{"id":10369,"date":"2014-01-12T10:45:57","date_gmt":"2014-01-12T08:45:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10369"},"modified":"2014-01-14T14:53:46","modified_gmt":"2014-01-14T12:53:46","slug":"clara-blanchar-creix-la-barcelona-pobra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/clara-blanchar-creix-la-barcelona-pobra\/","title":{"rendered":"Clara Blanchar: Creix la Barcelona pobra"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10370\" rel=\"attachment wp-att-10370\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10370\" alt=\"pobresabcn\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/pobresabcn-300x300.png\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/pobresabcn-300x300.png 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/pobresabcn-150x150.png 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/pobresabcn-50x50.png 50w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/pobresabcn.png 560w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>En algunes parr\u00f2quies de Nou Barris els capellans han deixat de passar el raspall.\u00a0En missa ja no recapten diners, recullen menjar.\u00a0Aix\u00ed estan de apurats dels barris del districte m\u00e9s pobre de Barcelona.\u00a0Nou Barris repeteix un any m\u00e9s com el m\u00e9s pobre dels districtes en la cartografia de la pobresa que dibuixen les xifres de distribuci\u00f3 territorial de la renda familiar a la ciutat.\u00a0Les xifres del Departament d&#8217;Estad\u00edstica de l&#8217;Ajuntament de 2011 mostren a m\u00e9s com la bretxa s&#8217;engrandeix: cada any hi ha m\u00e9s barris per sota de la mitjana.\u00a0Dels 73 barris de la ciutat, el 2010 havia 53 per sota, en 2011 s\u00f3n 55.\u00a0\u00c9s a dir, el 75% dels barris estan per sota de la mitjana.<\/p>\n<p>Prenent com a \u00edndex de renda familiar el 100, en els extrems de la llista figuren Can Peguera (34) i Pedralbes (241).\u00a0O sigui, una fam\u00edlia de Pedralbes disposa de set vegades m\u00e9s renda que una de Can Peguera, el barri de les anomenades &#8220;cases barates&#8221;, aixecat per allotjar els treballadors de l&#8217;Exposici\u00f3 de 1929, el gestiona el Patronat Municipal de l&#8217;Habitatge, que ofereix els pisos a fam\u00edlies en situaci\u00f3 molt prec\u00e0ria.\u00a0Les dades de cinc anys demostren com la situaci\u00f3 d&#8217;uns millora i la dels altres empitjora.\u00a0El 2008, la renda familiar a Pedralbes era de 194 i la de Can Peguera de 52.<\/p>\n<p>El president de la Federaci\u00f3 d&#8217;Associacions de Ve\u00efns de Barcelona (FAVB), Llu\u00eds Rabell ent\u00e9n que aquestes xifres demostren &#8220;fins a quin punt s&#8217;est\u00e0 instal\u00b7lant la fractura social entre barris de la ciutat, com la polaritzaci\u00f3 es cronifica&#8221;.<\/p>\n<p>&#8220;Unes desigualtats que lluny de desapar\u00e8ixer, s&#8217;aprofundeixen, perqu\u00e8 els barris amb rendes m\u00e9s baixes empitjoren any rere any, mentre que en el pol oposat, l&#8217;increment de rendes \u00e9s molt notable&#8221;.\u00a0Pedralbes salta entre 2010 i 2011 d&#8217;un \u00edndex de 208-240 sobre 100.\u00a0&#8220;Perqu\u00e8 la mitjana d&#8217;un barri es dispari d&#8217;aquesta manera hi ha d&#8217;haver molta gent acaparant molts diners&#8221;, apunta Rabell.<\/p>\n<p>Si la foto de Nou Barris \u00e9s la de barris densament poblats, d&#8217;orografia complicada, amb molt habitatge primer del desenvolupisme, m\u00e9s tard p\u00fablica i ja en la d\u00e8cada passada fruit de l&#8217;especulaci\u00f3 urban\u00edstica, i amb poblaci\u00f3 treballadora procedent sobretot de successives onades migrat\u00f2ries, a la de Pedralbes predominen habitatges unifamiliars de luxe o edificis a quatre vents, amb entrada de servei, carrers amb aparcament de sobres i asfalt cobert per fulles despr\u00e9s d&#8217;hores sense que passi ni un cotxe.<\/p>\n<p>Com una vegada va recordar ir\u00f2nicament el polit\u00f2leg Joan Subirats, citant l&#8217;antrop\u00f2leg Mikel Aramburu, Pedralbes \u00e9s un gueto, ent\u00e8s com &#8220;una \u00e0rea en qu\u00e8 viu gent amb or\u00edgens \u00e8tnics, culturals o religiosos molt similars i que, de forma volunt\u00e0ria o involunt\u00e0ria, presenta un cert grau de reclusi\u00f3 d&#8217;a\u00efllament&#8221;.<\/p>\n<p>Sigui o no una ironia, la distribuci\u00f3 territorial de la renda per barris casa amb altres indicadors estad\u00edstics de la ciutat, que no fan sin\u00f3 reafirmar l&#8217;assist\u00e8ncia d&#8217;una bretxa.\u00a0Poden les xifres m\u00e9s o menys curioses, sobre l&#8217;antiguitat del parc automobil\u00edstic, per exemple, o de m\u00e9s transcend\u00e8ncia: com la situaci\u00f3 del parc d&#8217;habitatges, la incid\u00e8ncia de l&#8217;atur o l&#8217;esperan\u00e7a de vida.\u00a0Els ve\u00efns dels barris rics de Barcelona viuen vuit anys m\u00e9s que els del Raval (amb una renda familiar de 64,2), 81 anys enfront de 73, revelava l&#8217;octubre passat una estad\u00edstica d&#8217;un projecte europeu de recerca (Sophie) sobre el impacte de les decisions p\u00fabliques sobre la salut que a Barcelona coordina l&#8217;Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica.<\/p>\n<p>La mateixa ag\u00e8ncia, en el seu informe de 2011, subratlla el cas de Nou Barris, del qual destaca les &#8220;privacions socials i econ\u00f2miques&#8221; en el cap\u00edtol referit a l&#8217;esperan\u00e7a de vida i la mortalitat.\u00a0Destaca com la tend\u00e8ncia positiva de la mortalitat prematura s&#8217;ha frenant a la ciutat, tot i que fa \u00e8mfasi &#8220;a l&#8217;evoluci\u00f3 negativa observada a Nou Barris, que va tenir un exc\u00e9s de mortalitat prematura en els \u00faltims anys i un repunt en 2010 [&#8230;], que coincideix amb l&#8217;evoluci\u00f3 del nivell de privaci\u00f3 de la poblaci\u00f3&#8221;.\u00a0&#8220;Calen esfor\u00e7os per millorar la prevenci\u00f3 i la promoci\u00f3 de la salut, aix\u00ed com les condicions de vida i treball per reduir les desigualtats en la mortalitat prematura a Barcelona&#8221;, conclou.<\/p>\n<p>Des de la Coordinadora d&#8217;Associacions i Entitats de Nou Barris, Albert Recio, explica que l&#8217;\u00faltim n\u00famero de la revista\u00a0<em>La Veu del Carrer,<\/em>\u00a0que edita la FAVB, tamb\u00e9 posa el focus al districte en un article que pentina les inversions municipals per districtes.\u00a0&#8220;Hi ha un paral\u00b7lelisme entre la degradaci\u00f3 de la renda i les inversions municipals&#8221;, subratlla el president de la FAVB.\u00a0A Nou Barris fins i tot s&#8217;ha constitu\u00eft la plataforma Nou Barris cabrejada: pel tancament d&#8217;ambulatoris (Guineueta) i serveis d&#8217;urg\u00e8ncies, per batre tots els r\u00e8cords de desnonaments (Ciutat Meridiana), perqu\u00e8 es tanquen l\u00ednies en escoles de prim\u00e0ria, s&#8217;amena\u00e7a amb el tancament de guarderies (Trinitat Nova), pel centre cultural de la Prosperitat que no arriba, la resid\u00e8ncia d&#8217;ancians acabada per\u00f2 sense inaugurar per manca de diners, pel retard en les beques menjador que fa que algunes fam\u00edlies tirin la tovallola, perqu\u00e8 han traslladat un centre de rehabilitaci\u00f3 de traumatologia on per arribar-hi cal fer una excursi\u00f3 amb autob\u00fas&#8230; Recio i altres integrants de la Plataforma van ser rebuts dijous a la S\u00edndica de Greuges de Persones, M.\u00a0Assumpci\u00f3 Vil\u00e0, que els va cridar per con\u00e8ixer la situaci\u00f3 del districte.\u00a0&#8220;Els serveis socials estan col\u00b7lapsats&#8221;, assegura Recio.<\/p>\n<p>S\u00f3n aquests serveis socials els que deriven a les fam\u00edlies al centre de recollida d&#8217;aliments que des de juliol passat centralitza els lliuraments les parr\u00f2quies del districte al barri de Porta, al costat del camp de la Damm.\u00a0Despla\u00e7ar-se al nou centre \u00e9s una feina per als ve\u00efns de Roquetes, Canyelles, Ciutat Meridiana o Torre Bar\u00f3.\u00a0Per\u00f2 els voluntaris de C\u00e0ritas defensen el nou sistema, amb recollida a hores concertades amb les fam\u00edlies i un espai ampli que facilita la concentraci\u00f3 de tot tipus de menjar.\u00a0&#8220;Dignifica el servei i evita les aglomeracions i cues de fam\u00edlies amb carros&#8221;, explica el coordinador de la parr\u00f2quia de Sant Josep Obrer (Trinitat Nova), Joaquim Lafuente.El centre at\u00e9n 700 fam\u00edlies al mes, indica.\u00a0Despr\u00e9s de m\u00e9s d&#8217;una d\u00e8cada com moss\u00e8n a la parr\u00f2quia de Sant Sebasti\u00e0 (Verdum) i molta experi\u00e8ncia en barris humils de Badalona, \u200b\u200bel rector Joan Quadreny confirma que la situaci\u00f3 de Nou Barris \u00e9s l\u00edmit.\u00a0&#8220;Hi ha dos dics de contenci\u00f3 sense els quals hi hauria barricades als carrers: la fam\u00edlia i la solidaritat representada en serveis com el de C\u00e0ritas&#8221;.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/01\/05\/catalunya\/1357414914_291755.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En algunes parr\u00f2quies de Nou Barris els capellans han deixat de passar el raspall.\u00a0En missa ja no recapten diners, recullen menjar.\u00a0Aix\u00ed estan de apurats dels barris del districte m\u00e9s pobre de Barcelona.\u00a0Nou Barris repeteix un any m\u00e9s com el m\u00e9s pobre dels districtes en la cartografia de la pobresa que dibuixen les xifres de distribuci\u00f3 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69,47],"class_list":["post-10369","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona","tag-crisi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10369"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10369\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10372,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10369\/revisions\/10372"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10369"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10369"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}