{"id":10653,"date":"2014-02-19T11:24:53","date_gmt":"2014-02-19T09:24:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10653"},"modified":"2014-02-19T11:25:34","modified_gmt":"2014-02-19T09:25:34","slug":"jordi-font-unitat-socialista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-unitat-socialista\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Unitat socialista"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10654\" rel=\"attachment wp-att-10654\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10654\" alt=\"unitat\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/unitat-300x184.jpg\" width=\"300\" height=\"184\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/unitat-300x184.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/unitat.jpg 650w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\u00c9s irreversible el decantament del <strong>PSC<\/strong>? Des del congr\u00e9s de Sitges de 1994, on va quallar l&#8217;alian\u00e7a entre \u201ccapitans\u201d i notables per rellevar Raimon Obiols al capdavant del <strong>PSC<\/strong>, s&#8217;han succe\u00eft situacions de tota mena, amb avinences i desavinences, amb acords superadors i amb lamentables regressions, amb vict\u00f2ries insuficients (2003) i amb derrotes estrepitoses (2012). Mai, per\u00f2, una direcci\u00f3 del <strong>PSC<\/strong> no havia pres una decisi\u00f3 unilateral que impliqu\u00e9s l&#8217;aband\u00f3 dels seus sup\u00f2sits fundacionals. Quins? La integraci\u00f3 de socialisme democr\u00e0tic i catalanisme de progr\u00e9s. Deia Obiols: \u201cSom socialistes i som catalanistes per les mateixes raons\u201d, les raons de la llibertat i la just\u00edcia per a les persones i els pobles.<\/p>\n<p>Tothom sap, d&#8217;altra banda, que tot partit d&#8217;esquerra, per fer possibles els canvis que defensa, ha de \u201cpassar l&#8217;equador\u201d, ha d&#8217;anar m\u00e9s enll\u00e0 del seu \u201cvot sociol\u00f2gic\u201d i avan\u00e7ar sobre una franja electoral que oscil\u00b7la i que acaba decantant-se per l&#8217;opci\u00f3 que, en el moment en q\u00fcesti\u00f3, m\u00e9s sembla convenir al pa\u00eds. \u00c9s all\u00f2 que han aconseguit, en algunes ocasions, l&#8217;SPD, el PS franc\u00e8s, el Labour, el PSOE, etc. A Catalunya, el catalanisme de progr\u00e9s cont\u00e9, a m\u00e9s dels partits d&#8217;esquerra, bona part d&#8217;aquesta franja decisiva. Per aix\u00f2, en fer seu el catalanisme de progr\u00e9s i disposar-se a encap\u00e7alar-lo, el <strong>PSC<\/strong> estava aconseguint la clau que li havia de permetre sumar els vots necessaris per governar. No ho va fer prou b\u00e9, no van ser suficients les persones que hi van veure l&#8217;opci\u00f3 que \u201cara conv\u00e9\u201d. Per aix\u00f2, nom\u00e9s va poder governar en coalici\u00f3. En qualsevol cas, aquestes havien estat sempre les seves coordenades, la seva identitat.<\/p>\n<p>Ara, bona part de l&#8217;electorat socialista ha ent\u00e8s que el <strong>PSC<\/strong>, de traject\u00f2ria contradict\u00f2ria en els \u00faltims temps, s&#8217;ha despenjat del \u201cdret a decidir\u201d i del bloc catalanista que en fa palanca per tractar de moure el govern del <strong>PP<\/strong> cap al di\u00e0leg i el pacte; i ha ent\u00e8s que el <strong>PSC<\/strong> s&#8217;ha alineat amb el no del <strong>PP<\/strong> i de <strong>Ciutadans<\/strong>. Aix\u00f2 ha resultat devastador: la di\u00e0spora de l&#8217;electorat i la milit\u00e0ncia socialistes ha adquirit proporcions b\u00edbliques. Ha estat una aut\u00e8ntica destralada al bell mig de l&#8217;espai socialista. Acompanyada d&#8217;un miratge no gens versemblant: una reforma constitucional que nom\u00e9s podria tirar endavant amb els dos ter\u00e7os de la cambra espanyola.<\/p>\n<p>No vull dir que el <strong>PSC<\/strong> no tingui ra\u00f3 en la seva cr\u00edtica al car\u00e0cter instrumental d&#8217;algunes actuacions del t\u00e0ndem <strong>CiU<\/strong>&#8211;<strong>ERC<\/strong>, sovint sense cap m\u00e9s objectiu que adobar el terreny per a una exuberant collita a les famoses \u201celeccions plebiscit\u00e0ries\u201d, mentre d\u00f3na el cop de gr\u00e0cia a un <strong>PSC<\/strong> que va de recules. Com tamb\u00e9 t\u00e9 ra\u00f3 quan es desespera davant de la confusi\u00f3 volguda i tan contraproduent entre dret a decidir i independ\u00e8ncia. El problema est\u00e0 en la seva resposta. Per qu\u00e8 canvia de costat, afeblint el pols de Catalunya amb el govern de l&#8217;Estat? Per qu\u00e8 no aixeca la veu des de dins del catalanisme, proposant actuacions m\u00e9s consistents, proclamant el seu federalisme plurinacional a l&#8217;espera d&#8217;eco? Per contra, calla i se&#8217;n va amb el cap cot, com els culpables.<\/p>\n<p>La deriva del <strong>PSC<\/strong> \u00e9s un cop de destral a l&#8217;espai socialista, amb una proliferaci\u00f3 d&#8217;anticossos dif\u00edcilment superable. I \u00e9s un cop de destral a la unitat socialista catalana, tan treballosament guanyada. No \u00e9s poca cosa. Hav\u00edem dit: \u201cUnitat socialista, for\u00e7a del poble.\u201d Ja no \u00e9s aix\u00ed? L&#8217;actual deriva \u00e9s un designi irreversible? Per qu\u00e8? No es pot rebobinar i refer el cam\u00ed a partir del consens b\u00e0sic que sempre ha garantit la coher\u00e8ncia i la vida del <strong>PSC<\/strong>?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/717785-unitat-socialista.html?dema=1&amp;tmpl=component&amp;print=1&amp;page=\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s irreversible el decantament del PSC? Des del congr\u00e9s de Sitges de 1994, on va quallar l&#8217;alian\u00e7a entre \u201ccapitans\u201d i notables per rellevar Raimon Obiols al capdavant del PSC, s&#8217;han succe\u00eft situacions de tota mena, amb avinences i desavinences, amb acords superadors i amb lamentables regressions, amb vict\u00f2ries insuficients (2003) i amb derrotes estrepitoses (2012). &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[187,82,24],"class_list":["post-10653","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-politica-catalana","tag-psc","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10653","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10653"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10653\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10658,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10653\/revisions\/10658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10653"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10653"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10653"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}