{"id":10590,"date":"2014-02-10T14:07:30","date_gmt":"2014-02-10T12:07:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10590"},"modified":"2014-02-10T18:31:37","modified_gmt":"2014-02-10T16:31:37","slug":"gentil-puig-moreno-leuropa-contra-leuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gentil-puig-moreno-leuropa-contra-leuropa\/","title":{"rendered":"Gentil Puig-Moreno: Europa contra Europa"},"content":{"rendered":"

\"pe\"<\/a>Ara que s\u2019acosten les eleccions al parlament europeu, que han de celebrar-se el 25 de maig de 2014, \u00e9s una bona ocasi\u00f3 per a tractar de veure i d\u2019entendre, qui \u00e9s qui i qui fa qu\u00e8, a la Uni\u00f3 Europea, sembla un tema bastant desconegut o ignorat. Potser \u00e9s perqu\u00e8 molt sovint sembla una q\u00fcesti\u00f3 allunyada dels ciutadans, no nom\u00e9s catalans, sin\u00f3 tamb\u00e9 francesos, aix\u00ed com de molts altres ciutadans d\u2019altres pa\u00efsos europeus. De fet, no hauria de ser aix\u00ed, perqu\u00e8 cada vegada m\u00e9s, moltes decisions i lleis europees s\u2019apliquen als estats membres i als seus ciutadans, \u00e9s a dir, a tots nosaltres. Per aix\u00f2 haur\u00edem de tractar d\u2019entendre com funciona, i com podem fer per tal que la Uni\u00f3 Europea (UE) sigui realment m\u00e9s propera i m\u00e9s \u00fatil als ciutadans.<\/p>\n

Si hem proposat aquest t\u00edtol un xic provocador de \u201cL\u2019Europa contra l\u2019Europa\u201d, no \u00e9s per atzar, sin\u00f3 perqu\u00e8 pensem que hi ha almenys dues grans concepcions de la Uni\u00f3 Europea, no sempre coincidents, entre un liberalisme de dretes i una perspectiva social d\u2019esquerres. Massa sovint, se sent parlar d\u2019una sola Europa, la que governa actualment, i que \u00e9s dirigida per les dretes europees representades per Jos\u00e9 Manuel Barroso. Una Europa, gens comparable a la pol\u00edtica europea que va imprimir el socialista Jacques Delors, de 1985 a 1995, que va signar el Tractat de Maastricht el 1993, creant l\u2019actual Uni\u00f3 Europea i l\u2019inici dels drets d\u2019una ciutadania europea. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, moltes coses han canviat, especialment amb la crisi econ\u00f2mica mundial.<\/p>\n

Potser cal recordar que la idea europea t\u00e9 unes arrels molt antigues sobre les quals cal pensar per a millor defensar-la. D\u2019en\u00e7\u00e0 de les universitats de l\u2019edat mitjana i del renaixement, recordo que el meu mestre, l\u2019occitanista Robert Lafont va ressuscitar la idea i el record d\u2019una Europa mediterr\u00e0nia de les ci\u00e8ncies i la cultura, que va irradiar des de Flor\u00e8ncia, Ven\u00e8cia i G\u00e8nova, fins a Marsella, Tolosa, Montpeller, Barcelona, Val\u00e8ncia, i cap a Li\u00f3 i Par\u00eds (\u00e9ditions Sulliver,<\/i> Pr\u00e9mices de l’Europe, VIe-XIIIe si\u00e8cles<\/i> (200<\/i>7)<\/i>. Despr\u00e9s l\u2019Europa del segle XVIII es va regenerar amb la filosofia de Les Lumi\u00e8res<\/i> i les idees de la Revoluci\u00f3 francesa. Victor Hugo (1802-1885) fou un dels grans visionaris de l\u2019Europa federal. Ja el 1851, a l’Assemblea, Hugo afirmava la necessitat de fundar els Estats-Unis d’Europa, una ideaque va aprofundir durant el seu exili, va precisar el cam\u00ed per a realitzar el seu ideal: “L’avenir de l’home, \u00e9s la llibertat; l’avenir dels pobles, \u00e9s la rep\u00fablica; l’avenir de l’Europa, \u00e9s la federaci\u00f3. Sufragi universal, rep\u00fablica universal, fundaran el segle XIX, i el segle XX ho recollir\u00e0 <\/i>(citat per Henri Pe\u00f1a-Ruiz i Jean-Paul Scot, Un Po\u00e8te en politique,<\/i> Flammarion, Par\u00eds, 2002).<\/p>\n

