{"id":10594,"date":"2014-02-10T19:06:05","date_gmt":"2014-02-10T17:06:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10594"},"modified":"2014-02-10T19:07:09","modified_gmt":"2014-02-10T17:07:09","slug":"mariam-martinez-bascunan-la-materia-dels-somnis-una-altra-dimensio-de-latur-juvenil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/mariam-martinez-bascunan-la-materia-dels-somnis-una-altra-dimensio-de-latur-juvenil\/","title":{"rendered":"M\u00e1riam Mart\u00ednez-Bascu\u00f1\u00e1n: La mat\u00e8ria dels somnis, una altra dimensi\u00f3 de l&#8217;atur juvenil"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9056\" rel=\"attachment wp-att-9056\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9056\" alt=\"jovesatur\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/jovesatur-300x168.jpg\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/jovesatur-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/jovesatur.jpg 644w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Qu\u00e8 \u00e9s el que li passa a una societat en qu\u00e8 la gent jove, el seu potencial, deixa d&#8217;imaginar un horitz\u00f3 de futur pr\u00f2sper?\u00a0Qu\u00e8 passa quan una generaci\u00f3 de joves deixa de desitjar o de fantasiejar amb el seu futur perqu\u00e8 sap que tots li estan vetats?\u00a0Quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 per a un pa\u00eds el fet que la seva joventut interioritzi la idea que ja no \u00e9s possible somiar amb ser periodista, o diplom\u00e0tic o professor, perqu\u00e8 l&#8217;acc\u00e9s a aquestes ocupacions apareix senzillament com impossible?<\/p>\n<p>Segons estima Martha Nussbaum, la fil\u00f2sofa premiada amb el Pr\u00edncep d&#8217;Ast\u00faries de les Ci\u00e8ncies Socials de l&#8217;any passat, la imaginaci\u00f3 \u00e9s una de les capacitats b\u00e0siques amb qu\u00e8 s&#8217;hauria de mesurar el grau de desenvolupament hum\u00e0 de les societats.\u00a0Segons aix\u00f2, el creixement mesurat pel PIB no \u00e9s suficient per avaluar la qualitat de vida d&#8217;un pa\u00eds perqu\u00e8 aix\u00f2 no aconsegueix captar el que la gent est\u00e0 lluitant per aconseguir.\u00a0Per aquesta ra\u00f3 ens podem aventurar a afirmar que aquells desitjos que estan o no estan en l&#8217;imaginari col\u00b7lectiu dels joves en el present, poden anticipar un estat social futur, \u00e9s a dir, el que comprendr\u00e0 la manera de ser d&#8217;una societat en relaci\u00f3 al seu desenvolupament hum\u00e0.<\/p>\n<p>Sense cap dubte, l&#8217;atur i la precarietat laboral pertorben profundament a qui el pateix.\u00a0Per\u00f2 quan el fenomen afecta la joventut, la situaci\u00f3 s&#8217;agreuja, perqu\u00e8 el problema llavors t\u00e9 a veure amb la desaparici\u00f3 de la visi\u00f3 del futur.\u00a0Aquest que nom\u00e9s poden escriure els joves amb la seva capacitat per projectar-se al futur.\u00a0\u00c9s aix\u00f2 mateix, la capacitat per projectar-se al futur, el que constitueix la condici\u00f3 de tots els comportaments racionals, encara que el c\u00e0lcul dels comportaments racionals tamb\u00e9 estigui fet de la mat\u00e8ria dels somnis.<\/p>\n<p>L&#8217;atur juvenil fa veure la democr\u00e0cia actual com la culminaci\u00f3 d&#8217;un conjunt de promeses incomplertes, entre les quals, la d&#8217;aquella que diu que si estudies i t&#8217;esforces podr\u00e0s arribar a ser el que sempre has somiat.\u00a0En aquest sentit pot haver alguna cosa m\u00e9s profund que estigui alimentant la desafecci\u00f3 juvenil, la bretxa creada entre les expectatives socials sorgides amb la democr\u00e0cia i les possibilitats reals de complir aquestes expectatives.