{"id":10482,"date":"2014-01-27T10:44:02","date_gmt":"2014-01-27T08:44:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10482"},"modified":"2014-01-27T10:44:02","modified_gmt":"2014-01-27T08:44:02","slug":"arseni-gibert-un-psc-esdevingut-anecdota","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-un-psc-esdevingut-anecdota\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: Un PSC esdevingut an\u00e8cdota"},"content":{"rendered":"

\"PSC\"<\/a>La\u00a0Carta oberta als companys i companyes socialistes<\/i>\u00a0publicada\u00a0 per Raimon Obiols<\/strong> a l\u2019Hora<\/a>\u00a0m\u2019ha incentivat a escriure aquest\u00a0post.<\/i>No es tracta d\u2019una resposta al text d\u2019Obiols, que puc compartir en bona mesura. Nom\u00e9s d\u2019un contrapunt, un enfocament crec que no incompatible amb el seu, nom\u00e9s diferent i al meu parer, tamb\u00e9 pertinent.<\/p>\n

Una q\u00fcesti\u00f3 preliminar i introduct\u00f2ria: tenint en compte el rellevant paper d\u2019Obiols en la pol\u00edtica catalana des de la primera resist\u00e8ncia al franquisme i fins avui mateix\u00a0 i tenint tamb\u00e9 en compte la situaci\u00f3 pol\u00edtica actual, potser era -o \u00e9s encara- preferible o fins i tot esperat, que les seves reflexions, potser publicades en un mitj\u00e0 de major difusi\u00f3 general, anessin m\u00e9s adre\u00e7ades a la ciutadania i en clau del moment present, que als socialistes i gaireb\u00e9 en clau interna. Perqu\u00e8 malgrat l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 \u2013en el punt 4- a la responsabilitat del PSC en relaci\u00f3 al pa\u00eds, crec que no \u00e9s abusiu interpretar que la seva carta focalitza l\u2019atenci\u00f3 en l\u2019episodi, que considero menor, de la votaci\u00f3 del passat dia 16 de gener al Parlament i els seus efectes sobre el PSC.\u00a0I no tinc la percepci\u00f3 que, ara mateix, parlar del PSC sigui exactament parlar de pol\u00edtica.<\/b><\/p>\n

Anant al gr\u00e0 i potser amb l\u2019avantatge d\u2019haver deixat passar uns dies, crec que s\u00f3n possibles punts de vista que permeten parlar d\u2019ambdues coses alhora: del PSC i la situaci\u00f3 pol\u00edtica. Em limitar\u00e9 a exposar el meu, sense refer\u00e8ncies directes al text d\u2019Obiols, nom\u00e9s una cita:\u00a0\u201cEs tracta\u00a0tamb\u00e9 de\u00a0guanyar el combat contra les manipulacions\u2026\u201d<\/i><\/b>\u00a0<\/i>M\u2019hi identifico plenament.<\/p>\n

Crec que part dels problemes del PSC –de tot el PSC al complet-\u00a0<\/b>rau en la seva facilitat per picar l\u2019esquer de les abundoses trampes sem\u00e0ntiques entaforades en el dit \u201cproc\u00e9s\u201d, sobretot donant per bo l\u2019eufemisme principal i matriu de gaireb\u00e9 tots els altres: el\u00a0\u201cdret a decidir\u201d<\/b>\u00a0que, sense pretensions de definici\u00f3 precisa, per\u00f2 si clara, jo diria que \u00e9s un eufemisme de\u00a0\u201csobirania efectiva i exercible, la facultat decis\u00f2ria atribu\u00efda -per part del Dret i de la Comunitat Internacionals- als ciutadans dels estats que estan \u00a0reconeguts com a sobirans i, en un sup\u00f2sit concret, als de les col\u00f2nies identificades com a tals que la reclamin per deixar de ser col\u00f2nies\u201d<\/i><\/b><\/p>\n

