{"id":10646,"date":"2014-02-18T19:53:03","date_gmt":"2014-02-18T17:53:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10646"},"modified":"2014-02-18T19:53:03","modified_gmt":"2014-02-18T17:53:03","slug":"shayn-mccallum-es-hora-que-la-socialdemocracia-surti-del-segle-xx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/shayn-mccallum-es-hora-que-la-socialdemocracia-surti-del-segle-xx\/","title":{"rendered":"Shayn McCallum: \u00c9s hora que la socialdemocr\u00e0cia surti del segle XX"},"content":{"rendered":"

\"futur\"<\/a>Hi ha un munt de bones idees que es generen entre els pensadors socialdem\u00f2crates d\u2019aquests dies i, tot i que aquest article ser\u00e0 cr\u00edtic en molts aspectes de la situaci\u00f3 actual de la socialdemocr\u00e0cia a Europa, \u00e9s absolutament digne de recon\u00e8ixer l’excel\u00b7lent treball que s\u2019est\u00e0 realitzant per part dels intel\u00b7lectuals progressistes en la construcci\u00f3 d’una nova economia pol\u00edtica europea.<\/p>\n

La tasca que enfronta la socialdemocr\u00e0cia (i el projecte europeu) \u00e9s, cal recon\u00e8ixer, massiva i, en tractar d\u2019avan\u00e7ar, tamb\u00e9 cal recon\u00e8ixer que hi ha un cert esgotament, un sentit del pes de la hist\u00f2ria, que sembla tenir-nos a tots arrossegant els peus.\u00a0La por de repetir els errors del passat, o que sigui percebut aix\u00ed, \u00e9s motiu d’especial preocupaci\u00f3 per a un moviment que representa una de les tradicions pol\u00edtiques m\u00e9s antigues d’Europa.<\/p>\n

Per aix\u00f2, l’actual, bastant t\u00edmida, mentalitat de la socialdemocr\u00e0cia \u00e9s una cosa comprensible, per\u00f2, per contradir a un cert fil\u00f2sof franc\u00e8s, “entendre-ho tot no \u00e9s excusar-ho tot”.\u00a0La socialdemocr\u00e0cia \u00e9s ben coneguda com una tend\u00e8ncia pol\u00edtica pragm\u00e0tica que evita les teories elaborades i encara que aquest enfocament ha tingut sens dubte els seus punts forts en certs punts de la hist\u00f2ria, ara s’est\u00e0 convertint r\u00e0pidament en el tal\u00f3 d’Aquil\u00b7les del moviment, donat que la falta de claredat de pensament i l\u2019an\u00e0lisi est\u00e0 frustrant els tipus de missatges clars i auda\u00e7os que els socialdem\u00f2crates han de transmetre a l’opini\u00f3 p\u00fablica europea.<\/p>\n

La Guerra Freda va acabar fa ara m\u00e9s de vint anys, per\u00f2, sembla que encara vivim i pensem sota la llarga ombra projectada pel segle XX.\u00a0Segurament estan aix\u00ed de lluny en el nou mil\u00b7lenni ja \u00e9s hora d’un canvi radical en el pensament, en especial per als socialdem\u00f2crates, ja que, de tots els moviments pol\u00edtics que han sobreviscut durant els \u00faltims dos segles, la socialdemocr\u00e0cia ha estat, sens dubte, el m\u00e9s influ\u00eft negativament per l’her\u00e8ncia de la mentalitat de la Guerra Freda.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia representava, al llarg del segle XX, un “tercer camp” de peu contra els dogmes te\u00f2rics i ideol\u00f2gics del bolxevisme i el capitalisme liberal.\u00a0No obstant aix\u00f2, els socialdem\u00f2crates, com gaireb\u00e9 tots els altres, es va enredar en les intrigues de la Guerra Freda i van acabar tirant tant de la dreta i l’esquerra per la for\u00e7a gravitacional dels dos pols ideol\u00f2gics que van dominar el pensament global en aquest moment.\u00a0Quan va acabar la Guerra Freda, els liberals i els conservadors es van afanyar a anunciar no nom\u00e9s la mort del comunisme d’estil sovi\u00e8tic, sin\u00f3 la de totes les variants del socialisme.\u00a0Van agafar a la socialdemocr\u00e0cia sense preparar i desmoralitzada.\u00a0Atrapada en els estira i arronsa dels sup\u00f2sits de la Guerra Freda sobre el socialisme i el capitalisme, els socialdem\u00f2crates van anar massa r\u00e0pid en deixar de banda la tradici\u00f3 socialista (que, despr\u00e9s de tot, \u00e9s hist\u00f2ricament com a molt, si no m\u00e9s, la propietat dels socialdem\u00f2crates com ho va ser sempre dels comunistes) i massa disposats a acceptar les afirmacions liberals no qualificades i injustificades de la inevitabilitat del capitalisme.<\/p>\n

