{"id":10324,"date":"2014-01-06T19:49:28","date_gmt":"2014-01-06T17:49:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10324"},"modified":"2014-01-06T19:49:28","modified_gmt":"2014-01-06T17:49:28","slug":"entrevista-a-martin-schulz-el-capitalisme-salvatge-ha-destruit-estats-i-individus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-martin-schulz-el-capitalisme-salvatge-ha-destruit-estats-i-individus\/","title":{"rendered":"Entrevista a Martin Schulz: “El capitalisme salvatge ha destru\u00eft Estats i individus”"},"content":{"rendered":"

\"schulz\"<\/a>Martin Schulz (Hehlrath, Alemanya, 1955), president del Parlament Europeu<\/a>\u00a0des de 2012 i candidat dels socialistes per presidir la Comissi\u00f3 des de novembre, \u00e9s un pol\u00edtic bastant ins\u00f2lit.\u00a0Per la seva franquesa en discursos i declaracions, que l’ha fet guanyar fama de sincer, per\u00f2 tamb\u00e9 de dur.\u00a0I per la forma en qu\u00e8 va arribar a la pol\u00edtica: no va estudiar cap carrera, va ser aprenent de llibreter i despr\u00e9s va fundar la seva pr\u00f2pia llibreria, en qu\u00e8 va treballar m\u00e9s d’una d\u00e8cada i continua oberta.\u00a0Va passar de la pol\u00edtica local a l’europea i, a poc a poc, es va anar fent un nom a l’Eurocambra.<\/p>\n

Amb la crisi, no s’ha quedat callat.\u00a0La seva constant den\u00fancia de les pen\u00faries que la classe mitjana i els m\u00e9s desfavorits estan patint a causa de l’austeritat, el seu discurs, centrat en que una retallada de l’Europa social significa una retallada de les llibertats, i la seva idea que no es pot renunciar al concepte de la Uni\u00f3 com un lloc on els dirigents han de defensar la just\u00edcia social li han fet guanyar un prestigi creixent a l’esquerra del continent.\u00a0S\u00f3n molts els que creuen que aquesta bel\u00b7liger\u00e0ncia ha estat fonamental en\u00a0la seva designaci\u00f3 com el primer candidat socialdem\u00f2crata per presidir la Comissi\u00f3<\/a>\u00a0-per primera vegada, a partir de les eleccions europees de maig, el Parlament tindr\u00e0 un paper fonamental en aquest nomenament-.\u00a0Per\u00f2 la seva forma de fer campanya \u00e9s parlar, alt i clar, sobre els perills que pateixen Europa i els seus ciutadans.\u00a0Potser el m\u00e9s ins\u00f2lit de Schulz, vist des d’Espanya, \u00e9s que es tracta d’un pol\u00edtic que no t\u00e9 por de dir el que ell creu que \u00e9s la veritat i a assumir la seva part de culpa.<\/p>\n

Quan la UE va rebre el Premi Nobel de la Pau, vost\u00e8 va utilitzar en el seu discurs ‘Els Buddenbrook’,<\/a>\u00a0la gran novel\u00b7la de Thomas Mann, com a met\u00e0fora de l’Europa actual.<\/strong>\u00a0Per qu\u00e8?<\/strong>\u00a0Vaig utilitzar aquest llibre com a imatge perqu\u00e8 narra una hist\u00f2ria a trav\u00e9s de tres generacions: la dels fundadors, la dels administradors i la que juga l’her\u00e8ncia.\u00a0Hem passat per la primera, tamb\u00e9 per la qual va haver d’administrar l’her\u00e8ncia, i no vull pert\u00e0nyer a la generaci\u00f3 que la destrueix.\u00a0\u00c9s el sentiment que tinc: a Europa hi ha gent que est\u00e0 jugant amb el que hem heretat.<\/p>\n

