{"id":10615,"date":"2014-02-15T09:13:06","date_gmt":"2014-02-15T07:13:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10615"},"modified":"2014-02-15T11:21:07","modified_gmt":"2014-02-15T09:21:07","slug":"robert-reich-perque-es-van-oblidar-les-tres-llicons-economiques-mes-importants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/robert-reich-perque-es-van-oblidar-les-tres-llicons-economiques-mes-importants\/","title":{"rendered":"Robert Reich: Perqu\u00e8 es van oblidar les tres lli\u00e7ons econ\u00f2miques m\u00e9s importants"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=408\" rel=\"attachment wp-att-408\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-408\" alt=\"DOLARESVOLANDO\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/09\/DOLARESVOLANDO-300x245.jpg\" width=\"300\" height=\"245\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/09\/DOLARESVOLANDO-300x245.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/09\/DOLARESVOLANDO.JPG 408w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Per qu\u00e8 ha oblidat Am\u00e8rica les tres lli\u00e7ons econ\u00f2miques m\u00e9s importants que vam aprendre en els trenta anys posteriors a la Segona Guerra Mundial?<\/p>\n<p>Abans de respondre a aquesta pregunta, permetin-me recordar-los quines van ser aquestes lli\u00e7ons:<\/p>\n<p><b>En primer lloc, els creadors reals d&#8217;ocupaci\u00f3 dels Estats Units s\u00f3n els consumidors, els salaris creixents generen ocupaci\u00f3 i creixement. Si la gent del carrer no t\u00e9 salaris dignes no hi haur\u00e0 una recuperaci\u00f3 real ni un creixement sostingut.<\/b><\/p>\n<p>En aquells anys, les empreses estaven en creixement perqu\u00e8 els treballadors nord-americans estaven rebent augments salarials i tenien prou poder adquisitiu per comprar el que les empreses en expansi\u00f3 els oferien.\u00a0Uns sindicats forts van assegurar-se que els treballadors nord-americans rebessin una part justa dels beneficis de l&#8217;economia.\u00a0Era un cercle virtu\u00f3s.<\/p>\n<p><b>En segon lloc, als rics els hi va millor amb una proporci\u00f3 menor d&#8217;una economia en r\u00e0pid creixement que amb una gran part d&#8217;una economia que amb prou feines creix.<\/b><\/p>\n<p>Entre 1946 i 1974, l&#8217;economia va cr\u00e9ixer m\u00e9s r\u00e0pid del que ha crescut des de llavors perqu\u00e8 la naci\u00f3 estava creant la classe mitjana m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria.\u00a0La mida total de l&#8217;economia es va duplicar, igual que els ingressos de gaireb\u00e9 tothom.\u00a0Els presidents poques vegades s\u2019enduien a casa un salari de m\u00e9s de quaranta vegades el salari d\u2019un treballador mitj\u00e0, per\u00f2 tot i aix\u00ed anaven a l\u2019al\u00e7a.<\/p>\n<p><b>En tercer lloc, l\u2019establiment dels impostos m\u00e9s alts sobre els rics per finan\u00e7ar la inversi\u00f3 p\u00fablica &#8211; millors carreteres, ponts, transport p\u00fablic, la investigaci\u00f3 b\u00e0sica, l&#8217;educaci\u00f3 prim\u00e0ria i l&#8217;educaci\u00f3 superior assequible &#8211; milloren la productivitat futura dels Estats Units.<\/b>\u00a0<b>Tots nosaltres guanyem amb aquestes inversions, incloent-hi els rics.<\/b><\/p>\n<p>En aquells anys, la taxa d&#8217;impostos m\u00e0xima sobre els treballadors amb m\u00e9s guanys dels Estats Units mai va caure per sota del 70 per cent.\u00a0Sota el president republic\u00e0 Dwight Eisenhower el tipus impositiu era del 91 per cent.\u00a0En combinaci\u00f3 amb els ingressos fiscals d&#8217;una creixent classe mitjana, aquests van ser suficients per construir el sistema d&#8217;autopistes interestatals, expandir dram\u00e0ticament l&#8217;educaci\u00f3 superior p\u00fablica, i fer de l&#8217;educaci\u00f3 p\u00fablica nord-americana l&#8217;enveja del m\u00f3n.<\/p>\n<p>Vam aprendre, en altres paraules, que la prosperitat \u00e0mpliament compartida no \u00e9s nom\u00e9s compatible amb una economia saludable que beneficia a tothom &#8211; \u00e9s essencial.<\/p>\n<p>Per\u00f2 despr\u00e9s ens vam oblidar d&#8217;aquestes lli\u00e7ons.