La confusi\u00f3 en l’esquerra provocada pels emocionants esdeveniments de 1989, per\u00f2, a hores d’ara hauria d\u2019haver passat de llarg.\u00a0Fins i tot llavors, just despr\u00e9s que el mur s\u2019hagu\u00e9s ensorrat, es pot argumentar que en realitat no era el capitalisme el qui havia guanyat sin\u00f3, m\u00e9s aviat, la democr\u00e0cia (per molt que el discurs dominant de l’\u00e8poca va tractar de confondre aquests dos conceptes).\u00a0Fins i tot pot afirmar-se, a jutjar dels resultats de les eleccions celebrades a tot Europa a partir de 1989, que el veritable vencedor semblava ser, en concret, la social-democr\u00e0cia.\u00a0No obstant aix\u00f2, el frac\u00e0s dels propis socialdem\u00f2crates d’entendre la difer\u00e8ncia entre la democr\u00e0cia i el capitalisme significava que eren, en ess\u00e8ncia, derrotats fins i tot en la vict\u00f2ria.<\/p>\n

La d\u00e8cada de 1990 va ser una d\u00e8cada de governs socialdem\u00f2crates elegits a tot Europa, per\u00f2, aquests governs, darrerament portaven a terme els mateixos tipus de pol\u00edtiques neoliberals que la dreta.\u00a0El resultat dels coquetejos de la socialdemocr\u00e0cia amb les pol\u00edtiques neoliberals ha comportat una forta caiguda de la credibilitat del moviment i, m\u00e9s perillosament, de la pol\u00edtica com un tot.\u00a0En molts pa\u00efsos, els partits socialdem\u00f2crates han perdut vots i davant les desercions massives dels membres (un proc\u00e9s observat en el SPD d’Alemanya) i l’abs\u00e8ncia percebuda d’alternatives en la pol\u00edtica, ha posat en relleu la percepci\u00f3 que la socialdemocr\u00e0cia havia fet la transici\u00f3 cap a la dreta per esdevenir pr\u00e0cticament indistingible dels seus rivals liberals i conservadors, i ha refor\u00e7at el creixent cinisme i la manca d’entusiasme entre els electorats europeus de la pol\u00edtica formal en el seu conjunt. Aix\u00f2, a la llum de la hist\u00f2ria, hauria de fer saltar les alarmes i \u00e9s bastant clar que cal fer alguna cosa per recuperar la confian\u00e7a en la pol\u00edtica una vegada m\u00e9s.\u00a0Ser\u00e0, sens dubte, tenir temps per tornar a establir la reputaci\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia com a for\u00e7a per al canvi progressiu per\u00f2, sent realistes, \u00e9s molt dubt\u00f3s que aix\u00f2 es pugui aconseguir sense tenir primer un balan\u00e7 de la gravetat de la situaci\u00f3 i adoptar un canvi bastant radical en la direcci\u00f3 i la narrativa.<\/p>\n

