{"id":10329,"date":"2014-01-06T18:00:30","date_gmt":"2014-01-06T16:00:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10329"},"modified":"2014-01-08T11:08:19","modified_gmt":"2014-01-08T09:08:19","slug":"josep-fontana-un-temps-de-desconcert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-fontana-un-temps-de-desconcert\/","title":{"rendered":"Josep Fontana: Un temps de desconcert"},"content":{"rendered":"

\"vG\"<\/a>Ens diuen que hem sortit de la crisi \u2013b\u00e9, alguns, al menys, ja n\u2019han sortit- i ara estem tots pendents de quan ens tocar\u00e0 la recuperaci\u00f3 tamb\u00e9 a nosaltres: una recuperaci\u00f3 que hauria de tenir com a element essencial que torni a haver-hi llocs de treball suficients per als 5.904.700 aturats que hi ha en aquest pa\u00eds segons les dades del tercer trimestre d\u2019aquest any.<\/p>\n

Nom\u00e9s que ara resulta que, segons una enquesta feta a executius espanyols fa pocs dies, la previsi\u00f3 \u00e9s que es trigar\u00e0 vint anys a recuperar els llocs de treballs perduts com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi. I el que ning\u00fa no aclareix \u00e9s de qu\u00e8 viuran durant aquest 20 anys els que restin al marge i les seves fam\u00edlies.<\/p>\n

I \u00e9s que l\u2019esperan\u00e7a de tornar a alguna cosa semblant a la plena ocupaci\u00f3 sembla que \u00e9s un engany. Als Estats Units \u2013on conv\u00e9 de mirar de tant en tant, perqu\u00e8 all\u00ed comencen les coses que despr\u00e9s s\u2019establiran a casa nostra- sembla que ho tenen clar: l\u2019economia ja fa uns anys que s\u2019ha recuperat, per\u00f2 les xifres de l\u2019atur segueixen sense ser satisfact\u00f2ries, malgrat els optimismes puntuals del mes passat en arribar al 7 per cent d\u2019atur. Per\u00f2 hi ha molts dubtes sobre la validesa d\u2019una xifra com aquesta; tants que, segons els c\u00e0lculs que fa John Williams al seu butllet\u00ed de \u201cshadow statistics\u201d, la xifra real podria arribar fins al 23%. El que est\u00e0 clar \u00e9s que, si el que anem a cercar \u00e9s la dada m\u00e9s significativa, que \u00e9s la de la taxa de participaci\u00f3 en el treball, podem veure que aquesta ha estat baixant sense interrupci\u00f3 des del 2003. Krugman ha recordat, per altra banda, que d\u2019aquests 10.900.000 treballadors nord-americans oficialment en l\u2019atur n\u2019hi ha 1.300.000 que perdran tots els ajuts per subsistir a finals de desembre.<\/p>\n

Una prova de quina \u00e9s la situaci\u00f3 real del mercat de treball ens la d\u00f3na, als Estats Units com a Espanya, el fet que es mantinguin els sous de mis\u00e8ria, que estan creant una \u00a0consci\u00e8ncia de qu\u00e8 aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 que no millorar\u00e0 f\u00e0cilment. McDonald\u2019s, per exemple, l\u2019empresa de menjar r\u00e0pid que t\u00e9 un cap que cobra 13\u20198 milions a l\u2019any, es resisteix a les peticions dels seus treballadors nord-americans de passar d\u2019un sou de 8\u201969 a l\u2019hora, que no els assegura la subsist\u00e8ncia i obliga a molts a rec\u00f3rrer a les ajudes p\u00fabliques contra la pobresa, fins a 15 d\u00f2lars l\u2019hora. El m\u00e9s sinistre \u00e9s que la web de l\u2019empresa es va dedicar darrerament a donar-los consells per contractar entrenadors de preparaci\u00f3 f\u00edsica personal o treballadors per netejar la piscina.<\/p>\n

