{"id":10444,"date":"2014-01-22T16:36:53","date_gmt":"2014-01-22T14:36:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10444"},"modified":"2014-01-23T10:52:33","modified_gmt":"2014-01-23T08:52:33","slug":"vicenc-navarro-la-desconeguda-historia-del-problema-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-navarro-la-desconeguda-historia-del-problema-espanyol\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Navarro: La desconeguda hist\u00f2ria del problema espanyol"},"content":{"rendered":"

\"Conference\"<\/a>Existeix un problema greu a Espanya, que els establishments pol\u00edtics i medi\u00e0tics espanyols, radicats en la seva majoria a Madrid, defineixen com el \u201cproblema catal\u00e0\u201d, que \u00e9s, en realitat, el \u201cproblema espanyol\u201d, problema que es va aguditzar com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’enorme influ\u00e8ncia que la dreta espanyola (en realitat, ultradreta en l’espectre pol\u00edtic europeu) va tenir durant el mal anomenat \u201cproc\u00e9s mod\u00e8lic\u201d de la Transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia. Com he escrit en diverses ocasions, aquell proc\u00e9s va tenir molt poc de mod\u00e8lic, doncs es va fer en condicions summament favorables per a les dretes (que controlaven l’aparell de l’Estat i la majoria dels mitjans d’informaci\u00f3 i persuasi\u00f3), i molt desfavorables per a les esquerres, que havien liderat les forces democr\u00e0tiques durant la resist\u00e8ncia enfront de la Dictadura (que va ser una de les m\u00e9s repressives existents a Europa) i que acabaven de sortir de la clandestinitat. La Transici\u00f3 va ser un proc\u00e9s enormement desequilibrat, que va determinar un producte \u2013la Constituci\u00f3- que reflectia, en molts dels seus components, aquesta falta d’equilibri de forces, amb domini de les ultradretes. Va ser aquest desequilibri el que explica la visi\u00f3 d’Espanya que es despr\u00e8n d’aquest document. Espanya \u2013segons la Constituci\u00f3- \u00e9s una naci\u00f3 (sense recon\u00e8ixer que hi hagi diverses nacions), i l’Ex\u00e8rcit ha de garantir que aix\u00f2 sigui aix\u00ed, recordant que l’Ex\u00e8rcit colpista (del qual l’Ex\u00e8rcit en aquell moment era el seu continuador) va realitzar un cop d’Estat precisament per evitar una redefinici\u00f3 d’Espanya que s’express\u00e9s a trav\u00e9s d’un Estat plurinacional. La famosa crida a la unitat d’Espanya era una crida al manteniment d’un Estat uninacional.<\/p>\n

No hauria d’oblidar-se que aquell cop militar es va realitzar per defensar la perman\u00e8ncia d’un ordre social i territorial injust. Els seus dirigents van anomenar \u201cseparatistes\u201d a aquells que desitjaven no separar-se d’Espanya, sin\u00f3 redefinir-la. L’Estat catal\u00e0, tant el proposat per Llu\u00eds Companys com el proposat per Francesc Maci\u00e0, era un Estat que es considerava part d’una federaci\u00f3 espanyola, o fins i tot ib\u00e8rica, que havia de recon\u00e8ixer la seva plurinacionalitat. En contra de la versi\u00f3 oficial de la Hist\u00f2ria d’Espanya, l’objectiu de les forces progressistes a Catalunya durant la Rep\u00fablica no va ser el separatisme, sin\u00f3 l’establiment d’un federalisme que permet\u00e9s la conviv\u00e8ncia entre iguals, compartint volunt\u00e0riament la seva exist\u00e8ncia dins d’un ampli col\u00b7lectiu, amb un Estat federal plurinacional. Per cert, el que va sintetitzar millor aquest sentiment no van ser les figures tradicionals de l\u2019establishment medi\u00e0tic i pol\u00edtic nacionalista catal\u00e0, sin\u00f3 el dirigent del moviment obrer catal\u00e0 El Noi del Sucre, autor pr\u00e0cticament desconegut en els mitjans d’informaci\u00f3 d’aquest establishment.<\/p>\n

