{"id":10627,"date":"2014-02-17T20:07:06","date_gmt":"2014-02-17T18:07:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10627"},"modified":"2014-02-17T23:06:08","modified_gmt":"2014-02-17T21:06:08","slug":"l-camprubi-dotar-a-lesperanca-duna-perspectiva-llarga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/l-camprubi-dotar-a-lesperanca-duna-perspectiva-llarga\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Camprub\u00ed: Dotar a l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una perspectiva llarga"},"content":{"rendered":"
\"futur\"<\/a><\/div>\n
\n
\n

Uns temps en que serien imprescindibles i urgents canvis dr\u00e0stics per tal d\u2019assegurar unes condicions materials de vida digna, estable i protegida, i on tot apunta que aquests canvis no s\u00f3n possibles en l\u2019horitz\u00f3 pr\u00f2xim. En aquest context \u00e9s on ens hem de preguntar el vell \u201cQu\u00e8 fer\u201d. El repte no \u00e9s menor. Cal un canvi en l’escala temporal (abandonar l’immediatisme) i en la geogr\u00e0fica (passar de l’estat-naci\u00f3 a l’escala europea). A la primera part intentar\u00e9 descriure perqu\u00e8 algunes barreres i realitats que s\u2019auto-reforcen impedeixen millores i canvis significatius. A la segona, explicar les que entenc que s\u00f3n respostes de reflex autom\u00e0tic err\u00f2nies de les esquerres. I a la tercera, algunes idees per a fer compatible els requeriments molt diferents per al curt i el llarg pla\u00e7.<\/p>\n

 <\/p>\n

1. Entendre b\u00e9 la realitat, el drama, i els mecanismes que reforcen la perpetuaci\u00f3 de les tend\u00e8ncies.\u00a0<\/b><\/p>\n

Ens trobem ara mateix inserits en dos \u201cgrans\u201d: La Gran Recessi\u00f3 i la Gran Diverg\u00e8ncia. On la combinaci\u00f3 de \u201ccrisi+austeritat+contrareformes estructurals\u201d ha canviat profundament el panorama. La gran injust\u00edcia i perversitat de la situaci\u00f3 actual -que hauria de ser la base justificativa per a impulsar una agenda de canvi profund- \u00e9s precisament el qu\u00e8 en dificulta la factibilitat.<\/p>\n

Alguns autors ja parlen d\u2019un\u00a0estancament secular<\/a>. La projecci\u00f3 optimista pels propers anys \u00e9s d\u2019un lleuger creixement econ\u00f2mic, previsiblement \u00ednfim si hi afegim la consideraci\u00f3 de la\u00a0tend\u00e8ncia decreixent dels increments de PIB<\/a>\u00a0de les \u00faltimes d\u00e8cades en els pa\u00efsos del nostre entorn. \u00c9s un creixement, a m\u00e9s,\u00a0 que sembla clar que\u00a0no comportar\u00e0 una creaci\u00f3 significativa d\u2019ocupaci\u00f3<\/a>. I on m\u00e9s enll\u00e0 dels riscs coneguts \u00e9s possible tamb\u00e9 que entrem en un escenari dedeflaci\u00f3<\/a>. L’abs\u00e8ncia de perspectiva d’un model productiu i de creixement al radar per al nostre pa\u00eds que no sigui deute\/bombolla indu\u00eft\u00a0 fa pensar que es mantindran nivells alts d’atur (20-25% d\u2019atur<\/a>)\u00a0en alguns col.lectius cronificat,\u00a0 en que s’aprofundir\u00e0 la precaritzaci\u00f3, i en la devaluaci\u00f3 interna via salaris com \u00fanica estrat\u00e8gia governamental a impulsar. La pressi\u00f3 a la baixa que exerceix aquest ex\u00e8rcit de reserva (d’aturats i sub-ocupats) fa la resta per tal d’anar degradant condicions laborals i salarials i impedir segones oportunitats per als que s\u2019han enfonsat.<\/p>\n

Estem atrapats de ja fa temps en la\u00a0camisa de for\u00e7a (golden straitjacket) del trilema de Rodrik<\/a>. El desajust entre l\u2019\u00e0rea pol\u00edtica democr\u00e0tica i l\u2019\u00e0rea econ\u00f2mica i monet\u00e0ria real. La incapacitat democr\u00e0tica dels estats per regular i controlar el capitalisme globalitzat (que almenys seria modulable des d\u2019una sobirania popular d\u2019\u00e0mbit europeu). L\u2019actual impossibilitat per respondre des d\u2019uns estats-naci\u00f3 fixant a escala continental (sembla impossible a nivell global) uns est\u00e0ndards socials, fiscals, ambientals i laborals que evitin el dumping. Amb l’afegit d’una eurozona on l’\u00e0rea monet\u00e0ria no es correspon amb la pol\u00edtica i fiscal i per tant que es pugui minimitzar\u00a0l\u2019especificitat afegida de la crisi a la zona euro<\/a>. Si no s\u2019avan\u00e7a cap a una UE\/eurozona de tipus federal, els patiments, desajustos i possibilitats de tornar a patir shocks assim\u00e8trics tenen assegurada la seva continu\u00eftat i repetici\u00f3.<\/p>\n

El mur del\u00a0desajust entre els marcs necessaris de lluita i de democr\u00e0cia i els marcs reals mai havia sigut tant esterilitzant<\/b>. O Uni\u00f3 pol\u00edtica i fiscal europea o barb\u00e0rie. O equalitzaci\u00f3 dels marcs i hisenda compartida en l\u2019\u00e0rea monet\u00e0ria de l\u2019euro (1 moneda,1 hisenda ) o llei de la selva. Actualment les lluites pol\u00edtiques s\u00f3n d\u2019\u00e0mbit estatal\/nacional i formalment les pol\u00edtiques fiscals i socials tamb\u00e9. Per\u00f2 no aix\u00ed la pol\u00edtica monet\u00e0ria ni tampoc la presa de decisions en les q\u00fcestions centrals. Els estats tenen menys capacitat sobirana (transferida a espais inter-governamentals)\u00a0 fet que en paral.lel n\u2019augmenta la desresponsabilitzaci\u00f3 i en redueix el vincle i\u00a0 la capacitat de control i de correcci\u00f3 per part de la ciutadania. Amb l\u2019actual estructura institucional a la UE i amb el disseny inter-governamental de la presa de decisions significatives es buida de contingut les institucions estatals i alhora es converteixin en sordes (volgudament o no) a les reivindicacions populars. Aquesta desresponsabilitzaci\u00f3 aparent resulta letal per al control democr\u00e0tic. \u00c9s tamb\u00e9 aquesta incapacitat d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica segurament un dels factors corresponsables\u00a0 amb el fet que a la majoria de pa\u00efsos de la UE s\u2019hi han instal.lat uns debats espec\u00edfics (aparentment centrals) fortament regressius (cada un amb les seves caracter\u00edstiques i raons).\u00a0 Aquest debat p\u00fablic dominant,\u00a0 a m\u00e9s, dificulta\/impossibilita\/distreu la necessitat d\u2019articular un demos europeu (un \u201cnosaltres\u201d popular d\u2019escala continental), situa un nosaltres versus ells de replegament i col.loca en l\u2019agenda de valors, uns valors contraris a la solidaritat.<\/p>\n