En molts dels seus discursos i entrevistes recents, vost\u00e8 insisteix que la UE, tal com la coneixem, est\u00e0 en perill, que el que creiem irreversible, l’Europa unida, pot ser reversible.<\/strong>\u00a0Pensa realment que pot ser aix\u00ed, que \u00e9s possible un salt cap enrere tan gran?<\/strong>\u00a0No vull ser alarmista ni apocal\u00edptic, per\u00f2 tinc l’obligaci\u00f3 de descriure la realitat, i aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer des de les pr\u00f2pies experi\u00e8ncies.\u00a0Un privilegi del meu lloc \u00e9s que em trobo amb gent per tot arreu a Europa.\u00a0La UE \u00e9s extremadament impopular, i cada experi\u00e8ncia democr\u00e0tica de la hist\u00f2ria ens mostra que quan els ciutadans retiren el suport a un projecte est\u00e0 condemnat.\u00a0\u00c9s una mala not\u00edcia per a tots els dictadors del m\u00f3n, perqu\u00e8 tard o d’hora les tiranies cauen perqu\u00e8 la gent est\u00e0 farta, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un av\u00eds per a la democr\u00e0cia.\u00a0Si els ciutadans creuen que la democr\u00e0cia ja no serveix als seus interessos, \u00e9s possible que li retirin el suport.\u00a0Hem de ser realistes: la gent est\u00e0 abandonant la idea que donar suport a Europa serveix per a alguna cosa.\u00a0Perqu\u00e8 la UE com la veiem no es correspon amb els desitjos, els somnis, les projeccions positives que compartien la immensa majoria dels ciutadans quan pensaven en ella.\u00a0Si els ciutadans abandonen a Europa, est\u00e0 perduda.<\/p>\n

Creu vost\u00e8 que a les\u00a0eleccions europees de maig de 2014<\/a>\u00a0es pot produir\u00a0una sorpresa desagradable en forma d’auge del populisme a tota la UE<\/a>?<\/strong>\u00a0La meva proposta \u00e9s que la gent que s’ocupa d’Europa, als Estats membres o en les institucions, llanci un debat.\u00a0Quin continent volem?\u00a0Els populistes actuals estan guanyant terreny a tot arreu amb el seu missatge clar de rebuig<\/a>\u00a0per\u00f2 nosaltres els permetem que puguin dir que tot va malament sense obligar-los a presentar la seva pr\u00f2pia alternativa perqu\u00e8 saben que no la tenen.\u00a0Per no permetre que aquesta gent ocupi el terreny pol\u00edtic, necessitem posar sobre la taula idees sobre l’organitzaci\u00f3.\u00a0Per aix\u00f2 estic conven\u00e7ut que aquesta idea introdu\u00efda en el Tractat de Lisboa, que el Parlament Europeu voti al president de la Comissi\u00f3, d\u00f3na un nou sentit a les eleccions.<\/p>\n

Creu vost\u00e8 que la seva nacionalitat alemanya pot ser un problema en la seva carrera cap a la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 en un moment en qu\u00e8 molts europeus perceben a Alemanya com un Estat massa fort, encara que no comparteixi ni partit ni idees amb\u00a0la cancellera Angela Merkel<\/a>?<\/strong>\u00a0El debat s’est\u00e0 produint i demostra el lloc on ens trobem.\u00a0Quan vaig ser elegit per al Parlament Europeu fa 19 anys, ning\u00fa hagu\u00e9s debatut si un alemany podia liderar la UE, perqu\u00e8 la nacionalitat no exercia cap paper.\u00a0Ara la nacionalitat exerceix de nou un paper, i aix\u00f2 demostra el lloc on ens trobem.\u00a0\u00c9s tamb\u00e9 una resposta a la seva primera pregunta, la comparaci\u00f3 amb\u00a0Los Buddenbrook.<\/em>\u00a0Quina era la nostra her\u00e8ncia?\u00a0Les nacions, m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres, treballen juntes dins del respecte mutu.\u00a0Un malt\u00e8s podria dirigir la UE, com un finland\u00e8s o un portugu\u00e8s.\u00a0El que compta \u00e9s l’inter\u00e8s com\u00fa cap a Europa, perqu\u00e8 una UE forta \u00e9s bona per a tots.\u00a0I avui debatem sobre un alemany perqu\u00e8 \u00e9s alemany, no perqu\u00e8 sigui de dretes o esquerres, amb experi\u00e8ncia, intel\u00b7ligent o no.\u00a0Em trobo entre aquests alemanys que sempre han lluitat per una Uni\u00f3 en qu\u00e8 aix\u00f2 no tingui cap paper. Molts europeus desconfien d’Alemanya.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 m’anima encara m\u00e9s a demostrar que la nacionalitat no t\u00e9 import\u00e0ncia, que l’essencial s\u00f3n les pol\u00edtiques, que per a mi es componen de tres elements: just\u00edcia social entre nacions i pobles; respecte mutu, que els grans no donin lli\u00e7ons als petits , i una Europa unida i forta per defensar-se en una compet\u00e8ncia mundial amb els nostres valors democr\u00e0tics.\u00a0Aquestes s\u00f3n les tres claus, i per aix\u00f2 em presento com europeu que ve d’Alemanya, no com alemany.<\/p>\n

