{"id":10456,"date":"2014-01-23T08:14:49","date_gmt":"2014-01-23T06:14:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10456"},"modified":"2014-01-23T10:23:13","modified_gmt":"2014-01-23T08:23:13","slug":"oriol-bartomeus-les-set-crisis-del-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-les-set-crisis-del-psc\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Les set crisis del PSC"},"content":{"rendered":"
\"pscdifus\"<\/a>Aquest m\u00f3n nostre, accelerat i oblidad\u00eds, ens presenta les coses com si fossin un men\u00fa de\u00a0fast food<\/i>. Fet, entregat i digerit en q\u00fcesti\u00f3 de segons. Els temes neixen, viuen un moment de gl\u00f2ria medi\u00e0tica i s\u00f3n oblidats amb gran rapidesa. D\u2019aqu\u00ed que sigui dif\u00edcil aturar-se a destriar les raons profundes de les not\u00edcies, les arrels que sovint s\u2019enfonsen d\u00e8cades enll\u00e0 en la hist\u00f2ria. Tot \u00e9s avui i tot \u00e9s ara. I aquest ritme accelerat desdibuixa els fen\u00f2mens, que apareixen i desapareixen amb la brillantor ef\u00edmera d\u2019un castell de focs artificials.<\/div>\n
<\/div>\n
La situaci\u00f3 actual del PSC<\/strong> no \u00e9s nova ni la seva an\u00e0lisi \u00e9s senzilla. Cont\u00e9 diverses crisis en una. En part \u00e9s un episodi m\u00e9s d\u2019una pugna hist\u00f2rica dins del socialisme catal\u00e0 (que no \u00e9s ni una pugna original, ja que podr\u00edem trobar-ne de molt semblats a totes les organitzacions pol\u00edtiques) i en part \u00e9s un cap\u00edtol perif\u00e8ric de fen\u00f2mens m\u00e9s amples, d\u2019un abast que supera les limitades fronteres del debat sobre el dret a decidir, la consulta, el desacord entre Catalunya i Espanya.\u00a0Aquest no \u00e9s el punt que explica la situaci\u00f3 actual del PSC<\/strong>. O no del tot. El debat intern sobre la posici\u00f3 dels socialistes envers la consulta explica part de la situaci\u00f3, per\u00f2 no tota. Com tampoc explica la di\u00e0spora de l\u2019electorat socialista dels \u00faltims anys, per m\u00e9s que hi hagi algun interessat (a banda i banda) que ho afirmi amb vehem\u00e8ncia.<\/div>\n
<\/div>\n
La situaci\u00f3 actual del PSC<\/strong> s\u2019explica per set crisis, si voleu per set fen\u00f2mens de molt diversa naturalesa, per\u00f2 que incideixen sobre el partit dels socialistes catalans, que es reforcen els uns als altres, sense que sigui possible esbrinar les fronteres entre ells, ni quin \u00e9s el que millor explica l\u2019estat del PSC<\/strong>. Intentar\u00e9 descabdellar-los.<\/div>\n
<\/div>\n
1.\u00a0En primer lloc hi ha la crisi del model de democr\u00e0cia, el que s\u2019ha dit tamb\u00e9 la crisi dels partits, per\u00f2 que va bastant m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests. \u00c9s la crisi de l\u2019Estat democr\u00e0tic com a defensor efectiu de l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic front els interessos particulars, que t\u00e9 la seva expressi\u00f3 m\u00e9s visible en el desmantellament de l\u2019Estat social, per\u00f2 que va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2 i posa en q\u00fcesti\u00f3 la mateixa ess\u00e8ncia de les institucions democr\u00e0tiques com a representants del b\u00e9 com\u00fa (recordeu? \u201cno nos representan\u201d). \u00c9s la captura dels reguladors en els mercats per part dels poders privats, la corrupci\u00f3 de les institucions p\u00fabliques, el plegament de l\u2019inter\u00e8s general davant el poder \u201creal\u201d i de retruc el replegament dels partits cap endins, la desconnexi\u00f3 entre representants i representats. Evidentment, aquest no \u00e9s un fenomen exclusivament catal\u00e0, ni tan sols espanyol. Afecta tots els r\u00e8gims democr\u00e0tics i en podem trobar traces arreu. La crisi financera l\u2019ha fet emergir amb for\u00e7a, per\u00f2 la seva evoluci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s antiga i el seu aven\u00e7 no s\u2019ha aturat, sin\u00f3 tot el contrari, amb aquesta \u201crecuperaci\u00f3\u201d que no \u00e9s sin\u00f3 una reforma en profunditat de les relacions de poder.<\/div>\n
<\/div>\n