Sembla ara haver-se oblidat que van ser totes les esquerres, tant les espanyoles com les catalanes, les que sempre havien compartit aquesta visi\u00f3, que van mantenir tamb\u00e9 durant la clandestinitat. Aquesta visi\u00f3 federalista implicava l’autodeterminaci\u00f3 dels seus components. Tan recentment com al congr\u00e9s d’octubre de 1974 de Suresnes, el PSOE subratllava que \u201cla definitiva soluci\u00f3n del problema de las nacionalidades y regiones que integran el Estado espa\u00f1ol parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminaci\u00f3n de las mismas, que comporta la facultad de que cada nacionalidad y regi\u00f3n pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado espa\u00f1ol<\/i>\u201d (Resoluci\u00f3 sobre nacionalitats i regions). I m\u00e9s tard, al 27\u00e8 Congr\u00e9s del PSOE el desembre de 1976, es va aprovar que \u201cel Partido Socialista propugnar\u00e1 el ejercicio libre del derecho a la autodeterminaci\u00f3n por la totalidad de las nacionalidades y regionalidades que compondr\u00e1n en pie de igualdad el Estado federal que preconizamos\u2026 La Constituci\u00f3n garantizar\u00e1 el derecho de autodeterminaci\u00f3n<\/i>\u201d, mantenint que \u201cel an\u00e1lisis hist\u00f3rico nos dice que en la actual coyuntura la lucha por la liberaci\u00f3n de las nacionalidades\u2026 no es opuesta, sino complementaria con el internacionalismo de la clase trabajadora<\/i>\u201d. \u201cAutodeterminaci\u00f3\u201d era la versi\u00f3 d\u2019aquell moment del \u201cdret a decidir\u201d d’ara. Aquest dret a decidir \u2013que permetia, si aix\u00ed es desitjava, la separaci\u00f3- assegurava que la perman\u00e8ncia \u2013desitjada per la majoria- era en condicions d’igualtat i volunt\u00e0ria, no for\u00e7ada o imposada.<\/p>\n

El canvi de les esquerres espanyoles governants<\/i><\/b><\/p>\n

Aquest comprom\u00eds va desapar\u00e8ixer en la mal anomenada \u201cmod\u00e8lica\u201d Transici\u00f3. El canvi es va deure a les pressions (en realitat, imposicions) de l’Ex\u00e8rcit i del Monarca, que van imposar aquestes cl\u00e0usules d’Espanya com a l’\u00fanica naci\u00f3, indivisible i salvaguardada per l’Ex\u00e8rcit, que garantiria la perman\u00e8ncia d’aquest Estat uninacional. Aquesta va ser la condici\u00f3 de la Monarquia i de l’Ex\u00e8rcit per permetre l’establiment d’una democr\u00e0cia molt limitada. Diversos protagonistes d’aquella Transici\u00f3 aix\u00ed ho han reconegut. Aquesta va ser la causa que les esquerres espanyoles canviessin tan radicalment. I aqu\u00ed es troben les arrels de la manca de resoluci\u00f3 del problema espanyol<\/i>. La seva oposici\u00f3 a la redefinici\u00f3 d’Espanya, tot aix\u00f2 sota l’argumentaci\u00f3 de defensar la seva unitat (la mateixa justificaci\u00f3 que havien utilitzat les dretes per realitzar el cop militar del 1936), va impedir que es resolgu\u00e9s aquest problema. Les forces conservadores van guanyar la batalla un altre cop. I van presentar l’aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 per part de la poblaci\u00f3 espanyola en un refer\u00e8ndum com a signe d’una aprovaci\u00f3 a un suposat consens entre iguals que va distar molt de ser entre iguals i que fos consens. Les esquerres, molt febles i recentment sortides de la pres\u00f3 o de l’exili, estaven ansioses per tenir democr\u00e0cia, per molt limitada que fos. Ara b\u00e9, com em va dir en una ocasi\u00f3 Santiago Carrillo, el que les esquerres van considerar com el seu gran \u00e8xit va ser l’admissi\u00f3 del principi que la sobirania procedia i derivava de la ciutadania, sense ser plenament conscients, no obstant aix\u00f2, que la mateixa Constituci\u00f3 dificultava que aquesta sobirania s’exerc\u00eds a les diferents nacions que ocupen el territori de l’Estat espanyol. El dret a decidir (formes de democr\u00e0cia directa com ara refer\u00e8ndums) amb prou feines es va permetre, desenvolupant unes institucions democr\u00e0tiques molt poc representatives (el 72% de la poblaci\u00f3 espanyola est\u00e0 d’acord amb l’esl\u00f2gan del 15-M \u201cno ens representen\u201d) i molt poc participatives. Aquest va ser el resultat d’aquella Transici\u00f3 clarament immod\u00e8lica, que no permet ni tan sols refer\u00e8ndums de car\u00e0cter consultiu, com \u00e9s el que ara es proposa a Catalunya.<\/p>\n

