{"id":10533,"date":"2014-02-02T11:05:57","date_gmt":"2014-02-02T09:05:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10533"},"modified":"2014-02-02T11:07:36","modified_gmt":"2014-02-02T09:07:36","slug":"guillem-martinez-la-intel%c2%b7ligencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/guillem-martinez-la-intel%c2%b7ligencia\/","title":{"rendered":"Guillem Mart\u00ednez: La intel\u00b7lig\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10534\" rel=\"attachment wp-att-10534\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10534\" alt=\"inteligencia\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/inteligencia-300x150.jpg\" width=\"300\" height=\"150\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/inteligencia-300x150.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/inteligencia.jpg 720w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El 1982 <strong>Joaquin Almunia<\/strong> accedeix al seu c\u00e0rrec i descobreix que en el seu ministeri hi ha un ordinador, mort de riure, sense estrenar.\u00a0El seu antecessor no sabia el que era.\u00a0Potser <strong>Almunia<\/strong> tampoc.\u00a0La difer\u00e8ncia \u00e9s que <strong>Almunia<\/strong> posse\u00efa la capacitat de con\u00e8ixer a alg\u00fa que ho sab\u00e9s.\u00a0I aquell ordinador, amb un simple relleu generacional, va passar de ser un moble a ser un ordinador.\u00a0Aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia que, metaf\u00f2ricament, va estrenar <strong>Almunia<\/strong>, encara existeix?\u00a0El r\u00e8gim posseeix avui, despr\u00e9s d&#8217;una ruptura cultural inaudita materialitzada en 2011, intel\u00b7lig\u00e8ncia, \u00e9s a dir, la capacitat d&#8217;elaborar sentit com\u00fa, d&#8217;intuir l&#8217;\u00e8poca, de combinar coneixements i d&#8217;assenyalar i intel\u00b7lectualitzar problemes i solucions?\u00a0\u00c9s important saber-ho, ja que aix\u00f2 determina si el poder est\u00e0 o no col\u00b7lapsat.\u00a0Aquest article pret\u00e9n esbossar una resposta, en qu\u00e8 a m\u00e9s -no s&#8217;ho perdin-, s&#8217;explicar\u00e0 succintament qu\u00e8 t\u00e9 a veure amb tot aix\u00f2 Foster Wallace, Pep Guardiola i Ramon Llull.<\/p>\n<p>En primer lloc, s&#8217;ha d&#8217;assenyalar que, per primera vegada en d\u00e8cades, la intel\u00b7lig\u00e8ncia no est\u00e0 centralitzada.\u00a0Els mitjans convencionals, que des de 1978 centralitzaven el tema, no tenen avui de la capacitat d&#8217;introduir fen\u00f2mens i de avaluar-los.\u00a0Verbigr\u00e0cia: a principis dels vuitanta es va iniciar un fenomen, el\u00a0<em>kunderisme,<\/em>\u00a0consistent a introduir peri\u00f2dicament un autor estranger com el m\u00e9s.\u00a0Va passar per primera vegada amb Kundera.\u00a0Aquests autors eren la pera. Ho copaven tot.\u00a0Fins que, zas, desapareixien.\u00a0S\u00ed, la cosa il\u00b7lustra un m\u00f3n l\u00edquid.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 l&#8217;autoritat d&#8217;uns mitjans, que avui no han pogut introduir el darrer autor-fenomen.\u00a0Es tracta de Foster Wallace, descobert i dif\u00f3s per una generaci\u00f3 que ja no es forma en els mitjans locals.\u00a0La seva independ\u00e8ncia cultural, \u00e9s m\u00e9s, est\u00e0 provocant una revisi\u00f3 absoluta del c\u00e0non cultural espanyol.\u00a0Una cosa dram\u00e0tic, si entenem que el c\u00e0non cultural, en els \u00faltims 35 anys, l&#8217;elaborava l&#8217;Estat, a trav\u00e9s de premis, ocupacions i reconeixements.\u00a0A trav\u00e9s, anem, de la seva capacitat per decidir qu\u00e8 era o no intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Ja hi ha, per tant, generacions allunyades de la intel\u00b7lig\u00e8ncia del poder. S&#8217;allunyen tant que, fins i tot, fugen.\u00a0La xifra oficial d&#8217;emigrats des de 2008 \u00e9s de 225.000.\u00a0En un pa\u00eds amb din\u00e0mica emigrant, nom\u00e9s emigren els m\u00e9s ben preparats.\u00a0I aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant.\u00a0L&#8217;emigraci\u00f3 de joves ha augmentat un 41%.\u00a0Espanya, per primera vegada ha accedit, aquest 2013, al r\u00e0nquing USA de visats H-1B.\u00a0\u00c9s a dir, acad\u00e8mics.\u00a0Hi ha una not\u00f2ria emigraci\u00f3 planet\u00e0ria de predoctorats i postdoctorats, una emigraci\u00f3 que s&#8217;autodefineix com exiliada, mentre no fuig nom\u00e9s d&#8217;una crisi, sin\u00f3 d&#8217;un r\u00e8gim que ha acabat amb el benestar i, tamb\u00e9, amb la investigaci\u00f3.