{"id":10484,"date":"2014-01-27T10:56:39","date_gmt":"2014-01-27T08:56:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10484"},"modified":"2014-01-27T20:46:02","modified_gmt":"2014-01-27T18:46:02","slug":"enric-company-socialistes-en-temps-regirats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-socialistes-en-temps-regirats\/","title":{"rendered":"Enric Company: Socialistes en temps regirats"},"content":{"rendered":"

\"unitat\"<\/a>Els socialistes viuen hores de tribulaci\u00f3 i angoixa a Catalunya, despr\u00e9s d’haver caigut als seus m\u00ednims electorals hist\u00f2rics en les \u00faltimes eleccions auton\u00f2miques, municipals i legislatives.\u00a0A l’escenari pol\u00edtic monopolitzat per l’auge de l’independentisme \u00e9s dif\u00edcil i controvertit distingir quina part de l’acusat retroc\u00e9s es deu a una crisi econ\u00f2mica que els va esclatar el 2008 estant en els governs d’Espanya i de Catalunya i quina part \u00e9s fruit de l’auge independentista.\u00a0Tres dirigents socialistes de primera hora, dels tres partits que el 1978 van confluir en la fundaci\u00f3 del PSC<\/strong>, han accedit a parlar per a EL PAIS sobre la delicada situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba el partit que van contribuir a crear.\u00a0Es tracta de Josep Maria Triginer<\/strong> (Agramunt, Lleida, 1943, enginyer), que va ser secretari general de la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE fins a la seva conflu\u00e8ncia al PSC, exdiputat i exconseller del Govern catal\u00e0 presidit per Josep Tarradellas, de Daniel Font<\/strong> (Barcelona, \u200b\u200b1954, economista), membre de Converg\u00e8ncia Socialista fins a la seva integraci\u00f3 tamb\u00e9 al PSC i exdiputat auton\u00f2mic, i de Francesc Esteva<\/strong> (Begur, Girona, 1943, matem\u00e0tic), membre del Reagrupament Socialista de Josep Pallach, l’altra branca socialista existent abans de la unificaci\u00f3.Dels tres, Font \u00e9s l’\u00fanic que pertany a l’actual direcci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s molt cr\u00edtic amb ella.<\/p>\n

D\u00e8cades de milit\u00e0ncia contribueixen a qu\u00e8 els tres interlocutors d’aquesta conversa, que va durar poc m\u00e9s d’una hora, situ\u00efn sempre el debat sobre els assumptes de l’actualitat pol\u00edtica en una perspectiva m\u00e9s general, que pot resumir-se en un interrogant: Est\u00e0 responent el partit socialista als seus objectius fundacionals?\u00a0La s\u00edntesi de la xerrada no pret\u00e9n respondre a aquest interrogant, per\u00f2 deixa const\u00e0ncia del tarann\u00e0 inconformista dels protagonistes.<\/p>\n

La crisi i la falta d’alternatives<\/strong><\/p>\n

Josep Maria Triginer:<\/strong>\u00a0“El partit socialista ha representat sempre l’esperan\u00e7a dels marginats i aquesta crisi econ\u00f2mica produeix marginats a cabassos.\u00a0Si no \u00e9s capa\u00e7 de vertebrar la gent en funci\u00f3 d’un projecte de futur, tindr\u00e0 problemes.\u00a0I m\u00e9s que altres partits, perqu\u00e8 d’ell s’espera que exerceixi una funci\u00f3 social molt clara”.<\/p>\n

Francesc Esteva:<\/strong>\u00a0“Crec que segueixen vigents les bases sobre les quals es va crear el PSC, que eren tres: Catalunya, socialisme i federalisme.\u00a0La clau ara \u00e9s la lluita contra la desigualtat que ha augmentat amb la crisi i el meu dubte radica en si el PSC ser\u00e0 capa\u00e7 de tenir la bandera del federalisme per\u00f2 tamb\u00e9 la de la lluita contra la desigualtat”.<\/p>\n

