{"id":10326,"date":"2014-01-06T14:21:45","date_gmt":"2014-01-06T12:21:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10326"},"modified":"2014-01-07T14:29:56","modified_gmt":"2014-01-07T12:29:56","slug":"jordi-marti-el-meu-contracte-amb-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-el-meu-contracte-amb-barcelona\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: El meu contracte amb Barcelona"},"content":{"rendered":"

\"firma\"<\/a>Presentar-me a les prim\u00e0ries socialistes per esdevenir candidat a alcalde de Barcelona m\u2019obliga a definir la meva proposta. Ara he de buscar avals i despr\u00e9s vots. No puc, per\u00f2, demanar ni una cosa ni l\u2019altra sense explicar-me, sense mullar-me. No s\u00f3n temps per l\u2019exc\u00e9s de m\u00e0rqueting, ni per escapolir-me amb tres frases elegants i ampul\u00b7loses o amb una piulada ocurrent. He decidit donar el pas per tres raons: per la rebel\u00b7lia davant la injust\u00edcia, per posar l\u2019experi\u00e8ncia acumulada de casi vint anys dedicats a Barcelona al servei d\u2019un projecte col\u00b7lectiu, i pel desig que la meva ciutat doni les mateixes oportunitats a la generaci\u00f3 dels meus fills que les que m\u2019ha donat a mi. Ho he dit des del primer dia, no em mou altra cosa que contribuir al futur de Barcelona. No estic lligat a res m\u00e9s que al meu comprom\u00eds, ferm i sincer, amb la ciutat i als valors d\u2019esquerres que he defensat tota la vida. Segurament aquesta \u00e9s la veritable ra\u00f3 per la que, alguns, m\u2019han penjat l\u2019etiqueta d\u2019outsider<\/i>.<\/p>\n

Ara que les prim\u00e0ries engeguen m\u2019ha semblat indispensable explicar la meva agenda per Barcelona, les prioritats en les que m\u2019hi deixar\u00e9 la pell i per les que buscar\u00e9 totes les complicitats necess\u00e0ries per fer-les realitat. Moltes venen dels anys dedicats a la ciutat, per\u00f2 el fons i la forma que prenen en aquest Contracte per Barcelona es deuen a la feina feta durant aquests darrers dos anys i a totes les persones amb qui he tingut el plaer de compartir-la. Vull agrair la feina de tot l\u2019equip del Grup Municipal del PSC<\/strong> (regidors, t\u00e8cnics i consellers de districte), dels membres del Moviment Barcelona i dels experts que han participat en el laboratoris de treball, i a tots els ciutadans i representants d\u2019entitats i associacions amb els que he compartit conversa i neguit per la ciutat. A tots, gr\u00e0cies.<\/p>\n

Amb aquest primer post, inicio avui la presentaci\u00f3 del meu projecte per Barcelona. Al llarg de les properes setmanes anir\u00e9 concretant objectius i mesures que han de permetre completar una nova agenda per la Barcelona contempor\u00e0nia.<\/p>\n

El dret a la ciutat a la Barcelona global<\/p>\n

El segle XXI -auguren els optimistes i amants de la vida urbana- \u00e9s el segle de les ciutats. I aix\u00ed ser\u00e0 si atenem a l\u2019increment de poblaci\u00f3 mundial que acabar\u00e0 vivint en els entorns urbans. Alguns han vist el m\u00f3n com una xarxa on cada ciutat \u00e9s un n\u00f2dul de comunicacions, com si fossin ordinadors gegants i habitables, connectats entre si per grans infraestructures de mobilitat. Aeroports gegantins, trens d\u2019alta velocitat i ports internacionals s\u00f3n els connectors de les grans metr\u00f2polis d\u2019aquest segle. Si internet \u00e9s el n\u00favol amb milions de dispositius que ens connecten a l\u2019hiperespai, el reflex a la terra s\u00f3n les ciutats enlla\u00e7ades per sistemes de comunicaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s r\u00e0pids i eficients. La ciutat \u00e9s l\u2019espai que condensa m\u00e9s informaci\u00f3, el gran laboratori del coneixement i el lloc on esclata la creativitat. La imatge que avui explica la ciutat per alguns, m\u00e9s que el pl\u00e0nol de l\u2019urbanista o la imatge del\u00a0flanneur<\/i>, \u00e9s la fotografia feta des del sat\u00e8l\u00b7lit: ja no s\u00f3n carrers i places ni ciutadans passejant, treballant o badant, sin\u00f3 feixos de llum i energia. El dinamisme i la for\u00e7a d\u2019una ciutat es mesura per la intensitat de llum que projecta, talment com si mesur\u00e9ssim la pot\u00e8ncia de grans ordinadors urbans. No \u00e9s estrany que avui la estrat\u00e8gia de moltes ciutats sigui esdevenir\u00a0smart citys<\/i>, concepte que ens remet a la idea de m\u00e0quines intel\u00b7ligents, grans microprocessadors capa\u00e7os de generar cada vegada m\u00e9s flux d\u2019informaci\u00f3 i de capitals. Tot plegat t\u00e9 l\u2018aureola d\u2019un futur que ja \u00e9s aqu\u00ed, amb la cel\u00b7lofana de la tecnologia. El problema \u00e9s que pel cam\u00ed ens hem descuidat dels ciutadans.<\/p>\n

