{"id":10525,"date":"2014-02-01T12:06:15","date_gmt":"2014-02-01T10:06:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10525"},"modified":"2014-02-01T12:06:15","modified_gmt":"2014-02-01T10:06:15","slug":"llorenc-ferrer-amb-tot-el-dolor-men-vaig-del-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/llorenc-ferrer-amb-tot-el-dolor-men-vaig-del-psc\/","title":{"rendered":"Lloren\u00e7 Ferrer: Amb tot el dolor, me’n vaig del PSC"},"content":{"rendered":"

\"lloren\u00e7ferrer\"<\/a>S\u00f3c socialista i ho continuar\u00e9 sent. Des del 1977, quan vaig entrar al PSC<\/strong>, la meva vida pol\u00edtica ha estat dedicada a defensar la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la construcci\u00f3 d’una societat m\u00e9s justa des de tots els punts de vista, la defensa de la redistribuci\u00f3 de la renda per la via fiscal i el manteniment d’un estat del benestar capa\u00e7 de donar oportunitats a tots els ciutadans. Ho continuar\u00e9 sent a Catalunya, a Espanya o a qualsevol part del m\u00f3n, sigui sent alcalde \u2013com s\u00f3c ara\u2013 o com a simple i senzill ciutad\u00e0.<\/p>\n

Per\u00f2 vaig n\u00e9ixer a Catalunya i, des de petit, vaig aprendre una llengua, a entendre la vida d’una determinada manera, a ser part\u00edcip d’una cultura que \u00e9s la base de la meva identitat. Vaig entendre que vivia en una naci\u00f3 amb hist\u00f2ria, sentiment i voluntat de ser. Per\u00f2 no s\u00f3c nacionalista, sin\u00f3 que crec en la ciutadania i el respecte a tothom, vingui d’on vingui i sigui d’on sigui. Una naci\u00f3 de ciutadans, \u00e9s clar. Catalana, \u00e9s clar. Qui em vingui predicant que \u00e9s socialista i no t\u00e9 identitat menteix, amaga la veritat, i qui vulgui construir la ciutadania sense una identitat s’equivocar\u00e0.<\/p>\n

La hist\u00f2ria ens ha portat a formar part d’Espanya. L’Estat liberal sempre ha suportat malament les identitats. L’Estat havia de coincidir amb una naci\u00f3 i, per aix\u00f2, calia destruir les identitats que no coincidien amb la identitat principal. Fran\u00e7a n’\u00e9s l’exemple m\u00e9s clar. Des d’Espanya es va intentar moltes vegades, per\u00f2 la identitat de la gent de Catalunya va resistir i ha esdevingut un problema c\u00edclic en la construcci\u00f3 de l’Estat liberal espanyol. Ens agradi o no, \u00e9s aix\u00ed. I, en tant que no s’ha resolt, ha esdevingut una font de problemes continuats per a Espanya i per a Catalunya. Es va intentar trobar una soluci\u00f3 amb la Mancomunitat de Catalunya, es va tornar a intentar durant la Rep\u00fablica amb l’Estatut de 1932 i va acabar amb una Guerra Civil en qu\u00e8 aclarir el tema territorial era m\u00e9s important que el tema social, i es va tornar a intentar amb la Constituci\u00f3 del 1978 i, finalment, la recuperaci\u00f3 de la Generalitat. Molts hi vam creure i hi vam treballar i vam avan\u00e7ar molt, per\u00f2 al final els vells fantasmes, les velles pol\u00edtiques contra una de les identitats de l’Estat, les decisions gaireb\u00e9 sempre en contra del territori… han tornat a ressituar el problema en el punt de sortida. El vell Estat espanyol \u00e9s incapa\u00e7 d’acceptar la diversitat d’identitats i construir un estat on tothom se senti c\u00f2mode.<\/p>\n

\u00c9s aquest frac\u00e0s el que explica que milers de catalans surtin al carrer i molts d’ells demanin la independ\u00e8ncia com a cam\u00ed. A l’altra banda, volen explicar el que passa per la crisi econ\u00f2mica o per les manipulacions constants dels nacionalistes, per\u00f2 molt em temo que de fons hi ha una cosa m\u00e9s senzilla: una identitat profundament ferida que no pot acceptar que una altra identitat \u2013disfressada del que vulgueu\u2013 la vagi fent malb\u00e9. Jo, que crec en una naci\u00f3 de ciutadans i no en una naci\u00f3 de contingut \u00e8tnic, estic entre aquests. I crec que cal canviar la relaci\u00f3 amb Espanya en el sentit de recon\u00e8ixer la diversitat i, si no \u00e9s possible, no em queda altre recurs que formar part de la gent que creu en la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