Canviant la socialdemocr\u00e0cia<\/b><\/p>\n

El primer signe d’aquest canvi ha de ser un canvi en el llenguatge que utilitzem.\u00a0Per comen\u00e7ar, necessitem desesperadament deixar de parlar de “capitalisme decent”, “capitalisme responsable” o qualsevol altra f\u00f3rmula que implica la paraula “capitalisme”.\u00a0El parany ideol\u00f2gic de l’acceptaci\u00f3 de la presumpci\u00f3 TINA (No hi ha alternativa) no pot deixar d’empresonar la socialdemocr\u00e0cia en un discurs est\u00e8ril, a la defensiva.\u00a0Les paraules importen perqu\u00e8 massa sovint funcionen com a indicadors semi\u00f2tics que traspassen els nostres propis processos de pensament racional cr\u00edtic que ens porta a creure que entenem alguna cosa, mentre que, en realitat, no hem pogut pensar profundament sobre el seu significat en absolut.\u00a0Nosaltres reaccionem emocionalment amb paraules com ara “capitalisme”, “socialisme”, “democr\u00e0cia”, “terrorisme”, “feixisme” o “drets humans” molt abans que el nostre cervell hagi analitzat de forma conscient el contingut hist\u00f2ric i ideol\u00f2gic incrustat darrere d’aquestes etiquetes casuals (que, per descomptat, els fa tan \u00fatils com a mers ep\u00edtets ret\u00f2rics).<\/p>\n

El capitalisme, que s’utilitza com un terme neutre o positiu, \u00e9s per als socialdem\u00f2crates, senzillament, “territori enemic”.\u00a0Si els socialdem\u00f2crates intenten posicionar-se (especialment en l’\u00e8poca actual, que no \u00e9s en cap cas la d\u00e8cada de 1970) com “la gent que fa el capitalisme millor” el m\u00e9s probable \u00e9s que fracassi.\u00a0Per qu\u00e8 en canvi no es tractar de canviar la posici\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia com a “les persones que s\u00f3n serioses sobre la construcci\u00f3 i la defensa d’una societat democr\u00e0tica”?\u00a0Aix\u00f2 tindria l’avantatge de tornar a centrar l’atenci\u00f3 en el fet que vivim en societats no en economies i que la democr\u00e0cia idealment significa la participaci\u00f3, o almenys el dret a la participaci\u00f3, per part de tots en la discussi\u00f3 i el proc\u00e9s de conformaci\u00f3 de la societat en qu\u00e8 vivim.<\/p>\n

Un dels primers problemes en qu\u00e8 es troben els programes socialdem\u00f2crates \u00e9s la realitat que la globalitzaci\u00f3 i l\u2019europe\u00eftzaci\u00f3 han, en efecte, debilitat el control pol\u00edtic (\u00e9s a dir, democr\u00e0tic) dels mercats i privilegiat l’economia per sobre dels factors socials i pol\u00edtics.\u00a0Aquest no \u00e9s un esdeveniment a l’atzar, \u00a0un inevitable capritx de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 el resultat d’un conjunt conscient d’eleccions fetes pels actors pol\u00edtics, (incloent-hi els propis socialdem\u00f2crates), per\u00f2, com tots els processos pol\u00edtics, que es poden invertir o almenys reconsiderar.\u00a0Part de la tasca de presentar una alternativa al desastre actual a Europa, per tant, ha de ser la construcci\u00f3 de suports per al canvi dels arranjaments institucionals existents de la UE.<\/p>\n

El futur de la socialdemocr\u00e0cia europea dep\u00e8n en gran mesura de la capacitat d’encendre un grau d’entusiasme del p\u00fablic pel canvi institucional a nivell europeu i aix\u00f2 exigir\u00e0 el cultiu d’una narrativa apassionada h\u00e0bil capa\u00e7 d’atraure l’atenci\u00f3 p\u00fablica cap als temes que sovint es perceben com “avorrits” o “irrellevants”.\u00a0Puc parlar del capitalisme decent creant aquest nivell d’entusiasme del p\u00fablic?\u00a0A part de l’argument que parlar del “capitalisme decent” \u00e9s intr\u00ednsecament problem\u00e0tic, excessivament limitant i indesitjable, \u00e9s for\u00e7a evident que, sense la base institucional per a la implementaci\u00f3 d’un marc regulador, fins i tot la idea d’un “capitalisme decent”, per\u00f2 moderat i “raonable” pugui semblar, en realitat, que equival a poc m\u00e9s que una quimera feblement optimista.<\/p>\n

