{"id":10375,"date":"2014-01-14T15:07:32","date_gmt":"2014-01-14T13:07:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10375"},"modified":"2014-01-14T15:07:45","modified_gmt":"2014-01-14T13:07:45","slug":"jordi-font-pa-vi-i-grau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-pa-vi-i-grau\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Pa, vi i grau"},"content":{"rendered":"

\"artistic\"<\/a>\u00c9s clar que, a les coses, cal dir-les pel seu nom,\u00a0“al pa, pa i al vi, vi”.\u00a0<\/em>Tractar d’impedir-ho va contra el sentit com\u00fa i nom\u00e9s es pot entendre com un intent falsari per sembrar la confusi\u00f3 que, ja se sap, \u00e9s guany de pescadors.\u00a0Aix\u00f2 atempta contra el dret ciutad\u00e0 a la deguda informaci\u00f3.\u00a0I atenta, en termes de mercat, contra la lliure compet\u00e8ncia: no es pot negar el seu nom a cap producte, llevat que es tracti de donar-li l’exclusiva a algun competidor o, pitjor encara, a alg\u00fa que no podria competir en igualtat de condicions perqu\u00e8 no d\u00f3na la talla.\u00a0El pa \u00e9s el pa, el vi \u00e9s el vi i el grau \u00e9s el grau.\u00a0I no pot obligar a ning\u00fa a que anomeni, al pa, “massa de farina fornejada” ni, al vi, “most fermentat” ni, al grau, “t\u00edtol superior”. Menys encara hi ha via lliure perqu\u00e8 altres productes puguin dir pa, vi i grau.\u00a0Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 demencial en qu\u00e8 es troben les escoles superiors art\u00edstiques i els seus ensenyaments, que atresoren un coneixement sedimentat al llarg del temps, davant d’unes ofertes universit\u00e0ries que poden improvisar de qualsevol manera, a partir de quatre rudiments te\u00f2rics.\u00a0Sent ambd\u00f3s ensenyaments reconeguts com “primer cicle o grau” de l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3 Superior, per\u00f2 nom\u00e9s les segones amb la denominaci\u00f3 corresponent de “Grau”.<\/p>\n

Les escoles superiors d’ensenyaments art\u00edstics havien esperat que, in extremis, una esmena de consens a la LOMCE, al Senat, restitu\u00eds la denominaci\u00f3 de “Grau” que els correspon, que va establir el Reial Decret d’Ordenaci\u00f3 d’aquests ensenyaments, a l’octubre de 2009, i que va regir durant els cursos 2010-11 i 2011-12 i fins a la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de febrer del 2012.\u00a0Una sent\u00e8ncia que va confirmar la condici\u00f3 d’aquests ensenyaments com a “primer cicle o grau” de l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3 Superior, per\u00f2 que va assenyalar l’error del Ministeri d’Educaci\u00f3 al no haver esmenat la vella denominaci\u00f3 de “T\u00edtol Superior” a la LOE (com s\u00ed havia fet en el seu moment amb la LOU), cosa que invalidava ara la part corresponent del Reial Decret d’Ordenaci\u00f3.\u00a0Milers d’alumnes -dues promocions senceres de totes les escoles art\u00edstiques superiors- es despertaven aquest dia amb la not\u00edcia que els estudis que venien cursant ja no eren de “Grau” encara que aix\u00ed ho digu\u00e9s la matr\u00edcula pagada, com ells diuen, havien estat ” degradats”.<\/p>\n

Havia estat un descuit incomprensible del Ministeri o, m\u00e9s aviat, es tractava d’un “regalet”- amb espoleta retardada- que algun “amic” de les arts va deixar embolicat i camuflat?\u00a0Sembla mentida que, a hores d’ara, hi hagi encara gent encastellada que no pot amb les arts.\u00a0Pens\u00e0vem que havien quedat enrere definitivament, que el seu cant del cigne havien estat els dos episodis soferts en el proc\u00e9s de desenvolupament de la LOE, tancats amb la dimissi\u00f3 de dos directors generals, gr\u00e0cies a la coher\u00e8ncia i al coratge d’Eva Almunia, en un cas, i de Mario Bedera, en l’altre, successius Secretaris d’Estat d’Educaci\u00f3.\u00a0Es tracta de la retr\u00f2grada ideologia que sempre va menysprear al coneixement art\u00edstic i que, no fa tants anys, tenia a b\u00e9 enterrar els c\u00f2mics “fora de sagrat”.<\/p>\n

Caldr\u00e0 convenir, per\u00f2, que l’inefable ministre Wert els va prendre el relleu, enfrontant-se a la voluntat pr\u00e0cticament un\u00e0nime de les direccions de les escoles i tamb\u00e9 dels grups parlamentaris, incl\u00f2s el seu propi.\u00a0Llan\u00e7a a la m\u00e0, va donar amb la possible esmena de consens per terra i va for\u00e7ar a l’extrem el corr\u00f3 governamental, legislant contra la denominaci\u00f3 de “Grau” que hauria etiquetar als ensenyaments art\u00edstics superiors com el que s\u00f3n, amb la resta d’ensenyaments superiors.<\/p>\n