La\u00a0reorientaci\u00f3 dels interessos i funcionament dels estats<\/a>\u00a0tamb\u00e9 esdev\u00e9 fortament dificultadora d\u2019una\u00a0 agenda de progr\u00e9s. N\u2019anem experimentant un buidament democr\u00e0tic, en alguns pa\u00efsos accentuat per pr\u00f2pies especificitats: La prioritzaci\u00f3 de crear entorns facilitadors a l\u2019acumulaci\u00f3 del capital i satisfer les necessitats de l\u2019oligarquia; el trencament de l\u2019equilibri consensuat fa d\u00e8cades; i el decantament cap al \u201cpoder\u201d en la tensi\u00f3 entre \u201cpoder\u201d i els \u201ccontrapoders\u201d tant institucionals com populars.\u00a0 A m\u00e9s, tot i que els estats han perfeccionat la repressi\u00f3 de la dissid\u00e8ncia sense necessitat de massa for\u00e7a, segueixen recolzant el seu poder i l\u2019acceptabilitat de les decisions preses en el consens. Un consens diferent segurament al qu\u00e8 coneix\u00edem de la segona meitat del segle XX, basat en les expectatives i la satisfacci\u00f3 de les necessitats, i que ara es basa en la por i en la incertesa respecte el futur i en una necessitat de seguretat.<\/p>\n

En el\u00a0repartiment de rentes dins els pa\u00efsos<\/a>\u00a0pesen cada cop m\u00e9s les empresarials i menys les salarials. Aix\u00f2 es veu acompanyat per la Gran Tend\u00e8ncia de fons d\u2019acumulaci\u00f3 i concentraci\u00f3 del capitalisme patrimonial i d\u2019increment de les desigualtats descrit per\u00a0Piketty<\/a>.\u00a0Una tend\u00e8ncia que nom\u00e9s s’ha vist trencada en el par\u00e8ntesi 1940-1970. Ara, per\u00f2, no podem observar\u00a0cap dels factors<\/a>\u00a0que dels 40 als 70 \u00a0del segle XX van trencar aquesta\u00a0tend\u00e8ncia a l\u2019augment de les desigualtats<\/a>\u00a0en els pa\u00efsos del nostre entorn: l\u2019augment de la fiscalitat especialment en les rentes altes, la nacionalitzaci\u00f3 de grans ind\u00fastries, els nivells d\u2019inflaci\u00f3, la p\u00e8rdua de poder del \u201cmercat\u201d i la limitaci\u00f3 de l\u2019auto-regulaci\u00f3 d’aquest, i la destrucci\u00f3 f\u00edsica de capital que les dues guerres i la gran depressi\u00f3 van causar. Aquestaugment de les desigualtats<\/b>\u00a0(d\u2019una forma\u00a0fractal<\/a>) (deixant ara al marge dels molts\u00a0efectes negatius coneguts<\/a>\u00a0) t\u00e9 un impacte letal per la cerca de respostes col.lectives:\u00a0descohessiona<\/a>\u00a0el gruix social,\u00a0atomitza<\/a>, treu capacitat de poder a la majoria (concentrant el poder\u00a0 en l’oligarquia), divideix i fragmenta (malgrat il.lusions d\u2019aglutinaci\u00f3 abstracta\u00a0 tipus \u201d 99 vs 1%\u201d o \u201c80 vs 20%\u201d). Al meu entendre la indignaci\u00f3 moral que causa la falta de perspectives i l\u2019augment de les desigualtats \u00e9s una for\u00e7a molt menor a la que opera en sentit contrari de desarticulaci\u00f3, desorganitzaci\u00f3, individualitzaci\u00f3 i retirada de recursos materials i comunitaris. Semblaria que ara mateix \u00e9s molt m\u00e9s poderosa la for\u00e7a del cinisme i la desafecci\u00f3.<\/p>\n

El domini neoliberal \u00e9s aclaparador. L\u2019acumulaci\u00f3 i persist\u00e8ncia de la creaci\u00f3 d\u2019aquesta\u00a0hegemonia fa dif\u00edcil pensar que sigui \u201cl\u00edquidament\u201d reversible.<\/b>\u00a0Les liquiditats van venir despr\u00e9s. Del neoliberalisme, se\u2019n critiquen difusament els impactes, per\u00f2 molt majorit\u00e0riament se n\u2019accepta la l\u00f2gica i els mecanismes.\u00a0 La \u201csocietat de mercat<\/b>\u201d (que parlava Polanyi i que\u00a0Rosanvallon<\/a>\u00a0i Sandel han tornat a posar sobre la taula)\u00a0 \u00e9s la penetraci\u00f3 del mercat i el poder econ\u00f2mic en cada cop m\u00e9s esferes de la vida. Aquesta genera (m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019impacte en els espais p\u00fablic invadits) una densitat d\u2019interaccions i una teranyina on a major densitat cada cop augmenta m\u00e9s la complexitat del seu desmuntatge.<\/p>\n

A la disminuci\u00f3 de la capacitat adquisitiva fruit de devaluacions internes expl\u00edcites o impl\u00edcites hi hem d\u2019afegir lap\u00e8rdua de drets que implica la degradaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 garantit pels estats del benestar<\/b>. El poder, les forces de la dreta, el capital a la recerca de rendiments creixents i diversos sectors de negoci (de les \u00e0rees que abans quedaven fora de la societat de mercat i que es consideraven serveis p\u00fablics) fa temps que estan trencant el contracte social a trav\u00e9s del desmuntatge i desballestament de l\u2019estat social, democr\u00e0tic i de dret, incloses les seves parts m\u00e9s populars com s\u00f3n l\u2019educaci\u00f3 i la sanitat. La necessitat de dedicaci\u00f3 d\u2019una immensa part del temps vital i mental a garantir per al nucli m\u00e9s proper unes condicions de vida digna afegeix dificultat a la cerca de sortides col.lectives.<\/p>\n