Pertany a una generaci\u00f3 en qu\u00e8 el seu avi va combatre en una guerra mundial i el seu pare en una altra.<\/strong>\u00a0Ha vist com s’assentava la pau, desapareixent les fronteres, com els passaports es quedaven al calaix i com s’arribava a una moneda \u00fanica.<\/strong>\u00a0Creu que hem sabut explicar aquests \u00e8xits als que no els han viscut i els han trobat fets?<\/strong>\u00a0En tots els llocs on discuteixo aquesta q\u00fcesti\u00f3 amb els joves constato que la idea que hi ha darrere, la idea mateixa d’Europa, \u00e9s incontestable.\u00a0Vost\u00e8 l’ha descrit en la seva pregunta.<\/p>\n

La pau?<\/strong>\u00a0No \u00e9s nom\u00e9s la pau. Indubtablement \u00e9s aix\u00ed, per\u00f2 hi ha m\u00e9s coses.\u00a0La idea d’Europa \u00e9s que s’uneixin diferents nacions i estats; faig sovint aquesta difer\u00e8ncia perqu\u00e8 tot es basa en la col\u00b7laboraci\u00f3 entre estats i pobles m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres.\u00a0Quan parlo de les fronteres no em refereixo a les fronteres f\u00edsiques, sin\u00f3 culturals, ling\u00fc\u00edstiques, econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, m\u00e9s enll\u00e0 del que ens ha separat en el passat. Els Estats col\u00b7laboren perqu\u00e8 saben que el respecte mutu \u00e9s la base estable i duradora per a la pau.\u00a0I el respecte dels drets de cada ciutad\u00e0 d’aquesta comunitat \u00e9s un valor en si.\u00a0Sabem que junts al segle XXI som m\u00e9s forts que separats.\u00a0Aquesta idea no la discuteix ning\u00fa.Sobretot els joves la comparteixen.\u00a0Per\u00f2 hi ha un problema, i per aix\u00f2 considero que estem amena\u00e7ats: cada vegada m\u00e9s, la gent no identifica el que acabo de descriure amb la UE.\u00a0Aquesta idea \u00e9s una her\u00e8ncia hist\u00f2rica, perqu\u00e8 la seva realitzaci\u00f3 \u00e9s el contrari del que Europa ha practicat durant la primera meitat del segle XX.\u00a0\u00c9s la ra\u00f3 per la qual dic, com alemany, que aquesta UE \u00e9s un regal hist\u00f2ric que ens obliga, sobretot als alemanys, a lluitar per aquesta Uni\u00f3, perqu\u00e8 ha perm\u00e8s als alemanys entrar amb el cap alt en la democr\u00e0cia.\u00a0Afegeixo una pregunta: abandonem la idea o canviem Europa?\u00a0Jo crec que cal dur a terme un canvi integral a la UE.<\/p>\n