Des del tractat de Roma el 1957, coexisteixen dues perspectives pol\u00edtiques europees fonamentals, a vegades coincidents, per\u00f2 molt sovint oposades. Entre els anomenats pares fundadors de l\u2019Europa comunit\u00e0ria, hi havia el belga, Paul-Henri Charles Spaak (1899-1972) que era socialista i europeista, Altiero Spinelli (1907-1986) comunista i federalista europeu, per contra, l\u2019itali\u00e0, Alcide De Gasperi (1881-1954), com el franc\u00e8s Robert Schuman (1886-1963) eren democristians i europeistes.<\/p>\n

Amb tot, els primers passos de l\u2019Europa (de 1946 a 1957) no van coincidir amb els projectes i els ideals dels pares fundadors. Ara, veiem molt m\u00e9s clar que l\u2019error que es va cometre, des d\u2019aquells inicis, va ser de crear una uni\u00f3 ecom\u00f2nica, abans de crear una uni\u00f3 pol\u00edtica, error del qual, encara avui, patim les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

Les grans etapes de la construcci\u00f3 europea (en gaireb\u00e9 70 anys)<\/b><\/p>\n

1946<\/b>\u00a0: \u00abEstats-Units d’Europa\u00bb – Proposta de creaci\u00f3 de Winston Churchill (1874-1965).<\/p>\n

1948<\/b>\u00a0: \u00abBenelux\u00bb – Uni\u00f3 entre B\u00e8lgica, Neederland (Holanda) i Luxemburg.<\/p>\n

1948<\/b>\u00a0: \u00abO.E.C.E\u00bb – Organitzaci\u00f3 europea de cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

1952<\/b>\u00a0: \u00abMercat com\u00fa\u00bb – Alemanya, B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Luxemburg i Holanda creen\u00a0 la Comunitat Europea del Carb\u00f3 i de l’Acer (CECA).<\/p>\n

1957<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 6\u00bb – Tractat de Roma, la CECA esdev\u00e9 CEE (Comunitat Econ\u00f2mica Europea)<\/p>\n

1973<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 9\u00bb – Adhesi\u00f3 de Dinamarca, Irlanda i Regne Unit.<\/p>\n

1981<\/b>\u00a0: \u00abEurope dels 10\u00bb – Gr\u00e8cia entra a la Comunitat Europea.<\/p>\n

1986<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 12\u00bb – Adhesi\u00f3 d\u2019Espanya i Portugal.<\/p>\n

1990<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 12\u00bb – Reunificaci\u00f3 d’Alemanya amb l’antiga RDA.<\/p>\n

1992<\/b>\u00a0: Tractat de Maastricht – Refor\u00e7ament de la construcci\u00f3 europea.<\/p>\n

1995<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 15\u00bb – Adhesi\u00f3 d\u2019\u00c0ustria, Finl\u00e0ndia i Su\u00e8cia.<\/p>\n

1999<\/b>\u00a0: Creaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria Europea (UME). Dels 15 estats europeus, 2 estats refusen d\u2019ingressar a la UME (Regne Unit i Dinamarca).<\/p>\n

2004<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 25\u00bb – L\u2019adhesi\u00f3 m\u00e9s important de 10 pa\u00efsos m\u00e9s\u00a0: Xipre, Malta, Eslov\u00e8nia, Pol\u00f2nia, Hongria, Rep\u00fablica Txeca, Est\u00f2nia, Let\u00f2nia, Litu\u00e0nia, i Eslov\u00e0quia.<\/p>\n