Proliferen, doncs, la\u00a0cerca de taules de salvaci\u00f3\u00a0 individuals<\/b>\u00a0al llarg del gradient social. Cerca refor\u00e7ada en el nostre pa\u00eds tamb\u00e9 per el desmontatge d’eines d’acci\u00f3 col.lectiva com \u00e9s la negociaci\u00f3 col.lectiva. El\u00a0 vector individual m\u00e9s poder\u00f3s \u00e9s voler mantenir-se al grup dels que s\u2019han salvat m\u00e9s o menys, i allunyar-se del grup dels que s\u2019han enfonsat i han quedat pel cam\u00ed. L\u2019impacte de la \u201ccrisi+austeritat+contrareformes\u201d ha sigut especialment dur en els sectors m\u00e9s vulnerables\/precatitzats\/exclosos\/enfonsats (incl\u00fas si ho mirem amb una mesura \u201ccentral\u201d com pot ser les\u00a0variacions salarials per decils<\/a>\u00a0de la devaluaci\u00f3). Aix\u00f2 genera voluntat de seguretat en amplis sectors del qu\u00e8 s\u2019anomena confusament \u201cclasses mitjanes\u201d (en molts imaginaris enteses com els decils centrals i superiors d\u2019ingressos). Com en altres per\u00edodes de\u00a0perspectiva de sortida de recessions<\/a>\u00a0els que es creuen salvats \u00e9s possible que adoptin posicionaments conservadors, de trencament emocional amb els enfonsats i de manteniment de posici\u00f3 i del sistema. Aquest posicionament bloqueja la recerca de majories socials i pol\u00edtiques amb els enfonsats (degudament invisibilitzats). I m\u00e9s en un perfil de \u201crecuperaci\u00f3\u201d que accentua el gradient social. Una fractura profunda enfonsats-salvats seria letal per a una sortida justa.\u00a0 Malauradament, la manca d\u2019homogene\u00eftat, la manca de consci\u00e8ncia de conjunt i la manca d\u2019organitzacions compartides poden ajudar a solidificar aquesta\u00a0fractura entre enfonsats i salvats<\/b>(entengui\u2019s aquesta distinci\u00f3 enfonsats\/salvats com la distinci\u00f3 entre aquells que han aconseguit surar en la crisi i els que no, no pas en el sentit de Primo Levi). La por, la incertesa, l\u2019adaptaci\u00f3 material i mental\u00a0 a la baixada d\u2019expectatives, l\u2019acceptaci\u00f3 resignada de les noves condicions, la naturalitzaci\u00f3 que comporta que amplis sectors es socialitzin en aquestes circumst\u00e0ncies poden fer la resta. Crec que aquests s\u00f3n els vectors emocionals dominants que expliquen l\u2019atomitzaci\u00f3 i desorganitzaci\u00f3. I estan estesos completament,\u00a0 excepte en espais molt concrets i concentrats, on existeix certa organitzaci\u00f3 i resist\u00e8ncia efectiva, en el nostre cas la marea blanca, la PAH, i algun sector\/empresa molt sindicalitzat, malgrat el trinxament patit.<\/p>\n

El proc\u00e9s de les \u00faltimes d\u00e8cades de converg\u00e8ncia (que ha tendit cap a la dreta) program\u00e0tica i d\u2019acci\u00f3 institucional dels partits amb opcions de govern (i dels altres en menor mesura) tradicionalment s\u2019ha explicat amb all\u00f2 dels \u201ccatch-all parties\u201d. All\u00f2 de difuminar perfil ideol\u00f2gic i proposta per tal d\u2019atrapar a l\u2019electorat \u201ccentral\u201d\u00a0 (obvio les indocumentades cantarelles de la fi de les ideologies o de la incorregible voluntat de tra\u00efci\u00f3 dels equips dirigents). Sense negar la pulsi\u00f3 \u201ccatch-all\u201d, ni oblidar l\u2019hegemonia neoliberal ni la desaparici\u00f3 de l\u2019efecte por del \u201cbloc de l\u2019est\u201d als pa\u00efsos de l\u2019oest,\u00a0 tinc la hip\u00f2tesi que aquesta crisi en l\u2019esquerra \u00e9s en part per la impossibilitat de poder aplicar propostes pr\u00f2pies significativament diferents<\/b>. Els programes dels partits (m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019inevitables brindis al sol i excessos ret\u00f2rics) poden ser una bona manera d\u2019entendre el qu\u00e8 intel.lig\u00e8ncies col.lectives que defensen interessos diversos entenen qu\u00e8 \u00e9s possible fer institucionalment en un determinat moment. El domini neoliberal i la camisa de for\u00e7a han constrenyit enormement el terreny de joc. El TINA de la Thatcher va cam\u00ed de convertir-se en desig auto-complert als nivells estatals (especialment en els deutors). Ara per ara, malauradament, les alternatives semblen modestament limitades. La situaci\u00f3 \u00e9s tant complicada que el moment de major debilitat organitzativa de l\u2019esquerra coincideix amb el moment de m\u00e9s nivells a v\u00e8ncer. No \u00e9s que sigui dif\u00edcil assolir el control de les institucions, que tamb\u00e9. \u00c9s que hi ha molts nivells a guanyar. Els dos primers, m\u00e9s coneguts: L\u2019hegemonia (a ser guanyada en cada espai de la societat civil i de l’estat), la qual est\u00e0 protegida -en cas de ser modificada- per la cuirassa de la coerci\u00f3. Per\u00f2 aquest \u00e9s un conjunt que a la vegada ha guanyat un nivell de protecci\u00f3 addicional: la camisa de for\u00e7a.<\/p>\n

Quan m\u00e9s pitjor, comporta encara m\u00e9s pitjor. L’\u201da tocar\u201d s’allunya. A la perspectiva econ\u00f2mica, social, de domin\u00e0ncia de valors i idees, i de dificultat present d\u2019acci\u00f3 a escala europea hi hem de sumar: les esquerres estan derrotades i debilitades i en una hist\u00f2rica baixa for\u00e7a organitzativa,un moment d’estancament i reflux de la capacitat mobilitzadora (a part de la de resist\u00e8ncia), l\u2019abs\u00e8ncia de cap posici\u00f3 de poder significativa que sembli que es pugui decantar i la perspectiva que no hi ha cap canvi a la vista. Que aix\u00f2 sigui insuportable no vol dir que no pugui ser. Llistar aix\u00f2 no \u00e9s per redactar una den\u00fancia m\u00e9s del sistema, sin\u00f3 per assenyalar les dificultats per a transformar-lo o superar-lo. I per fer palesa la necessitat d’explicitar aquestes dificultats. Tinc la impressi\u00f3 que hi ha una profunda incomprensi\u00f3 deperqu\u00e8 i perqu\u00e8 no (i com, quan i en quines circumst\u00e0ncies) passen les coses.<\/b>\u00a0All\u00f2 del \u201cquan pitjor, millor\u201d no funciona, per\u00f2 no funciona especialment aqu\u00ed i ara.<\/p>\n

