{"id":10452,"date":"2014-01-23T10:12:57","date_gmt":"2014-01-23T08:12:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10452"},"modified":"2014-01-23T10:14:41","modified_gmt":"2014-01-23T08:14:41","slug":"jordi-llovet-cap-altre-castellet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-llovet-cap-altre-castellet\/","title":{"rendered":"Jordi Llovet: Cap altre Castellet?"},"content":{"rendered":"<div id=\"cuerpo_noticia\">\n<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10453\" rel=\"attachment wp-att-10453\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10453\" alt=\"castellet\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/castellet-300x200.jpg\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/castellet-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/castellet.jpg 958w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Fa una pila d\u2019anys, en ocasi\u00f3 d\u2019una confer\u00e8ncia de <strong>Josep Maria Castellet<\/strong>, conversant jo amb el poeta i professor Llu\u00eds Izquierdo vaig deixar anar una maledic\u00e8ncia relativa a la persona del primer. L\u2019amic Izquierdo em va mirar seri\u00f3s i va dir: \u201cTant de bo al nostre pa\u00eds n\u2019hi hagu\u00e9s mitja dotzena\u201d. Van passar els anys, vaig fer amistat amb l\u2019il\u00b7lustre editor, vaig estudiar m\u00e9s, vaig situar-me en el mapa de la cultura catalana dels anys 1960 a 1990 i, al capdavall, vaig arribar a la conclusi\u00f3 que el meu col\u00b7lega estava carregat de ra\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Castellet<\/strong> va ser un home de formaci\u00f3 liberal, amb una educaci\u00f3 a l\u2019anglesa (estudi\u00e0 a Londres un temps); despr\u00e9s procliu a determinades tesis falangistes, com tanta gent notabil\u00edssima de la cultura espanyola i catalana del segle XX; va conrear l\u2019amistat sense cap mena de discriminaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, i solament moral o d\u2019\u201cafinitats electives\u201d, amb catalans, castellans i gent d\u2019arreu \u2014amb Alberto Oliart, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, els germans Ferrat\u00e9-Ferrater, Jaime Salinas, S\u00e1nchez Ferlosio, Ignacio Aldecoa, i un llarg etc\u00e8tera\u2014; va dirigir Edicions 62 convidat per un altre home de gran v\u00e0lua desaparegut fa poc, Max Cahner, i, en aquesta editorial, juntament amb Francisco Yvars i uns quants m\u00e9s, sempre gent desvetllada, va donar un gran impuls \u2014despr\u00e9s de Cruzet, a la Selecta, o de Sales, al Club dels Novel\u00b7listes\u2014 a les publicacions en catal\u00e0 al nostre pa\u00eds. Un home que havia conegut no solament els grans valors de la literatura catalana del seu temps \u2014de Carner a Riba, passant per Vinyoli o Foix\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 els grans valors de la literatura en general, \u00e9s a dir, de la literatura universal, va fer que el cat\u00e0leg de la col\u00b7lecci\u00f3 El Balanc\u00ed es pobl\u00e9s de grans valors de la narrativa nord-americana (Mailer, Dos Passos, Faulkner, McCullers, Capote), italiana (Pratolini, Pavese, Calvino), francesa (Duras, Butor), anglesa (Greene, Golding, Lessing) i d\u2019expressi\u00f3 alemanya (Mann, Brecht, D\u00fcrrenmatt). Com ell mateix deia sovint, actuava amb quatre sentits alhora \u2014essent els predominants la vista, per llegir, i l\u2019olfacte per ensumar el que \u00e9s bo\u2014, per detectar tot all\u00f2 que considerava que no podia mancar en el panorama de la nostra<em>lectura<\/em>, que \u00e9s una manera de configurar la nostra\u00a0<em>literatura<\/em>, en especial en el terreny de la novel\u00b7la, que a Catalunya sempre ha tingut una tradici\u00f3 m\u00e9s aviat feble i oportunista, com s\u2019ha vist i es veur\u00e0 en especial aquest any, tricentenari de no sabem exactament qu\u00e8.<\/p>\n<p>El dia de l\u2019enterrament de <strong>Castellet,<\/strong> el president Mas va declarar a la televisi\u00f3 que es podia estar orgull\u00f3s de pert\u00e0nyer a un pa\u00eds que havia donat un home com Castellet. Ara cal que ens preguntem, com a glossa a les paraules del nostre president: \u00bfes donen, a Catalunya, en aquests moments, les condicions suficients i necess\u00e0ries perqu\u00e8 aflorin m\u00e9s homes o dones com Castellet? La nostra resposta, desgraciadament, \u00e9s NO. No solament no es donen les condicions perqu\u00e8 sorgeixin m\u00e9s<em>castellets<\/em>, sin\u00f3 que es donen totes les condicions, per ara, perqu\u00e8 emergeixin homes i dones carregats de fe patri\u00f2tica, per\u00f2 sense gaire manies a l\u2019hora de treballar l\u2019estil, incapa\u00e7os de fer novel\u00b7les que puguin ser llegides amb profit per gent de qualsevol pa\u00eds (no parlo de les que es llegeixen gr\u00e0cies a la propaganda institucional), i amb un desconeixement gald\u00f3s de la gran tradici\u00f3 liter\u00e0ria moderna i contempor\u00e0nia de la literatura d\u2019Occident. Sempre hi ha excepcions, \u00e9s clar; per\u00f2 parlo de l\u2019atmosfera que es respira.<\/p>\n<p>Potser \u00e9s que Catalunya en t\u00e9 prou amb l\u2019abassegadora profusi\u00f3, en especial a TV-3, de tres tombs, fires del cargol, concursos de menjadors de cal\u00e7ots, castellers,\u00a0<em>llaquistes<\/em>, boletaires i altres esp\u00e8cies folkl\u00f2riques i end\u00f2genes d\u2019aquesta mena. S\u00f3n coses boniques, molt dignes de ser conservades. Per\u00f2 funcionen soles, gr\u00e0cies a D\u00e9u. El que no pot funcionar mai sense un context i un suport favorables \u00e9s l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019homes amb iniciatives tan s\u00f2lides, intel\u00b7lectualment parlant, i tan universals i oxigenades com les de Josep Maria Castellet. N\u2019hi hagu\u00e9s, com deia Llu\u00eds Izquierdo, mitja dotzena al pa\u00eds nostre!<\/p>\n<\/div>\n<p><a href=\"%20http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/01\/16\/quadern\/1389871961_180498.html\"><\/p>\n<div>\u00a0El Pa\u00eds<\/div>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa una pila d\u2019anys, en ocasi\u00f3 d\u2019una confer\u00e8ncia de Josep Maria Castellet, conversant jo amb el poeta i professor Llu\u00eds Izquierdo vaig deixar anar una maledic\u00e8ncia relativa a la persona del primer. L\u2019amic Izquierdo em va mirar seri\u00f3s i va dir: \u201cTant de bo al nostre pa\u00eds n\u2019hi hagu\u00e9s mitja dotzena\u201d. Van passar els anys, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-10452","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10452","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10452"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10452\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10455,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10452\/revisions\/10455"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10452"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10452"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10452"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}