Ara b\u00e9, l’abandonament per part de les esquerres espanyoles, tant socialistes com comunistes, de les seves arrels i compromisos federalistes, va deixar el problema espanyol sense resoldre, aguditzant-se encara m\u00e9s les tensions quan el Tribunal Constitucional, controlat pels dos partits majoritaris, va eliminar elements clau de l’Estatut (l’intent de recuperar la plurinacionalitat de l’Estat espanyol) despr\u00e9s de ser ratificat per la poblaci\u00f3 catalana, argumentant que la Constituci\u00f3 no ho permetia. A part d\u2019aix\u00f2, la direcci\u00f3 del PSOE es va convertir en la gran defensora, juntament amb les dretes, d’aquesta versi\u00f3 uninacional d’Espanya. I quan l’intent de cop militar de 1981 va tenir lloc, la Monarquia va accentuar la import\u00e0ncia de la unitat d’Espanya. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el PSOE va decidir que el Partit dels Socialistes de Catalunya deix\u00e9s de tenir el seu propi grup parlamentari, convertint-se en una branca del PSOE.<\/p>\n

La situaci\u00f3 actual<\/i><\/b><\/p>\n

I ara, el comportament insultant del govern del PP (amb l’ajuda dels sectors jacobins dins del PSOE), amb la seva arrog\u00e0ncia i manca de sensibilitat cap a les reivindicacions de la majoria de la poblaci\u00f3 a Catalunya, que afavoreix el dret a decidir, est\u00e0 portant a una situaci\u00f3 d\u2019afartament que explica l’enorme creixement del sentiment de separaci\u00f3 respecte de l’Estat espanyol, creient impossible que aquesta Espanya pugui canviar. I aqu\u00ed est\u00e0 el problema espanyol, accentuat per les forces conservadores d’ambdues parts de l’Ebre, que utilitzen les banderes, un cop m\u00e9s, per ocultar la seva alian\u00e7a de classes.<\/p>\n