 <\/p>\n

2. Algunes limitacions i insufici\u00e8ncies de les esquerres.\u00a0<\/b><\/p>\n

En l’actual conjuntura \u00e9s l\u00f2gic que les esquerres es vegin impulsades a abra\u00e7ar algunes temptacions i elaborar determinades an\u00e0lisis i propostes. Per\u00f2 segurament s\u00f3n contraproduents.<\/p>\n

Malgrat la solidesa i rocositat de la realitat, la discursivitat es torna l\u00edquida i la\u00a0temptaci\u00f3 del presentisme<\/b>\u00a0s\u2019hi troba c\u00f2mode. Accentuat per la urg\u00e8ncia de la necessitat de donar solucions a la trag\u00e8dia. L\u2019instint de pensar que hi ha grans solucions a curt termini i d\u2019agafar-se a qualsevol cosa que es mogui produeixen tres efectes indesitjables. En primer lloc un \u201criscaldamento\u201d organitzatiu i popular. En segon lloc l\u2019observar\/interpretar qualsevol fenomen o esclat de conflicte amb el -quasi par\u00f2dic per repetitiu- \u201caquest cop s\u00ed<\/i>\u201d (que la xispa pr\u00e8n i s’escampa l’impuls de canvi d’algun esclat). Per molt visibles que siguin algunes protestes, la majoria tenen un car\u00e0cter de resist\u00e8ncia i local. S’oblida la manca d\u2019organitzaci\u00f3\/ns que vertebri\/n el conjunt d\u2019\u00e0mbits (els cercles tuitaires no valen) i la correlaci\u00f3 de forces. Anem dient que el neoliberalisme ha trinxat la capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 popular i despr\u00e9s sembla que no ho tinguem en compte. En tercer lloc l\u2019adopci\u00f3 de propostes sonorament extremes pressumptament aplicables de forma senzilla, en un sol cop de diari oficial. Propostes on no est\u00e0 pensada ni la factibilitat ni els impactes a la pr\u00f2pia societat del rebot. On ha deixat de pensar-se el \u201ccom\u201d. Segurament degut a l’embruixament i la dol\u00e7a captura que el\u00a0pensament unilateral<\/b>\u00a0fa de les propostes pol\u00edtiques. Un exemple seria el \u201cno paguem\u201d (en refer\u00e8ncia a decidir no pagar el deute unilateralment en contraposici\u00f3 a una reestructuraci\u00f3 acordada). En aquest sentit \u00e9s interessant seguir el\u00a0debat i la proposta de Syriza<\/a>, segurament la for\u00e7a pol\u00edtica d\u2019esquerres que per varis factors hi ha pensat m\u00e9s profundament. Aquests tres aspectes encaixen i es retro-alimenten a la perfecci\u00f3 amb la predicci\u00f3 (m\u00e9s aviat\u00a0expressi\u00f3 de desig) que el \u201csistema\/r\u00e8gim\/institucions\/estat\u201d est\u00e0 a punt de col.lapsar.<\/b>\u00a0Segurament aqu\u00ed est\u00e0 l’error anal\u00edtic de fons: confondre \u201csistemes\u201d (econ\u00f2mic,de poder, de partits, institucional, de democr\u00e0cia representativa,…) i pensar-se que la visibilitzaci\u00f3 de certes mis\u00e8ries, que un reajust\u00a0 en el mapa\u00a0 electoral (perfectament reversible)\u00a0 i que els estats deixin de fer algunes d’aquelles funcions que el legitimaven s\u00f3n les senyals de col.lapse imminent i substituci\u00f3. Certament que hi ha una degradaci\u00f3, per\u00f2 res en fa pensar que cap dels \u201csistemes\u201d siguin substitu\u00efts per quelcom m\u00e9s progressiu.<\/p>\n

En la profusi\u00f3 d\u2019idees, les idees-for\u00e7a que a m\u00e9s doten d\u2019estrat\u00e8gia i sentit s\u00f3n especialment llamineres.\u00a0Bastir un horitz\u00f3 d’il.lusi\u00f3 encara que no es pugui concretar res del com, quan i amb qui.<\/b>\u00a0Una de les paraules de moda en molts \u00e0mbits \u00e9s \u201cproc\u00e9s\u201d i precisament en el qu\u00e8 menys es pensa \u00e9s en el com, en el mentrestant, en les transicions i desenvolupaments dels canvis. Ha fet fortuna en aquests \u00faltims temps en alguns sectors de l\u2019esquerra la idea d\u2019un \u201cproc\u00e9s constituent\u201d (em refereixo a la proposta en el sentit de nou pack constitucional i contracte social, no a l\u2019organitzaci\u00f3 concreta). Sense horitz\u00f3 temporal en el curt pla\u00e7 pot resultar estimulant i \u00fatil vinculat a un proc\u00e9s (necess\u00e0riament llarg) d\u2019acumulaci\u00f3 de forces. Per\u00f2 tinc la impressi\u00f3 que per l\u2019\u00fas i ab\u00fas que se\u2019n fa, per a moltes persones s\u2019acaba associant a quelcom necessari, possible i desitjable en la immediatesa. Tot (en especial les circumst\u00e0ncies que he intentat descriure en la primera part del text) em fa pensar que si en el nostre entorn properament s\u2019obr\u00eds un\u00a0proc\u00e9s constituent expl\u00edcit (n\u2019hi ha un en marxa impl\u00edcit de \u201cdeconstituent\u201d ) el resultat acabaria sent regressiu\u00a0<\/b>comparat amb com estem ara. Inclosa la constitucionalitzaci\u00f3 d\u2019un marc que afavoreixi el dumping competitiu aprofitant l\u2019actual desajust entre \u00e0rees (mercat-fiscal-monet\u00e0ria-pol\u00edtica). Les experi\u00e8ncies de processos constituents amb resultat progressiu s\u2019han produ\u00eft amb majories d\u2019esquerres articulades pr\u00e8viament que l\u2019impulsaven, amb una forta organitzaci\u00f3 social que l\u2019acompanyava i empenyia, controlant alguns espais de poder i amb un decantament previ i paral.lel de l\u2019hegemonia en posicions i sectors claus. Primer s\u2019hauria de tenir la majoria, despr\u00e9s ja ho provar\u00edem. Per\u00f2 vaja, de totes maneres en l\u2019actual context, el proc\u00e9s constituent veritablement important hauria de ser a escala europea.<\/p>\n