2.\u00a0La segona crisi, lligada amb la primera, \u00e9s la del projecte socialdem\u00f2crata. En tenim una prova fa poc a Fran\u00e7a, amb el gir del president Hollande, o a Alemanya, amb la gran coalici\u00f3 a la qual el SPD ha aportat l\u2019adopci\u00f3 del salari m\u00ednim (magre guany), fins i tot als Estats Units. Arreu la socialdemocr\u00e0cia s\u2019ha vist escombrada perqu\u00e8 la crisi econ\u00f2mica l\u2019ha trobat sense projecte, i set anys despr\u00e9s de comen\u00e7ada, segueix sense definir una sortida diferent de la que imposen les tesis neoliberals del lliure mercat i el d\u00e8ficit zero (el p\u00fablic, s\u2019ent\u00e9n). Sense un projecte propi de resposta a la situaci\u00f3, els partits socialistes han perdut bona part de l\u2019atractiu electoral. No s\u00f3n alternativa. I les eleccions en democr\u00e0cia es basen en les alternatives, en el contrast de projectes diferents. Als socialistes nom\u00e9s els han quedat dues opcions: o centrar-se en temes \u201cde valors\u201d (l\u2019avortament, que \u00e9s el principal \u201cbander\u00edn d\u2019encganche<\/i>\u201d a Espanya, abans amb Zapatero i ara contra Gallard\u00f3n) o convertir-se en una mala c\u00f2pia dels conservadors (amb un toc \u201ccompassiu\u201d).<\/div>\n
<\/div>\n
3.\u00a0La tercera de les crisis que afecta el PSC<\/strong> \u00e9s pr\u00f2pia d\u2019Espanya i \u00e9s la crisi del model de la transici\u00f3. Estem vivint un moment de crisi de sistema a Espanya, que afecta pr\u00e0cticament tots els elements del model (del rei als sindicats, passant pel tema territorial). \u00c9s una crisi previsible i que (ho sento) no t\u00e9 aturador, ja que es basa en la \u201cfatiga dels materials\u201d. L\u2019actual sistema pol\u00edtic espanyol es basa en el gran pacte (el fam\u00f3s \u201cconsenso<\/i>\u201d) de fa quaranta anys. Aquest pacte ha perm\u00e8s l\u2019establiment d\u2019un sistema democr\u00e0tic homologable als dels ve\u00efns de m\u00e9s al Nord (una veritable novetat en la hist\u00f2ria hisp\u00e0nica), per\u00f2 el pacte original era fruit d\u2019una situaci\u00f3 hist\u00f2rica determinada que afortunadament la societat espanyola ha superat, de manera que algunes (bastants) cl\u00e0usules del pacte no encaixen amb el moment actual. No nom\u00e9s hi ha el fet que prop del 70% dels electors espanyols d\u2019avui no tenien prou edat (o no havien nascut) per referendar la constituci\u00f3 del 1978, \u00e9s que la mateixa evoluci\u00f3 de la pol\u00edtica ha deixat el pacte original desfasat… fins i tot per aquells que ara el reivindiquen com a sagrat. Un exemple? La xiulada a Raimon en el concert d\u2019homenatge a Miguel Angel Blanco el setembre de 1997, per cantar en catal\u00e0 una can\u00e7\u00f3 titulada \u201cPa\u00eds Basc\u201d. All\u00e0 es va comen\u00e7ar a acabar el \u201cesp\u00edritu de la Transici\u00f3n<\/i>\u201d.<\/div>\n
<\/div>\n
4.\u00a0La quarta lliga amb la tercera per\u00f2 \u00e9s pr\u00f2pia de Catalunya. De la mateixa manera que el grup hum\u00e0 a Espanya no \u00e9s el mateix que va donar lloc a l\u2019actual sistema pol\u00edtic, a Catalunya tamb\u00e9 s\u2019ha produ\u00eft un important\u00edssim relleu, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 t\u00e9. La catalana ja no \u00e9s aquella societat partida en dues meitats, entre \u201cvells\u201d i \u201cnous\u201d catalans, la simpatia dels quals es repartien CiU<\/strong> i el PSC<\/strong>. Avui en dia els catalans amb pares nascuts fora de Catalunya estan a punt de superar els seus progenitors en nombre, i els catalans nascuts a l\u2019estranger s\u2019enfilen. Les categories pr\u00f2pies dels anys vuitanta s\u00f3n estereotips que poc tenen a veure amb la realitat actual del pa\u00eds, que avui \u00e9s m\u00e9s h\u00edbrid, complex i m\u00f2bil del que era fa trenta anys. Quan alg\u00fa diu que \u201cel PSC<\/strong> \u00e9s el partit que m\u00e9s s\u2019assembla a la societat catalana\u201d, hauria d\u2019afegir que \u00e9s el que m\u00e9s s\u2019assembla a la societat catalana… dels vuitantes.<\/div>\n
<\/div>\n
5.\u00a0La cinquena crisi \u00e9s la crisi d\u2019adaptaci\u00f3 dels partits que hist\u00f2ricament han dominat l\u2019escena pol\u00edtica catalana (i espanyola, tot i que menys), \u00e9s a dir el PSC<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 CiU<\/strong>. De la mateixa manera que ha canviat l\u2019electorat (o precisament per aix\u00f2), tamb\u00e9 ha canviat la manera com aquest s\u2019expressa, i el suport que d\u00f3na a les diferents forces. D\u2019aqu\u00ed que del predomini tradicional de les dues forces majorit\u00e0ries s\u2019hagi passat a una situaci\u00f3 de major equilibri. Fins a mitjans noranta, set de cada deu votants catalans optava o pel PSC o per CiU en qualsevol elecci\u00f3. En l\u2019\u00faltim cicle electoral n\u2019eren cinc de cada deu. Aquest descens en el suport als \u201cgrans\u201d els obliga a resituar-se en un nou escenari. CiU t\u00e9 la sort de poder-ho fer des del govern, mentre que el PSC ho ha de fer sense els seus suport institucionals tradicionals (l\u2019ajuntament de Barcelona, la diputaci\u00f3 o el govern central). Confinats a la intemp\u00e8rie, els socialistes han d\u2019adaptar-se a una nova posici\u00f3 subsidi\u00e0ria, emparellats amb ERC i amb el perill (segons les enquestes) d\u2019acabar sent un m\u00e9s de l\u2019escamot de les forces mitjanes.<\/div>\n