En quina direcci\u00f3?<\/strong>\u00a0M\u00e9s transpar\u00e8ncia, m\u00e9s just\u00edcia social, i no es poden separar les dues.\u00a0Som el continent m\u00e9s ric del m\u00f3n, tenim empreses que produeixen beneficis fins i tot enmig de la crisi econ\u00f2mica m\u00e9s profunda, beneficis enormes… bancs, fons especulatius.\u00a0No proposo l’exist\u00e8ncia d’un Ministeri d’Hisenda europeu, per\u00f2 s\u00ed una regla molt simple: pagues els impostos all\u00e0 on fas beneficis.\u00a0Molt simple: aix\u00f2 augmentaria els ingressos de l’Estat en comptes de discutir nom\u00e9s com reduir les despeses.\u00a0La taxa sobre les transaccions financeres.\u00a0Com resolem el bloqueig dels cr\u00e8dits?\u00a0Els bancs que reben pr\u00e9stecs del Banc Central Europeu al 0,5% rebutgen injectar diners a l’economia real. Cada empresa petita i mitjana a Espanya es queixa que no t\u00e9 acc\u00e9s al cr\u00e8dit.\u00a0Hi ha mesures molt concretes que podrien canviar tot immediatament.\u00a0No crec en els grans debats sobre l’estructura.\u00a0Aix\u00f2 li \u00e9s igual al jove aturat andal\u00fas.\u00a0El que vol \u00e9s que l’ajudem, \u00e9s primordial. Hem de defensar els salaris dignes: que alg\u00fa que treballi vuit hores al dia rebi un sou que li permeti viure amb dignitat.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s l’essencial.\u00a0S\u00f3n promeses que Europa sempre ha fet i que ara no es respecten.\u00a0S\u00f3n canvis a curt termini i que es poden realitzar.\u00a0Accions concretes a favor de la just\u00edcia social i, repeteixo, entre els pobles i entre els ciutadans.<\/p>\n

Creu que l’austeritat pot matar la idea d’Europa en pa\u00efsos com Portugal, Espanya, Gr\u00e8cia?<\/strong>\u00a0\u00c9s un missatge ideol\u00f2gic: cal reduir les despeses i immediatament tornar\u00e0 la confian\u00e7a dels inversors i l’ocupaci\u00f3.\u00a0Aquesta \u00e9s la propaganda des de fa cinc anys, i des de fa cinc anys veiem que cada vegada m\u00e9s pa\u00efsos cauen en la recessi\u00f3. Necessitem una combinaci\u00f3: aquesta \u00e9s la idea del Parlament Europeu. La disciplina pressupost\u00e0ria \u00e9s necess\u00e0ria, sens dubte.\u00a0Resulta il\u00b7l\u00f2gic que els Estats dediquin un ter\u00e7 del seu pressupost a pagar interessos. Disciplina pressupost\u00e0ria, sens dubte.\u00a0Per\u00f2 l’efecte \u00e9s que invertim en el creixement i, sobretot, en l’ocupaci\u00f3 dels joves, en les infraestructures, investigaci\u00f3, desenvolupament, lluita contra la desocupaci\u00f3 juvenil, sobretot amb ajudes a les pimes.\u00a0L’austeritat sola no serveix per a res.<\/p>\n

No \u00e9s la primera vegada que circulen idees que posen en perill el sentit de l’Estat de benestar.<\/strong>\u00a0No va passar ja aix\u00f2 en els anys de Thatcher?<\/strong>\u00a0Siguem honestos: comparada amb els neoliberals, Margaret Thatcher era una dona socialment responsable.\u00a0Ens han dit que una economia social, els nostres valors democr\u00e0tics, socials, ja no s\u00f3n competitius amb altres regions del m\u00f3n; han defensat que com m\u00e9s es treballi per menys diners \u00e9s millor, amb un m\u00ednim de drets democr\u00e0tics a l’empresa, sense dret a la vaga, sense sindicats.\u00a0Aquesta propaganda ha governat Europa durant dues d\u00e8cades i el resultat \u00e9s visible: l’enorme riquesa d’una minoria sense precedents, un creixement de la pobresa, fins i tot de les classes mitjanes, sense precedents, i una crisi institucional sense precedents.\u00a0Aquest sistema ha fracassat: Europa \u00e9s el continent m\u00e9s ric del m\u00f3n, per\u00f2 t\u00e9 una distribuci\u00f3 de la riquesa molt injusta.<\/p>\n