Els\u00a0automatismes voluntaristes en les respostes i missatges, i el retorn a din\u00e0miques pre-pol\u00edtiques per fer comunitat<\/b>\u00a0acostumen a ser una altra de les respostes benintencionades. Alg\u00fa podria dir que s\u2019est\u00e0 abusant del voluntarisme per sobre les nostres possibilitats. No tot \u00e9s possible. Aquest tipus de l\u00edrica certament motiva, per\u00f2 em temo que ha obnubilat la capacitat de pensar pol\u00edticament. Generalment va associada a propostes on preocupa poc tant la seva factibilitat com els efectes no desitjats d\u2019aquestes. La recepta perfecte per a la pol\u00edtica l\u00edquida, declarativa i de teatre. Certament tot plegat t\u00e9 un component necessari entussiasmant de curta volada per intentar v\u00e8ncer la desesperan\u00e7a, la dispersi\u00f3, aquell\u00a0sentit com\u00fa del no es pot fer massa\u00a0 res<\/a>\u00a0 (almenys en aquelles mat\u00e8ries que afecten centralment les condicions materials de vida) i el previsible nihilisme. Per\u00f2 les insufici\u00e8ncies i limitacions aconsellarien al meu entendre no fer-ne un pivot central. Poden contribuir a vict\u00f2ries de resist\u00e8ncia, i en un pla institucional a canviar el mapa electoral, per\u00f2 l\u2019efecte no dura sempre i s\u2019acaba topant amb les correlacions de for\u00e7a, tamb\u00e9 des de posicions de govern, m\u00e9s si no han vingut acompanyades d\u2019alts nivells d\u2019organitzaci\u00f3.Aquesta promoci\u00f3 del voluntarisme certament troba bona acollida en l\u2019instint\/intu\u00efci\u00f3 que sempre hi ha la possibilitat de trobar alguna sortida r\u00e0pida quan la situaci\u00f3 \u00e9s molt fotuda. Encaixa amb aquella sensaci\u00f3 que tot plegat \u00e9s tant fastig\u00f3s que quelcom ha de canviar\/passar, que no pot continuar aix\u00ed. Per\u00f2 el cert, \u00e9s que ja fa temps que va \u201ccontinuant\u201d aix\u00ed i cap element em fa pensar que no vagi per llarg. De fet, pensant en l\u2019aposta voluntarista que estem vivint recentment un podria imaginar que en els propers anys ens trobarem una epid\u00e8mia de frustraci\u00f3 i cinisme. Hi ha un gruix significatiu de persones que a Catalunya la seva experi\u00e8ncia inicial de \u201csocialitzaci\u00f3\u00a0 pol\u00edtica\u201d haur\u00e0 estat a trav\u00e9s del 15m o de l\u2019ANC. Dos moviments que no tenen gaireb\u00e9 res en com\u00fa, excepte el compartir un \u201caqu\u00ed i ara\u201d en les seves propostes (siguin o no de m\u00e0xims), una apel.laci\u00f3 emotiva al \u201csi es vol, es pot\u201d com a m\u00e8tode d\u2019\u00e8xit, i un ignorar les dificultats com a m\u00e8tode per superar les barreres. \u00c9s preocupant pensar on estaran el gruix de persones d\u2019aquests espais despr\u00e9s de successius xocs amb la realitat i anar saltant de frustraci\u00f3 en frustraci\u00f3.<\/p>\n