Daniel Font:<\/strong>\u00a0“La situaci\u00f3 de l’esquerra al sud d’Europa est\u00e0 variant, perqu\u00e8 varien tamb\u00e9 les exig\u00e8ncies de la societat. El que la gent vol d’un partit socialista \u00e9s que transformi la societat. Als partits socialistes els pesa la in\u00e8rcia del govern, la gesti\u00f3 del dia a dia que els desdibuixa el programa fins a fer-lo de vegades irreconeixible. I llavors sorgeixen inflexions com el Siritza a Gr\u00e8cia, per exemple. Si no fan pol\u00edtiques transformadores, la gent deixar\u00e0 de votar-los. No hi ha programa de transformaci\u00f3 sense vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria, de govern, i a Catalunya aix\u00f2 requereix liderar el centreesquerra catalanista”.<\/p>\n

Josep Maria Triginer:<\/strong>\u00a0“Vaig ingressar a les Joventuts Socialistes el 1959.\u00a0Jo era socialdem\u00f2crata, he anat evolucionant, considero que la socialdemocr\u00e0cia ha estat superada pels esdeveniments i ara s\u00f3c anticapitalista.\u00a0El sistema capitalista ha tocat sostre i el problema del socialisme \u00e9s que ha de fer el salt a un sistema nou o ha d’extreure m\u00e9s recursos fiscals per poder redistribuir-los.\u00a0Per\u00f2 en una crisi els recursos fiscals baixen i no hi ha qu\u00e8 redistribuir.\u00a0Aqu\u00ed hi ha la crisi de la socialdemocr\u00e0cia”.<\/p>\n

Francesc Esteva:<\/strong>\u00a0“Veig el programa de Lula al Brasil, el de Santos a Col\u00f2mbia i ara el de Bachelet a Xile, que s\u00f3n programes per a l’eradicaci\u00f3 de la pobresa i que aqu\u00ed haurien de ser de lluita contra la desigualtat.\u00a0Aqu\u00ed s’ha caigut en el parany dels quadres macroecon\u00f2mics que al govern li permeten dir que es millora mentre creix la desigualtat. No veig que el socialisme s’estigui confrontant amb aix\u00f2”.<\/p>\n

Daniel Font:<\/strong>\u00a0“Hi ha marge d’acci\u00f3.\u00a0A Terrassa l’alcalde Jordi Ballart acaba de multar la banca per tenir pisos buits en una situaci\u00f3 d’aguda necessitat social d’habitatge.\u00a0El problema sorgeix si quan governes tens tab\u00fa, com el que diu que no es pot tocar a la banca, per exemple.\u00a0Per\u00f2 resulta que la banca \u00e9s la que ha fet les majors salvatjades econ\u00f2miques.\u00a0I despr\u00e9s, a pagar el de Bankia entre tots.\u00a0La inflexi\u00f3 que s’espera d’un partit socialista t\u00e9 a veure amb aix\u00f2, amb qu\u00e8 s’atreveixi amb aquests poders”<\/p>\n

La consulta<\/strong><\/p>\n

Josep Maria Triginer:<\/strong>\u00a0“\u00c9s paradoxal. El pitjor \u00e9s que el veritable inter\u00e8s de Converg\u00e8ncia \u00e9s que el refer\u00e8ndum no es faci.\u00a0Jugar a la contra en una situaci\u00f3 aix\u00ed \u00e9s absurd.\u00a0No \u00e9s que tinguem un problema amb el dret a decidir.\u00a0No El que hi ha \u00e9s un veritable problema d’Estat.\u00a0Per una ra\u00f3 o per una altra est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3 tota l’estructura de l’Estat.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 catalana i la consulta s\u00f3n un detonant. Estem m\u00e9s en un problema de doble llenguatge.\u00a0Si el que volen \u00e9s un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s el que han de dir, perqu\u00e8 tothom sap qu\u00e8 significa”.<\/p>\n