D’altra banda, cal preguntar-se: quin \u00e9s aquest “capitalisme”?\u00a0El terme s’utilitza constantment i per tots els partits.\u00a0El centre-esquerra parla del “capitalisme decent”, mentre que el centredreta nom\u00e9s utilitza el terme en la seva simplicitat sense adorns, sense necessitat d’adjectius qualificatius, per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s el que s’ent\u00e9n realment per aquest substantiu altament carregat?\u00a0Poques vegades s\u2019ha percebut la necessitat de definir-lo, i com l\u2019esquerra i la dreta per igual han acceptat alegrement que “el capitalisme \u00e9s tot el que hi ha”.\u00a0El capitalisme, en una forma o altra, s’accepta com l’\u00fanic sistema econ\u00f2mic viable que ens queda.\u00a0Per\u00f2, i si aquesta hip\u00f2tesi fos en \u00faltima inst\u00e0ncia sense sentit?\u00a0Fred Block, professor de sociologia a la Universitat de Davis, per exemple, es pregunta, de forma persuasiva, la utilitat de parlar de capitalisme en absolut.<\/p>\n

El capitalisme, m\u00e9s que el seu rival del segle XX,\u00a0el comunisme, \u00e9s una utopia (o una distopia per a molts de nosaltres) que s’imagina una societat basada en un mercat autoregulat.\u00a0El fet que aquest sistema provoca crisi i col\u00b7lapse quan i on els seus ide\u00f2legs tracten d’imposar-ho encara no ha anunciat una comprensi\u00f3 general que, m\u00e9s aviat com el seu rival m\u00e9s desacreditat, el comunisme, el capitalisme no funciona en qualsevol versi\u00f3 de la realitat.\u00a0Part del problema prov\u00e9 de l’her\u00e8ncia de la mentalitat on nom\u00e9s hi havia dues alternatives i ara que el comunisme ha col\u00b7lapsat, no tenim m\u00e9s remei que tolerar el capitalisme i l’esperan\u00e7a d’una versi\u00f3 m\u00e9s humanitzada de la mateixa Guerra Freda.<\/p>\n

La hist\u00f2ria que ens hem explicat a nosaltres mateixos est\u00e0, malament des del principi.\u00a0Estem atrapats, essencialment, entre les narracions que competeixen, per\u00f2 complement\u00e0ries de Karl Marx i Friedrich Hayeck i la visi\u00f3 del m\u00f3n economicista promoguda pels dos.\u00a0La veritat, per\u00f2, sempre ha estat m\u00e9s complexa que el que suggeriria la guerra lliurada a les ombres entre aquestes dues ideologies ut\u00f2piques oposades diametralment.\u00a0Hist\u00f2ricament, l’espai complex entre aquests extrems, que mai han estat realitzats en forma de societats vives, ha estat l’h\u00e0bitat natural de la socialdemocr\u00e0cia.\u00a0Els comunistes es van queixar que els esfor\u00e7os reformistes dels socialdem\u00f2crates estaven simplement perllongant la vida del capitalisme i retardant el triomf definitiu del socialisme, mentre que els liberals van argumentar que les reformes socialdem\u00f2crates estaven distorsionant les forces del mercat i en \u00faltima inst\u00e0ncia conduint al totalitarisme.\u00a0No obstant aix\u00f2, per a totes les den\u00fancies de les ales de la dreta i l\u2019esquerra de la visi\u00f3 del m\u00f3n economicista, la socialdemocr\u00e0cia ha demostrat sens dubte que \u00e9s un dels experiments pol\u00edtics m\u00e9s reeixits de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

L’economia pol\u00edtica de la socialdemocr\u00e0cia<\/b><\/p>\n

La pregunta que cal fer \u00e9s: qu\u00e8 passa si la socialdemocr\u00e0cia no fos simplement un “capitalisme amb rostre hum\u00e0”, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una pol\u00edtica econ\u00f2mica diferent per dret propi?\u00a0Qu\u00e8 passaria si, en lloc d\u2019estar d\u2019acord amb Marx i Hayeck, decid\u00edssim llegir el segle XX a trav\u00e9s de la lent de Karl Polanyi?<\/p>\n