El PSC, des de la seva fundaci\u00f3, ha ent\u00e8s Catalunya des de la seva identitat. La unitat amb el PSOE defensava la diversitat (el partit era sobir\u00e0 i per aix\u00f2 decidia) i el futur de Catalunya es podia decidir amb el dret d’autodeterminaci\u00f3. Hauria estat f\u00e0cil des d’aquests principis donar resposta a la nova situaci\u00f3: a favor del dret a decidir, d’una banda, i la proposta d’un acord amb Espanya a trav\u00e9s del federalisme asim\u00e8tric. Al dret a decidir, hi hem posat dos qualificatius \u2013pactat i acordat\u2013 que el fan impossible, i al federalisme, no s’hi ha afegit que, si el nou encaix no funciona \u2013i no en fa cap pinta\u2013, el PSC es decantaria per una defensa m\u00e9s radical dels interessos de Catalunya, una de les seves raons de ser. Era l’\u00fanica posici\u00f3 coherent amb els principis fundacionals del partit. Hi havia una altra via encara: el PSC podia defensar una naci\u00f3 de ciutadans i no \u00e8tnica, en la qual cab\u00e9s tothom d’acord amb el paper que havia fet sempre.<\/p>\n

Alg\u00fa em pot objectar que aix\u00f2 ja s’ha fet, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. El federalisme est\u00e0 servint d’excusa per no defensar amb radicalitat la identitat del pa\u00eds, i el dret a decidir \u201cpactat i acordat\u201d s’ha convertit en una excusa per torpedinar tot aven\u00e7 en un proc\u00e9s tan complicat com aquest. El consell nacional que es va celebrar el dia 17 de novembre i la votaci\u00f3 al Parlament del dia 16 de gener ho han rematat: el dret a decidir s’ha \u201cd’acordar\u201d amb l’Estat. Si no s’acorda, es vota que no a Catalunya i despr\u00e9s a Madrid \u2013ja no caldr\u00e0 votar en sentit diferent del PSOE<\/strong>\u2013 i, com que mai s’acordar\u00e0, sempre votar\u00e9 que no, amb la qual cosa ja no existeix el dret a decidir. Amb el PSC situat en aquest bucle, el PP<\/strong> i el PSOE<\/strong> poden respirar tranquils. Podran continuar dient que no s’ha d’acordar res i el b<\/strong> no haur\u00e0 de fer cap pressi\u00f3 perqu\u00e8 la situaci\u00f3 de Catalunya avanci cap a algun lloc.<\/p>\n

S’argumenta que aquesta \u00e9s l’\u00fanica via sensata, respecte a un cam\u00ed cap enlloc de la consulta. Via sensata que tanca la porta a qualsevol aven\u00e7, perqu\u00e8 l’Estat s’ha de limitar a dir que no acorda res per quedar callats. L’\u00fanic que aconseguim els socialistes despenjant-nos d’aquesta manera \u00e9s treure for\u00e7a a l’empenta de centenars de milers de ciutadans que van sortir al carrer per demanar la independ\u00e8ncia o un canvi de relaci\u00f3 amb Espanya. I \u00e9s la for\u00e7a de la gent i la for\u00e7a pol\u00edtica les que poden obligar a obrir una via de di\u00e0leg, com ha passat sempre en totes les reivindicacions socials i pol\u00edtiques. I el PSC<\/strong> no fa altra cosa que restar for\u00e7a al canvi de relaci\u00f3 amb Espanya que es defensa. Crec que aix\u00ed ho venim fent fa massa dies. En realitat, no fem altra cosa que tirar, per desgr\u00e0cia, molta aigua al vi.<\/p>\n

Jo ja no vull tirar-n’hi m\u00e9s. Deixo un partit que es diu PSC<\/strong>, amb el qual he treballat i he compartit una gran part de la meva vida, perqu\u00e8 tinc la sensaci\u00f3 i cada cop m\u00e9s la convicci\u00f3 que t\u00e9 por de defensar els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans. No renuncio, per\u00f2, a la meva identitat: continuar\u00e9 sent socialista i catalanista.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3c socialista i ho continuar\u00e9 sent. Des del 1977, quan vaig entrar al PSC, la meva vida pol\u00edtica ha estat dedicada a defensar la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la construcci\u00f3 d’una societat m\u00e9s justa des de tots els punts de vista, la defensa de la redistribuci\u00f3 de la renda per la via fiscal i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10525","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10525","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10525"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10525\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10527,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10525\/revisions\/10527"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}