Quan es percep l\u2019enormitat de la tasca i la dificultat de virar les tend\u00e8ncies, apareixen les\u00a0temptacions al replegament.\u00a0<\/b>El per\u00edode en el que estem requereix avan\u00e7ar cap a estructures de governan\u00e7a democr\u00e0tica supra-estatals per equalitzar-se a un capitalisme globalitzat d\u2019una forma irreversible (no veig que aquest tingui cap pulsi\u00f3 de replegament). En el nostre cas anar cap a una uni\u00f3 pol\u00edtica europea democr\u00e0tica de tall federal. No s’hi avan\u00e7ar\u00e0 d\u2019una forma determinista, sin\u00f3 que requerir\u00e0 un fort impuls dels sectors populars (intueixo que els poders se senten especialment c\u00f2modes amb aquest desajust de marcs desesterilitzant de l\u2019acci\u00f3 col.lectiva progressiva). I malgrat aix\u00f2, sectors de l\u2019esquerra opten per sortides de\u00a0replegament nacional-estatal<\/a>\u00a0(expl\u00edcitament o a trav\u00e9s del qu\u00e8 es deriva de la proposta de \u201csortir de l\u2019euro\u201d per exemple). \u00c9s possible que amb una mirada\u00a0Thompsoniana<\/a>\u00a0des del futur (sense condescend\u00e8ncia i amb voluntat d\u2019entendre\u2019n les circumst\u00e0ncies i aportacions) es puguin interpretar amb serenor aquestes pulsions; que ben b\u00e9 es podrien analitzar com d\u2019un tipus de ludites del segle XXI. Altres replegaments temptadors poden ser el refugi en petites comunitats a\u00efllades, la creaci\u00f3 d\u2019espais d\u2019organitzaci\u00f3 popular inserits al sistema, o l\u2019impuls de sub-sistemes paral.lels. La discussi\u00f3 sobre si creant societats paral.leles es pot desbordar la principal o sobre si omplint de bolets la \u201csocietat de mercat\u201d aquesta es transformar\u00e0 \u00e9s vella, per\u00f2 malauradament les limitacions de les cooperatives i d\u2019altres iniciatives ben lloables, recomanarien no posar exclusius esfor\u00e7os en aquest cam\u00ed.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’entendre resignadament l’enormitat del repte, sovint apareix la impot\u00e8ncia. La impot\u00e8ncia acostuma a despertar\u00a0la recerca recomfortant del tra\u00efdor\/enemic proper. Sense intentar entendre els perqu\u00e8s i les limitacions<\/b>. B\u00e9, de fet aquesta recerca del tra\u00efdor proper tamb\u00e9 passa abans d’haver-hi pensat massa. \u00c9s evident que algunes coses que han fet algunes esquerres en alguns pa\u00efsos del nostre entorn es podrien haver fet diferent (el drama \u00e9s que segurament no tant diferent). Les\u00a0esquerres troben dificultats per a tirar endavant propostes que democr\u00e0ticament surtin de la camisa de for\u00e7a. Aix\u00f2\u00a0 \u00e9s un fet. Cal analitzar-ho a fons.<\/b>\u00a0No pretenc dir que les esquerres s\u2019hagin comportat igual que les dretes (nom\u00e9s cal veure com estan actualment arrasant amb tot les dretes de diferents contrades). En aquests temps suposo que la distinci\u00f3 esquerra \/ dreta \u00e9s entre aquells que intenten contenir el tsunami neoliberal i els que l\u2019impulsen i aprofiten. \u00c9s tradicional des de l\u2019esquerra alternativa (per molts motius generalment exclosa dels governs estatals) enllestir l\u2019an\u00e0lisi de qualsevol ren\u00fancia i viratge de l’esquerra socialdem\u00f2crata amb l\u2019 \u201cuna tra\u00efci\u00f3 m\u00e9s de la socialdemocr\u00e0cia<\/i>\u201d. Sense intentar entendre la recurr\u00e8ncia d’aquests viratges. El gran canvi de maig de 2010 i la reforma de l\u2019article 135 a la Constituci\u00f3 espanyola, el recent viratge d\u2019Hollande, la impossibilitat de legitimar democr\u00e0ticament el viratge del PASOK,… (aquests s\u00f3n exemples recents i dram\u00e0tics, per\u00f2 exemples de \u201ccorreccions\u201d de rumb respecte quan s’havien intentat fer les coses diferentment i amb una orientaci\u00f3 progressiva en podem trobar des de ja fa algunes d\u00e8cades, i \u00e9s com si no s’haguessin intentat analitzar profundament). \u00c9s evident que van tremolar moltes cames, que es podria haver negociat diferent i millor i que no sembla que hi hagu\u00e9s una voluntat de confrontaci\u00f3 dura. Per\u00f2 no \u00e9s menys cert que una alternativa fora d\u2019un acord hagu\u00e9s estat calamitosa i que la contrapart eren institucions tecnocr\u00e0tiques (troika,…) sense necessitat de legitimar-se democr\u00e0ticament que imposaven -a trav\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi interessadament err\u00f2nia- una molt regressiva agenda i condicionalitat. S\u2019ha acabat veient que la “crisi de la prima de risc” depenia d\u2019una\u00a0decisi\u00f3 del BCE<\/a>\u00a0( executada i avalada per qui ho havia de fer un cop es va arribar a un determinat nivell de condicionalitat i contrareformes). Certament es podien haver intentat legitimar o rebutjar les negociacions i viratges a trav\u00e9s d\u2019eleccions o refer\u00e8ndums (en el segon cas, \u00e9s interessant recordar com va \u201ccaure\u201d la idea a Gr\u00e8cia). No sembla per\u00f2 que es pogu\u00e9s haver vist pressionada la negociaci\u00f3 per una pressi\u00f3 popular forta en forma de mobilitzaci\u00f3 sostinguda (per la manca de for\u00e7a mobilitzadora en aquells instants, per\u00f2 tampoc perqu\u00e8 segurament els primers damnificats per un conflicte dur haguessin estat els sectors populars).<\/p>\n

A escala estatal no sembla que les esquerres en posicions de govern poguessin haver actuat significativament diferent (excepte alguns aspectes de fiscalitat, l\u00f2gicament). En l\u2019\u00e0mbit UE segurament amb un canvi d’aliances podrien haver actuat d\u2019una altra manera i oposar-se a determinades coses d’una forma m\u00e9s efectiva. Penso que el gran retret que se li pot fer a la socialdemocr\u00e0cia tant a nivell estatal com europeu \u00e9s\u00a0no haver comen\u00e7at a efectuar un canvi d\u2019aliances<\/b>, passar de \u201cgrans coalicions\u201d expl\u00edcites o impl\u00edcites a alguns pa\u00efsos i a les institucions europees, a intentar fer un front amb la resta d\u2019esquerres. Per la resta de retrets, tinc massa dubtes. Sigui com sigui, el qu\u00e8 est\u00e0 clar \u00e9s que el conjunt de els esquerres (amb diferents graus de responsabilitat) no hem estat capa\u00e7os de revertir (o hem assistit passivament sense entendre massa el qu\u00e8 estava passant) a la tend\u00e8ncia en el nostre entorn qu\u00e8 ha portat a aquest desacoblament d\u2019\u00e0rees democr\u00e0tiques nacionals i \u00e0rees econ\u00f2miques i monet\u00e0ries continentals\/globals.<\/p>\n

