{"id":10613,"date":"2014-02-15T10:31:48","date_gmt":"2014-02-15T08:31:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10613"},"modified":"2014-02-15T10:31:48","modified_gmt":"2014-02-15T08:31:48","slug":"albert-branchadell-lembolic-de-la-llengua-vehicular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-branchadell-lembolic-de-la-llengua-vehicular\/","title":{"rendered":"Albert Branchadell: L’embolic de la llengua vehicular"},"content":{"rendered":"

\"catalacastella\"<\/a>Les recents actuacions del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya, que exigeixen al Govern catal\u00e0 la introducci\u00f3 d’una quota del 25% d’hores lectives en castell\u00e0, han estat rebudes com una agressi\u00f3 contra un sistema (la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica) que no nom\u00e9s compta amb un suport parlamentari s\u00f2lid sin\u00f3 tamb\u00e9 amb l’aval dels experts i la ratificaci\u00f3 dels resultats acad\u00e8mics.\u00a0La reacci\u00f3 de la Generalitat, que tant retreu \u00faltimament al Govern espanyol el seu immobilisme en el contenci\u00f3s sobiranista, ha estat immobilista al seu torn: en dir de Francesc Homs<\/strong>, conseller de la Presid\u00e8ncia, no es mour\u00e0 “ni una coma” del sistema.\u00a0Davant d’aquest punt mort tan gr\u00e0ficament expressat s\u00f3n urgents algunes reflexions.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, les actuacions del TSJC, lluny de desmuntar el sistema d’immersi\u00f3 “per la porta del darrere”, el ratifiquen de front.\u00a0El TSJC s’esfor\u00e7a a remarcar que la proporci\u00f3 de la pres\u00e8ncia vehicular del castell\u00e0 “ha de partir de la consideraci\u00f3 del catal\u00e0 com a centre de gravetat del sistema”.\u00a0En aquest sentit, el model al qual apunta el TSJC es situa clarament en contra dels models que v\u00e9nen defensant els adversaris del sistema d’immersi\u00f3.\u00a0En el seu programa electoral de 2010, el PP<\/strong> de Catalunya va establir les proporcions que haurien de correspondre a les diferents lleng\u00fces vehiculars: entre una cinquena i una tercera part en angl\u00e8s i la resta repartit a parts iguals entre el catal\u00e0 i el castell\u00e0.\u00a0Si optem per la cinquena part en angl\u00e8s, estem parlant d’un model 20-40-40, que \u00e9s precisament el model que defensa Ciutadans. Entre el 25% del TSJC i el 40% d’aquests partits hi ha sens dubte un bon tros.\u00a0I el tros \u00e9s encara m\u00e9s gran entre el que diu el TSJC i el que postula UPyD, que no \u00e9s altra cosa que la possibilitat d’escollir escoles on tot el curr\u00edculum s’imparteixi en castell\u00e0.<\/p>\n

El problema, doncs, no \u00e9s que el TSJC destrueixi un sistema en qu\u00e8 el catal\u00e0 ha de seguir sent el centre de gravetat.\u00a0El problema, en tot cas, \u00e9s que suplanti al legislador i es tregui de la m\u00e0niga que el 25% de doc\u00e8ncia en castell\u00e0 \u00e9s el que constitueix una proporci\u00f3 raonable.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 del conegut argument de la invasi\u00f3 de compet\u00e8ncies, aqu\u00ed cal fer-se almenys aquestes dues preguntes. Raonable per a qu\u00e8?\u00a0I per qu\u00e8 el 25%?<\/p>\n