2007<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 27\u00bb – Adhesi\u00f3 de Bulg\u00e0ria i Romania.<\/p>\n

2013<\/b>\u00a0: \u00abEuropa dels 28\u00bb\u00a0– Cro\u00e0cia integra la Uni\u00f3 Europea l\u20191 de juliol de 2013.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del desenvolupament institucional de la Uni\u00f3 Europea, podem resumir les dues tend\u00e8ncies pol\u00edtiques europees fonamentals entre, d\u2019una banda, la perspectiva democristiana i de dretes, i de l\u2019altre, la perspectiva socialdem\u00f2crata i d\u2019esquerres. Entre aquestes dues forces pol\u00edtiques s\u2019ha constru\u00eft la Uni\u00f3 Europea, amb alts i baixos, aven\u00e7os i retrocessos. No oblidem tampoc les altres forces pol\u00edtiques europees, com els socioliberals o centristes, els ecologistes, l\u2019esquerra m\u00e9s radical del grup (GUE\/NGL), com el partit Die Linke <\/i>alemanyo Syriza <\/i>grec, i el grup conservador dels euroesc\u00e8ptics. Aquestes forces pol\u00edtiques no tenen prou diputats per a decidir, encara que poden influir en un sentit o en l\u2019altre (Cf. el quadre de resultats electorals de 2009).<\/p>\n

Caldria tractar de clarificar els reptes actuals i futurs de la construcci\u00f3 pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Europea, que no \u00e9s ni satisfact\u00f2ria ni prou solid\u00e0ria. La crisi econ\u00f2mica i social va posar de manifest les seves contradiccions i limitacions. La crisi grega va posar en perill l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019Euro i els fonaments de la UE. M\u00e9s recentment el partit d\u2019esquerra radical Cyriza<\/i> proposa una refundaci\u00f3 de la Uni\u00f3 europea i una renegociaci\u00f3 del deute grec. Aquesta crisi hauria pogut ser un motiu per a trobar sortides i solucions d\u2019una UE m\u00e9s pol\u00edtica i alhora m\u00e9s solid\u00e0ria. Sovint les crisis han servit per fer avan\u00e7ar la construcci\u00f3 europea. No sembla que sigui el cas aquests darrers anys. Nom\u00e9s s\u2019ha fet a mitges, amb algunes concessions d\u2019Alemanya, un pa\u00eds que no volia continuar \u201cpagant\u201d per als pa\u00efsos mediterranis, els \u201cpa\u00efsos del club Med\u201d.<\/i><\/p>\n

De fet, en lloc de tenir una sola pol\u00edtica europea federal i solid\u00e0ria de la Uni\u00f3 Europea, hi ha 28 pol\u00edtiques econ\u00f2miques, industrials, fiscals i socials diferents. \u00c9s clar que no es pot continuar funcionant aix\u00ed, ni resoldre els problemes de fons de la crisi, amb aquesta divisi\u00f3 interna o manca d\u2019unitat pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

A m\u00e9s, amb les properes eleccions europees del proper 25 de maig ens troben amb el perill d\u2019un augment del populisme dels euroesc\u00e8ptics, d\u2019un costat, i de la ultradreta europea, de l\u2019altre. Caldr\u00e0 ser molt vigilants i reaccionar si volem salvar el projecte federal i progressista europeu, que alguns pobles com el d\u2019Ucra\u00efna ens demanen a crits.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les institucions europees i els seus responsables?<\/b><\/p>\n

– Tenim en primer lloc el president de la Comissi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea: el portugu\u00e8s Jos\u00e9 Manuel Barroso que \u00e9s membre del PPE (Partit Popular Europeu) que dirigeix els 28 comissaris europeus de la Comissi\u00f3, que tenen un poder pol\u00edtic decisiu.<\/p>\n