Per\u00f2 s’est\u00e0 cometent un gran error per part de sectors de les esquerres espanyoles, al creure’s que aquest moviment pro \u201cdret a decidir\u201d \u00e9s un moviment de dretes, liderat pel govern catal\u00e0. I tamb\u00e9 \u00e9s un gran error (que es repeteix maliciosament i desvergonyidament per part de les dretes, tant el PP com UPyD) creure’s que aquest moviment \u00e9s un moviment anti-Espanya. \u00c9s un moviment anti-Estat espanyol (veure el meu article \u201cLa Sagrera: la Catalunya real\u201d, P\u00fablico<\/i>, 26.11.13), cosa que \u00e9s diferent a ser un moviment antiespanyol. Naturalment que hi ha de tot, per\u00f2 la majoria no es sent antiespanyola. En realitat, la majoria o la minoria major, s\u00f3n catalans que es senten espanyols per\u00f2 que volen que es reconegui Catalunya com a naci\u00f3, amb el seu dret a decidir la seva articulaci\u00f3 o separaci\u00f3 amb l’Estat espanyol. Els insults que s’estan promovent (acusant aquest moviment de victimista, insolidari, i un llarg reguitzell d’insults predictibles), fins i tot per personalitats d’esquerra, estan fent un gran dany, estimulat el separatisme. En realitat, el fenomen m\u00e9s nou que est\u00e0 succeint a Catalunya \u00e9s el parer majoritari de la poblaci\u00f3 (el 81%) que la poblaci\u00f3 a Catalunya t\u00e9 el dret a decidir (\u00e9s a dir, a ser sobirana) i que un nombre cada cop major de persones que es senten espanyoles, a m\u00e9s de catalanes, votaria, dins del proc\u00e9s de decisi\u00f3, per la independ\u00e8ncia, com a rebuig a un Estat la m\u00e0xima expressi\u00f3 del qual \u00e9s l\u2019establishment pol\u00edtic i medi\u00e0tic radicat a Madrid, caracteritzat per una extraordin\u00e0ria arrog\u00e0ncia, que creu que l’\u00fanica Espanya possible \u00e9s la que ells estan imposant cada dia a la resta del pa\u00eds, incloent Catalunya.<\/p>\n

Aix\u00f2, l\u2019establishment espanyolista, pol\u00edtic i medi\u00e0tic, radicat a la capital del Regne, mai no ho reconeixer\u00e0. Per\u00f2 l’Estat espanyol (del qual en s\u00f3n portaveus) ha aconseguit tal nivell de descr\u00e8dit entre la poblaci\u00f3 de les diferents nacions i regions d’Espanya que existeix avui una agitaci\u00f3 constant al llarg del territori espanyol, tamb\u00e9 de rebuig cap a aquest Estat. Les enquestes mostren com la poblaci\u00f3 espanyola \u00e9s de les que est\u00e0 m\u00e9s distanciada de les institucions de l’Estat a la Uni\u00f3 Europea. I estan sorgint elements i moviments contestataris (que es van iniciar amb el moviment 15-M) que s\u00f3n radicals, en el sentit que van a les arrels dels problemes, demanant i exigint una segona Transici\u00f3, que permeti el desenvolupament de l’Espanya republicana, alternativa a la que avui existeix, i que agermanada amb els moviments sobiranistes a Catalunya, aconsegueixi una Espanya sobirana, democr\u00e0tica i justa. L’alian\u00e7a dels sobiranistes catalans i dels sobiranistes espanyols que rebutgen aquest Estat tan escassament democr\u00e0tic \u00e9s la condici\u00f3 per aconseguir, no solament all\u00f2 que les esquerres hist\u00f2ricament van desitjar, sin\u00f3 all\u00f2 que qualsevol persona democr\u00e0tica hauria de desitjar.<\/p>\n

La import\u00e0ncia del dret a decidir<\/i><\/b><\/p>\n

Aquest sentiment per part de la majoria de la poblaci\u00f3 que viu a Catalunya que el poble catal\u00e0 ha de tenir el dret a decidir no variar\u00e0. \u00c9s un sentiment d’una enorme import\u00e0ncia, doncs equival al reconeixement de Catalunya com una naci\u00f3 sobirana.<\/p>\n

Ara b\u00e9, en contra del que constantment es presenta a cercles nacionalistes, tant espanyols com catalans, la demanda d’aquest dret no \u00e9s el mateix que el desig que Catalunya sigui independent. Naturalment que el dret a decidir implica la possibilitat d’independitzar-se. Per\u00f2 el dret a decidir ha de tenir, per mera coher\u00e8ncia democr\u00e0tica, altres alternatives perqu\u00e8 sigui el poble catal\u00e0 el que decideixi. Oferir-li solament una alternativa limita aquest dret. D’aqu\u00ed l’error de creure’s que el dret a decidir \u00e9s el mateix que demanar la independ\u00e8ncia. La famosa festa al camp del Bar\u00e7a, err\u00f2niament definida com la festa del \u201cdret a decidir\u201d, era en realitat una festa independentista. Darrere de les declaracions de la persona amfitriona que va llegir el manifest de la festa (que el podria haver signat la majoria del 81% que est\u00e0 a favor del dret a decidir), hi havia una bandera independentista (mostrant un intent d’instrumentalitzaci\u00f3 d’aquell sentiment).<\/p>\n