El TSJC conclou que a la llum de precedents com la sent\u00e8ncia del Tribunal Europeu de Drets Humans de 23 de juliol de 1968 “procedeix a fixar en el 25% de les hores efectivament lectives el m\u00ednim de refer\u00e8ncia”.\u00a0La sent\u00e8ncia esmentada es refereix a certes poblacions de la perif\u00e8ria de Brussel\u00b7les en les escoles p\u00fabliques on la llengua de l’ensenyament \u00e9s el neerland\u00e8s, tot i que una part important de la seva poblaci\u00f3 \u00e9s franc\u00f2fona.\u00a0Segons la legislaci\u00f3 examinada pel TEDH, en aquestes escoles l’ensenyament del franc\u00e8s ni tan sols era obligat\u00f2ria i en cap cas es preveia la seva utilitzaci\u00f3 com a llengua vehicular, una situaci\u00f3 que els jutges van donar per bona.\u00a0La legislaci\u00f3 examinada tamb\u00e9 establia la possibilitat d’organitzar l’ensenyament en franc\u00e8s si ho sol\u00b7licitaven almenys 16 fam\u00edlies franc\u00f2fones, aquestes escoles s\u00ed que tenien l’obligaci\u00f3 d’ensenyar la llengua neerlandesa, per\u00f2 no d’utilitzar-la com a llengua vehicular.\u00a0Si la sent\u00e8ncia del TEDH no fixa cap percentatge, quin \u00e9s el precedent, si no \u00e9s la imaginaci\u00f3 del Tribunal?<\/p>\n

Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l’aspecte relativament t\u00e8cnic del percentatge es troba la q\u00fcesti\u00f3 substancial de la raonabilitat.\u00a0Se suposa que la introducci\u00f3 del castell\u00e0 com a llengua vehicular hauria de ser un instrument per garantir el correcte aprenentatge d’aquesta llengua.\u00a0No obstant aix\u00f2, ni en les interlocut\u00f2ries actuals ni en els anteriors pronunciaments judicials sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 es proporciona cap evid\u00e8ncia que els alumnes dels quals els pares han sol\u00b7licitat ensenyament en castell\u00e0 pateixin un d\u00e8ficit de coneixement d’aquesta llengua.\u00a0Aix\u00f2 porta a pensar que aix\u00f2 de la raonabilitat no obeeix a necessitats pedag\u00f2giques sin\u00f3 a conviccions ideol\u00f2giques, i concretament a una variant del westfalianisme ling\u00fc\u00edstic (ja saben: un Estat, una llengua): el castell\u00e0 ha de ser llengua vehicular en tot el territori espanyol (encara que en algunes regions nom\u00e9s sigui el 25%).\u00a0Darrere d’aquesta actitud s’amaga un prejudici pol\u00edtic: un sistema educatiu en qu\u00e8 l’\u00fanica llengua vehicular sigui el catal\u00e0 \u00e9s percebut com antiespanyol.<\/p>\n

Naturalment, al westfalianisme espanyol li correspon el westfalianisme catal\u00e0, segons el qual a Catalunya la llengua vehicular ha de ser el catal\u00e0.\u00a0I aqu\u00ed apareix un prejudici paral\u00b7lel: la introducci\u00f3 del castell\u00e0 com a llengua vehicular \u00e9s percebuda com una maniobra anticatalana. (El curi\u00f3s \u00e9s que els recels que desperta el castell\u00e0 no els desperta l’angl\u00e8s: quan la consellera d’Educaci\u00f3, Irene Rigau<\/strong>, va anunciar que el 12% de les hores lectives de prim\u00e0ria, el 15% de secund\u00e0ria i el 18% de batxillerat serien en angl\u00e8s, a ning\u00fa se li va oc\u00f3rrer dir que aix\u00f2 suposava desmuntar el sistema d’immersi\u00f3 “per la porta del darrere”).<\/p>\n

