{"id":10609,"date":"2014-02-14T17:32:22","date_gmt":"2014-02-14T15:32:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10609"},"modified":"2014-02-14T17:32:22","modified_gmt":"2014-02-14T15:32:22","slug":"xavier-guillaume-roberto-orsi-i-vassilios-paipais-europa-el-fracas-de-les-elits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-guillaume-roberto-orsi-i-vassilios-paipais-europa-el-fracas-de-les-elits\/","title":{"rendered":"Xavier Guillaume, Roberto Orsi i Vassilios Paipais: Europa, el frac\u00e0s de les elits"},"content":{"rendered":"

\"elits\"<\/a>La crisi de la zona euro \u00e9s molt m\u00e9s que un problema fiscal enorme que assota una s\u00e8rie de pa\u00efsos al sud del continent.\u00a0\u00c9s m\u00e9s aviat un s\u00edmptoma d’una situaci\u00f3 de malaltia que ha de ser interpretat dins del context m\u00e9s ampli de l’economia mundial.\u00a0De fet, nom\u00e9s pot considerar-se la crisi com el producte de l’arquitectura deficient de la zona euro de forma superficial.\u00a0En realitat, aquesta crisi \u00e9s nom\u00e9s una manifestaci\u00f3 d’un malestar econ\u00f2mic mundial i dels canvis tect\u00f2nics en la divisi\u00f3 internacional del treball.\u00a0A mesura que la hist\u00f2ria est\u00e0 assajada, l’\u00faltim parell de d\u00e8cades -almenys des de principis dels vuitanta- vam ser testimonis de la desmaterialitzaci\u00f3 massiva de les economies occidentals.\u00a0En ess\u00e8ncia, la majoria de les economies occidentals van patir un proc\u00e9s de desindustrialitzaci\u00f3, amb el que el sector manufacturer va ser reempla\u00e7at per les institucions financeres, bancs d’inversi\u00f3 i altres empreses basades en serveis.\u00a0No \u00e9s sorprenent que la producci\u00f3 de b\u00e9ns materials s’hagi mogut cap a l’est.\u00a0La idea va ser presentada llavors com la millor oferta: els pa\u00efsos pobres es quedaven les f\u00e0briques contaminants amb condicions laborals miserables, per\u00f2 sortien de la seva situaci\u00f3 de pobresa extrema, i els treballadors occidentals estarien empleats en alta tecnologia i les economies productores de coneixement basats en el coneixement.\u00a0Modern, net, intel\u00b7ligent!<\/p>\n

En realitat, per\u00f2, aix\u00f2 ha estat aix\u00ed nom\u00e9s per un segment relativament petit dels treballadors occidentals.\u00a0Darrere de la fa\u00e7ana de \u201cl\u2019economia de serveis\u201d milions de persones que haurien estat contentes de treballar a les f\u00e0briques amb una feina relativament garantida, i que no compten amb la formaci\u00f3 acad\u00e8mica per a ser contractades per empreses d’alta tecnologia, s’han trobat en un m\u00f3n post-industrial on les ocupacions estables s\u2019han anat reduint r\u00e0pidament, on l’ocupaci\u00f3 temporal s’ha convertit en la norma, i amb una economia industrial que ha estat reempla\u00e7ada per una explosi\u00f3 en el comer\u00e7 minorista redundant, les bombolles immobili\u00e0ries i tota mena d’activitats de qualsevol tem\u00e0tica mentre sigui productiva.\u00a0Per tal de dissimular l’erosi\u00f3 de l’estat de benestar de la postguerra i l’empobriment gradual de la gran majoria de la poblaci\u00f3 occidental de classe mitjana, el sector financer ha estat molt enginy\u00f3s -sota pressi\u00f3 pol\u00edtica- en la invenci\u00f3 de formes per assegurar que una economia alimentada pel cr\u00e8dit barat podria seguir produint prosperitat sense control tant temps com fos possible.\u00a0Aix\u00f2 s’ha reflectit en les pol\u00edtiques monet\u00e0ries dels Estats Units h\u00edper-relaxades del per\u00edode posterior a 2001, per una banda, i en les taxes d’inter\u00e8s irrealment baixes aplicades a cada naci\u00f3 de l\u2019euro, sense importar el risc real del seu deute sobir\u00e0, durant la major part de la d\u00e8cada anterior a 2008.\u00a0En un gir ir\u00f2nic de la hist\u00f2ria, els ide\u00f2legs de l’economia de lliure mercat s\u2019han transformat en els m\u00e9s grans manipuladors de preus i mecanismes de mercat, desviant aix\u00ed a societats senceres a trav\u00e9s de les percepcions err\u00f2nies de risc i els actius infravalorats.\u00a0Aquest treball sense precedents de manipulaci\u00f3 ha aconseguit retardar la percepci\u00f3 de la substancial miopia occidental, preservant al mateix temps la possibilitat de majors guanys per a les empreses multinacionals que operen a l’Est, per\u00f2 que segueixen venent la major part dels seus productes a l’Oest.<\/p>\n