– En segon lloc, hi ha el president del Consell de la Uni\u00f3 Europea: l\u2019holand\u00e8s Herman Van Rompuy, que \u00e9s tamb\u00e9 del PPE, i que reuneix i dirigeix els ministres en sessions especials dels 28 Estats de la Uni\u00f3 europea, que tenen un poder executiu.<\/p>\n

– A continuaci\u00f3, tenim el president del Parlament Europeu: l\u2019alemany Martin Schulz del SPD (socialdem\u00f2crata, elegit el 2012 amb 387 vots), presideix els 785 parlamentaris, distribu\u00efts en 8 grups pol\u00edtics europeus. El parlament europeu disposa del poder legislatiu i del control de l\u2019executiu.<\/p>\n

– Despr\u00e9s hi ha el president de l\u2019Eurogrup (els 18 pa\u00efsos que han acceptat l\u2019Euro com a moneda \u00fanica) que, durant molts anys, era el luxemburgu\u00e8s Jean-Claude Juncker; i ara \u00e9s, Jeroen Dijsselbloem, membre del PPE. Decideix de la pol\u00edtica econ\u00f2mica.<\/p>\n

– Finalment, el president del Banc Central Europeu: Mario Draghi, (exdirectiu del banc novayorqu\u00e8s, Goldman Sachs), dirigeix la pol\u00edtica monet\u00e0ria.<\/p>\n

En total, hi ha 5 presidents diferents a la Uni\u00f3 Europea, que s\u00f3n molt poc o gens coneguts, llevat potser de Jos\u00e9 Manuel Barroso. Tant aquest president de la Comissi\u00f3 com el president del Consell Europeu, no s\u00f3n elegits democr\u00e0ticament, la qual cosa implica un d\u00e8ficit democr\u00e0tic perceptible pels ciutadans europeus. S\u00f3n molts presidents per a una sola Uni\u00f3, que no \u00e9s ni federal ni pol\u00edtica. Aquest sistema de funcionament europeu no pot continuar d\u2019aquesta manera durant molt de temps, i caldr\u00e0 trobar una soluci\u00f3 m\u00e9s democr\u00e0tica, m\u00e9s pol\u00edtica i m\u00e9s unit\u00e0ria. Mentrestant, els 28 caps d\u2019Estat de la Uni\u00f3 Europea continuen tenint molt de poder, cadascun al seu pa\u00eds i tenen tend\u00e8ncia a defensar els seus interessos per sobre dels de la UE (exemple: Anglaterra). Altra curiositat democr\u00e0tica, s\u00f3npresidents de torn del Consell de la Uni\u00f3 Europea cada sis mesos, actualment ho \u00e9s el president de Gr\u00e8cia, Andoni Samar\u00e0s.<\/p>\n

Algunes q\u00fcestions sobre la Uni\u00f3 Europea:<\/b><\/p>\n

Europa, quin n\u00famero de tel\u00e8fon?<\/i> Demanava de manera provocadora Henry Kessinger el 1970. Les coses no han canviat gaire. Ens podem demanar, i molts nord-americans s\u2019ho demanen, com pot funcionar una moneda com l\u2019Euro, sense un estat fort i unificat o federal al darrere ? Per qu\u00e8 no existeix actualment una Europa pol\u00edtica amb un cap d\u2019estat \u00fanic ? Per qu\u00e8 els 28 Estats-naci\u00f3 s\u2019hi oposen encara? No hi ha dubte que els Estats-Naci\u00f3 m\u00e9s importants s\u2019hi oposen clarament, i resisteixen per a defensar els seus interessos m\u00e9s immediats, encara que aquests no coincideixin amb els seus propis interessos a m\u00e9s llarg termini. L\u2019egoisme dels Estats-naci\u00f3 s\u2019ha posat clarament de manifest durant el primera etapa de la crisi econ\u00f2mica de 2008 a 2010.<\/p>\n

