{"id":10358,"date":"2014-01-11T13:05:51","date_gmt":"2014-01-11T11:05:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10358"},"modified":"2014-01-11T13:05:51","modified_gmt":"2014-01-11T11:05:51","slug":"judit-carrera-mestres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/judit-carrera-mestres\/","title":{"rendered":"Judit Carrera: Mestres"},"content":{"rendered":"

\"mestre\"<\/a>Tot creixement cultural, tota aportaci\u00f3 creadora en el terreny de les lletres i de les arts, tota innovaci\u00f3 capital en el camp pedag\u00f2gic o en el de la investigaci\u00f3, dignifiquen i consoliden, en general, un creixement pol\u00edtic”.\u00a0Amb aquestes paraules expressava l’editor Josep Maria Castellet<\/strong> la tesi principal del seu llibre\u00a0Per un debat sobre la cultura a Catalunya,<\/em>\u00a0publicat el 1983.\u00a0En el moment de la seva mort, resulta eloq\u00fcent constatar la vig\u00e8ncia de les idees forts d’aquesta petita obra, d’altra banda molt circumscrita al debat de la llavors incipient democr\u00e0cia.<\/p>\n

Castellet<\/strong> defensa en aquest llibre que l’educaci\u00f3 i la cultura s\u00f3n els eixos vertebradors de tota naci\u00f3 moderna, i ho fa a trav\u00e9s de dos arguments principals.\u00a0El primer \u00e9s reclamar als governs que, a m\u00e9s de l’economia, apostin de manera priorit\u00e0ria per la cultura i l’educaci\u00f3, preservant la indispensable autonomia de les dues esferes.\u00a0Aix\u00ed, la grandesa d’un Govern es demostrar\u00e0 si \u00e9s capa\u00e7 d’assumir la paradoxa pr\u00f2pia de tota pol\u00edtica cultural i educativa: se li demana que doni suport i estimuli una s\u00e8rie d’activitats que en cap cas ha de dirigir ni controlar.\u00a0El segon fil conductor del llibre \u00e9s la reivindicaci\u00f3 de la tasca de modernitzaci\u00f3 desenvolupada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914.\u00a0La confian\u00e7a estructural en l’educaci\u00f3 i la cultura del Govern de Prat de la Riba va establir les bases de la modernitat de Catalunya, bevent de la vitalitat de la Renaixen\u00e7a, el Modernisme i el Noucentisme, i projectant fins a la Generalitat de 1931, amb el par\u00e8ntesi de la dictadura de Primo de Rivera.<\/p>\n

En aquest any de commemoracions i debat sobre el futur de Catalunya, sembla interessant rescatar de la mem\u00f2ria l’her\u00e8ncia de la Mancomunitat per buscar inspiraci\u00f3 en un projecte que va donar solidesa institucional i cultural a Catalunya fins a l’esclat de la Guerra Civil.\u00a0Simple federaci\u00f3 de les diputacions catalanes, la Mancomunitat tenia poques compet\u00e8ncies formals i menys recursos i, malgrat aix\u00f2, va aconseguir desenvolupar una notable obra d’infraestructures ferrovi\u00e0ries, tecnol\u00f2giques i energ\u00e8tiques.\u00a0El seu punt fort va ser considerar que l’educaci\u00f3, la cultura i la ci\u00e8ncia eren indissociables d’aquestes inversions destinades al desenvolupament industrial i l’equilibri territorial.\u00a0Aix\u00ed, va implantar la primera xarxa de telefonia i de ferrocarrils, per\u00f2 va ser tamb\u00e9 l’\u00e8poca de la consolidaci\u00f3 de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’obra ling\u00fc\u00edstica de Pompeu Fabra, alhora que es creen la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques populars, la Escola Industrial, el Servei Geogr\u00e0fic, l’Escola Superior d’Agricultura, l’Escola Montessori i molts centres culturals i educatius.\u00a0Aquesta impressionant xarxa institucional va ser la base sobre la qual va arrencar la posterior Generalitat republicana, que va tenir en l’educaci\u00f3 una de les seves prioritats.\u00a0La tasca de l’Institut Escola, creat el 1931 inspirat per la Instituci\u00f3 Lliure d’Ensenyament, va ser el punt culminant de tres d\u00e8cades de democratitzaci\u00f3 cultural i renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica a Catalunya.\u00a0Era una \u00e8poca en qu\u00e8 no nom\u00e9s s’apostava per l’educaci\u00f3, sin\u00f3 que es feia negant la submissi\u00f3 a qualsevol dogma moral, religi\u00f3s o pol\u00edtic, i en qu\u00e8 aquesta defensa de la llibertat educativa anava acompanyada d’una formaci\u00f3 integral de l’alumne, en un context d’aprenentatge en el qual no hi havia barreres entre la vida i l’escola.Eren temps en qu\u00e8 es considerava al mestre un pilar fonamental del desenvolupament democr\u00e0tic del pa\u00eds i un enlla\u00e7 privilegiat entre l’esfera \u00edntima de l’alumne i la vida col\u00b7lectiva.<\/p>\n

Aquest potencial pol\u00edtic de la figura del mestre est\u00e0 avui en dubte, el mestre \u00e9s l’\u00faltima baula del menyspreu actual a l’educaci\u00f3, sotm\u00e8s a la pressi\u00f3 de les aules i v\u00edctima de la precaritzaci\u00f3 i les retallades.\u00a0A les aberracions de la llei Wert se suma una inversi\u00f3 en educaci\u00f3 que, segons l’\u00faltim anuari de la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill, \u00e9s avui a Catalunya un 25% inferior a la mitjana europea.<\/p>\n

Revaloritzar la figura del mestre seria el primer pas per tornar centralitat a l’educaci\u00f3.\u00a0Perqu\u00e8 hi ha una cosa potencialment revolucion\u00e0ria en la relaci\u00f3 entre mestre i alumne, en la mesura que l’escola \u00e9s el lloc privilegiat on s’entrena la mirada i es desenvolupa la capacitat d’obrir camins, d’estrenar m\u00f3n.\u00a0Un bon mestre \u00e9s, com tots sabem, el que obre portes inesperades fins i tot sense saber-ho.\u00a0\u00c9s el que transmet respecte per la hist\u00f2ria i per l’altre a trav\u00e9s de l’amor per la llengua, o el que estimula la curiositat temptejant els camins de la ci\u00e8ncia.\u00a0\u00c9s, tamb\u00e9, aquell que desperta la consci\u00e8ncia mentre cultiva la humilitat en la relaci\u00f3 amb els altres i amb la natura.\u00a0Un bon mestre \u00e9s el que for\u00e7a a q\u00fcestionar el m\u00f3n donat per descomptat i el que exerceix la seva autoritat a trav\u00e9s de l’exemple.\u00a0\u00c9s, en fi, el que encomana l’amor per la vida a trav\u00e9s de l’emoci\u00f3 i el que incentiva a imaginar un m\u00f3n diferent.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot creixement cultural, tota aportaci\u00f3 creadora en el terreny de les lletres i de les arts, tota innovaci\u00f3 capital en el camp pedag\u00f2gic o en el de la investigaci\u00f3, dignifiquen i consoliden, en general, un creixement pol\u00edtic”.\u00a0Amb aquestes paraules expressava l’editor Josep Maria Castellet la tesi principal del seu llibre\u00a0Per un debat sobre la cultura …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[104],"class_list":["post-10358","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10358"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10358\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10360,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10358\/revisions\/10360"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}