{"id":10634,"date":"2014-02-18T11:39:47","date_gmt":"2014-02-18T09:39:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10634"},"modified":"2014-02-18T11:39:47","modified_gmt":"2014-02-18T09:39:47","slug":"entrevista-a-thomas-piketty-en-certs-aspectes-les-desigualtats-son-actualment-mes-fortes-que-al-1913","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-thomas-piketty-en-certs-aspectes-les-desigualtats-son-actualment-mes-fortes-que-al-1913\/","title":{"rendered":"Entrevista a Thomas Piketty: “En certs aspectes, les desigualtats s\u00f3n actualment m\u00e9s fortes que al 1913”"},"content":{"rendered":"

\"thomas-piketty\"<\/a>Le Nouvel Observateur publica un resum de “El Capital al segle XXI”.<\/i><\/b>\u00a0\u00c9s tant un llibre d’hist\u00f2ria com d’economia en el que escriviu com Jane Austen o Balzac, retratant amb precisi\u00f3 els problemes del repartiment de la riquesa i el patrimoni.<\/i><\/b>\u00a0\u00c9s aquesta una manera de dir que l’economia per si mateixa no \u00e9s capa\u00e7 de dotar-se de les respostes correctes per a un estudi del capital?<\/i><\/b><\/p>\n

Thomas Piketty<\/b>\u00a0S\u00ed, \u00e9s clar.\u00a0En aquest llibre, intento escriure la hist\u00f2ria del capital des del segle XVIII, i extreure lli\u00e7ons per al futur.\u00a0Espero tornar a fer alguns progressos en un tema complex, \u00e9s clar que s\u2019ha de procedir amb pragmatisme i utilitzar els m\u00e8todes i enfocaments dels historiadors, soci\u00f2legs i cient\u00edfics pol\u00edtics aix\u00ed com dels economistes.\u00a0En aquest treball, primer vaig intentar recollir les fonts hist\u00f2riques m\u00e9s complertes possibles sobre la din\u00e0mica dels ingressos i la riquesa, durant tres segles i m\u00e9s de vint pa\u00efsos. Aix\u00f2 m\u2019ha perm\u00e8s reprendre el fil de les grans controv\u00e8rsies sobre aquests temes, de Marx fins a Kuznets passant per Malthus i Leroy-Beaulieu, per\u00f2 amb moltes m\u00e9s dades.<\/p>\n

Els materials literaris tamb\u00e9 juguen un paper important en la meva investigaci\u00f3.\u00a0Per descomptat, no tenen la sistematicitat de les declaracions d’impostos – disponibles anualment en la majoria dels pa\u00efsos des de la Belle Epoque – o dels arxius heredats – que a Fran\u00e7a m\u2019han perm\u00e8s arribar fins a la Revoluci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 continuen sent d\u2019algunes de les classes m\u00e9s riques encara.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 de la distribuci\u00f3 de la riquesa \u00e9s massa important per deixar-la en mans dels economistes, historiadors i fil\u00f2sofs.\u00a0Interessa a tothom, i per aix\u00f2 \u00e9s millor.<\/p>\n

Els novel\u00b7listes com Jane Austen o Balzac tenien un coneixement \u00edntim de la jerarquia de la riquesa en vigor que els envoltava.\u00a0Captaven les fronteres secretes, col\u00b7locaven les implicacions per a la vida d’aquests homes i dones, les seves estrat\u00e8gies d’aliances, les seves esperances i les seves desgr\u00e0cies, amb m\u00e9s veritat que totes les estad\u00edstiques.\u00a0A “Pare Goriot”, Vautrin explica a Rastignac que els estudis i m\u00e8rits no van enlloc, i que l’\u00fanica manera d’aconseguir una veritable flu\u00efdesa \u00e9s aconseguir una her\u00e8ncia. Aquest discurs terrible es basa en articles espec\u00edfics.<\/p>\n

En el meu llibre, volia saber si el discurs de Vautrin era correcte (en aquest cas, ho era a l\u2019\u00e8poca), i volia entendre per qu\u00e8 i com aquest tipus d’estructura de desigualtat evolucionava al llarg de la hist\u00f2ria.\u00a0Estem segurs que l’equilibri entre les rendes del treball i els ingressos heretats ha canviat des de l’\u00e8poca de Vautrin, per\u00f2 en quines proporcions?\u00a0En segon lloc i el m\u00e9s important suposant que aquesta transformaci\u00f3 hagi tingut lloc, almenys en part, quines en s\u00f3n exactament les raons?<\/p>\n