<\/p>\n<p>Probablement les generacions de la transici\u00f3 tenien moltes dificultats per complir els seus somnis, per arribar a ser el que havien imaginat de petits, com exercir el periodisme o aventurar-se a la carrera diplom\u00e0tica.\u00a0No obstant aix\u00f2, hi havia m\u00e9s gent que imaginava aquesta possibilitat i que lluitava per aix\u00f2.\u00a0Aquesta era una dimensi\u00f3 de la igualtat democr\u00e0tica, m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;un estat de coses real, la gent es percebia com a igual perqu\u00e8 podia evolucionar, canviar, moure, imaginar que feia totes aquestes coses o que podia fer.<\/p>\n<p>El que molts pol\u00edtics perden de vista \u00e9s que en tota societat hi ha una estructura de desitjos.\u00a0I que aquesta estructura de desitjos pot ser prou poderosa com per fomentar una mobilitat social a partir d&#8217;una cosa tan aparentment inn\u00f2cua com ho \u00e9s la imaginaci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 si no hi ha imaginaci\u00f3, no hi ha aspiraci\u00f3.\u00a0No es lluita per el que es desitja, de manera que \u00e9s possible que la vida social i democr\u00e0tica d&#8217;un pa\u00eds acabi completament encallada.<\/p>\n<p>Aquesta situaci\u00f3 pot provocar que les persones nom\u00e9s interioritzin una destinaci\u00f3 probable en el sentit estad\u00edstic del terme.\u00a0Qu\u00e8 nom\u00e9s siguin capa\u00e7os d&#8217;anticipar all\u00f2 que pot passar, i que per tant evitin les grans ambicions tant com les decepcions que poguessin ser insuperables.\u00a0Aix\u00f2 succeeix perqu\u00e8 els desitjos es limiten dins dels l\u00edmits socials impostos i poden comportar la ren\u00fancia a plantejar grans fites si, a priori, nom\u00e9s es contemplen els obstacles que poden ser absolutament impossibles de v\u00e8ncer.\u00a0Per aix\u00f2 Tocqueville pensava que la democr\u00e0cia \u00e9s tamb\u00e9 mat\u00e8ria de desig.\u00a0Potser per aix\u00f2, per al mateix Shakespeare els homes est\u00e0vem fets tamb\u00e9 de la mat\u00e8ria dels somnis.\u00a0Per\u00f2 si no hi ha somnis, no hi ha esperan\u00e7a.\u00a0I l&#8217;esperan\u00e7a en el futur \u00e9s la condici\u00f3 necess\u00e0ria per rebel\u00b7lar-se contra el present.\u00a0Per transformar el present en relaci\u00f3 amb un futur projectat.\u00a0Per concebre l&#8217;ambici\u00f3 de canviar el present en funci\u00f3 d&#8217;un futur que es desitja.\u00a0La pregunta \u00e9s, a quina classe de viv\u00e8ncia de joventut s&#8217;est\u00e0 condemnant a aquestes generacions si no se&#8217;ls brinda l&#8217;oportunitat de fantasiejar amb les seves vides?\u00a0Quin tipus de societat estem creant i d&#8217;on procedeix l&#8217;alimentaci\u00f3 d&#8217;aquesta l\u00f2gica?<\/p>\n<p>\u00c9s molt probable que el tel\u00f3 de fons sobre el qual es van assentant aquestes possibilitats tingui a veure amb una s\u00e8rie de mesures i retallades educatives basades en la idea d&#8217;invertir en ensenyament no millora el rendiment escolar, tal com assenyala el ministre Wert.\u00a0Tamb\u00e9 amb un atac sistem\u00e0tic a les \u00e0rees de coneixement de l&#8217;\u00e0mbit de les humanitats.\u00a0Amb aix\u00f2, el nostre ministre sembla oblidar la pregunta del matem\u00e0tic i fil\u00f2sof Bertrand Russell. \u00c9s l&#8217;home el que li sembla a un astr\u00f2nom, o pot ser-ho tamb\u00e9 el que ens descobreix Shakespeare a Hamlet?