No el preocupa que els italians segueixin votant Berlusconi, que gaireb\u00e9 guanya les \u00faltimes eleccions parlament\u00e0ries, o els francesos a Marine Le Pen, que segueixi creixent el suport a aquestes forces fosques?<\/strong>\u00a0\u00c9s molt inquietant, per\u00f2 cal analitzar amb molta cura.\u00a0Prenguem l’electorat de Silvio Berlusconi, la gent que vota Forza It\u00e0lia.\u00a0Es tracta de treballadors, petits i mitjans empresaris, i quan es discuteix amb ells es veu r\u00e0pidament per qu\u00e8 el voten: tenen por, por de perdre el que han aconseguit en les seves vides: un treball, una casa, uns estalvis.\u00a0Se senten amena\u00e7ats per aquest m\u00f3n globalitzat en el qual l’Estat no protegeix els seus ciutadans i busquen alg\u00fa que creuen que els protegeix.\u00a0En part tenen ra\u00f3: el que ha passat en els \u00faltims 10 anys demostra que estan amena\u00e7ats.\u00a0El capitalisme salvatge que hem viscut durant aquesta d\u00e8cada ha estat capa\u00e7 de destruir Estats i individus.\u00a0La p\u00e8rdua de la protecci\u00f3 social i legal de la gent normal \u00e9s una aut\u00e8ntica amena\u00e7a.\u00a0El paradoxal \u00e9s que Berlusconi pertany pol\u00edticament al grup que promou aquest capitalisme, per\u00f2, gr\u00e0cies a la seva for\u00e7a medi\u00e0tica, \u00e9s capa\u00e7 d’explicar el contrari.\u00a0A Fran\u00e7a passa el mateix en altres circumst\u00e0ncies.\u00a0La gent que vota el Front Nacional t\u00e9 por.\u00a0Quina \u00e9s la nostra conclusi\u00f3?\u00a0Europa era una promesa: m\u00e9s seguretat, m\u00e9s creixement, m\u00e9s treball, m\u00e9s pau, m\u00e9s llibertat.\u00a0Hi ha algunes promeses que es mantenen, per\u00f2 n’hi ha moltes que tenim la impressi\u00f3 que a Europa ja no li interessa mantenir, al contrari, la majoria que hi havia a les institucions europees i als Estats membres ha perm\u00e8s una pol\u00edtica que era el contrari d’aquestes promeses.<\/p>\n

Fa dos anys,\u00a0en una entrevista en aquest mateix diari, li van preguntar sobre el llibre que millor descriu la situaci\u00f3 actual a la UE i va respondre que “L’\u00faltim estiu d’Europa’, de David Fromkin,<\/a>\u00a0un assaig sobre els or\u00edgens de la I Guerra Mundial.<\/strong>\u00a0Per qu\u00e8?<\/strong>\u00a0No ens trobem a les portes de cap guerra. \u00a0Dit aix\u00f2, el que Fromkin descriu \u00e9s un proc\u00e9s que van posar en marxa Governs, per\u00f2 que va acabar per ser incontrolable per a les mateixes persones que el van comen\u00e7ar.\u00a0Es va posar en marxa un proc\u00e9s en el qual, com ning\u00fa deia la veritat, al final va esclatar una cat\u00e0strofe.\u00a0El que passa ara \u00e9s que tenim a persones en totes les institucions que et diuen una cosa, per\u00f2 darrere tenen una altra t\u00e0ctica.\u00a0\u00c9s la ra\u00f3 per la qual recomano aquest llibre.\u00a0No ajudem als grecs perqu\u00e8 els grecs han de resoldre ells els seus problemes, per\u00f2 en realitat el que passa \u00e9s que ajudar els grecs no \u00e9s molt popular i tinc eleccions a casa.\u00a0Poses en marxa un proc\u00e9s que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies incontrolables.\u00a0A m\u00e9s \u00e9s un assaig hist\u00f2ric molt ben escrit.<\/p>\n

