{"id":10621,"date":"2014-02-17T12:19:28","date_gmt":"2014-02-17T10:19:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10621"},"modified":"2014-02-17T12:19:28","modified_gmt":"2014-02-17T10:19:28","slug":"lluis-bassets-el-desafiament-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-el-desafiament-catala\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: El desafiament catal\u00e0"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10622\" rel=\"attachment wp-att-10622\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10622\" alt=\"homs-margallo\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/homs-margallo-300x198.jpg\" width=\"300\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/homs-margallo-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/homs-margallo.jpg 598w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>L&#8217;expressi\u00f3 ha fet fortuna en els \u00faltims temps, com a part d&#8217;un extens repertori de t\u00f2pics i met\u00e0fores sobre els actuals plans sobiranistes.\u00a0Per\u00f2 no cal fixar-se en l&#8217;actualitat per trobar-la.\u00a0Ara mateix \u00e9s el t\u00edtol d&#8217;un llibre, resum d&#8217;un treball de recerca universit\u00e0ria, que pren com a refer\u00e8ncia un editorial del diari <em>Le Monde<\/em><i>\u00a0<\/i>del 10 de febrer de 1976, titulat\u00a0<em>El d\u00e8ficit catal\u00e0.<\/em>\u00a0El volum en q\u00fcesti\u00f3, dirigit per Jaume Guillamet, llan\u00e7a una altra picada d&#8217;ullet a l&#8217;actualitat, ja que l&#8217;objecte d&#8217;estudi \u00e9s ni m\u00e9s ni menys que la premsa internacional, \u00e9s a dir, la internacionalitzaci\u00f3 d&#8217;aquell desafiament.<\/p>\n<p>Guillamet i un equip d&#8217;investigadors han localitzat tres centenars de refer\u00e8ncies period\u00edstiques sobre la transici\u00f3 a Catalunya entre 1975 i 1978 i han compost amb elles un relat d&#8217;aquella perip\u00e8cia hist\u00f2rica.\u00a0El primer text citat i que d\u00f3na nom al llibre\u00a0<em>El desafiament catal\u00e0.<\/em>\u00a0<em>Un relat internacional de la Transici\u00f3<\/em>\u00a0(L&#8217;Aven\u00e7) \u00e9s un article editorial que pren posici\u00f3 respecte a les manifestacions de l&#8217;1 i del 8 de febrer de 1975 a Barcelona, \u200b\u200bconvocades per l&#8217;Assemblea de Catalunya en reivindicaci\u00f3 de la tr\u00edada democr\u00e0tica\u00a0<em>(llibertat, amnistia , estatut d&#8217;autonomia),<\/em>\u00a0quan la transici\u00f3 encara no havia comen\u00e7at a caminar.<\/p>\n<p>Almenys, tres fets es destaquen en el relat compost gaireb\u00e9 40 anys despr\u00e9s.\u00a0En primer lloc, l&#8217;\u00e8xit d&#8217;aquella internacionalitzaci\u00f3, que en la seva major part va ser espont\u00e0nia i molt m\u00e9s \u00e0mplia del que els catalans d&#8217;aleshores podien esperar, en uns temps en qu\u00e8 la comunicaci\u00f3 digital no havia ni tan sols iniciat els seus primers passos.\u00a0En segon lloc, la barreja de simpatia i de pessimisme que destil\u00b7lava el conjunt de la premsa internacional davant l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;un pa\u00eds marcat per la guerra civil.\u00a0I en tercer lloc, el destacat i conegut paper avantguardista de l&#8217;oposici\u00f3 antifranquista a Catalunya en relaci\u00f3 a la resta d&#8217;Espanya, sempre un pas endavant en les reivindicacions i en el cam\u00ed cap a l&#8217;autonomia.<\/p>\n<p>\u00c9s f\u00e0cil trobar altres refer\u00e8ncies i refer\u00e8ncies \u00fatils per avui a la lectura d&#8217;aquesta visi\u00f3 internacional sobre la transici\u00f3, i pot fins i tot que serveixi per temperar la lectura en paral\u00b7lel dels argumentaris elaborats per enc\u00e0rrec del ministre d&#8217;Exteriors, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo, per proporcionar munici\u00f3 als seus diplom\u00e0tics, i pel conseller de Presid\u00e8ncia, Francesc Homs, per respondre i rebatre en el seu mateix terreny; capa\u00e7os tots dos de convertir una mateixa circumst\u00e0ncia, com el retorn de <strong>Josep Tarradellas<\/strong> i la restauraci\u00f3 de la Generalitat republicana, en argument per demostrar coses diametralment oposades.