{"id":10418,"date":"2014-01-19T08:50:46","date_gmt":"2014-01-19T06:50:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10418"},"modified":"2014-01-20T13:54:35","modified_gmt":"2014-01-20T11:54:35","slug":"jordi-marti-barcelona-capital-destat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-barcelona-capital-destat\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Barcelona, capital d\u2019Estat"},"content":{"rendered":"

\"diana\"<\/a>Catalunya es troba en una cru\u00eflla molt important en relaci\u00f3 a Espanya. Les relacions entre ambdues nacions, en termes econ\u00f2mics i culturals, s\u00f3n indiscutibles i cal preservar-les, per\u00f2 el desig del ple reconeixement nacional de Catalunya i la capacitat de governar el seu futur dins el marc europeu s\u00f3n cada vegada m\u00e9s majorit\u00e0ries. Barcelona est\u00e0 al bell mig d\u2019un conflicte en el que hi t\u00e9 molt a dir. Disposar d\u2019una gran capital amb capacitat de projecci\u00f3 internacional ha perm\u00e8s a Catalunya preservar els seus trets diferencials i la seva condici\u00f3 de naci\u00f3. Barcelona ha estat el principal pont cultural entre la cultura catalana i castellana, fruit dels innombrables intercanvis que es produeixen en una ciutat com la nostra, feta de gent amb or\u00edgens molt diversos. El cosmopolitisme de la nostra ciutat ve d\u2019aquesta condici\u00f3 de terra de pas, d\u2019acomodar una diversitat cada vegada m\u00e9s \u00e0mplia de ciutadans, que ha afavorit una cultura oberta i plural, hibrida i mestissa, sense deixar de ser (encara que els guardians de les ess\u00e8ncies ho posin en dubte) capital de Catalunya i de la cultura catalana.<\/p>\n

Per contra, Barcelona no ha tingut mai un Estat ni un govern que la proteg\u00eds i afavor\u00eds el desplegament de tot el seu potencial: ni Espanya, entestada en una visi\u00f3 radial del l\u2019Estat amb predomini exclusiu de Madrid, ni, paradoxalment, una determinada Catalunya, que ha vist amb por les dimensions, la diversitat i les fortaleses que adquiria la seva pr\u00f2pia capital. Barcelona, en l\u2019apassionant context actual, ha d\u2019esdevenir una capital d\u2019Estat que miri de fit a fit les grans capitals europees: avui encap\u00e7ala la lliga de les segones ciutats del continent, dem\u00e0 ha de poder entrar per m\u00e8rits propis a la primera divisi\u00f3 de les ciutats internacionals. Un pa\u00eds petit com Catalunya tamb\u00e9 es juga el seu futur en la mesura que sigui capa\u00e7 de permetre desplegar tot el seu potencial a la seva capital. En aquest sentit, apunto tres grans apostes irrenunciables.<\/p>\n

Un projecte per a la ciutat gran, la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona<\/strong>.\u00a0<\/b>Les ciutats contempor\u00e0nies han superat el municipi esdevenint \u00e0rees urbanes de l\u00edmits difosos i sovint amb greus mancances de govern. El projecte per a la Barcelona d\u2019aquest segle nom\u00e9s es pot dibuixar a escala metropolitana i exigeix uns instruments de govern forts, que puguin actuar i disposin de la mateixa legitimitat democr\u00e0tica, la mateixa dels governs municipals. Per refor\u00e7ar el nou govern de l\u2019\u00c0rea Metropolitana \u00e9s necessari que el seu president\/alcalde sigui triat per sufragi universal. Dif\u00edcilment, sense la legitimitat directa de les urnes, pot endegar la integraci\u00f3 urbana que requereix l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona per afrontar els reptes contemporanis. L\u2019urbanisme ha estat l\u2019eina democr\u00e0tica de fer ciutat: per equilibrar les funcions del territori, per articular planejaments que contenen i endrecen el creixement, per establir els eixos que articulen la mobilitat i, sobretot, per limitar els excessos del mercat sobre el s\u00f2l i l\u2019espai p\u00fablic urb\u00e0. Aquestes funcions, avui s\u2019han de fer, sobretot, des de la dimensi\u00f3 metropolitana. Quatre exemples, quatre propostes: cal establir les noves \u00e0rees de centralitat urbana que articulin la ciutat sencera \u2013el Pla Bes\u00f2s, amb la Sagrera i l\u2019antiga t\u00e8rmica, \u00e9s possiblement el m\u00e9s significatiu\u2013; cal una estrat\u00e8gia pel reciclatge del conjunt de pol\u00edgons industrials escampats en el territori; cal un Pla de Turisme metropolit\u00e0 que permeti una gesti\u00f3 activa i la distribuci\u00f3 d\u2019aquesta activitat per tot el territori de la ciutat; un Pla de Comer\u00e7 que pretegeixi el comer\u00e7 singular amb valor hist\u00f2ric i impedeixi que les grans superf\u00edcies comercials fagocitin el comer\u00e7 de proximitat.<\/p>\n

