{"id":10352,"date":"2014-01-09T20:34:59","date_gmt":"2014-01-09T18:34:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10352"},"modified":"2014-01-10T20:47:21","modified_gmt":"2014-01-10T18:47:21","slug":"pere-oriol-costa-el-viratge-de-la-burgesia-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-oriol-costa-el-viratge-de-la-burgesia-catalana\/","title":{"rendered":"Pere-Oriol Costa: El viratge de la burgesia catalana"},"content":{"rendered":"

\"cercle\"<\/a>El llarg cicle de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya va coincidir amb dos per\u00edodes ben diferents pel que fa a l’entorn europeu. Els primers deu anys encara sota la influ\u00e8ncia del Pacte de Ialta, la immobilitat de les fronteres en el Vell Continent va ser quasi absoluta. El panorama va canviar de forma not\u00f2ria en la d\u00e8cada dels noranta. El mateix 1990 Litu\u00e0nia es va declarar independent de l’URSS, seguida d’Ucra\u00efna el 1991 i immediatament d’Est\u00f2nia i Let\u00f2nia.<\/p>\n

El canvi de fronteres tamb\u00e9 va sacsejar l’antiga Iugosl\u00e0via d’una manera que pocs anys abans semblava molt improbable. El 1991 Eslov\u00e8nia es declara independent amb el suport d’Alemanya, i el 1995, en acabar la Guerra de B\u00f2snia, la federaci\u00f3 creada pel mariscal Tito s’havia transformat en quatre estats nacionals independents: l’esmentada Eslov\u00e8nia, Cro\u00e0cia, S\u00e8rbia i B\u00f2snia.<\/p>\n

La ruptura de l’estatus imposat per Ialta va tenir un notable impacte a Catalunya. Aqu\u00ed es va generar un debat de baixa intensitat per\u00f2 durador sobre si era un bon moment perqu\u00e8 el president Pujol present\u00e9s la candidatura de Catalunya a la independ\u00e8ncia emparat en aquell per\u00edode de canvis i transformacions a Europa.<\/p>\n

Un dels arguments que m\u00e9s va pesar llavors va ser la sensaci\u00f3 compartida per la majoria dels que van intervenir en el debat que si es feia un moviment cap a la independ\u00e8ncia la burgesia catalana no seguiria, tot i estar formada en bona part per votants de CiU. I s’afegia que aix\u00f2 Pujol ho tenia ben calculat.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 torna a estar d’actualitat. En el conflicte que actualment afecta les relacions entre Catalunya i Espanya pel dret a decidir es detecta de manera clara l’intent de Madrid d’aconseguir un decantament de la burgesia catalana m\u00e9s din\u00e0mica cap a les tesis centralistes. Els posicionaments dels l\u00edders empresarials i de les institucions que els representen es fomenten i s’analitzen amb lupa per projectar cap al futur quin ser\u00e0 el seu comportament a mesura que l’actual situaci\u00f3 es vagi definint. L’\u00faltim episodi l’ha protagonitzat el president de la CEOE, el catal\u00e0 Joan Rosell, en afirmar que els empresaris catalans estan virant cap al sobiranisme. I \u00e9s normal que sigui aix\u00ed. Estem al 2014. Si comparem l’actual situaci\u00f3 amb l’\u00e8poca del president Pujol, cal recon\u00e8ixer que han aparegut nous factors d’un pes indubtable que han contribu\u00eft a modificar la relaci\u00f3 de la burgesia catalana amb l’Estat.<\/p>\n

Vull assenyalar en primer lloc la disminuci\u00f3 del pes dels mercats espanyols en el conjunt de les vendes de productes catalans, i l’augment creixent de les exportacions dels nostres productes i serveis a altres pa\u00efsos, cosa que fa que la producci\u00f3 catalana estigui deixant de ser captiva com ho era anys enrere.<\/p>\n

Una altra transformaci\u00f3 de la classe dirigent catalana respecte a Espanya es pot veure en la p\u00e8rdua de pes del que havia estat el lobi mon\u00e0rquic a Catalunya. Les causes caldria estudiar-les m\u00e9s a fons per\u00f2 el fet \u00e9s que els noms significatius que avui associem a aquest grup es compten amb els dits d’una m\u00e0.<\/p>\n

Tornant al vessant econ\u00f2mic, cal dir que els governs del PP van tenir una gran oportunitat de vincular catalans als interessos centralistes amb les grans privatitzacions que l’impuls neoliberal va permetre fer als governs d’Aznar, i que van provocar l’emerg\u00e8ncia d’una nova classe dirigent. Per\u00f2 en aquest repartiment del past\u00eds privatitzador no hi apareixen ni catalans ni bascos, a difer\u00e8ncia fins i tot del que va fer el franquisme al final de la Guerra Civil, quan va dissoldre l’ordre republic\u00e0 i va repartir beneficis i prebendes a un determinat grup de catalans. En el cas de les privatitzacions d’Aznar, els beneficiaris van comen\u00e7ar pels companys de pupitre i es van circumscriure a gent de l’\u00e0rea metropolitana de Madrid.<\/p>\n

Hi ha m\u00e9s factors que tamb\u00e9 cal tenir en compte: la despersonalitzaci\u00f3 de les empreses, sobretot les multinacionals, i l’emerg\u00e8ncia d’una nova generaci\u00f3 d’empresaris que ja han estat educats en l’escola catalana, a molts dels quals no els \u00e9s aliena aquesta desconnexi\u00f3 emocional amb Espanya \u00faltimament tan citada. A aquesta llista nom\u00e9s hi afegeixo la decad\u00e8ncia d’una marca Espa\u00f1a envoltada de crisis econ\u00f2miques, d’esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 als m\u00e9s alts nivells i immersa en una revoluci\u00f3 neoconservadora que vol alterar realitats assumides majorit\u00e0riament per la nostra societat.<\/p>\n

La for\u00e7a d’aquest canvi obre noves inc\u00f2gnites sobre quin ser\u00e0 el paper de la burgesia m\u00e9s activa quan en els propers mesos els esdeveniments es vagin precipitant. Per\u00f2 sembla clar que no hi ha, ni hi haur\u00e0, ni de bon tros, una unanimitat en contra del decantament de Catalunya cap a una via sobiranistaNom\u00e9s cal seguir de prop els diversos posicionaments, declaracions, accions i silencis que s’estan produint per preveure que no ser\u00e0 aix\u00ed.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llarg cicle de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya va coincidir amb dos per\u00edodes ben diferents pel que fa a l’entorn europeu. Els primers deu anys encara sota la influ\u00e8ncia del Pacte de Ialta, la immobilitat de les fronteres en el Vell Continent va ser quasi absoluta. El panorama va canviar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-10352","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10352","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10352"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10352\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10357,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10352\/revisions\/10357"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10352"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}