No coincideixo amb Francesc Trillas (“Catalu\u00f1a y el declive del Estado-naci\u00f3n”<\/i> 26-01-2014 eldiario.es) quan escriu que els Estats-naci\u00f3 estarien en crisi i que podrien perdre el seu poder. Crec que no \u00e9s gens aix\u00ed, no podem prendre les nostres il\u00b7lusions i desitjos per realitats (contr\u00e0riament a l\u2019eslogan de maig del 68). Perqu\u00e8 encara que sigui un desig del federalisme, o dels federalistes, costar\u00e0 molt d\u2019arribar-hi perqu\u00e8 al darrere d\u2019aquests Estats-naci\u00f3 hi ha almenys dos cents anys de construcci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del centralisme. Una cosa \u00e9s la tend\u00e8ncia i el desenvolupament i refor\u00e7 del federalisme europeu per dalt, i el refor\u00e7 de les regions europees per sota, que s\u00f3n fets observables. Per\u00f2 un altre fet \u00e9s, que, entre aquests dos pols, els Estats-naci\u00f3 actuals, resisteixen, resistiran i posaran tots els entrebancs possibles per tal de perdurar molt de temps encara. A vegades, demano als jacobins francesos si caldran tamb\u00e9 200 anys per arribar al respecte de la diversitat, i a la democr\u00e0cia de tots els territoris, pobles i ciutadans.<\/p>\n

Per qu\u00e8 no existeix encara una Europa federal o uns Estats-Units d\u2019Europa? Per respondre aquesta pregunta hem de fixar-nos en la relaci\u00f3 de forces pol\u00edtiques al parlament europeu elegides el 2009, entre les formacions de dretes (54%) i de les esquerres (37%). El PPE \u00e9s la for\u00e7a pol\u00edtica que governa actualment la Uni\u00f3 Europea a trav\u00e9s de la Comissi\u00f3 i tamb\u00e9 del parlament amb els seus 265 diputats, sovint aliats als liberals de l\u2019ADLE (Alian\u00e7a Dem\u00f2crata i Liberal Europea). Encara que molt sovint han de consensuar les lleis amb els socialdem\u00f2crates (S&D), i fins i tot, elegir un president del parlament europeu, com el socialdem\u00f2crata alemany, Martin Schulz, m\u00e9s que no pas aliar-se amb els conservadors i antifederalistes del grup ECR.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ens podem demanar quants Estats de la UE tenen actualment una majoria i un govern d\u2019esquerres? Sabem que n\u2019hi ha molt pocs. S\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents, les coalicions dreta\/esquerra. En tot cas s\u00f3n m\u00e9s nombroses que en el passat, sens dubte a causa dels greus problemes provocats per la crisi econ\u00f2mica. Hi ha actualment 10 pa\u00efsos governats per coalicions dreta\/esquerra: Alemanya, \u00c0ustria, Romania, Finl\u00e0ndia, Gr\u00e8cia, Irlanda, Luxemburg, Holanda, It\u00e0lia i B\u00e8lgica. La tradici\u00f3 pol\u00edtica de cada pa\u00eds pot explicar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquestes coalicions que es desenvolupen en r\u00e8gims parlamentaris on el comprom\u00eds \u00e9s part de la cultura pol\u00edtica. Per contra, en els pa\u00efsos dominats per una tradici\u00f3 i polarizaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s forta, com Fran\u00e7a, el Regne Unit o Espanya, la coalici\u00f3 dreta\/esquerra no existeix, per m\u00e9s que alguns partits centristes la reclamin.<\/p>\n