\u00a0Des de fa tres d\u00e8cades, l&#8217;economia nord-americana ha seguit creixent, per\u00f2 la majoria dels ingressos de les persones han desaparegut.\u00a0Des de l&#8217;inici de la recuperaci\u00f3 del 2009, el 95 per cent dels guanys han anat a la part de l&#8217;1 per cent superior.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 va passar?<\/p>\n<p>Per comen\u00e7ar, molts de nosaltres vam comprar l&#8217;oli de serp de l&#8217;economia &#8220;de l&#8217;oferta&#8221; que es basa en que les grans corporacions i els rics s\u00f3n els creadors d&#8217;ocupaci\u00f3 i si eliminem els seus impostos els beneficis que assoleixin es filtraran cap a la resta.\u00a0Per descomptat, res es va filtrar.<\/p>\n<p>Mentrestant, a les grans empreses se&#8217;ls va permetre rebentar sindicats, els seus membres van passar de m\u00e9s d&#8217;un ter\u00e7 de tots els treballadors del sector privat durant la d\u00e8cada de 1950 a menys del 7 per cent en l&#8217;actualitat.<\/p>\n<p>Es va permetre que s\u2019esfondressin les nostres carreteres, ponts i sistemes de transport p\u00fablic sota el pes del manteniment diferit.\u00a0Les nostres escoles p\u00fabliques es van deteriorar.\u00a0I l&#8217;educaci\u00f3 superior p\u00fablica va ser tan escassa de fons que la matr\u00edcula es va elevar per compensar el d\u00e8ficit, de manera que la universitat quedava fora de l&#8217;abast de moltes fam\u00edlies treballadores.<\/p>\n<p>I Wall Street es va desregular \u2013 provocant la creaci\u00f3 d&#8217;un capitalisme de casino que va causar un col\u00b7lapse de l&#8217;economia fa sis anys i continua carregant contra milions de propietaris.\u00a0Els presidents van comen\u00e7ar a emportar-se a casa 300 vegades la remuneraci\u00f3 del treballador mitj\u00e0.<\/p>\n<p>Part de la ra\u00f3 d&#8217;aquest extraordinari canvi de sentit tenia a veure amb la pol\u00edtica.\u00a0Com els ingressos i la riquesa estaven concentrats en la part superior, tamb\u00e9 ho va estar el poder pol\u00edtic.\u00a0Els capitans de la ind\u00fastria i de Wall Street sabien el que estava passant i alguns van jugar papers principals en aquesta transformaci\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 per qu\u00e8 no van recordar-se de les lli\u00e7ons apreses en els trenta anys posteriors a la Segona Guerra Mundial -que la prosperitat \u00e0mpliament compartida- \u00e9s bona per a tots, inclosos ells?<\/p>\n<p>Potser perqu\u00e8 no es van preocupar de recordar-se\u2019n.\u00a0Van descobrir que la riquesa tamb\u00e9 \u00e9s relativa: el que senten els rics no dep\u00e8n nom\u00e9s de la quantitat de diners que tenen, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la forma en qu\u00e8 viuen, en comparaci\u00f3 amb la majoria de la gent.<\/p>\n<p>A mesura que la bretxa entre els rics d&#8217;Am\u00e8rica i la classe mitjana s&#8217;ha ampliat, els de dalt s&#8217;han sentit encara m\u00e9s rics en comparaci\u00f3. Encara que una marea creixent aixecaria m\u00e9s tots els vaixells, molts dels nord-americans m\u00e9s rics prefereixen una marea baixa i els iots m\u00e9s grans.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/robertreich.org\/post\/76339971895\">Bloc de Robert Reich<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per qu\u00e8 ha oblidat Am\u00e8rica les tres lli\u00e7ons econ\u00f2miques m\u00e9s importants que vam aprendre en els trenta anys posteriors a la Segona Guerra Mundial? Abans de respondre a aquesta pregunta, permetin-me recordar-los quines van ser aquestes lli\u00e7ons: En primer lloc, els creadors reals d&#8217;ocupaci\u00f3 dels Estats Units s\u00f3n els consumidors, els salaris creixents generen ocupaci\u00f3 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[115],"class_list":["post-10615","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-politica-internacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10615"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10616,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10615\/revisions\/10616"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}