Si posem el zoom i analitzem el que passa a l\u2019interior de les ciutats la fotografia s\u2019enterboleix. La imatge de Baumann -les ciutats s\u00f3n com els cubells d\u2019escombraries on aterren els problemes generats per la globalitzaci\u00f3- \u00e9s, sens dubte, una bufetada a totes les visions optimistes i excessivament simplistes. La idea de ciutat intel\u00b7ligent, o creativa \u2013amb el qualificatiu posat de moda per Richard Florida\u2013, les pren com un tot, com a n\u00f2duls generadors de fluxos i interaccions econ\u00f2miques i de coneixement, com si fossin empreses competint en el mercat global de les ciutats. Menystenen la dimensi\u00f3 ciutadana, la ciutat com a lloc on viure en comunitat i com a acumulador de mem\u00f2ria i hist\u00f2ria urbana. Una ciutat no \u00e9s una empresa ni una marca, amb p\u00e8rdues o beneficis; \u00e9s, per sobre de tot, un conjunt de ciutadans amb dret a la ciutat. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de canviar el punt de vista, de baixar del sat\u00e8l\u00b7lit a la mirada a peu de carrer. Barcelona, des del cel, \u00e9s una ciutat triomfant i lluminosa, per\u00f2 a cada barri hi ha milers de barcelonins que no troben la manera d\u2019enfilar les seves vides. La crisi no ha fet m\u00e9s que accentuar un fenomen que ja fa anys que dura: la dificultat de trobar la manera de governar, de construir un projecte col\u00b7lectiu per a la ciutat global.<\/p>\n

Barcelona est\u00e0 immersa en aquesta paradoxa: la marca funciona per\u00f2 la desigualtat creix. \u00c9s cert, el turisme que creix; el luxe fondeja desvergonyit els seus megaiots al nou port i celebra casoris multimilionaris al MNAC; existeix un comer\u00e7 puixant al voltant de l\u2019eix del Passeig de Gr\u00e0cia; el 22@ acull empreses punteres de les TIC i la ciutat esdev\u00e9 la capital mundial del m\u00f2bil; l\u2019aeroport bat records de vols i passatgers i deixa enrere Barajas; el port continua sent un centre log\u00edstic i exportador de primer ordre; la Fira segueix per davant de totes les fires espanyoles; l\u2019alta velocitat ens acosta al cor d\u2019Europa sense que trontolli la Sagrada Fam\u00edlia i, encara que la crisi ha fet baixar llocs en els r\u00e0nquings de ciutats, Barcelona continua sent atractiva als ulls del m\u00f3n econ\u00f2mic i inversor. Tot aix\u00f2 \u00e9s cert, com ho \u00e9s, tamb\u00e9, que la desigualtat social creix; que l\u2019atur segueix disparat; que el risc de pobresa s\u2019enfila fins a percentatges inconcebibles fa uns anys; que tornen noves formes de barraquisme; que els desnonaments no s\u2019aturen i afecten, ara especialment, als habitatges de lloguer; que les escoles denuncien cassos de malnutrici\u00f3 infantil i el sistema educatiu fa fallida; que les classes mitjanes segueixen empobrint-se, i molts barris de la ciutat veuen com baixa la qualitat de vida i es posa en perill la cohesi\u00f3 social. Avui els joves viuen condemnats a la precarietat o a buscar-se la vida lluny de la ciutat que els ha format. La darrera enquesta metropolitana enc\u00e9n tots els llums d\u2019alarma i mostra, a m\u00e9s, l\u2019escassa capacitat de la intervenci\u00f3 de l\u2019Estat per pal\u00b7liar la situaci\u00f3.<\/p>\n