Per qu\u00e8 l\u2019esquerra no va poder fer el canvi d\u2019orientaci\u00f3 pol\u00edtica, quan en tenia la possibilitat, durant els anys 1985-1995, uns anys durant els quals l\u2019esquerra era majorit\u00e0ria a la Uni\u00f3 Europea? El socialista franc\u00e8s, Jacques Delors, va ser el president de la Comissi\u00f3 Europea entre 1985 i 1995, i generalment, es considera que va ser una bona presid\u00e8ncia. Durant la seva presid\u00e8ncia no nom\u00e9s es van precisar els criteris de la ciutadania europea, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es va projectar el llan\u00e7ament d\u2019una moneda \u00fanica (l\u2019ECU que finalment va acabar sent l\u2019Euro). N’havien de formar part els Estats que complissin certes condicions i s’introduiria de manera gradual. Finalment, els estats membres de la Uni\u00f3 Europea van acordar, a Madrid el 15 de desembre de 1995, la creaci\u00f3 d’una moneda comuna europea, que es va posar en circulaci\u00f3, el gener del 2001.<\/p>\n

Per\u00f2, el que no va fer l\u2019esquerra, i que avui, a posteriori, podem considerar un error, \u00e9s de no haver fet avan\u00e7ar el projecte federalista europeu. Dit d\u2019una altra manera, no va veure el perill que suposava, deixar l\u2019essencial del poder europeu en mans de la comissi\u00f3 (els Estats-naci\u00f3), sense construir i exigir un m\u00ednim de federalisme, \u00e9s a dir, uns mecanismes de solidaritat entre els estats membres, perqu\u00e8 no veien venir la crisi, ans el contrari, vivien uns anys d\u2019euf\u00f2ria econ\u00f2mica, que amagava greus perills.<\/p>\n

Per qu\u00e8 l\u2019esquerra al poder d\u2019aquells anys no va tenir prou lucidesa, i no va poder complir amb la seva missi\u00f3 hist\u00f2rica? Sens dubte, perqu\u00e8 pensava que els Estats-naci\u00f3 tenien encara un paper central en la defensa de la societat del benestar de cada pa\u00eds. L\u2019esquerra hauria d\u2019haver estat m\u00e9s federalista i malfiar-se molt m\u00e9s dels Estats-naci\u00f3, malauradament, no va ser aix\u00ed. Avui encara perdura la mateixa posici\u00f3. Curiosament, la senyora Merkel reclama una Europa m\u00e9s pol\u00edtica (no sabem si m\u00e9s federal). Per\u00f2, paradoxalment el president Fran\u00e7ois Hollande no ho accepta, i no li fa costat. Per qu\u00e8? Hollande vol transformar l\u2019Estat franc\u00e8s, per\u00f2 \u00e9s conscient del bloqueig que pateix el seu pa\u00eds, i per aquest motiu tracta de reformar amb molta prud\u00e8ncia, per a decentralitzar l\u2019Estat m\u00e9s centralista del m\u00f3n. L\u2019esquerra francesa ho ha intentat en diverses ocasions, per\u00f2 sempre ha topat amb les resist\u00e8ncies dels jacobins de dreta i d\u2019esquerra.<\/p>\n

No sabem si l\u2019esquerra seria m\u00e9s federalista que la dreta francesa, perqu\u00e8 sembla que hi ha tants sobiranistes (\u201cnacionalistes\u201d nom\u00e9s s\u2019usa per al Front National<\/i>) a dreta com a l\u2019esquerra, i perqu\u00e8 fa part del patrimoni hist\u00f2ric de la Rep\u00fablica francesa que s\u2019ha divulgat i estructurat considerablement durant gaireb\u00e9 200 anys. Ara resulta que fins i tot el Front National<\/i> seria laic (sobretot contra els musulmans) i republic\u00e0 (per a defensar una Fran\u00e7a en perill). Per sort, tamb\u00e9 hi ha alguns federalistes a Fran\u00e7a, alguns de centre-dreta (com el gasc\u00f3 Fran\u00e7ois Bayrou), i d\u2019altres d\u2019esquerra (el bret\u00f3 Bernard Poignant). Per\u00f2, recordem que els federalistes o girondins, adversaris dels jacobins, els van guillotinar l\u2019any 1793, i aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s un fet hist\u00f2ric, que encara pesa bastant en l\u2019inconscient col\u00b7lectiu franc\u00e8s, encara que sovint els ciutadans francesos l\u2019ignorin.<\/p>\n