Per pacificar aquest assumpte nom\u00e9s cabria una possibilitat, que \u00e9s deixar-se de westfalianismes.\u00a0En primer lloc, caldria ratificar l’\u00fanic punt de trobada de totes les parts, que no \u00e9s altre que el biling\u00fcisme terminal.\u00a0Sigui quina sigui la decisi\u00f3 que es prengui en mat\u00e8ria de lleng\u00fces vehiculars, el sistema educatiu ha de garantir el correcte aprenentatge tant del catal\u00e0 com del castell\u00e0.\u00a0En segon lloc, caldria donar llibertat als consells escolars dels centres educatius perqu\u00e8 estableixin la seva llengua o les seves lleng\u00fces vehiculars i, si \u00e9s el cas, la proporci\u00f3 de cadascuna d’elles.\u00a0Que la majoria optar\u00e0 per mantenir el catal\u00e0 com a llengua vehicular?\u00a0Res a dir, sempre que es garanteixi el biling\u00fcisme terminal.\u00a0Que alguns optaran per impartir el 25% (per exemple) de les hores lectives en castell\u00e0?\u00a0Tampoc res a dir, sempre que es garanteixi el biling\u00fcisme terminal.\u00a0I tot aix\u00f2 sense oblidar la urg\u00e8ncia d’aixecar el coneixement de l’angl\u00e8s (la veritable xacra ling\u00fc\u00edstica del sistema educatiu catal\u00e0, com ho \u00e9s l’espanyol) mitjan\u00e7ant la seva introducci\u00f3 com a segona o tercera llengua vehicular.<\/p>\n

El m\u00e9s ir\u00f2nic de l’assumpte \u00e9s que aquesta \u00e9s precisament la direcci\u00f3 en qu\u00e8 est\u00e0 evolucionant el sistema d’immersi\u00f3.\u00a0Digui el que no digui la Llei d’Educaci\u00f3 de Catalunya, la Generalitat permet impartir una \u00e0rea en llengua castellana (a part de la llengua i literatura castellanes) “en els centres que donades les condicions del seu entorn socioling\u00fc\u00edstic disposin d’un projecte espec\u00edfic”.\u00a0En virtut d’aquesta possibilitat, i segons dades airejades per la pr\u00f2pia consellera d’Educaci\u00f3, el 13% d’escoles p\u00fabliques i concertades de Catalunya ja est\u00e0 utilitzant el castell\u00e0 com a llengua vehicular.\u00a0(Pel que fa a l’angl\u00e8s, el 34% dels centres l’utilitza com a vehicular, i ja hem esmentat el projecte d’Irene Rigau de concedir a aquesta llengua entre un 12% i un 18% del temps lectiu).\u00a0En altres paraules, a Catalunya ja hi ha avui escoles que utilitzen tres lleng\u00fces vehiculars sense que ning\u00fa les hagi acusat de desmuntar la immersi\u00f3 “per la porta del darrere”.<\/p>\n

I acabem.\u00a0Seria molt interessant estudiar aquest 13% d’escoles que utilitzen el castell\u00e0 com a llengua vehicular.\u00a0Per qu\u00e8 es va prendre la decisi\u00f3 d’adoptar el castell\u00e0?\u00a0Com es va obtenir el consens de les fam\u00edlies?\u00a0Quin impacte est\u00e0 tenint la mesura?\u00a0Potser descobrir\u00edem que el fet d’utilitzar el castell\u00e0 com a llengua vehicular ha millorat el coneixement del castell\u00e0 sense danyar el del catal\u00e0.\u00a0Deixar que el sistema evolucioni d’aquesta manera natural sembla m\u00e9s recomanable que modificar a cop de cotxes judicials inspirats en \u00faltima inst\u00e0ncia en la nefasta sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.\u00a0Per\u00f2 clar: en aquest moment de la hist\u00f2ria ja els va b\u00e9, als uns i els altres, que la q\u00fcesti\u00f3 de la llengua vehicular s’hagi convertit en una arma llanc\u00edvola m\u00e9s.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les recents actuacions del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya, que exigeixen al Govern catal\u00e0 la introducci\u00f3 d’una quota del 25% d’hores lectives en castell\u00e0, han estat rebudes com una agressi\u00f3 contra un sistema (la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica) que no nom\u00e9s compta amb un suport parlamentari s\u00f2lid sin\u00f3 tamb\u00e9 amb l’aval dels experts i la ratificaci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[104,187],"class_list":["post-10613","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-educacio","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10613"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10613\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10614,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10613\/revisions\/10614"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}