[…]<\/i><\/b><\/p>\n

Per a vost\u00e8, en contra del que afirma la doctrina liberal, el mercat no redueix autom\u00e0ticament la desigualtat.<\/i><\/b>\u00a0Les desigualtats avui en dia s\u00f3n en realitat tan evidents com a la Belle Epoque d\u2019ara fa cent anys?<\/i><\/b><\/p>\n

A llarg termini, la principal for\u00e7a de la igualtat de condicions no \u00e9s tant el mercat com la difusi\u00f3 del coneixement.\u00a0Per\u00f2 aquesta for\u00e7a no cau del cel, sin\u00f3 que exigeix \u200b\u200bque determinades institucions educatives permetin a tothom l’acc\u00e9s als coneixements i habilitats […].<\/i><\/p>\n

L’error de Marx va ser a descuidar el creixement.\u00a0L’error dels liberals va ser creure que el creixement i la compet\u00e8ncia podrien arreglar-ho tot.\u00a0La desigualtat r> g no t\u00e9 res a veure amb cap “imperfecci\u00f3” del mercat.\u00a0Tot el contrari: com m\u00e9s “perfecte” \u00e9s el mercat de capitals, en el sentit dels economistes, m\u00e9s probable \u00e9s comprovar, que el creixement baixa de forma sostenible.<\/p>\n

En certa manera, les desigualtats s\u00f3n ara fins i tot m\u00e9s fortes que al 1913, tot i que avui en dia hi ha una classe mitjana patrimonial que faltava fa un segle. Aquest \u00e8xit s’explica en part pel creixement, que no obstant aix\u00f2 segueix sent m\u00e9s fort que en els segles passats, i les institucions p\u00fabliques (de l’estat de benestar, els serveis p\u00fablics, la fiscalitat progressiva, etc) ara amena\u00e7ades.<\/p>\n

Per vost\u00e8, qualsevol empresari d’\u00e8xit es converteix en un pensionat. Les nostres societats meritocr\u00e0tiques estan condemnades a convertir-se en empreses rendistes?<\/i><\/b><\/p>\n

Jo no diria exactament aix\u00f2: Nom\u00e9s estic dient que les forces que empenyen en aquesta direcci\u00f3 s\u00f3n de gran abast, sobretot en les societats de creixement econ\u00f2mic i demografia lenta, i que nom\u00e9s pot ser sostenible compensar-les a trav\u00e9s de les institucions espec\u00edfiques i les pol\u00edtiques fiscals adequades. Els empresaris s\u00f3n essencials per al creixement econ\u00f2mic i la innovaci\u00f3.\u00a0El problema \u00e9s el pas del temps.<\/p>\n

Prengui Eug\u00e8ne Schueller.\u00a0El 1909, va inventar tints per al cabell que van fer la fortuna de L’Or\u00e9al, com C\u00e9sar Birotteau un segle abans.\u00a0El 2013, la seva filla Liliane Bettencourt segueix tenint una de les fortunes m\u00e9s grans del m\u00f3n, tot i que mai ha treballat.\u00a0Entre 1990 i 2010, els seus actius van passar de 2 mil milions a 25 mil milions de d\u00f2lars, amb un augment de mitjana del 13% per any (al voltant d\u2019un 11% de rendiment anual real, despr\u00e9s de la deducci\u00f3 de\u00a0la inflaci\u00f3<\/a>), exactament com Bill Gates, la fortuna es va elevar de 4 a 50 milions de d\u00f2lars.<\/p>\n

Aquest cas extrem il\u00b7lustra un fenomen m\u00e9s general: a partir d’un cert llindar, la fortuna es reprodueix sola, a un ritme molt m\u00e9s r\u00e0pid que el\u00a0creixement de<\/a> l’economia.\u00a0\u00c9s una l\u00f2gica terrible amb les seves conseq\u00fc\u00e8ncies a llarg termini, per a aix\u00f2 fins i tot els m\u00e9s ac\u00e8rrims defensors del mercat farien b\u00e9 en preocupar-se.\u00a0Confiar exclusivament en la generositat privada per resoldre aquesta contradicci\u00f3 l\u00f2gica \u00e9s massa poc.<\/p>\n

