea que resulti dels parlaments nacionals podr\u00e0 fixar cada any el nivell de d\u00e8ficit p\u00fablic, en particular sobre l’estat de l’economia.<\/p>\n

Les decisions preses per aquest organisme a vegades seran m\u00e9s conservadores i de vegades m\u00e9s liberals del que far\u00edem personalment.\u00a0Per\u00f2 seran preses de forma democr\u00e0tica, pel govern de la majoria, a plena llum del dia.\u00a0Alguns a la dreta els hi agradaria que aquestes decisions pressupost\u00e0ries es limitessin als cossos post-democr\u00e0tics o que fossin fixades en el marbre constitucional. Altres a l\u2019esquerra voldrien tenir la garantia que a Europa manar\u00e0 per sempre la pol\u00edtica progressista que somien abans d’acceptar qualsevol enfortiment de la uni\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0Aquestes dues trampes han de ser superades si volem superar la crisi actual.<\/p>\n

Una manera d’anar m\u00e9s lluny de seguida <\/b><\/p>\n

Massa sovint, el debat sobre les institucions pol\u00edtiques europees \u00e9s rebutjat per massa t\u00e8cnic o secundari.\u00a0Per\u00f2 negar-se a discutir l’organitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia \u00e9s de fet acceptar l\u2019omnipot\u00e8ncia de les forces del mercat i la compet\u00e8ncia.\u00a0\u00c9s abandonar tota esperan\u00e7a que la democr\u00e0cia recuperi el control del capitalisme al segle XXI.\u00a0Per aix\u00f2 un nou espai de decisi\u00f3 \u00e9s crucial per al dest\u00ed de l’eurozona.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 de les q\u00fcestions macroecon\u00f2miques o pressupost\u00e0ries, els nostres models socials s\u00f3n un b\u00e9 com\u00fa que han de ser alhora preservats i adaptats, per\u00f2 tamb\u00e9 utilitzats per mirar cap al futur amb \u00e8xit en la globalitzaci\u00f3.\u00a0La converg\u00e8ncia dels sistemes tributaris far\u00e0 que es prenguin amb m\u00e9s for\u00e7a iniciatives d’inversi\u00f3 social, les iniciatives de la parella franco-alemanya o la cooperaci\u00f3 refor\u00e7ada no s\u00f3n suficients.\u00a0L\u2019Europa dels 28 tarda massa en traduir el consens en acci\u00f3 i es contradiu pel que fa a la mobilitzaci\u00f3 de recursos.\u00a0Una Cambra europea seria el lloc de les decisions, on les conseq\u00fc\u00e8ncies en termes de d\u00e8ficit p\u00fablic o la transfer\u00e8ncia entre els estats serien assumides pels drets i deures associats a la posada en com\u00fa que s’ha explicat.\u00a0El camp \u00e9s ampli i podem imaginar que els subjectes que plantegem avui dia poden ser discutits i decidits: la cogesti\u00f3 a Alemanya que involucra als empleats en les decisions estrat\u00e8giques de l\u2019empresa sembla haver estat un gran actiu per mantenir un teixit productiu coherent, la cura dels nens de qualitat i accessible per tothom, la formaci\u00f3 i la qualificaci\u00f3 durant tota la vida, l’harmonitzaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 social; la lluita contra el canvi clim\u00e0tic a trav\u00e9s d’un canvi significatiu en el preu de les emissions de CO2…<\/p>\n

Els tractats es poden canviar<\/b><\/p>\n

Molts s’oposaran a les nostres propostes amb l’argument que no \u00e9s possible modificar els Tractats, i que els francesos no volen un aprofundiment de la integraci\u00f3 europea.\u00a0Aquests arguments s\u00f3n falsos i perillosos.\u00a0Els tractats es canvien constantment, i ho han estat durant l’any 2012: el cas es va resoldre en poc m\u00e9s de sis mesos.\u00a0Per desgr\u00e0cia, era una reforma dels tractats dolenta, que ha aprofundit en un federalisme tecnocr\u00e0tic i inefica\u00e7.\u00a0Dir que a l’opini\u00f3 no li agrada l’Europa d’avui, i concloure que no ha de canviar res essencial del funcionament de les institucions, \u00e9s una incoher\u00e8ncia culpable.\u00a0Quan les noves propostes de reforma dels tractats provinguin del govern alemany en els propers mesos, ning\u00fa diu que seran m\u00e9s satisfact\u00f2ries que les de 2012.\u00a0En lloc d’esperar de bra\u00e7os creuats, cal comen\u00e7ar avui a Fran\u00e7a un debat constructiu perqu\u00e8 l\u2019Europa esdevingui a la fi social i democr\u00e0tica.<\/p>\n

Primers signataris<\/p>\n

Florence Autret,<\/b>\u00a0autora i periodista;\u00a0Antoine Bozio,<\/b>\u00a0director de l’Institut de Pol\u00edtiques P\u00fabliques;\u00a0Julia Cag\u00e9,<\/b>\u00a0economista de Harvard, Escola d’Economia de Par\u00eds;\u00a0Daniel Cohen,<\/b>\u00a0professor de l’Escola Normal Superior i de l’Escola d’Economia de Par\u00eds;\u00a0Anne-Laure Delatte,<\/b>\u00a0economista al CNRS, Universitat de Par\u00eds X i OFCE;\u00a0Brigitte Dormont,<\/b>\u00a0professor de la Universitat Paris Dauphine; Guillaume Duval,<\/b>\u00a0director d’Alternatives Econ\u00f2miques,\u00a0Philippe Fr\u00e9meaux,<\/b>\u00a0president de l’Institut de Veblen;\u00a0Bruno Landing,<\/b>\u00a0director d’investigaci\u00f3 al CNRS, Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques;\u00a0Thierry Pech,<\/b>\u00a0director general de Terra Nova;\u00a0Thomas Piketty,<\/b>\u00a0director d’estudis a l’EHESS, professor de l’Escola d’Economia de Par\u00eds; Jean Quatremer, <\/b>periodista; Pierre<\/b> Rosanvallon,<\/b>\u00a0Coll\u00e8ge de France, director d’estudis a l’EHESS;\u00a0Xavier<\/b> Timbeau,<\/b>\u00a0director del Departament d’An\u00e0lisi i Previsi\u00f3, OFCE, \u00a0Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques;\u00a0Laurence Tubiana,<\/b>\u00a0professor de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques, president de la IDDRI<\/p>\n

Manifeste pour une union politique de l’euro<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Uni\u00f3 Europea est\u00e0 passant per una crisi existencial, com ens recorden les eleccions europees.\u00a0Aix\u00f2 es refereix principalment als pa\u00efsos de la zona euro, que es veuen atrapats en un clima de desconfian\u00e7a i una crisi del deute que est\u00e0 lluny d’haver acabat, mentre que la desocupaci\u00f3 persisteix i la deflaci\u00f3 amena\u00e7a.\u00a0Res podria ser m\u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[47,25],"class_list":["post-10687","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-crisi","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10687"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10689,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10687\/revisions\/10689"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}