Aquest mes passat, en una reuni\u00f3 de recerca del Fons Monetari Internacional, Larry Summers \u2013l\u2019assessor econ\u00f2mic de Clinton i d\u2019Obama, que va ser directament responsable de les mesures de desregulaci\u00f3 que van precipitar la crisi de 2008- va fer un discurs que ha commocionat els economistes, perqu\u00e8 defineix la situaci\u00f3 en qu\u00e8 estem com un \u201cestancament secular\u201d. Paul Krugman l\u2019ha acollit amb un entusiasme desconcertant, demanant: \u201c\u00bfI si el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim des de fa cinc anys fos la nova normalitat?\u201d. Un m\u00f3n que descriu com \u201cun estadi durador en qu\u00e8 la depressi\u00f3 econ\u00f2mica seria la norma amb episodis de plena ocupaci\u00f3 escassos i distants entre si\u201d, associats a altres tantes bombolles.<\/p>\n

M\u2019angoixa que s\u2019accepti amb tanta facilitat una an\u00e0lisi que presenta la possibilitat d\u2019un llarg estancament com un fet natural, deixant de banda considerar altres factors que poden haver contribu\u00eft a la reducci\u00f3 de la demanda, com les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un proc\u00e9s creixent de desigualtat, que t\u00e9 uns fonaments essencialment pol\u00edtics. Sorpr\u00e8n aquesta manca de refer\u00e8ncies al problema, en moments en qu\u00e8 el \u201cWorld Economic Forum\u201d ens diu, d\u2019acord amb una enquesta realitzada entre 1592 dirigents del m\u00f3n acad\u00e8mic, dels negocis, del govern i de les organitzacions \u201cnon profit\u201d, que una de les majors preocupacions per al futur immediat \u00e9s, i ho dic amb les mateixes paraules de l\u2019informe, que \u201cla difer\u00e8ncia entre rics i pobres \u00e9s cada vegada m\u00e9s extrema, de manera que mentre la desigualtat dels ingressos augmenta en les grans nacions, l\u2019educaci\u00f3, la salut i la mobilitat social estan amena\u00e7ades\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 expressar preocupaci\u00f3 i no fer propostes per resoldre-ho em sembla c\u00ednic. I \u00e9s que els remeis, si n\u2019hi ha, passen per uns camins que exigeixen imposar formes de fiscalitat que transfereixin recursos dels grans beneficis empresarials a l\u2019estat per tal d\u2019atendre els serveis socials en retroc\u00e9s, i restablir la for\u00e7a de negociaci\u00f3 dels assalariats per tal d\u2019ajudar-los a millorar les seves retribucions. I unes mesures com aquestes sembla que s\u00f3n totalment impossibles en la situaci\u00f3 pol\u00edtica en qu\u00e8 vivim, amb governs de dreta o d\u2019esquerra, tant s\u2019hi val.<\/p>\n

Voldria donar un exemple d\u2019aquesta impossibilitat de controlar l\u2019economia per part de governs d\u00e8bils i tolerants com els actuals en relaci\u00f3 amb un problema que pot ser molt important per tots plegats en un futur no gaire lluny\u00e0. En refereixo als indicis d\u2019una nova bombolla especulativa que han dut Tom Hartman a profetitzar que la propera crisi es produir\u00e0 el 2016.<\/p>\n

Aquests indicis es basen en el r\u00e0pid recobrament del mercat de l\u2019habitatge, on els preus estan tornant a cr\u00e9ixer de manera alarmant, tant als Estats Units com a Gran Bretanya. Bancs i fons d\u2019inversi\u00f3 s\u2019estan apressant en aquests moments a comprar a baix preu pisos no venuts o desnonats. Als Estats Units, Blackstone Group, un dels grups inversors m\u00e9s potents del m\u00f3n, ha comprat 40.000 habitatges, per un valor de 7.500 milions de d\u00f2lars. Compres fetes amb diner l\u00edquid, gr\u00e0cies a un cr\u00e8dit de 3.600 milions obtingut del Deutsche Bank. El grup intenta comprar al m\u00e9s aviat possible, abans que pugin m\u00e9s els preus, i ja ha anunciat el seu prop\u00f2sit de fer negocis tamb\u00e9 a Espanya, on els preus encara s\u00f3n prou baixos.<\/p>\n

Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb l\u2019augment de la demanda de lloguer per part dels que van ser desnonats durant la crisi i dels que ara no poden trobar una hipoteca per comprar una casa. Una situaci\u00f3 que ha donat lloc a un augment dels preus del lloguer que est\u00e0 creant problemes molt seriosos a les fam\u00edlies de treballadors pobres. La proporci\u00f3 de llogaters que han de destinar m\u00e9s d\u2019un 30 per cent dels seus ingressos a pagar el lloguer ha passat als Estats Units d\u2019un 38 per cent en l\u2019any 2000 a un 50 per cent en 2010. El que aix\u00f2 anuncia respecte del futur del negoci dels lloguers, i de l\u2019explotaci\u00f3 dels llogaters, \u00e9s prou preocupant.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a Anglaterra s\u2019anuncia que els preus de l\u2019habitatge pujaran un 35 per cent d\u2019ac\u00ed a 2030 i que els lloguers ho faran en un 39 per cent, un augment que no \u00e9s previsible que comparteixin els salaris, de manera que un articulista de The Independent opina que \u201ctota una generaci\u00f3 ser\u00e0 incapa\u00e7 de comprar o llogar una casa\u201d.<\/p>\n

L\u2019afany de comprar abans que pugin m\u00e9s els preus explica el que ha fet Blackstone, que ha creat un nou tipus de t\u00edtols garantits per les rendes dels lloguers, empaquetades a la manera com es va fer amb les hipoteques en el desastre de 2008. Blackstone va emetre la primera s\u00e8rie d\u2019aquests t\u00edtols el novembre passat i ja hi ha nous competidors anunciant que s\u2019apuntaran a aquest invent, que permet obtenir diner per seguir comprant.<\/p>\n

El problema \u00e9s que els t\u00edtols depenen com a garantia de seguretat de qu\u00e8 un 95 per cent dels habitatges es mantinguin llogats permanentment, i que hi ha dubtes molt seriosos respecte del que pot passar si fallen, ja que poden deixar milers de llogaters a l\u2019aire, encara que estiguin pagant puntualment els seus lloguers.<\/p>\n

Per\u00f2 jo voldria cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre el fet que ara els protagonistes no siguin els bancs, sin\u00f3 grups d\u2019inversi\u00f3 que treballen amb cr\u00e8dits bancaris. Perqu\u00e8 resulta que en aquests moments en qu\u00e8 s\u2019acaba d\u2019aprovar la regla Volcker, que limita les activitats especulatives dels bancs, en prohibir-los fer apostes amb el diner dels seus clients, ja s\u2019ha pogut veure com Goldman Sachs est\u00e0 comptant amb la possibilitat d\u2019actuar donant pr\u00e9stec a altres fons que puguin fer les operacions que se\u2019ls prohibeixen a ells i als seus propis fons d\u2019inversi\u00f3.<\/p>\n

Sembla, doncs, que la regla Volcker pot resultar inefica\u00e7 per frenar noves aventures especulatives. Hi havia una soluci\u00f3 millor, restablir la llei Glass-Steagall de 1933, que separava les operacions de banca de dip\u00f2sit de les d\u2019inversi\u00f3, per tal d\u2019assegurar el manteniment dels estalvis dipositats. Aquesta llei va ser abolida el 1999, a temps per donar pas a les especulacions que van dur a la crisi de 2008, de manera que ara, si la banca t\u00e9 problemes, els estalvis els garanteix l\u2019estat amb uns rescats que despr\u00e9s pagarem entre tots a trav\u00e9s dels impostos. Per\u00f2 Obama no s\u2019ha atrevit a tant com restablir la llei que va publicar Roosevelt el 1933 \u2013possiblement no podia fer-ho- i ara s\u2019han acontenta amb aquest pegat, resistit pels bancs; que finalment l\u2019han acceptat quan han vist que podien seguir fent negocis com abans.<\/p>\n

Potser s\u00ed que hem sortit de la crisi; per\u00f2 els pron\u00f2stics de cara a un futur immediat inciten a pensar que caldr\u00e0 fer alguna cosa si volem escapar del desastre que ens preparen.<\/p>\n

La Lamentable<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens diuen que hem sortit de la crisi \u2013b\u00e9, alguns, al menys, ja n\u2019han sortit- i ara estem tots pendents de quan ens tocar\u00e0 la recuperaci\u00f3 tamb\u00e9 a nosaltres: una recuperaci\u00f3 que hauria de tenir com a element essencial que torni a haver-hi llocs de treball suficients per als 5.904.700 aturats que hi ha en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[47],"class_list":["post-10329","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-crisi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10329","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10329"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10329\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10332,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10329\/revisions\/10332"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10329"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10329"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10329"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}