\u00c9s possible (com a s\u00edmptoma en alguns pa\u00efsos estan canviant els mapes electorals, per\u00f2 insisteixo, pensar-ho des de la irreversibilitat \u00e9s un error) que diverses fragmentacions, reorganitzacions i recomposicions (o substitucions i recanvis) de les esquerres, puguin donar en el mig pla\u00e7 un nou pal de paller de les esquerres i que aquest sigui alternativa de govern. Que incl\u00fas en el seu proc\u00e9s de conformaci\u00f3 aquest hagi experimentat el proc\u00e9s de reconnexi\u00f3 amb moviments socials variats i que a trav\u00e9s de din\u00e0miques pre-pol\u00edtiques i comunit\u00e0ries hagi reimplicat a parts de la ciutadania atomitzada. Volent-ho fer a trav\u00e9s de focalitzar l’accent en les\u00a0pr\u00e0ctiques on s’hagi volgut desdibuixar el car\u00e0cter pol\u00edtic per viure la il.lusi\u00f3 de l’unanimisme ciutad\u00e0<\/b>. \u00c9s una il.lusi\u00f3 adanista. Si aquestes pr\u00e0ctiques tenen sentit i utilitat, hauran d’acabar adoptant mecanismes d’especialitzaci\u00f3, organitzaci\u00f3, delegaci\u00f3 i gesti\u00f3 de la discrep\u00e0ncia. Segurament aquests nous espais per pr\u00f2pia maduraci\u00f3 acabin incorporant for\u00e7a de les pr\u00e0ctiques amb les que ara marquen dist\u00e0ncies. O acabaran evolucionant cap a ser espais sectorials d’alguna for\u00e7a o bloc pol\u00edtic: la majoria de trets s\u00f3n cosubstancials a l\u2019acci\u00f3 d\u2019intermediaci\u00f3, representaci\u00f3 i s\u00edntesi que en societats complexes ha de fer una organitzaci\u00f3 que vulgui articular els interessos d\u2019un determinat bloc pol\u00edtic i social. Per\u00f2 un cop es tingui tot aix\u00f2, si no s\u2019han alterat la correlaci\u00f3 de forces, l\u2019hegemonia, la desorganitzaci\u00f3 popular i sobretot s\u2019hagi superat el marc de l\u2019estat \u2013naci\u00f3 per poder articular i executar\u00a0 una alternativa de projecte pol\u00edtic per a un espai democr\u00e0tic UE, tornarem a topar impotentment amb el mur del desajust, i… \u201cmuchos a\u00f1os despu\u00e9s<\/i>\u201d tornarem a sentir que la camisa de for\u00e7a no deixa espai per a una pol\u00edtica democr\u00e0tica on es puguin desenvolupar alternatives. Un esp\u00e8cie de cicle de la marmota, etern retorn i repetici\u00f3 de la hist\u00f2ria com a farsa tot en un. I al cap d\u2019un nou temps de desafecci\u00f3 i desconfian\u00e7a creixent cap a la pol\u00edtica, es tornar\u00e0 a buscar un nou cicle de reafecci\u00f3 a trav\u00e9s de pr\u00e0ctiques pre-pol\u00edtiques, sense abordar el que segurament \u00e9s el principal agent causant de desafecci\u00f3: la percepci\u00f3 s\u00e0viament estesa en una bona part del sentit com\u00fa popular de la\u00a0inutilitat relativa de la pol\u00edtica estatal<\/b>\u00a0front la combinaci\u00f3 letal de des\/governan\u00e7a actual: sistemes democr\u00e0tics a nivell estats-naci\u00f3; inter-governamentalisme a escala europea; i llei de la selva i combinaci\u00f3 d\u2019institucions no democr\u00e0tiques i d\u2019altres intergovernamentals d\u2019\u00e0mbit global.<\/p>\n

 <\/p>\n

3. Repensar les tasques de les esquerres.<\/b><\/p>\n

Abordar les urg\u00e8ncies i la solidaritat i pensar i preparar el llarg pla\u00e7. Aquest podria ser el resum del \u201cqu\u00e8 fer\u201d.<\/p>\n

\u00c9s possible que un dels principals reptes per a l\u2019esquerra sigui\u00a0canviar l\u2019escala temporal en qu\u00e8 pensa<\/b>\u00a0i\u00a0la geogr\u00e0fica en la que actua<\/b>. Passar del presentisme, de pensar gaireb\u00e9 \u00fanicament en els propers mesos vista i tapar les noves fuites que apareguin, a intentar fer compatible la resoluci\u00f3 de les urg\u00e8ncies amb donar un necessari horitz\u00f3 temporal llarg a l\u2019esperan\u00e7a. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de copiar, per\u00f2 potser un\u00a0memor\u00e0ndum Powell<\/a>\u00a0de les esquerres podria ser d\u2019ajut.<\/p>\n

Reemprendre organitzacions que vertebrin els interessos conjunts\u00a0 dels enfonsats i dels salvats.\u00a0<\/b>Actualment en l\u2019esquerra social\u00a0 trobem algunes organitzacions populars fent solidaritat de resist\u00e8ncia entre sectors principalment que no han pogut salvar-se del tsunami. La PAH, xarxes de solidaritat i ajuda m\u00fatua i els bancs d\u2019aliments no institucionals. Simult\u00e0niament, les tradicionals organitzacions populars (b\u00e0sicament els sindicats) es troben que responen b\u00e0sicament i com poden a la defensa de drets dels que \u201csuren\u201d i experimenten enormes dificultats per connectar amb els sectors m\u00e9s precaritzats o directament exclosos. \u00c9s un fals debat plantejar-se quin dels dos tipus s’ha de refor\u00e7ar.\u00a0Paral.lelament moviments com el 15m que podien haver jugat un paper important en la necess\u00e0ria lluita per l\u2019hegemonia de les idees i pel canvi dels valors dominants, han deixat de jugar cap rol significatiu v\u00edctimes de la seva\u00a0auto-referencialitat i auto-imposici\u00f3 de desorganitzaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n

Segurament caldr\u00e0 pensar en l\u2019impuls d\u2019amplis moviments per la democr\u00e0cia, els serveis p\u00fablics i contra les desigualtats com a aglutinadors i vertebradors de tots els sectors populars. Hagin surat o no. I que aquests puguin actuar en la dimensi\u00f3 material i en la dels valors.<\/p>\n

La meva impressi\u00f3 \u00e9s que aquest presentisme fa que majorit\u00e0riament les esquerres ofereixen un discurs\/missatge\/proposta amb dues caracter\u00edstiques que combinades s\u00f3n letals: una descripci\u00f3 possiblement acurada de la realitat per\u00f2 descontextualitzada i una proposta dol\u00e7a, motivant i voluntarista que transmet facilitat i immediatesa. Directe a donar resposta a la urg\u00e8ncia. En un moment de duresa social extrema, apareix un discurs massatjadoril, optimista, na\u00eff i sobre-protector per al conjunt de la poblaci\u00f3 (diferent que el qu\u00e8 es percep en els \u00e0mbits organitzats, certament). Que reconforta, per\u00f2 no s\u00e9 si ajuda.I si provem de fer-ho al rev\u00e9s, i en comptes d\u2019empla\u00e7aments voluntaristes (les variacions dels \u201cpodem, guanyarem, ho volem tot i ara…\u201d)\u00a0comencem per explicar les dificultats ingents<\/b>? Amb una discussi\u00f3 seriosa per cada \u00e0mbit d’activitat humana. Potser no \u00e9s tant bonic, per\u00f2 crec que la centralitat del qu\u00e8 diuen les esquerres hauria d\u2019incorporar l\u2019explicaci\u00f3 de les limitacions i constriccions pol\u00edtiques que operen en el context, i de les m\u00faltiples forces que actuen en contra. Fet que tamb\u00e9 podria permetre pujar el nivell de debat p\u00fablic, potser. Nom\u00e9s amb una pedagogia extrema de les limitacions en l’acci\u00f3 dels governs dels estats-naci\u00f3 per fer avan\u00e7ar agendes de progr\u00e9s es podran comen\u00e7ar a construir alternatives a escala europea i evitar la temptaci\u00f3 del replegament. Passar de la pol\u00edtica declarativa de principis a explicar tamb\u00e9 el \u201ccom fer-ho\u201d. A aquestes al\u00e7ades de la pel.l\u00edcula certament les declaracions de principis semblen brindis al sol. Incorporar l\u2019an\u00e0lisi i pedagogia de les dificultats pot ajudar a fer entendre la necessitat d\u2019una perspectiva temporal llarga quan es proposa la bateria de solucions alternatives al fangar en el qu\u00e8 estem immersos.<\/p>\n