En una \u00e8poca de la seva vida, vost\u00e8 va ser futbolista, i crec que li segueix agradant molt aquest esport.<\/strong>\u00a0Creu que \u00e9s una bona met\u00e0fora del continent?<\/strong>\u00a0Perqu\u00e8 en els clubs hi ha jugadors de totes les nacionalitats, i hi ha fans del Reial Madrid o del Barcelona a qualsevol rac\u00f3 amb independ\u00e8ncia de la seva nacionalitat.<\/strong>\u00a0El futbol t\u00e9 un paper molt important avui.\u00a0S\u00f3c diputat europeu des de fa 19 anys i he compr\u00e8s que la nacionalitat, que el sentiment d’adhesi\u00f3 a un grup, \u00e8tnia, naci\u00f3, poble, d\u00f3na identitat: una paraula sin\u00f2nima de no estar sol.\u00a0Estar orgull\u00f3s d’una naci\u00f3 o un grup representa l’orgull cap a un mateix.\u00a0Per\u00f2 aquest sentiment en una Europa en qu\u00e8 la naci\u00f3 no \u00e9s l’\u00fanic punt de refer\u00e8ncia disminueix.\u00a0En una \u00e8poca, la gent estava orgullosa de ser cat\u00f2lica o protestant, o socialista, o sindicalista, o conservadora.\u00a0Tot aix\u00f2 es dissol en la nostra societat moderna.\u00a0Aquest buit \u00e9s reempla\u00e7at pel futbol, \u200b\u200bper aix\u00f2 crec que t\u00e9 un paper social tan important.\u00a0Hem de tenir cura, aix\u00f2 s\u00ed, que no es descontroli.<\/p>\n

Ha estat llibreter durant molts anys.<\/strong>\u00a0Ara es parla molt de la crisi del sector.<\/strong>\u00a0Imagina una Europa sense llibreries?<\/strong>\u00a0No. Quina pobresa.\u00a0No tinc res amb els llibres electr\u00f2nics, contra les grans cadenes, per\u00f2 no m’ho puc imaginar.<\/p>\n

\u00bfCompra llibres a trav\u00e9s d’Internet?<\/strong>\u00a0No. Una de les meves empleades va comprar la meva llibreria quan em van fer diputat.\u00a0La llibreria existeix encara a W\u00fcrselen i compro aqu\u00ed tot.\u00a0\u00c9s un local petit al centre. Combina la literatura amb llibres d’art, i tot aix\u00f2 funciona perqu\u00e8 ven per a nens.\u00a0\u00c9s la clau perqu\u00e8 sobrevisquin.\u00a0Des que d\u00f3nes a un nen un llibre, tindr\u00e0 una identificaci\u00f3 amb ell.\u00a0Crec que tots sabem quins van ser els nostres primers llibres.\u00a0Els meus fills em parlen de l’olor del paper i em diuen que quan entren en una llibreria tornen a la seva inf\u00e0ncia.\u00a0\u00c9s un sentiment \u00fanic i per aix\u00f2 estic conven\u00e7ut que sobreviuran.<\/p>\n

Entrevista de Guillermo Altares per a\u00a0El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Martin Schulz (Hehlrath, Alemanya, 1955), president del Parlament Europeu\u00a0des de 2012 i candidat dels socialistes per presidir la Comissi\u00f3 des de novembre, \u00e9s un pol\u00edtic bastant ins\u00f2lit.\u00a0Per la seva franquesa en discursos i declaracions, que l’ha fet guanyar fama de sincer, per\u00f2 tamb\u00e9 de dur.\u00a0I per la forma en qu\u00e8 va arribar a la pol\u00edtica: …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,16,1],"tags":[],"class_list":["post-10324","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10324","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10324"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10324\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10325,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10324\/revisions\/10325"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10324"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10324"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}