Pura ideologia?\u00a0O potser, tamb\u00e9, alguna funcionalitat opaca?\u00a0Aix\u00f2 segon sembla m\u00e9s que probable.\u00a0Sol passar amb les ideologies extremes.\u00a0Despr\u00e9s dels seus valors i “p\u00fabliques virtuts”, amaguen lletjos “vicis privats”.\u00a0Mireu l’efecte i s’endevinar\u00e0 de seguida la cura.\u00a0Algunes facultats universit\u00e0ries, amb professorat sobrant o amb desitjos d’aconseguir majors cotes de poder acad\u00e8mic, porten temps volent colonitzar nous territoris docents, fins i tot sense disposar del coneixement ni del professorat degut.\u00a0I vet aqu\u00ed que ara, per fi i gr\u00e0cies al ministre Wert, podran fer-ho, traient al mercat “Graus” de m\u00fasica, de teatre, de dansa, de disseny i de conservaci\u00f3 de b\u00e9ns, en competici\u00f3 trucada amb les escoles superiors art\u00edstiques, les \u00faniques que disposen d’aquests coneixements i del professorat adequat, i els ensenyaments de les quals, sent de “primer cicle o de grau”, no podran denominar-se “Grau”.\u00a0M\u00e9s encara i potser aqu\u00ed hi ha el m\u00f2bil principal-, els centres privats que, millors o pitjors, s’adscriguin a una universitat tamb\u00e9 podran esgrimir, en els seus ensenyaments, davant de les escoles p\u00fabliques de sempre, la denominaci\u00f3 de “Grau”.\u00a0Sobren els comentaris.<\/p>\n

Qu\u00e8 faran ara les escoles art\u00edstiques superiors, despr\u00e9s del llarg, labori\u00f3s i exemplar proc\u00e9s seguit des de 2004 que les ha portat a ser membres de ple dret de l’Espai Europeu?\u00a0Vist el vist, esgotat el tr\u00e0mit del Senat, aprovada la LOMCE sense cap esmena al respecte, sembla no haver-hi m\u00e9s que dos camins possibles.\u00a0Un: carregar amb el disbarat fins que canvi\u00efn les tornes.\u00a0L’altre: fer creu i ratlla, donant per liquidat el cam\u00ed a la mida obert per la LOE i el Reial Decret d’Ordenaci\u00f3, per passar a exigir la major, \u00e9s a dir, la reforma de la LOU, de manera que els ensenyaments art\u00edstics c\u00e0piguen directament a la universitat sense morir en l’intent.\u00a0Mentrestant, caldria negociar amb la universitat, a partir de l’acord i el suport del corresponent govern auton\u00f2mic, un model transitori de “adscripci\u00f3 universit\u00e0ria” que permeti disposar ja de la denominaci\u00f3 de “Grau”, sense que aix\u00f2 greugi el preu de la matr\u00edcula i garantint la r\u00e0tio professor \/ alumnes avui vigents i un r\u00e8gim del professorat que admeti, en igualtat de condicions, als artistes en exercici al costat dels doctors.\u00a0El primer \u00e9s un par\u00e0metre democr\u00e0tic elemental.El segon s\u00f3n les condicions vitals dels ensenyaments art\u00edstics.<\/p>\n

Quin cansament!\u00a0\u00a1Quan treball in\u00fatil, a les escoles, en les trobades curriculars, en el di\u00e0leg amb la professi\u00f3, als despatxos ministerials, en el Consell Superior d’Ensenyaments Art\u00edstics, en les seves comissions, en la relaci\u00f3 amb els grups parlamentaris…!\u00a0Quantes esperances frustrades!\u00a0Que pen\u00f3s!\u00a0Cal agrair-ho al senyor Wert i al govern del qual forma part.\u00a0I, en certa manera, als corifeus que, des dels seus interessos corporatius (el plat de llenties d’una c\u00e0tedra universit\u00e0ria), fa temps que pregonant l’ingr\u00e9s incondicional a la universitat, tot i que sigui per enterrar els ensenyaments art\u00edstics.\u00a0Caldr\u00e0 anar amb molt de compte.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s clar que, a les coses, cal dir-les pel seu nom,\u00a0“al pa, pa i al vi, vi”.\u00a0Tractar d’impedir-ho va contra el sentit com\u00fa i nom\u00e9s es pot entendre com un intent falsari per sembrar la confusi\u00f3 que, ja se sap, \u00e9s guany de pescadors.\u00a0Aix\u00f2 atempta contra el dret ciutad\u00e0 a la deguda informaci\u00f3.\u00a0I atenta, en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[104],"class_list":["post-10375","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10375","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10375"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10375\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10378,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10375\/revisions\/10378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10375"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10375"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10375"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}