En els pa\u00efsos del sud d’Europa, que ara s\u2019enfronten a un dest\u00ed econ\u00f2mic calamit\u00f3s, els tipus d’inter\u00e8s artificialment baixos durant una d\u00e8cada han estat acompanyats d’un per\u00edode de bonan\u00e7a sense precedents per a les elits pol\u00edtiques locals que els han perm\u00e8s el re-finan\u00e7ament de les seves xarxes clientelars, sobretot a costa de les finances p\u00fabliques (com a It\u00e0lia , Gr\u00e8cia, Portugal) o del sector bancari (com a Espanya).\u00a0Com sabem ara, la major part d’aquest nou deute es va destinar a activitats improductives i especulacions immobili\u00e0ries insostenibles en un intent d\u2019enfortir les cleptocr\u00e0cies governants i d\u2019intensificar l’embolic de l’elit financera global amb l’elit governant europea.<\/p>\n

Des de la crisi financera mundial de 2008, el negoci de sempre ja no \u00e9s una opci\u00f3 sostenible.\u00a0A causa del col\u00b7lapse del sistema bancari occidental, el cr\u00e8dit barat ja no est\u00e0 disponible en abund\u00e0ncia.\u00a0Als EUA, el govern i la Reserva Federal han estat lluitant per tornar a inflar el mercat de l’habitatge, amb resultats decebedors.\u00a0Igual que a la Gran Bretanya, una pol\u00edtica d’emerg\u00e8ncia ha estat ajuntar l’acumulaci\u00f3 del deute p\u00fablic a un ritme sorprenent i la flexibilitzaci\u00f3 quantitativa, \u00e9s a dir, una altra manipulaci\u00f3 dels mecanismes de mercat a gran escala.\u00a0Per descomptat, aquesta pol\u00edtica no pot durar indefinidament ja que els deutes p\u00fablics dels EUA i el Regne Unit arribaran a nivells insostenibles en menys de cinc anys.\u00a0A la zona euro, la camisa de for\u00e7a del Tractat de Maastricht ha fet dif\u00edcil per part del BCE la manipulaci\u00f3 monet\u00e0ria, per\u00f2 no necess\u00e0riament menys probable (OFPML, compra directa de deute sobir\u00e0, etc.)<\/p>\n

La situaci\u00f3 excepcional que s’ha anat acumulant en els darrers anys per\u00f2, ha tingut el m\u00e8rit de posar al descobert dues tend\u00e8ncies pol\u00edtiques profundes que han estat en gran mesura sota el radar p\u00fablic durant els \u00faltims tres decennis.\u00a0D’una banda, les elits pol\u00edtiques d’Occident, des de la dreta i\u00a0l’esquerra, per igual, han tendit a minimitzar fins a quin punt han estat c\u00f2mplices en l\u2019erigir un sistema econ\u00f2mic trontollant a trav\u00e9s del seu entrella\u00e7ament amb les grans corporacions financeres i el sistema bancari en els seus pa\u00efsos, el que ha resultat un segrest impl\u00edcit del b\u00e9 p\u00fablic per part d’interessos econ\u00f2mics privats.\u00a0De fet, aquesta barreja impia dels interessos privats i p\u00fablics pr\u00e0cticament s’ha convertit en la ideologia oficial de tots els pa\u00efsos de l’hemisferi occidental infligits per la crisi.<\/p>\n