<\/p>\n<p>Molt sint\u00e8ticament, pel document del govern espanyol titulat\u00a0<em>Per la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica,<\/em>\u00a0el retorn de Tarradellas va ser una prematura demostraci\u00f3 de la permanent voluntat democr\u00e0tica d&#8217;entesa amb Catalunya, mentre que per al document del govern catal\u00e0 titulat\u00a0<em>Estr\u00e8nyer lla\u00e7os en llibertat<\/em>\u00a0\u00e9s la prova de que Catalunya \u00e9s un subjecte pol\u00edtic anterior a la Constituci\u00f3, la instituci\u00f3 hist\u00f2rica medieval no hi va haver m\u00e9s remei que recon\u00e8ixer per garantir l&#8217;\u00e8xit de la transici\u00f3.<\/p>\n<p>Ambdues interpretacions, malgrat els seus respectius biaixos ideol\u00f2gics, tenen la virtut de situar el focus en un moment decisiu per a la transici\u00f3 espanyola, en qu\u00e8 tant o m\u00e9s que l&#8217;amena\u00e7a militar interna pesen els condicionaments internacionals avui pr\u00e0cticament oblidats de la guerra freda i de les exig\u00e8ncies de posar l\u00edmit a l&#8217;ascens dels partits comunistes del sud d&#8217;Europa, agrupats sota l&#8217;etiqueta de l&#8217;eurocomunisme.<\/p>\n<p>L&#8217;historiador Joan Culla va explicar de manera efica\u00e7 en una aportaci\u00f3 a\u00a0<em>Mem\u00f2ria de Catalunya,<\/em>\u00a0una col\u00b7lecci\u00f3 de fascicles despr\u00e9s publicada com a llibre per El Pa\u00eds-Catalunya (Taurus, 1997): &#8220;\u00c9s evident que els resultats electorals del 15 juny 1977 van contribuir de manera decisiva a l&#8217;acord entre Madrid i Saint Martin-le-Beau.\u00a0El fet diferencial que constitu\u00efa el triomf social-comunista-republic\u00e0 a Catalunya (els socialistes, el PSUC i Esquerra van sumar en aquells comicis el 51&#8217;2% dels vots) va sembrar l&#8217;alarma en el pont de comandament de la transici\u00f3 espanyola i van convertir Tarradellas en el mal menor&#8221;.<\/p>\n<p>Davant els argumentaris, la hist\u00f2ria.\u00a0I les seves lli\u00e7ons, molt m\u00e9s interessants que la propaganda i els sofismes d&#8217;uns i altres.\u00a0La resposta al desafiament catal\u00e0 de fa 40 anys va ser el retorn de <strong>Tarradellas<\/strong>, que va tancar el pas a l&#8217;esquerra i va facilitar el cam\u00ed a la Constituci\u00f3 i l&#8217;autogovern.\u00a0Va ser un moviment inesperat i valent, d&#8217;un president com<strong> Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> disposat a arriscar-se i legitimar una instituci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, despr\u00e9s d&#8217;haver legalitzat al Partit Comunista.<\/p>\n<p>Sent la primera pedra del futur Estat de les autonomies, la negociaci\u00f3 pr\u00e8via entre Su\u00e1rez i Tarradellas va ser bilateral, el tracte va ser singular per a Catalunya, i, al final, va arribar el reconeixement i la legitimaci\u00f3 d&#8217;una instituci\u00f3 hist\u00f2rica catalana per part del Govern i la Corona.\u00a0Alg\u00fa gosaria fer una cosa aix\u00ed ara?\u00a0Qui sigui capa\u00e7 d&#8217;imaginar una jugada d&#8217;escacs com aquella per a les actuals circumst\u00e0ncies tindr\u00e0 potser en les seves mans el mapa per sortir del carrer\u00f3 on ens hem ficat.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/02\/16\/catalunya\/1392580068_964263.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;expressi\u00f3 ha fet fortuna en els \u00faltims temps, com a part d&#8217;un extens repertori de t\u00f2pics i met\u00e0fores sobre els actuals plans sobiranistes.\u00a0Per\u00f2 no cal fixar-se en l&#8217;actualitat per trobar-la.\u00a0Ara mateix \u00e9s el t\u00edtol d&#8217;un llibre, resum d&#8217;un treball de recerca universit\u00e0ria, que pren com a refer\u00e8ncia un editorial del diari Le Monde\u00a0del 10 de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-10621","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10621"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10621\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10623,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10621\/revisions\/10623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}