[…]<\/i><\/b><\/p>\n

Podem regular el capital al segle XXI?<\/i><\/b><\/p>\n

Al segle XX, van ser les guerres que van fer taula rasa del passat, i que van donar temporalment la il\u00b7lusi\u00f3 d’una reducci\u00f3 estructural de les desigualtats i d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 del capitalisme.\u00a0Perqu\u00e8 al segle XXI s\u2019inventi una superaci\u00f3 m\u00e9s pac\u00edfica i sostenible, \u00e9s urgent repensar el capitalisme fins als seus fonaments, amb calma i per complet, i la construcci\u00f3 d’un poder p\u00fablic adaptat al capitalisme globalitzat del nostre temps.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea representa aproximadament una quarta part del PIB global (com Am\u00e8rica del Nord).\u00a0T\u00e9 un model social per defensar i promoure. Europa, sempre i quan s’uneixi, t\u00e9 prou capacitat econ\u00f2mica i financera per assumir el control del corrent del capitalisme globalitzat.\u00a0Sempre que deixi d\u2019actuar com un nan pol\u00edtic i un colador fiscal!\u00a0El total d’actius (b\u00e9ns immobles i actius financers, nets dels passius) en poder dels europeus \u00e9s la m\u00e9s alta del m\u00f3n, molt per davant dels Estats Units i el Jap\u00f3, molt per davant de la Xina.<\/p>\n

Contr\u00e0riament a la creen\u00e7a popular, el que els europeus tenen en el m\u00f3n \u00e9s molt m\u00e9s gran que el que el m\u00f3n t\u00e9 a Europa.\u00a0La nostra crisi del deute sembla insuperable, per\u00f2 el nostre nivell de deute p\u00fablic \u00e9s menor que a la resta del m\u00f3n ric.\u00a0Aquesta impot\u00e8ncia col\u00b7lectiva continuar\u00e0 mentre triem ser governats pels pa\u00efsos petits en ferotge compet\u00e8ncia els uns contra els altres (Fran\u00e7a i Alemanya aviat seran min\u00fasculs en tota l’economia mundial) i per les institucions comunes totalment inadequades i disfuncionals.<\/p>\n

Vost\u00e8 est\u00e0 fent campanya per a la introducci\u00f3 d’un impost progressiu sobre el capital.<\/i><\/b>\u00a0Per qu\u00e8 no \u00e9s una utopia?<\/i><\/b><\/p>\n

L’impost progressiu sobre la renda va ser la gran novetat fiscal del segle XX. L\u2019impost sobre<\/a>\u00a0el capital progressista podria complir un paper similar al segle XXI.\u00a0\u00c9s la instituci\u00f3 apropiada per a la democr\u00e0cia i l’inter\u00e8s p\u00fablic per a prendre el control dels interessos privats i la din\u00e0mica de la desigualtat a la feina, preservant al mateix temps l’obertura de l’economia i les forces competitives, i reposant els plecs nacionalistes, proteccionistes i identitaris, que nom\u00e9s conduiran a una frustraci\u00f3 encara m\u00e9s terrible.<\/p>\n

En realitat, ja existeixen impostos anuals sobre la propietat, incloent b\u00e9ns arrels, a trav\u00e9s\u00a0dels impostos a<\/i>\u00a0la\u00a0propietat.<\/i>\u00a0[…]<\/i>\u00a0El problema \u00e9s que aquests impostos no es poden recollir correctament a nivell estrictament nacional: cal anar al nivell regional, continental o fins i tot mundial. Aix\u00f2 pot semblar una utopia.\u00a0Per\u00f2 d’alguna manera \u00e9s cap aquesta via on es dirigeixen els projectes que actualment es debaten sobre les transmissions autom\u00e0tiques d’informacions banc\u00e0ries internacionals.\u00a0[…]<\/i><\/p>\n

Entrevista realitzada per Jean-Fran\u00e7ois Gabriel Fredet i Armanet per a Le Nouvel Observateur<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Le Nouvel Observateur publica un resum de “El Capital al segle XXI”.\u00a0\u00c9s tant un llibre d’hist\u00f2ria com d’economia en el que escriviu com Jane Austen o Balzac, retratant amb precisi\u00f3 els problemes del repartiment de la riquesa i el patrimoni.\u00a0\u00c9s aquesta una manera de dir que l’economia per si mateixa no \u00e9s capa\u00e7 de dotar-se …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,127,1],"tags":[47],"class_list":["post-10634","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-entrevistes","category-general","tag-crisi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10634","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10634"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10636,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10634\/revisions\/10636"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}