Tenim \u2013ara per ara- els ciutadans de Catalunya reconeguda aquesta facultat? Si, per\u00f2 com a dret compartit amb tots els ciutadans espanyols.\u00a0Una altra cosa \u00e9s que sigui desitjat com a dret propi i segregat d\u2019aquell,\u00a0cosa ben leg\u00edtima\u00a0i que t\u00e9 al m\u00f3n precedents m\u00e9s o menys comparables i m\u00e9s o menys reeixits.<\/b>\u00a0La Via Catalana de la diada del 2013 (molt m\u00e9s que la manifestaci\u00f3 del 2012, amb motivacions dels participants molt m\u00e9s disperses i complexes) fou la constataci\u00f3 que molts catalans s\u00f3n partidaris de la independ\u00e8ncia i aquesta \u00e9s la ra\u00f3 que justifica la necessitat de comptar quants.\u00a0Caldria, doncs, un comptatge precedit d\u2019un debat m\u00ednimament racional sobre avantatges, inconvenients i alternatives que, malauradament, \u00a0en les condicions ambientals actuals no sembla possible. I si el resultat fos que, com a m\u00ednim, la\u00a0meitat + 1 dels catalans amb dret a vot\u00a0en s\u00f3n partidaris , iniciar \u2013llavors s\u00ed- un proc\u00e9s seri\u00f3s orientat a un refer\u00e8ndum decisori i sabent tothom que complex, dif\u00edcil, amb costos, i probablement llarg, no un tamb\u00e9 multi eufem\u00edstic \u201cflors i violes\u201d.<\/b><\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s fals que la sobirania sigui un\u00a0<\/b>dret autom\u00e0tic i inherent a la Democr\u00e0cia per a qualsevol comunitat territorial o administrativa subestatal per m\u00e9s naci\u00f3 sense estat que sigui. El reconeixement extern de la secessi\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s f\u00e0cil en circumst\u00e0ncies especials i convingudes o per acord intern dins de l\u2019estat sobir\u00e0 reconegut com a tal. I molt dif\u00edcil per diverses raons si no \u00e9s aix\u00ed, sobretot si no es mesura prou be \u2013molt be- cada passa.\u00a0Ja ho deia un esl\u00f2gan d\u2019un govern Pujol: \u201cla feina ben feta no t\u00e9 fronteres\u201d. Per\u00f2, ai las! la mal feta, s\u00ed.\u00a0<\/b><\/p>\n

L\u2019error del PSC -al complet- fou doble, no nom\u00e9s el de no desxifrar l\u2019eufemisme, tamb\u00e9 el de no preguntar-se el perqu\u00e8 es vol exercir la sobirania.<\/b>\u00a0L\u00f2gicament, per decidir alguna cosa per la qual calgui, no?<\/b>\u00a0I no cal per cap decisi\u00f3 tendent a modificar l\u2019 status\u00a0<\/i>actual dins d\u2019Espanya,nom\u00e9s cal per decidir la secessi\u00f3\u00a0<\/b>(o per constituir de bell nou un estat confederal per agregaci\u00f3 d\u2019estats sobirans preexistents, sup\u00f2sit que no ve al cas). Per a qualsevol altre canvi, cal nom\u00e9s un acord intern (cosa que avui sembla improbable)\u00a0per\u00f2 no cal sobirania<\/b>.\u00a0\u00c9s a dir, l\u2019eufemisme \u201cdret a decidir\u201d en la pr\u00e0ctica sempre ha volgut portar a un altre, \u201cla consulta\u201d que vol dir \u201cvolem fer un pseudo refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia decisori\u201d.<\/b><\/p>\n