L\u2019aposta per la capitalitat cultural de Barcelona.<\/strong>\u00a0Si en alguna cosa Barcelona pot excel\u00b7lir i projectar-se \u00e9s en la dimensi\u00f3 cultural. Aquesta ha de ser, per\u00f2, una aposta que contempli la cultura com a motor de transformaci\u00f3 social i de conformaci\u00f3 d\u2019un pensament cr\u00edtic. Quan s\u2019apel\u00b7la a la capacitat creativa de la cultura t\u00e9 sentit si s\u2019identifica com la dimensi\u00f3 que ens ha de permetre entendre i inventar maneres de llegir la realitat i transformar-la. En aquesta l\u00f2gica, que defuig la banalitat i l\u2019entreteniment vacu, han de jugar un paper clau els grans equipaments de la ciutat \u2013molts d\u2019ells amb la funci\u00f3 de proposar-nos noves maneres de visitar i llegir la nostra tradici\u00f3 art\u00edstica i el nostre passat hist\u00f2ric\u2013, per\u00f2 tamb\u00e9 les m\u00faltiples iniciatives que habiten al sotabosc cultural de la ciutat, on es troben avui els vertaders pols creatius i d\u2019innovaci\u00f3 barcelonins. Entendre la ciutat com a laboratori m\u00e9s que com a museu i apostar per una participaci\u00f3 activa del conjunt de la ciutadania \u00e9s el que pot permetre recuperar la vitalitat cultural caracter\u00edstica de Barcelona. El m\u00f3n espera que Barcelona esdevingui punta de llan\u00e7a del que ha d\u2019arribar de nou: en el teatre, en les arts visuals, en la m\u00fasica o en l\u2019audiovisual. La dimensi\u00f3 social de la cultura fa que aquest objectiu no nom\u00e9s estigui en mans dels creadors i del sector de la cultura: avui ha de ser una onada que sacsegi la societat sencera.<\/p>\n

Una aposta metropolitana pel transport p\u00fablic<\/strong>.\u00a0<\/b>En les darreres d\u00e8cades s\u2019han fet passes molt importants per millorar les connexions de l\u2019\u00e0rea de Barcelona. El nou aeroport, la transformaci\u00f3 del port, l\u2019arribada de l\u2019alta velocitat i la connexi\u00f3 amb Europa, han perm\u00e8s fer un gran salt en la connectivitat de la ciutat. Aquesta realitat malauradament t\u00e9 un anvers: les mancances estructurals del transport p\u00fablic en clau metropolitana, que obliguen a un \u00fas excessiu del transport privat. Completar la L\u00ednia 9 del metro i una xarxa de rodalies a l\u2019al\u00e7ada de les necessitats s\u00f3n, sens dubte, les prioritats fonamentals de la mobilitat barcelonina. S\u2019ha de millorar la xarxa d\u2019autobusos amb l\u2019aposta octogonal i fer un salt qualitatiu en adaptar la ciutat a l\u2019\u00fas de la bicicleta, per\u00f2 la realitat \u00e9s que sense una malla integrada de transport p\u00fablic que abasti tota la regi\u00f3 metropolitana ser\u00e0 molt dif\u00edcil limitar sensiblement l\u2019\u00fas del cotxe privat a la ciutat i impedir, per exemple, els episodis de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica que es repeteixen peri\u00f2dicament. El servei de transport p\u00fablic \u00e9s un dels pilars del dret a la ciutat. I aquest servei s\u2019ha de poder prestar garantint que cap col\u00b7lectiu en queda excl\u00f2s. Per aix\u00f2 cal un finan\u00e7ament suficient que garanteixi la qualitat del servei i reverteixi en unes tarifes assequibles al conjunt de la ciutadania. El deute acumulat i el d\u00e8ficit anual de Transports Metropolitans de Barcelona no poden recaure, com ara est\u00e0 passant, en les butxaques dels usuaris: impedim el compliment al dret al transport p\u00fablic i, alhora, fem un flac favor a la salut ambiental de la ciutat.<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya es troba en una cru\u00eflla molt important en relaci\u00f3 a Espanya. Les relacions entre ambdues nacions, en termes econ\u00f2mics i culturals, s\u00f3n indiscutibles i cal preservar-les, per\u00f2 el desig del ple reconeixement nacional de Catalunya i la capacitat de governar el seu futur dins el marc europeu s\u00f3n cada vegada m\u00e9s majorit\u00e0ries. Barcelona est\u00e0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-10418","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10418"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10420,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10418\/revisions\/10420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}