Segons Polanyi, el capitalisme podria entendre\u2019s com l’intent d’imposar un mercat autoregulat en la societat (un intent, per cert que estava condemnat al frac\u00e0s segons Polanyi).\u00a0La destrucci\u00f3 causada per un intent d’aquest tipus, per\u00f2, sempre despertaria un moviment defensiu i els diferents grups de la societat tractarien de protegir els seus valors, tradicions i estils de vida dels efectes de la mercantilitzaci\u00f3.\u00a0Com a socialista, Polanyi considerava que la forma m\u00e9s elevada que aquesta resist\u00e8ncia podria prendre era el socialisme, que va definir com “la tend\u00e8ncia inherent en una civilitzaci\u00f3 industrial de transcendir el mercat autoregulat i subordinar-se conscientment a una societat democr\u00e0tica”.\u00a0Per tant, ara tenim un paradigma te\u00f2ric en qu\u00e8 l’enteniment pol\u00edtic (espec\u00edficament democr\u00e0tic) de la societat es troba en oposici\u00f3 a la ideologia econoc\u00e9ntrica del capitalisme.\u00a0El capitalisme, si optem per usar el terme en absolut, pot ser vist com un intent antidemocr\u00e0tic d’imposar la sobirania del capital a trav\u00e9s de la substituci\u00f3 subtil de les forces del mercat per a la presa de decisions pol\u00edtiques, mentre que el socialisme (de nou, si es vol utilitzar el terme) es pot entendre com l’intent de subordinar l’economia a la voluntat democr\u00e0tica de la societat.<\/p>\n

La comprensi\u00f3 de Polanyi t\u00e9 implicacions radicals i, permet potencialment als socialdem\u00f2crates a emmarcar-se de nou en el terreny del discurs pol\u00edtic.\u00a0En lloc d’estar atrapat en el paper de “ploramiques pol\u00edtics” i de “cors sagnants” que tracten “d\u2019endolcir” la p\u00edndola de l’austeritat necess\u00e0ria per assegurar la viabilitat del projecte de mercat, els socialdem\u00f2crates haurien de posicionar-se de nou com la for\u00e7a pol\u00edtica seriosa sobre l’avan\u00e7 i l\u2019aprofundiment de la democr\u00e0cia, no nom\u00e9s en el sentit formal, representatiu, sin\u00f3 com una forma de vida que \u00e9s permeable a la societat en tots els nivells.\u00a0D’aquesta manera, la socialdemocr\u00e0cia pot crear el tipus d’arguments que li permetin prendre la iniciativa i, finalment, comen\u00e7ar a posar els seus rivals neoliberals a la defensiva.<\/p>\n

Una cosa semblant a aquesta entesa de la socialdemocr\u00e0cia est\u00e0, de fet, emergent.\u00a0Martin Schulz, per exemple, qui ser\u00e0 per sort el pr\u00f2xim president de la UE, en gran mesura encarna la visi\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia articulada aqu\u00ed, com es pot observar en les seves declaracions i discursos en diversos f\u00f2rums i la seva impressionant traject\u00f2ria com un lluitador tena\u00e7 i amb passi\u00f3 per la just\u00edcia social. Els socialdem\u00f2crates han de complir amb el seu nom i estar preparats per estar seriosament compromesos amb una veritable socialitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia.\u00a0Aix\u00f2 vol dir noves institucions i significa estar preparat per lluitar, amb passi\u00f3 i convicci\u00f3, per un nou tipus de societat.\u00a0Aix\u00f2 no implica necess\u00e0riament la recerca d’utopies ideol\u00f2giques, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el que \u00e9s un bon\u00a0nombre de social-dem\u00f2crates han comen\u00e7at a anomenar “una bona societat”.\u00a0<\/a>Aix\u00f2 \u00e9s, segons sembla, una excel\u00b7lent selecci\u00f3 de termes per resumir els objectius de la socialdemocr\u00e0cia moderna.<\/p>\n