Francesc Esteva:<\/strong>\u00a0“Els nacionalistes ens plantegen el dret a decidir amb una pregunta a la qual nom\u00e9s pots respondre que s\u00ed.\u00a0Per\u00f2 sempre ha estat evident que es tracta d’un engany en el qu\u00e8 persegueixen altra cosa, unes eleccions plebiscit\u00e0ries que els permetin seguir tirant.\u00a0Si no tens un projecte per a Catalunya prou clar i t’has estat movent en l’ambig\u00fcitat, que \u00e9s el que ha fet el PSC, de vegades per necessitat de vegades per indefinici\u00f3, resulta que quan la situaci\u00f3 pol\u00edtica es radicalitza t’agafa al mig i llavors el problema se’t s’agreuja.<\/p>\n

Vaig aplaudir quan la direcci\u00f3 va dir: aquesta guerra de la consulta no \u00e9s la nostra, no \u00e9s la nostra via, per\u00f2 no ens oposarem a ella.\u00a0Per\u00f2 despr\u00e9s canvien de posici\u00f3 i voten en contra.\u00a0I llavors porten el partit a un conflicte que, la veritat, no entenc per qu\u00e8”.<\/p>\n

Daniel Font:<\/strong>\u00a0“La gent no perdona la pol\u00edtica poc clara o err\u00e0tica.\u00a0Per exemple, sabem que l’actual electorat del PSC es manifesta massivament a favor del dret a decidir i hi ha un moment en qu\u00e8 la direcci\u00f3 del partit diu: donem suport al dret a decidir.\u00a0Llavors hi ha un debat en el socialisme, que sempre es declara internacionalista, i culmina decidint que es va a defensar el dret a decidir.\u00a0I hi afegim: per\u00f2 ha de ser de manera legal i acordada.\u00a0B\u00e9, doncs el que a continuaci\u00f3 no pots fer \u00e9s que com alg\u00fa pensa que no podr\u00e0 fer-se la consulta, canvi\u00efs de posici\u00f3 i deixis de defensar-lo a la pr\u00e0ctica.\u00a0No, la gent vol que defensis la posici\u00f3.\u00a0Necessita veure que la defenses.\u00a0I veure que no ho fas per teatre, perqu\u00e8 un altre greu problema que sorgeix llavors \u00e9s la imputaci\u00f3 al PSC que ha adoptat una posici\u00f3 sense creure-hi i fent el possible perqu\u00e8 no prosperi.\u00a0Aquest \u00e9s el problema.\u00a0A aix\u00f2 s’anomena impostura.\u00a0Impostura pol\u00edtica, i l’electorat ho penalitza molt.\u00a0Perqu\u00e8 \u00e9s com si l’enganyessis. No dic que ho facis, per\u00f2 si ho sembla, est\u00e0s en molt mala posici\u00f3”.<\/p>\n

Model de partit i de pa\u00eds<\/strong><\/p>\n

Josep Maria Triginer:<\/strong>\u00a0“S\u00f3c partidari de les complicitats.\u00a0Sempre vaig creure que la unitat del socialisme a Espanya s’havia de fer amb el PSOE i amb la complicitat dels socialistes catalans.\u00a0Jo m’entendr\u00e9 sempre millor amb gent del PSOE que amb un nacionalista.\u00a0Despr\u00e9s de la unitat jo era el secretari de pol\u00edtica auton\u00f2mica.\u00a0Vaig preparar un programa per governar davant les eleccions de 1980.\u00a0Per\u00f2 no hi va haver manera de concretar molt, i el problema era que uns defens\u00e0vem l’autonomia del nostre projecte i altres defensaven la unitat de l’esquerra.\u00a0Vam perdre les eleccions i despr\u00e9s ja tot va ser improvisaci\u00f3. El problema no havia estat CiU o Jordi Pujol, no, va ser un problema ideol\u00f2gic nostre”.<\/p>\n