Per\u00f2 mentre que el 81% vol que la poblaci\u00f3 voti sobre el seu futur, el percentatge de votants a favor de la independ\u00e8ncia, segons les enquestes, seria menor (52%), percentatge que probablement augmenti m\u00e9s i r\u00e0pidament si l\u2019establishment espanyolista radicat a Madrid continua la seva oposici\u00f3 al dret a decidir, cosa de la qual els independentistes s\u00f3n conscients, doncs s’estan beneficiant d’aquest comportament.<\/p>\n

Ara b\u00e9, encara que comprensible en el seu comportament, aquesta captaci\u00f3 del dret a decidir pels independentistes pot danyar aquest dret, doncs, en cas que hi hagu\u00e9s aquest vot i la majoria no vot\u00e9s a favor de la independ\u00e8ncia, l\u2019establishment espanyolista conclouria que el poble catal\u00e0 no desitja ser sobir\u00e0. I ser\u00e0 un flac favor per a aquells que sostenen que Catalunya ha de ser una naci\u00f3 sobirana.<\/p>\n

I \u00e9s aquesta mateixa visi\u00f3 del dret a decidir la que porta a presentar pels partits nacionalistes (tant catalans com espanyols) els fets heroics de la poblaci\u00f3 catalana del 1714 com un moviment del poble catal\u00e0 contra Espanya, quan en realitat va ser contra l’Estat borb\u00f2nic espanyol, que va anul\u00b7lar les institucions catalanes. La seva derrota va ser tamb\u00e9 la derrota de les forces progressistes espanyoles (cosa que mai no es diu) que van defensar la visi\u00f3 d’una altra Espanya, com b\u00e9 van indicar els propis dirigents de la revolta catalana. Aquella guerra la van perdre, a m\u00e9s de Catalunya, totes les forces progressistes de tota Espanya. La clarivid\u00e8ncia dels dirigents catalans d’aquell moment va ser extraordin\u00e0ria, doncs ja llavors van indicar que la derrota de Catalunya significaria tamb\u00e9 \u201cla derrota d’aquells espanyols enganyats per l’Estat borb\u00f2nic\u201d. No cal dir que els paral\u00b7lelismes entre dos moments hist\u00f2rics tan distants s\u00f3n molt limitats, ja que fins i tot les categories Catalunya i Espanya tenen diferents significats. Per\u00f2, no obstant aix\u00f2, ha d\u2019assenyalar-se que ja llavors hi va haver dues visions diferents d’Espanya, i que la vict\u00f2ria d’una \u2013de la qual l’Espanya actual n\u2019\u00e9s hereva- es va fer a costa de Catalunya i de l’Espanya progressista. I d’aix\u00f2 mai no es parla. Si es conegu\u00e9s, hi hauria un moviment generalitzat de les forces progressistes a Espanya a favor del dret a decidir a Catalunya i a la resta d’Espanya.<\/p>\n

*Article la versi\u00f3 original del qual es va publicar en castell\u00e0 al diari P\u00daBLICO, 16 de gener de 2014<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Existeix un problema greu a Espanya, que els establishments pol\u00edtics i medi\u00e0tics espanyols, radicats en la seva majoria a Madrid, defineixen com el \u201cproblema catal\u00e0\u201d, que \u00e9s, en realitat, el \u201cproblema espanyol\u201d, problema que es va aguditzar com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’enorme influ\u00e8ncia que la dreta espanyola (en realitat, ultradreta en l’espectre pol\u00edtic europeu) va …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10444","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10444","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10444"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10444\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10462,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10444\/revisions\/10462"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10444"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10444"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10444"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}