Els socialdem\u00f2crates sempre han estat reformistes.\u00a0La social-democr\u00e0cia no tracta d’enderrocar les estructures existents a trav\u00e9s d\u2019algun tipus d’acte revolucionari violent.\u00a0Aix\u00f2 no vol dir, per\u00f2, que els socialdem\u00f2crates no siguin radicals.\u00a0En el seu nucli, la socialdemocr\u00e0cia sempre ha albergat un potencial profundament transformador, encara que no cap a algun tipus d’utopia preconcebuda sin\u00f3 sempre en la recerca \u201cd’una bona societat”.\u00a0A m\u00e9s, hist\u00f2ricament, sempre hem sabut, m\u00e9s o menys, les caracter\u00edstiques d’aquesta “bona societat”, una societat en la qual els individus s\u00f3n lliures, amb estructures socials, pol\u00edtiques i econ\u00f2miques democr\u00e0tiques i transparents per al desenvolupament al m\u00e0xim de les seves possibilitats, on tothom gaudeix de la igualtat de drets, oportunitats i nivells de vida amb els seus companys, i ning\u00fa est\u00e0 subjecte a l’explotaci\u00f3, la discriminaci\u00f3 o la intoler\u00e0ncia per qualsevol motiu econ\u00f2mic, social o pol\u00edtic.<\/p>\n

\u00c9s aquest ideal realment tan ut\u00f2pic?\u00a0Tenint en compte el lluny que el nostre moviment ha arribat i els grans \u00e8xits i assoliments del nostre passat no hi ha realment cap ra\u00f3 per al pessimisme, per\u00f2 els temps que vivim s\u00f3n de l’anomenada visi\u00f3 del res que no sigui l\u2019usual o una versi\u00f3 una mica m\u00e9s agradable del mateix.\u00a0Hem de canviar la nostra manera de pensar i reflectir aix\u00f2 en la nostra forma de parlar.\u00a0Deixem de defensar el “capitalisme” i comencem a parlar m\u00e9s de la democr\u00e0cia.\u00a0Anem m\u00e9s enll\u00e0 i fins i tot deixem de parlar d’una “economia de mercat”.<\/p>\n

\u00c9s cert que els socialdem\u00f2crates tenen m\u00e9s o menys universalment acceptada la utilitat dels mercats per\u00f2, els mercats encara han de ser mantinguts al seu lloc.\u00a0Hi ha una difer\u00e8ncia subtil, per\u00f2 important entre una “economia de mercat” i “una economia que utilitza els mercats”.\u00a0D’altra banda, dins del nostre moviment \u00e9s necessari que hi hagi una major discussi\u00f3 sobre quines \u00e0rees de la societat i l\u2019economia han de ser protegides de les forces del mercat en nom de la defensa dels nostres valors de l’equitat, la igualtat i la participaci\u00f3.\u00a0Per descomptat, despr\u00e9s d’haver reconegut la import\u00e0ncia de la pol\u00edtica i la necessitat d’avan\u00e7ar i aprofundir en la democr\u00e0cia, els social-dem\u00f2crates hauran de participar en un programa contundent i estrat\u00e8gic de la reforma institucional a nivell europeu per crear les estructures, actualment inexistents, que permetin de forma pr\u00e0ctica que tinguin lloc els canvis socialdem\u00f2crates en l’economia pol\u00edtica europea.<\/p>\n

De forma program\u00e0tica, estan sorgint bones idees i el desenvolupament excel\u00b7lent de mesures pr\u00e0ctiques per a instituir una nova economia pol\u00edtica dins del nostre moviment.\u00a0Hi ha molta ra\u00f3 per ser optimista, per\u00f2 hi ha reptes que no s’han de subestimar.\u00a0Quan el Papa est\u00e0 preparat per denunciar els mals del capitalisme des del Vatic\u00e0 \u00e9s vergony\u00f3s que el moviment socialista vacil\u00b7li a fer-ho t\u00edmidament.\u00a0Els mercats lliures porten a no fer lliure a la gent i a la ru\u00efna de la natura.\u00a0De fet, l\u2019elefant a la sala del proverbi quan es tracta del capitalisme modern \u00e9s la crisi ambiental imminent que amena\u00e7a en fer que les nostres preocupacions trivials sobre el dest\u00ed de l’euro siguin tan significants com les baralles de dues ximples sobre qui obt\u00e9 la cadira m\u00e9s c\u00f2mode a la coberta del Titanic.<\/p>\n