D’altra banda, les elits pol\u00edtiques d’Occident, des de la dreta i l’esquerra, s\u00f3n c\u00f2mplices en el desenvolupament d’una cultura de la intoler\u00e0ncia i el racisme en les societats occidentals al formular problemes complexos com la immigraci\u00f3 massiva, el despla\u00e7ament for\u00e7at i l’explosi\u00f3 demogr\u00e0fica mundial en termes ideol\u00f2gics per l’avan\u00e7 de les agendes pol\u00edtiques nacionals.\u00a0Usant el que Didier Bigo ha anomenat una “governamentalitat d’inquietud\u201d, aquestes pr\u00e0ctiques distreuen al p\u00fablic de les q\u00fcestions de la pol\u00edtica econ\u00f2mica dels pa\u00efsos i dirigeixen les seves ansietats i frustracions ja sigui vers l’amena\u00e7a (per ambd\u00f3s de la dreta com de l’esquerra) com per la santificada figura de l\u2019Altre (per l’esquerra). Atrapats en l\u2019oposici\u00f3 despolititzada dels xen\u00f2fobs versus els discursos xen\u00f2fobs, els Altres amb el pretext que el migrant (preferiblement “il\u00b7legal”) els robar\u00e0 el seu treball l\u2019han convertit en la figura explicativa de la crisi, o la contrafigura de la “democr\u00e0tica” (llegiu passiva i submisa) reacci\u00f3 a la crisi.<\/p>\n

La racionalitat t\u00e8cnica i econ\u00f2mica i el llenguatge \u2013 ben encarnats\u00a0 per la instal\u00b7laci\u00f3 dels governs tecnocr\u00e0tics -, aix\u00ed com la ret\u00f2rica i les pol\u00edtiques xen\u00f2fobes no s\u00f3n sin\u00f3 els m\u00e9s profunds efectes d’una situaci\u00f3 econ\u00f2mica que ha acabat fora de control.\u00a0Les principals divisions ideol\u00f2giques que han definit la rivalitat pol\u00edtica en el passat, com l’esquerra i la dreta, es consideren irrellevants per a la nostra situaci\u00f3 actual, que suposadament exigeix \u200b\u200bsolucions pr\u00e0ctiques a difer\u00e8ncia de les batalles ideol\u00f2giques.\u00a0Les democr\u00e0cies nominals, amb les seves eleccions celebrades amb regularitat i l’alternan\u00e7a en el poder, finalment estan posant al descobert que el que es veu com nom\u00e9s un \u201ctrencament tecnocr\u00e0tic\u201d, una excepci\u00f3 a la norma, per salvar les nostres rep\u00fabliques del perill imminent \u00e9s en realitat m\u00e9s revelador, com els estudiants de Schmitt i Agamben saben molt b\u00e9, dels mecanismes m\u00e9s profunds arrelats al cor de les nostres societats.\u00a0Les nostres societats capitalistes tardanes s\u2019estan convertint cada vegada m\u00e9s en post-democr\u00e0cies on el complex de la simbiosi i la interconnexi\u00f3 del poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic est\u00e0 generant un nou tipus de regla quasi autorit\u00e0ria on la legitimitat democr\u00e0tica de la sobirana \u00e9s anul\u00b7lada pel mercat de la legitimitat de l’expert.<\/p>\n

Com era d’esperar, l’austeritat s’ha convertit en el mantra t\u00e8cnic i despolititzat a la boca de les elits occidentals.\u00a0Argumentant que les economies europees no produeixen la suficient riquesa per sostenir els nivells de vida actuals o donant la benvinguda a aquells que es consideren no nom\u00e9s empesos per la pr\u00f2pia riquesa de la sobirania sin\u00f3 pel seu propi sentit de casa, les elits occidentals estan disposades a despla\u00e7ar t\u00e8cnicament la culpa de la situaci\u00f3 a la necessitat brutal d’ajust econ\u00f2mic i d’excusar la seva inefici\u00e8ncia pol\u00edtica per abordar els desafiaments de la naturalesa poc ortodoxa que superi els plans ideol\u00f2gics existents i la politiqueria tradicional.<\/p>\n