Els refer\u00e8ndums escoc\u00e8s i catal\u00e0.<\/b>\u00a0<\/b><\/p>\n

El 2014, hi ha quatre demandes de referendums a la Uni\u00f3 Europea, dues m\u00e9s precises i formals que les altres dues, i que s\u00f3n: Esc\u00f2cia i Catalunya per una banda, i Flandes i Pad\u00e0nia (It\u00e0lia del nord), per l\u2019altra. Sovint, Jos\u00e9 Manuel Barroso, i altres dirigents europeus han qualificat totes quatre demandes, d\u2019insolid\u00e0ries, barrejant interessadament la posici\u00f3 dels 2 primers pa\u00efsos, amb la dels 2 darrers. Es cert que Flandes i Pad\u00e0nia s\u00f3n demandes de pa\u00efsos de dreta i d\u2019extremadreta insolidaris amb el seu sud, per\u00f2 de cap manera es pot dir el mateix d\u2019Esc\u00f2cia i de Catalunya, que s\u00f3n pa\u00efsos de centreesquerra i de centredreta que contribueixen amb escreix a la solidaritat amb les altres zones de l\u2019Estat. I aix\u00f2 Barroso ho sap molt b\u00e9.<\/p>\n

Est\u00e0 clar que no interessa gens a la Comissi\u00f3 Europea (la dels Estats-naci\u00f3) unes demandes que podrien afeblir aquests mateixos estats, i per aquest motiu, la Comissi\u00f3 remet a l\u2019autoritat de cada Estat. Nogensmenys, ser\u00e0 molt dificil a la UE, ella mateixa, de refusar l\u2019expressi\u00f3 democr\u00e0tica dels pobles per refer\u00e8ndum de qualsevol dels seus estats membres. La democr\u00e0cia \u00e9s un dels fonaments m\u00e9s s\u00f2lids de la Uni\u00f3 Europea i dels estats que la configuren. Espanya \u00e9s un estat dem\u00f2cr\u00e0tic, i per conseg\u00fcent, ho ha d\u2019acceptar, com ho ha fet el Regne Unit. De moment, a l\u2019Estat espanyol ning\u00fa no vol negociar, ni el president del govern, Mariano Rajoy, ni el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per\u00f2 tard o d\u2019hora, caldr\u00e0 que ho facin, per m\u00e9s que els costi, i Europa els ha d\u2019ajudar i exigir que ho facin, per tal d\u2019arribar a un acord.<\/p>\n