Necessitem q\u00fcestionar i revisar els nostres objectius econ\u00f2mics i les nostres suposicions i recon\u00e8ixer que la mentalitat capitalista de creixement sense fi va en contra de tota la l\u00f2gica de la naturalesa i la imposici\u00f3 de l\u00edmits a tots els seus sistemes.\u00a0La sostenibilitat ha de ser m\u00e9s que un esl\u00f2gan, ha de ser una cosa que els socialdem\u00f2crates estan disposats a explorar amb valentia i a convertir-la en una realitat tangible polititzada.\u00a0Fer aix\u00f2 requereix m\u00e9s que un gest de complicitat de passada als pal\u00b7liatius de tipus verd.<\/p>\n

D’altra banda, tamb\u00e9 hem de rebutjar i atacar amb for\u00e7a la idea absurda de “sentit com\u00fa” que el capitalisme tracta de “la llibertat”, mentre que el socialisme (o social-democr\u00e0cia) “inhibeix la llibertat en nom de la igualtat”.\u00a0Es necessita molt poca reflexi\u00f3 per adonar-se que la veritable llibertat \u00e9s totalment dependent d’un important grau d’igualtat, aix\u00ed com la igualtat es basa fonamentalment en la llibertat.<\/p>\n

Per il\u00b7lustrar aquest punt: la llibertat sense igualtat acaba sent una mentida grotesca, el que equival a l’observaci\u00f3 d’\u00c9mile Zola que la llei prohibeix rics i pobres per igual dormir sota els ponts.\u00a0Sense igualtat no hi ha cap mitj\u00e0 d’exercici de les llibertats formals.\u00a0De la mateixa manera, la igualtat sense llibertat tan sols pot equivaler a la igualtat de les persones privades de llibertat que s’assemblen entre si en la mis\u00e8ria de la seva condici\u00f3.\u00a0No obstant aix\u00f2, en una pres\u00f3 (o un estat de tipus sovi\u00e8tic) aquesta “igualtat” ha de ser aplicada pels tutors o comissaris que estan facultats per fer-ho, per tant, en aquest cas, no hi ha una veritable igualtat en absolut.\u00a0La veritable igualtat nom\u00e9s pot sorgir en condicions de llibertat igual que la llibertat nom\u00e9s pot gaudir-se de manera significativa quan est\u00e0 disponible per a tots per igual.<\/p>\n

La social-democr\u00e0cia \u00e9s potser l’\u00fanica tradici\u00f3 pol\u00edtica que pot reclamar una hist\u00f2ria de la recerca de la llibertat i la igualtat com a part dels seus valors m\u00e9s fonamentals i la seva\u00a0ra\u00f3 de ser.<\/i>\u00a0L’\u00e8xit futur de la socialdemocr\u00e0cia est\u00e0 en el b\u00e9 que s’apr\u00e8n de parlar amb el cor i la imaginaci\u00f3 humanes.\u00a0Hi havia una vegada, els socialistes van ser reconeguts com els somiadors i els narradors d’hist\u00f2ries en lloc d\u2019experts en pol\u00edtiques i assessors.\u00a0Ja \u00e9s hora que tornem a aprendre l’art d’inspiraci\u00f3 a trav\u00e9s d’una narrativa pol\u00edtica capa\u00e7 de capturar la imaginaci\u00f3 del p\u00fablic, si m\u00e9s no perqu\u00e8 aquesta hist\u00f2ria es basa en els millors i m\u00e9s bells valors de la humanitat.\u00a0Aquests poden, fins i tot ara, resumir-se en la vella consigna revolucion\u00e0ria francesa de “llibertat, igualtat i fraternitat”, que, d’alguna manera, encara se les arregla per expressar tot el m\u00e9s essencial d’una “bona societat”.<\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha un munt de bones idees que es generen entre els pensadors socialdem\u00f2crates d\u2019aquests dies i, tot i que aquest article ser\u00e0 cr\u00edtic en molts aspectes de la situaci\u00f3 actual de la socialdemocr\u00e0cia a Europa, \u00e9s absolutament digne de recon\u00e8ixer l’excel\u00b7lent treball que s\u2019est\u00e0 realitzant per part dels intel\u00b7lectuals progressistes en la construcci\u00f3 d’una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-10646","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10646","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10646"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10646\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10649,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10646\/revisions\/10649"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10646"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10646"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10646"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}