En aquest context, contradictori i paradoxal, la ciutat com a subjecte pol\u00edtic s\u2019apaga, com si fall\u00e9s una pota vertebradora de la seva ra\u00f3 de ser. Barcelona \u00e9s una ciutat feta a si mateixa, no ha tingut mai un estat-naci\u00f3 que la consider\u00e9s la joia del seu territori i li dediqu\u00e9s tots els seus esfor\u00e7os. All\u00f2 que \u00e9s nom\u00e9s es pot atribuir a dues coses: les generacions de barcelonins, molts vinguts d\u2019arreu, que l\u2019han anat modelant fins arribar al present, i la consci\u00e8ncia de ser capital d\u2019una cultura. Totes dues coses han configurat el catalanisme urb\u00e0 que, al seu torn, ha esdevingut el principal actiu que ha perm\u00e8s el manteniment i progr\u00e9s de la cultura i la llengua catalanes. Sense Barcelona avui Catalunya seria m\u00e9s regi\u00f3 que pa\u00eds, o com diu Josep Ramoneda \u201csense Barcelona, Catalunya seria la Proven\u00e7a; i sense Catalunya, Barcelona seria Marsella\u201d. Per\u00f2 el fet d\u2019anar assolint la capitalitat a contra pel, sense cap poder superior que hi jugu\u00e9s a favor, ha afavorit una major implicaci\u00f3 col\u00b7lectiva, un\u00a0fer-se entre tots<\/i>. La import\u00e0ncia dels moviments socials i pol\u00edtics que l\u2019han fet rebel i contestat\u00e0ria, i que ara fa un segle la van batejar com la Rosa de Foc, ha estat una pe\u00e7a clau en la conformaci\u00f3 singular de Barcelona.<\/p>\n

La ciutat \u00e9s la gent -deia el bard angl\u00e8s i un alcalde de bigoti i gavardina- per\u00f2 avui, a la gent, la ciutat se\u2019ls hi escapa de les mans. O, com escriu, Juan Mars\u00e9: \u201cTodo esto sucedi\u00f3 hace muchos a\u00f1os, cuando la ciudad era menos veros\u00edmil que ahora, pero m\u00e1s real\u201d. Avui ha de tornar a ser real, ha de tornar a estar en mans dels seus ciutadans, ha de tornar a ser el lloc on cr\u00e9ixer i trobar resposta a les necessitats i anhels de cadasc\u00fa. Cal recuperar un nou humanisme urb\u00e0, el que ha fet gran aquesta ciutat, el que mai oblida que la ciutat, abans que res, \u00e9s un lloc on viure amb dignitat.<\/p>\n

Per aix\u00f2 cal projecte, l\u00ednies que posin al Govern al servei de la ciutat entesa com a b\u00e9 com\u00fa i no com a empresa cotitzable en el mercat global de les ciutats. Els darrers governs d\u2019esquerres van adonar-se tard que les condicions de la ciutat havien canviat i el govern de CiU, amb un alcalde sense energies i que no compr\u00e8n Barcelona, ha decidit administrar i renunciar a aixecar un projecte a l\u2019al\u00e7ada dels reptes d\u2019avui. \u00a0Barcelona ha de construir una resposta a la triple crisi que patim: socioecon\u00f2mica, territorial i democr\u00e0tica. Enfrontar-se al predomini dels mercats exigeix solucions de dalt a baix \u2013Europa continua sent, malgrat tot, l\u2019esperan\u00e7a\u2013 per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible engegar din\u00e0miques de baix a dalt on les ciutats hi tenen un paper cabdal.<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Presentar-me a les prim\u00e0ries socialistes per esdevenir candidat a alcalde de Barcelona m\u2019obliga a definir la meva proposta. Ara he de buscar avals i despr\u00e9s vots. No puc, per\u00f2, demanar ni una cosa ni l\u2019altra sense explicar-me, sense mullar-me. No s\u00f3n temps per l\u2019exc\u00e9s de m\u00e0rqueting, ni per escapolir-me amb tres frases elegants i ampul\u00b7loses …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-10326","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10326","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10326"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10326\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10328,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10326\/revisions\/10328"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10326"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10326"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10326"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}