De totes maneres aix\u00f2 obre un dubte que no tinc resolt:\u00a0Com explicar<\/b>\u00a0a alguns sectors actius (acostumats a una discursivitat l\u00edquida i basada en el canvi r\u00e0pid) i especialment als\u00a0sectors que necessiten urgentment canvis per tal de tenir unes condicions de vida digna, que els canvis van per molt llarg<\/b>\u00a0i que ara tot just podrem posar alguns peda\u00e7os. De fet, crec que seria interessant esbrinar qu\u00e8 (i com) han fet les esquerres en altres contextos de forta regressi\u00f3, reflux i recomposici\u00f3 -on no hi havia massa esperan\u00e7a en el curt termini- per transmetre als sectors m\u00e9s actius i al gruix social la necessitat de mirada llarga i alhora evitar caure en la desesperan\u00e7a (aquell fi espai entre deixar d\u2019invocar l\u2019adveniment de futurs instants rupturistes, del gran esdeveniment, i deixar que el devenir del temps recomposi passivament algunes coses).<\/p>\n

La tasca del moment \u00e9s certament bastir i organitzar les solidaritats i frenar en tots els fronts (tamb\u00e9 l’institucional) les pol\u00edtiques austerit\u00e0ries i de contra-reformes. Oblidar qualsevol vele\u00eftat d’ofensiva frontal. I\u00a0reemprendre una lluita de posicions<\/b>. Quan cristal.litzi l’enormitat de la derrota, certament caldran molts assaigs-errors per anar trobant les maneres. Sense\u00a0repescar a Gramsci\u00a0<\/a>no farem res. Estem a dos salts conceptuals que la presa del poder pugui ser per la via de les \u201cmaniobres\u201d frontals.\u00a0 Les societats civils es decanten per \u201cposicions\u201d. Per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s no seria ni de l’\u00e0mbit geogr\u00e0fic que toca. Tot ja ha de passar pel marc continental. Una an\u00e0lisi i una proposta (o un simple discurs) on no surti la dimensi\u00f3 europea ja no hauria de tenir sentit. Sens dubte, per\u00f2, ser\u00e0 un proc\u00e9s de construcci\u00f3 lent: refor\u00e7ar el treball conjunt de les\u00a0esquerres europees<\/a>\u00a0(intra-fam\u00edlies pol\u00edtiques diverses i entre fam\u00edlies) amb la perspectiva d’anar possibilitant un proc\u00e9s constituent amb la corresponent\u00a0uni\u00f3 pol\u00edtica, fiscal i banc\u00e0ria<\/a>. Pensar en institucions de govern mundials democr\u00e0tico-federals\u00a0 s\u00ed que requereix una escala temporal que ja se m’escapa. Tot i que per evitar dumpings regionals \u00e9s l\u00f2gic assumir que tamb\u00e9 caldria recuperar la idea-for\u00e7a del moviment per una altra globalitzaci\u00f3: Globalitzem els drets social i laborals, i els\u00a0democr\u00e0tics<\/a>. El pensament seq\u00fcencial conduiria a pensar en un abordatge per etapes. Per\u00f2 si no es comencen a\u00a0bastir aliances per superar la camisa de for\u00e7a i avan\u00e7ar cap a un federalisme en primer lloc d\u2019\u00e0mbit europeu<\/b>, l\u2019escenari ben b\u00e9 podria ser que en el millor dels casos despr\u00e9s de d\u00e8cades per guanyar trinxeres i posicions i haver ven\u00e7ut la coerci\u00f3, trob\u00e9ssim davant nostre un nou mur infranquejable, el de la tela de la camisa de for\u00e7a.<\/p>\n

A mode de conclusi\u00f3, no se m’acut millor forma d’acabar que recuperar les paraules d’Albert Recio<\/a>\u00a0de desig\/proposta per a aquest any. L\u00facides i valentes en la vindicaci\u00f3 d’una estrat\u00e8gia que vagi cimentant el llarg pla\u00e7. \u00danicament les complementaria amb la necessitat d’abordar tamb\u00e9 el canvi d’escala geogr\u00e0fica i la necess\u00e0ria pedagogia de les dificultats de l’escenari.<\/p>\n

El drama actual es el de la evidencia de lo insoportable del neoliberalismo, de la imposibilidad de la vuelta al pacto del capitalismo de pacto social (que al menos propici\u00f3 algo de bienestar) y la incapacidad de ofrecer respuestas urgentes que cambien la situaci\u00f3n y abran la v\u00eda a un nuevo modelo social. A corto plazo, el sufrimiento y la sensaci\u00f3n de impotencia son inevitables. Por esto mi deseo de un a\u00f1o diferente es bastante modesto: que colectivamente empecemos a trabajar para combinar tres tipos de iniciativas necesarias: ideas bien articuladas de cambio social (capaces de generar un discurso que, cuando menos, suscite un cambio de perspectiva en el enfoque de los problemas, ayude a promover otro tipo de valores y aspiraciones sociales), pol\u00edticas de resistencia bien organizadas, que incluyan, c\u00f3mo no, una mejor capacidad de organizaci\u00f3n de las clases subalternas para cortocircuitar las pol\u00edticas imperantes e introducir distorsiones en ellas, y un clima de debate, reflexi\u00f3n y fraternidad entre los distintos sectores capaz de generar una verdadera respuesta colectiva a lo que constituye una tragedia social. Sin esta \u00faltima, las otras dos tareas son misi\u00f3n imposible.\u00a0<\/i><\/p>\n<\/div>\n

L Campru’s Blog, bloc d’en Llu\u00eds Camprub\u00ed<\/a><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Uns temps en que serien imprescindibles i urgents canvis dr\u00e0stics per tal d\u2019assegurar unes condicions materials de vida digna, estable i protegida, i on tot apunta que aquests canvis no s\u00f3n possibles en l\u2019horitz\u00f3 pr\u00f2xim. En aquest context \u00e9s on ens hem de preguntar el vell \u201cQu\u00e8 fer\u201d. El repte no \u00e9s menor. Cal un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,16],"tags":[],"class_list":["post-10627","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10627","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10627"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10627\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10631,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10627\/revisions\/10631"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10627"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10627"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10627"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}