<\/div>\n
6.\u00a0La sisena crisi \u00e9s la de la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya, que impacta tot l\u2019arc pol\u00edtic catal\u00e0 i espanyol, per\u00f2 que t\u00e9 una especial repercussi\u00f3 sobre el PSC<\/strong>, no tant perqu\u00e8 la seva posici\u00f3 sigui ambigua, sin\u00f3 perqu\u00e8 els esdeveniments dels darrers anys ha posat de manifest la dificultat (per no dir directament la impossibilitat) de fer efectiva aquesta posici\u00f3. Un dels eixos definitoris del projecte dels socialistes catalans ha estat hist\u00f2ricament l\u2019enfortiment de l\u2019autogovern de Catalunya. El PSC fou un dels actors principals en la recuperaci\u00f3 d\u2019aquest autogovern i fou el motor impulsor de l\u2019aprofundiment d\u2019aquest, amb la reforma estatut\u00e0ria iniciada pel govern Maragall el 2003. La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional l\u2019estiu de 2010, que anul\u00b7lava preceptes del nou estatut, va obligar a reposicionar-se a tot l\u2019espectre pol\u00edtic, perqu\u00e8 en ess\u00e8ncia venia a dictaminar que no era possible una entesa per refor\u00e7ar l\u2019autogovern catal\u00e0. D\u2019aqu\u00ed en van sortir refor\u00e7ats els extrems, mentre que el PSC quedava en terra de ning\u00fa.<\/div>\n
<\/div>\n
7.\u00a0Finalment, la setena crisi \u00e9s la pr\u00f2pia (aquesta s\u00ed) del PSC<\/strong>, que ni tan sols \u00e9s original. \u00c9s una crisi t\u00edpica de partit, de col\u00b7lisi\u00f3 entre majoria i minories, i que t\u00e9 derivades estrat\u00e8giques, de cultura pol\u00edtica, fins i tot de lideratges, de tradici\u00f3, personals. Aquesta crisi pren etiquetes diverses (\u201cl\u2019\u00e0nima catalanista\u201d, \u201cl\u2019aparell\u201d), per\u00f2 \u00e9s una mena de pugna que es pot trobar en qualsevol organitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Possiblement l\u2019originalitat del cas PSC<\/strong> rau en la mateixa composici\u00f3 del partit, agermanat amb un de m\u00e9s gran, que li fa alhora de germ\u00e0 i de madrastra, en funci\u00f3 de si els interessos d\u2019uns i altres (governar Espanya, governar Catalunya) s\u2019acoblen o topen. Aquesta crisi pr\u00f2pia del PSC<\/strong> \u00e9s la suma de totes les altres, que s\u2019entrellacen, es reforcen, es retroalimenten les unes a les altres creant un nus de molt dif\u00edcil soluci\u00f3 en una organitzaci\u00f3 que no troba el seu lloc en un escenari que s\u2019ha mogut, en un context on els seus plantejaments no troben altaveu, en un pa\u00eds que viu un canvi de r\u00e8gim latent que les forces majorit\u00e0ries no saben encarar (o directament no volen encarar) i en una conjuntura de transformaci\u00f3 del paper dels partits pol\u00edtics. Tot aix\u00f2 \u00e9s la crisi del PSC<\/strong>. Si ho redu\u00efm a un s\u00ed o un no ens equivocarem (i no hi trobarem la sortida).<\/div>\n
<\/div>\n
La ciutat llunyana<\/a>, bloc d’Oriol Bartomeus<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest m\u00f3n nostre, accelerat i oblidad\u00eds, ens presenta les coses com si fossin un men\u00fa de\u00a0fast food. Fet, entregat i digerit en q\u00fcesti\u00f3 de segons. Els temes neixen, viuen un moment de gl\u00f2ria medi\u00e0tica i s\u00f3n oblidats amb gran rapidesa. D\u2019aqu\u00ed que sigui dif\u00edcil aturar-se a destriar les raons profundes de les not\u00edcies, les arrels …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[82],"class_list":["post-10456","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10456","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10456"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10456\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10457,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10456\/revisions\/10457"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10456"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10456"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10456"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}