Cert que els eufemismes del \u201cproc\u00e9s\u201d s\u00f3n enginyosos i amables, \u00e9s dif\u00edcil dir que no s\u2019est\u00e0 a favor de poder decidir. Per\u00f2 assumir-lo com a propi \u00a0si no es comparteix la opini\u00f3 que la \u00fanica i la millor soluci\u00f3 per al problema que tenim els catalans amb el nacionalisme espanyol \u00e9s la independ\u00e8ncia(cas, crec, del PSC, dissidents inclosos?), \u00e9s com a m\u00ednim una ingenu\u00eftat, per no dir una notable incompet\u00e8ncia\u00a0<\/b>arrodonida pel fet de\u00a0no tenir cap proposta alternativa presentable(aquella \u201ccosa\u201d de Granada \u00f2bviament no ho \u00e9s).<\/b>\u00a0Quan els que manen al PSC han volgut rectificar, ho han fet, tal com era previsible, p\u00e8ssimament; fent pal\u00e8s que estaven obeint ordres directes del PSOE; sense donar cap explicaci\u00f3 mig cre\u00efble; fent tamb\u00e9 el rid\u00edcul gestionant amb un tremendisme absurd la \u201ccrisi\u201d interna pel vot dissident al Parlament.\u00a0Els que no hi manen, semblen estar encara \u2013cofois- instal\u00b7lats en l\u2019eufemisme.<\/b><\/p>\n

Per aix\u00f2 l\u2019episodi del dia 16 em sembla: (1) irrellevant malgrat la solemnitat donada a un simple nou pas t\u00e0ctic per buscar un altre NO del nacionalisme espanyol i mantenir aix\u00ed conf\u00fas i viu \u00a0el \u201cproc\u00e9s\u201d; (2) absurd com a causa i efecte de la nova crisi interna del PSC (quedi clar que no dic que no ha hagi, des de ja fa lustres, raons de sobra per a la dissid\u00e8ncia, tantes com es vulgui); i (3) lamentable l\u2019escenografia \u201cheroica\u201d abans, durant i despr\u00e9s del gest dissident.\u00a0Tot plegat, una manifestaci\u00f3 m\u00e9s (bastant aguda, aix\u00f2 s\u00ed) del problema cr\u00f2nic del PSC:\u00a0un partit nascut com a genu\u00efnament catalanista per\u00f2 gaireb\u00e9 sempre acomplexat davant del nacionalisme catal\u00e0 i gaireb\u00e9 sempre subordinat al nacionalisme espanyol del PSOE.\u00a0\u00a0Dej\u00e0 vu.\u00a0<\/i>Res de nou llevat d\u2019un altre gran salt endavant en la gradualment creixent incompet\u00e8ncia i endog\u00e0mia de la seva direcci\u00f3 org\u00e0nica. \u00a0<\/b><\/p>\n

Molt rellevant en canvi -i vergonyosa- la hipocresia dels que, ja des de molts anys abans que fos cert, titllaven de sucursalista el PSC i ara diuen enyorar-lo tant\u00a0<\/b>per\u00f2 el volen acabar de liquidar instrumentalitzant els \u201cherois\u201d i els seus acompanyants elevant-los als altars i convertint-los en s\u00edmbols nogensmenys que de la \u201cdignitat nacional\u201d (sic).\u00a0Si jo fos un d\u2019ells estaria molt preocupat per la proced\u00e8ncia d\u2019alguns elogis hiperb\u00f2lics.\u00a0Ja ho veieu, al final sempre m\u2019acaba sortint la vena nost\u00e0lgica del \u201cmeu\u201d PSC.<\/p>\n

Gronxant dubtes…<\/a>, bloc d’Arseni Gibert<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La\u00a0Carta oberta als companys i companyes socialistes\u00a0publicada\u00a0 per Raimon Obiols a l\u2019Hora\u00a0m\u2019ha incentivat a escriure aquest\u00a0post.No es tracta d\u2019una resposta al text d\u2019Obiols, que puc compartir en bona mesura. Nom\u00e9s d\u2019un contrapunt, un enfocament crec que no incompatible amb el seu, nom\u00e9s diferent i al meu parer, tamb\u00e9 pertinent. Una q\u00fcesti\u00f3 preliminar i introduct\u00f2ria: tenint …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[82],"class_list":["post-10482","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10482","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10482"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10482\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10483,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10482\/revisions\/10483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10482"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10482"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10482"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}