\u00a0Un text de Dickens pot oferir una narrativa que facilita entendre qu\u00e8 \u00e9s una situaci\u00f3 d&#8217;injust\u00edcia molt millor del que podria fer-ho un text de Marx, com afirma Nussbaum.\u00a0Per aix\u00f2 per l&#8217;autora, les arts i les humanitats tenen una funci\u00f3 central en la hist\u00f2ria de la democr\u00e0cia.\u00a0Per aix\u00f2 mateix, en la defensa que Nussbaum s&#8217;erigeix \u200b\u200bsobre les humanitats, ens adverteix sobre l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una &#8220;crisi silenciosa&#8221; paral\u00b7lela a una crisi econ\u00f2mica que des de la seva mirada a curt termini i &#8220;assedegada d&#8217;ingressos&#8221; decideix rebutjar altres aptituds i capacitats.\u00a0Per exemple, l&#8217;anul\u00b7laci\u00f3 del dret a construir fantasies tot i que aquestes no s&#8217;ajustin perfectament a les teves possibilitats.<\/p>\n<p>Amb tot aix\u00f2, haur\u00edem entrat en un nou estat que va m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;aquest pla d&#8217;austeritat que ha tenyit el joc pol\u00edtic amb la l\u00f2gica de transformar certes tend\u00e8ncies econ\u00f2miques en destinaci\u00f3.\u00a0No estem en el moment de la presa de consci\u00e8ncia que la democr\u00e0cia ja no satisf\u00e0 les nostres expectatives.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;aix\u00f2, hem avan\u00e7at en una direcci\u00f3 que consisteix en l&#8217;estrat\u00e8gia de limitar el desig.\u00a0I una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s que molts joves renuncien ja a plantejar-se grans metes perqu\u00e8 fet i fet, es trobaran amb obstacles impossibles de v\u00e8ncer.\u00a0Una societat sense joves ambiciosos en la qual nom\u00e9s \u00e9s possible interioritzar una \u00fanica destinaci\u00f3, \u00e9s una societat que podria tendir a la mediocritat ia la contenci\u00f3, i potser ser m\u00e9s susceptible de fer-d\u00f2cil i conservadora.<\/p>\n<p>El repte actual no consisteix ja tant a analitzar les causes, com les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;aquesta austeritat, i en concret, la dels seus efectes sobre un sector de la poblaci\u00f3 que tanca la paradoxa de ser la m\u00e9s vulnerable i poderosa alhora, la joventut.\u00a0Una generaci\u00f3 que afortunadament fins ara ha demostrat una capacitat sorprenent per reinventar-se i prendre l&#8217;espai col\u00b7lectiu.\u00a0Una generaci\u00f3 que desitja tenir una veu sobre la seva pr\u00f2pia vida.\u00a0Caldr\u00e0 recon\u00e8ixer-los el m\u00e8rit d&#8217;haver aconseguit aquests \u00e8xits per si sols.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/piedrasdepapel\/materia-suenos-dimension-paro-juvenil_6_227187283.html\" target=\"_parent\">ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qu\u00e8 \u00e9s el que li passa a una societat en qu\u00e8 la gent jove, el seu potencial, deixa d&#8217;imaginar un horitz\u00f3 de futur pr\u00f2sper?\u00a0Qu\u00e8 passa quan una generaci\u00f3 de joves deixa de desitjar o de fantasiejar amb el seu futur perqu\u00e8 sap que tots li estan vetats?\u00a0Quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 per a un pa\u00eds el fet &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-10594","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10594","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10594"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10594\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10597,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10594\/revisions\/10597"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}