El frac\u00e0s de l’economia europea no \u00e9s un desastre natural, no \u00e9s el resultat de pressions externes, i no \u00e9s el resultat inevitable dels cicles econ\u00f2mics.\u00a0\u00c9s en gran part el resultat de la pura mala gesti\u00f3, de manca de visi\u00f3 pol\u00edtica i falta d’imaginaci\u00f3 que ha portat a les elits occidentals a convertir-se deliberadament en cegues front a les rigideses i les defici\u00e8ncies estructurals d’un model econ\u00f2mic i social occidental en crisi.<\/p>\n

Les nostres democr\u00e0cies s\u00f3n les primeres v\u00edctimes d’aquest frac\u00e0s de l’elit.<\/p>\n

____________________<\/p>\n

Xavier Guillaume<\/b>\u00a0\u00e9s professor de Relacions Internacionals al Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Relacions Internacionals a la Universitat d’Edimburg.\u00a0\u00c9s l’autor de\u00a0Relacions Internacionals i Identitat <\/i>(Routledge 2011) i coeditor, amb Jef Huysmans, de\u00a0la Ciutadania i Seguretat.<\/i>\u00a0La Constituci\u00f3 Pol\u00edtica de l’\u00c9sser<\/i>\u00a0(Routledge 2013).\u00a0El pots seguir a twitter\u00a0@ xaf_san<\/a>\u00a0o seguir al seu\u00a0perfil acad\u00e8mic<\/a>.<\/p>\n

Roberto Orsi<\/b>\u00a0\u00e9s un co-investigador al projecte Euro Crisis in the Press.\u00a0T\u00e9 un doctorat de Relacions Internacionals i actualment \u00e9s professor assistent a l’Institut d’Investigaci\u00f3 de les Alternatives Pol\u00edtiques de la Universitat de T\u00f2quio (Jap\u00f3).\u00a0Els seus interessos de recerca se centren en la teoria pol\u00edtica internacional, hist\u00f2ria de les idees (filosofia pol\u00edtica continental particularment moderna i la teoria cr\u00edtica), la teologia pol\u00edtica (Carl Schmitt).\u00a0Tamb\u00e9 est\u00e0 interessat en l’epistemologia de les ci\u00e8ncies socials i de la filologia cl\u00e0ssica.\u00a0Pots visitar el seu\u00a0lloc web personal<\/a>.<\/p>\n

Vassilios Paipais<\/b>\u00a0\u00e9s professor de Relacions Internacionals a la Universitat de St Andrews, Esc\u00f2cia. T\u00e9 un doctorat en Relacions Internacionals de la LSE.\u00a0Ha publicat a\u00a0Review of International\u00a0Studies, International Politics and Millennium<\/i>(de pr\u00f2xima publicaci\u00f3), i va ocupar diversos llocs docents a la Borsa de Londres, SOAS, UCL i la Universitat d’Edimburg.\u00a0El seu treball se centra en la teoria de les Relacions Internacionals i la teologia pol\u00edtica internacional.\u00a0\u00c9s cofundador de la\u00a0crisi de l’euro a la Premsa<\/i>\u00a0Associada i al programa d’Afers Internacionals del sud d’Europa LSE IDEAS.\u00a0Segueix-lo a twitter\u00a0@ v_paipais<\/a>\u00a0o visita el seu\u00a0perfil acad\u00e8mic<\/a>.<\/p>\n

LSE<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi de la zona euro \u00e9s molt m\u00e9s que un problema fiscal enorme que assota una s\u00e8rie de pa\u00efsos al sud del continent.\u00a0\u00c9s m\u00e9s aviat un s\u00edmptoma d’una situaci\u00f3 de malaltia que ha de ser interpretat dins del context m\u00e9s ampli de l’economia mundial.\u00a0De fet, nom\u00e9s pot considerar-se la crisi com el producte de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[47,193,25],"class_list":["post-10609","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-crisi","tag-economia","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10609","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10609"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10609\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10610,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10609\/revisions\/10610"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10609"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}