Resultats de les eleccions europees de 2009<\/b><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Grups pol\u00edtics<\/b><\/td>\nPartits inscrits<\/b><\/a><\/td>\nIdeolog\u00eda<\/b><\/a><\/td>\nescons<\/b><\/a>el 2009<\/b><\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Grup del Partit Popular Europeo<\/a> (PPE)<\/td>\nPartit Popular Europeu (261)
\nIndependents (4)<\/td>\n		democracia cristiana<\/a>
\nconservadors<\/td>\n		265 (36\u00a0%)<\/td>\n<\/tr>\n
Grup de l\u2019Alian\u00e7a Progressista de Socialistes i Dem\u00f2crates<\/a> (S&D)<\/td>\nPartit Socialista Europeo<\/a> (170)
\nPartit Dem\u00f2crata Europeu (14)
\nIndependents (2)<\/td>\n		socialisme
\nsocialdemocracia<\/a>
\nsocialisme cristi\u00e0<\/td>\n		184 (25\u00a0%)<\/td>\n<\/tr>\n
Grup Alian\u00e7a de Dem\u00f2crates i Liberals per Europa<\/a> (ADLE)<\/td>\nPartit Europeu Liberal Dem\u00f2crata Reformista<\/a> (75)
\nPartit Dem\u00f2crata Europeu (9)
\nIndependents (3)<\/td>\n		liberalisme
\nsocial liberalisme<\/td>\n		84 (11,4\u00a0%)<\/td>\n<\/tr>\n
Grup Verds-Alian\u00e7a Lliure Europea<\/a> (Verds\/ALE)<\/td>\nVerds Europeus<\/a> (40)
\nAlian\u00e7a Lliure Europea<\/a> (7)
\nIndependents (8)<\/td>\n		ecologisme
\nsocialisme
\nregionalisme<\/td>\n		55 (7,5\u00a0%)<\/td>\n<\/tr>\n
Grup Conservadors i Reformistes Europeus<\/a> (ECR)<\/td>\nAlian\u00e7a de Conservadors i Reformistes (44)
\nAlian\u00e7a Europa de les Nacions (9)
\nIndependents (1)<\/td>\n		conservadurisme
\nantifederalisme
\neuroescepticisme<\/td>\n		54 (7,3\u00a0%)<\/td>\n<\/tr>\n
Grup Esquerra Unit\u00e0ria Europea- Esquerra Verda Nord. (GUE\/NGL)<\/td>\nEsquerra Europea<\/a> (16)
\nAlian\u00e7a de l\u2019Esquerra Verda N\u00f2rdica<\/a> (1)
\nIndependents (18)<\/td>\n		comunisme
\nantiliberalisme<\/td>\n		35 (4,8\u00a0%)<\/td>\n<\/tr>\n
Grup “Europa de la Llibertat i la Democr\u00e0cia”<\/a> (ELD)<\/td>\nAlian\u00e7a per l\u2019 Europa de les Nacions (14)
\nLibertas<\/a> (1)
\nIndependents (17)<\/td>\n		sobiranisme
\nantieuropeuextremadreta<\/td>\n		32 (4,3\u00a0%)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Conclusi\u00f3<\/b><\/p>\n

Basant-nos en els resultats de 2009 d\u2019aqu\u00ed sobre, i tot esperant els resultats de les eleccions europees del proper 25 de maig de 2014, es pot preveure que els populismes diversos, d\u2019extrema dreta i dels euroesc\u00e8ptics continu\u00efn progressant. El 2009 eren 11,60% si ajuntem els grups ECR (euroesc\u00e8ptics) i ELD (extremadreta). Caldr\u00e0 restar molt atents a aquest percentatge, perqu\u00e8 representen el perill m\u00e9s gran per la Uni\u00f3 Europea i el futur del federalisme europeu. \u00c9s probable que continu\u00efn progressant perqu\u00e8 la imatge devaluada i la pr\u00e0ctica conservadora, que la Comissi\u00f3 Europea ofereix als pobles europeus, no \u00e9s gens engrescadora, ni progressista, ni social, ni solid\u00e0ria. Qu\u00e8 podem fer per lluitar amb m\u00e9s for\u00e7a per una Europa humanista, solid\u00e0ria, pol\u00edtica i federal? Cal recordar als nostres conciutadans que Europa \u00e9s una societat que ha arribat a un grau de just\u00edcia social i de solidaritat (encara que aquesta sigui relativa), de democr\u00e0cia i de civilitzaci\u00f3 envejables, que en fa un model per a molts pobles del m\u00f3n, per a tots aquells que encara no en poden gaudir. I que, pel contrari, un estat tot sol (fins i tot, Alemanya), no podria resistir molt temps als reptes imposats per una mundialitzaci\u00f3 que sembla irreversible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara que s\u2019acosten les eleccions al parlament europeu, que han de celebrar-se el 25 de maig de 2014, \u00e9s una bona ocasi\u00f3 per a tractar de veure i d\u2019entendre, qui \u00e9s qui i qui fa qu\u00e8, a la Uni\u00f3 Europea, sembla un tema bastant desconegut o ignorat. Potser \u00e9s perqu\u00e8 molt sovint sembla una q\u00fcesti\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10590","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10590","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10590"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10590\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10593,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10590\/revisions\/10593"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}