\u00a0Les ci\u00e8ncies i les ci\u00e8ncies socials han quedat desmembrades.\u00a0Les humanitats -els estudis en qu\u00e8 l&#8217;Estat ha exercit major ideologia-, tamb\u00e9, amb resultats no previstos per l&#8217;Estat. Exemples: A Pennsylvania i a Stanford s&#8217;est\u00e0 creant grups d&#8217;exiliats que comencen a reformular la cultura espanyola i el c\u00e0non literari oficial.<\/p>\n<p>\u00c9s dif\u00edcil que l&#8217;Estat pugui incorporar a la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia tota aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia desafecta, allunyada o\/i expulsada.\u00a0Per\u00f2 aqu\u00ed ve el m\u00e9s divertit: l&#8217;Estat tampoc s&#8217;ho planteja. Les din\u00e0miques internes de PP i CiU ho apuntarien.\u00a0PP i CiU, dos partits governamentals, involucrats en els canvis estructurals de l&#8217;Estat, i amb els seus ingressos intervinguts judicialment arran dels\u00a0<em>casos B\u00e1rcenas i Palau,<\/em>\u00a0semblen solucionar pagaments interns d&#8217;abans amb la incorporaci\u00f3 d&#8217;assessors i alts c\u00e0rrecs.\u00a0\u00c9s a dir, impedeixen a si mateixos la incorporaci\u00f3 d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia a l&#8217;Estat per la via m\u00e9s cutre, la de l&#8217;assessor.\u00a0CiU, aix\u00ed, ha integrat en el seu\u00a0<em>staff<\/em>\u00a0governamental sengles militants de la JNC com a assessors, de vegades sense formaci\u00f3 universit\u00e0ria completada o contrastada.\u00a0El Govern de Castella-la Manxa gasta tant en assessors com en pol\u00edtiques socials -7&#8217;3 milions-.\u00a0L&#8217;Ajuntament de Madrid, t\u00e9 en n\u00f2mina 254 assessors, m\u00e9s en proporci\u00f3 que el Govern.\u00a0Dels 578 assessors del Govern, al seu torn, almenys 68 no tenen graduat escolar, i assessoren sobre si mateixos.<\/p>\n<p>Tot aquest menyspreu per la incorporaci\u00f3 d&#8217;idees verbalitza un Estat sense intel\u00b7lig\u00e8ncia, perceptible en an\u00e8cdotes, com que a la carta del\u00a0<em>president<\/em>\u00a0Mas publicada a\u00a0<em>La Repubblica<\/em>\u00a0per desmarcar-se de la visita de Roberto Maroni, el c\u00e0rrec que la va redactar nom\u00e9s cit\u00e9s com a referent intel\u00b7lectual a Pep Guardiola.\u00a0O que una assessora de Wert truqu\u00e9s a la Universitat dels Illes Balears per inquerir si Ramon Llull, aquest penques, anava molt per la fundaci\u00f3 que porta el seu nom.\u00a0Verbalitza, en fi, un Estat amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia poc comuna, i allunyada de les funcions comunes de la intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n<p>De totes les intel\u00b7lig\u00e8ncies possibles, el r\u00e8gim utilitza, pel que sembla, la m\u00e9s b\u00e0sica: la qual nom\u00e9s at\u00e9n la seva superviv\u00e8ncia quotidiana. Davant d&#8217;aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia especialitzada, tancada, incomprendible, ja hi ha intel \u00a0ig\u00e8ncies allunyades del poder, \u00e0gils, horitzontals, amb capacitat de dibuixar realitats que el poder, directament, no pot olorar.\u00a0Som Energia o PAH en podrien ser una mostra. Sense cap tipus d&#8217;acc\u00e9s a l&#8217;agenda pol\u00edtica.\u00a0El col\u00b7lapse est\u00e0 servit.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/01\/31\/catalunya\/1391195192_906323.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 1982 Joaquin Almunia accedeix al seu c\u00e0rrec i descobreix que en el seu ministeri hi ha un ordinador, mort de riure, sense estrenar.\u00a0El seu antecessor no sabia el que era.\u00a0Potser Almunia tampoc.\u00a0La difer\u00e8ncia \u00e9s que Almunia posse\u00efa la capacitat de con\u00e8ixer a alg\u00fa que ho sab\u00e9s.\u00a0I aquell ordinador, amb un simple relleu generacional, va &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10533","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10533","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10533"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10533\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10537,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10533\/revisions\/10537"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10533"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10533"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10533"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}