Daniel Font:<\/strong>\u00a0“El concepte de disciplina, de comit\u00e8 de disciplina, de direcci\u00f3 pol\u00edtica, de centralisme democr\u00e0tic est\u00e0 en crisi i els partits que s’agafen a aquest model de funcionament s’equivoquen.\u00a0Perqu\u00e8 al final els acaba passant que a quatre persones decidint en un despatx no connecten amb la gent.\u00a0\u00c9s un esquema que ve de quan poca gent sabia llegir i escriure i els que s\u00ed que sabien deien: ens trieu i us direm qu\u00e8 cal fer.\u00a0Pasqual Maragall parlava del model del Partit Dem\u00f2crata dels Estats Units i en aquell moment tots ho rebutj\u00e0vem, per\u00f2 potser s\u00ed que hi hagi alguna cosa a copiar.\u00a0Pot ser que la pol\u00edtica del futur passi m\u00e9s per la pluralitat d’opcions que acaben per configurar una resultant final mitjan\u00e7ant processos de confrontaci\u00f3 de programes i candidats en eleccions prim\u00e0ries.\u00a0Potser el model de partit socialdem\u00f2crata amb una forta direcci\u00f3 centralitzada estigui quedant obsolet.\u00a0Tots parlem de renovaci\u00f3 i de nou PSC, per exemple, per\u00f2 en la pr\u00e0ctica ens costa molt”.<\/p>\n

Francesc Esteva:<\/strong>\u00a0“Aquest partit ha cregut des del principi que podia governar els ajuntaments per\u00f2 mai ha tingut el coratge per tenir un concepte global de Catalunya.\u00a0S’ha discutit sempre sobre aix\u00f2, per\u00f2 no hi ha hagut coratge per arribar a conclusions.\u00a0Vivia b\u00e9 governant ajuntaments, per\u00f2 mai ha tingut un model de pa\u00eds”.<\/p>\n

La relaci\u00f3 PSC-PSOE.<\/strong><\/p>\n

Josep Maria Triginer:<\/strong>\u00a0“Sent secretari general de la Federaci\u00f3 del PSOE a Catalunya, la vaig sumar a l’Assemblea de Catalunya quan el PSOE tenia rotundament prohibit col\u00b7laborar amb els comunistes. Tamb\u00e9 vaig impulsar l’opci\u00f3 de Tarradellas sense consultar-ho tan sols a la direcci\u00f3 del PSOE, perqu\u00e8 era un assumpte de la pol\u00edtica catalana. Jo em vaig desmarcar del PSOE molt m\u00e9s del que despr\u00e9s hagi fet mai el PSC. El problema ara \u00e9s que hem perdut autoritat pol\u00edtica al PSOE. No nom\u00e9s nosaltres. Tamb\u00e9 Catalunya l’ha perdut a Espanya”.<\/p>\n

Daniel Font:<\/strong>\u00a0“A la hist\u00f2ria del PSC sempre ha estat dif\u00edcil harmonitzar els objectius dels socialistes a Catalunya i a la resta d’Espanya. A vegades entren en conflicte, com ara, quan la direcci\u00f3 ha prioritzat l’escenari pol\u00edtic espanyol perqu\u00e8 hi hagi una alternativa real a la dreta a Espanya. Al Parlament hi ha hagut tres diputats del PSC que han cregut que havien de prioritzar que, en la mesura que havien anat a les eleccions amb un programa que defensava el dret a decidir, havien de ser conseq\u00fcents amb ell. Per\u00f2 no \u00e9s un problema nou. Des del meu punt de vista hem d’intentar harmonitzar-ho perqu\u00e8, faci el que faci Catalunya en el futur, siguem aut\u00f2noms o independents, mai podem deixar de responsabilitzar-nos d’Espanya. Perqu\u00e8 som ve\u00efns, pels lla\u00e7os hist\u00f2rics, pel context econ\u00f2mic. No podem ignorar el que passa a Espanya”.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els socialistes viuen hores de tribulaci\u00f3 i angoixa a Catalunya, despr\u00e9s d’haver caigut als seus m\u00ednims electorals hist\u00f2rics en les \u00faltimes eleccions auton\u00f2miques, municipals i legislatives.\u00a0A l’escenari pol\u00edtic monopolitzat per l’auge de l’independentisme \u00e9s dif\u00edcil i controvertit distingir quina part de l’acusat retroc\u00e9s es deu a una crisi econ\u00f2mica que els va esclatar el 2008 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[82],"class_list":["post-10484","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10484"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10501,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10484\/revisions\/10501"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}